Transcript ppt. Tema 8-LA MONARQUIA AUTORITÀRIA I ELS DESCOBRIMENTS

Tema 8- LES
MONARQUIES
AUTORITÀRIES I ELS
DESCOBRIMENTS
2 ESO
Imperi Bizantí (capital:
Constantinoble) abans de
l’ocupació dels turcs-otomans
Imperi Turc-otomà a partir de la presa
de Constantinoble (1453)
EDAT MODERNA: del 1453 o 1492 al 1789
Comença amb un fet crucial:
1453: els turcs otomans prenen Constantinoble i posen
fi a l’Imperi Bizantí (hereu de l’Imperi Romà d’orient)
1492: “descobriment” d’Amèrica
QUÈ CANVIA A L’EDAT MODERNA?
-POLÍTICA: apareix l’estat modern basat en les monarquies autoritàries
-ECONOMIA I SOCIETAT: sorgeix el capitalisme, impulsat per una classe
social amb molta empenta, la burgesia.
-PENSAMENT: hi ha un canvi de mentalitat, en el món de les idees, que es
fa evident en la cultura (Humanisme), en l’art (Renaixement) i en la religió
(Reforma protestant)
-AMPLIACIÓ DEL MÓN CONEGUT: en un moment de descobriments
científics, també es fan molts descobriments geogràfics (el més
important: Amèrica)
1. L’EUROPA DEL SEGLE XV

-
DEMOGRAFIA
Desaparició de les grans epidèmies (Pesta Negra)
Estabilitat política
Millora de l’alimentació

-
ECONOMIA
Reobertura de les rutes del Mediterrani, del mar bàltic i del mar del Nord +
obertura de noves rutes (Atlàntic africà) = REACTIVACIÓ DEL COMERÇ =
augment de la producció artesana i creixement de les ciutats.
L’augment del comerç provoca necessitat de moneda i això va suposar:
a) Augmentar l’explotació de les mines europees
(plata)
b) Recerca d’una ruta marítima per arribar a Sudan (or)
-
AUGMENT
DEMOGRÀFIC
Rutes comercials europees dels segles XIV i XV
Portolà atlàntic de Bastian Lopes (1558)
 SOCIETAT: rural i estamental. Dos grups:
1- PRIVILEGIATS: noblesa i clergat
- Acaparen els alts càrrecs
- No paguen impostos
- Controlen la majoria de terres
Jan van Eyck “El matrimoni
Arnolfini” (mercader italià, s. XV)
2- NO PRIVILEGIATS: pagesos, artesans i burgesos
- La majoria de la població (el 80% són pagesos)
- Sotmesos als privilegiats
- Sorgeix un nou grup social: la burgesia capitalista (mercaders i
comerciants que s’han enriquit i inverteixen els seus beneficis en noves
activitats econòmiques: compra de terres, préstecs a nobles i
monarques) = van adquirint poder polític
ACTIVITATS:
1- Quines causes provocaren l’augment de la població (demogràfic)
a l’Europa del s. XV?
2- Per què va produir-se una reactivació del comerç?
3- Quines conseqüències va tenir l’augment del comerç?
4- Com podem definir la societat europea del s. XV?
5- Quins dos grans estaments socials reconeixem?
6- Qui formava part del grup dels privilegiats? Quins privilegis
tenien?
7- Qui formava part del grup dels no privilegiats?
8- Quin nou grup social pren força en aquesta època?
9- Com s’havien enriquit?
RESPOSTES:
1- Quines causes provocaren l’augment de la
població(demogràfic) a l’Europa del s. XV? La desaparició de
les epidèmies, l’estabilitat política i la millora de l’alimentació.
2- Per què va produir-se una reactivació del comerç? Per la
reobertura de les rutes mediterrània, del mar del Nord i del Bàltic i
per la obertura de noves rutes
3- Quines conseqüències va tenir l’augment del comerç?
L’augment de la producció artesana, el creixement de les ciutats i
l’augment de la necessitat de monedes
4- Com podem definir la societat europea del s. XV? Era una
societat rural i estamental
RESPOSTES:
5- Quins dos grans estaments socials reconeixem? Els
privilegiats i els no privilegiats
6- Qui formava part del grup dels privilegiats? Noblesa i clergat
Quins privilegis tenien?
- Acaparen els alts càrrecs
- No paguen impostos
- Controlen la majoria de terres
7- Qui formava part del grup dels no privilegiats? Pagesos,
artesans i burgesos
8- Quin nou grup social pren força en aquesta època? La
burgesia capitalista
9- Com s’havien enriquit? Amb el comerç
2. MONARQUIA AUTORITÀRIA:
ELS REIS CATÒLICS
I=
Isabel
UNIÓ DINÀSTICA
INDEPENDÈNCIA
INDEPENDÈ
-MONEDA
NCIA
-LLEIS
-INSTITUCIONS
UNIÓ
-CONQUESTA DE GRANADA (1492)
-CONQUESTA DE NAVARRA (1512)
-POLÍTICA MATRIMONIAL
F=
Ferran
Palacio de los Vivero (Valladolid).
Signaren el seu compromís els Reis Catòlics. 1469.
Monedes de l’època dels
RR.CC. Amb el jugo i les
fletxes
RR. CC = Reis Catòlics
1469:El matrimoni dels
REIS CATÒLICS
(FERRAN D’ARAGÓ i
ISABEL DE CASTELLA)
va comportar la UNIÓ
DINÀSTICA entre les dues
corones.
Unió només de
caràcter personal:
cada regne va mantenir
les lleis i institucions pròpies
(no va ser unió política ni
territorial)
El papa Alexandre VI (de la família valenciana del Borgia = Borja)
els va concedir el títol de Reis Catòlics l'any 1494, després de la
conquesta de Granada (rendició el 2 de gener de 1492)
Templet de Sant Pietro in
Montorio. ART DEL
RENAIXEMENT. Bramante,
1502
El Papa Alejandro VI (Rodrigo
Borgia) y sus hijos César y
Lucrecia
ACTIVITATS:
10- De quina dinastia era Ferran d'Aragó? I Isabel? Eren parents?
11- Com i quan va rebre el tron d'Aragó Ferran?
12- Com i quan va rebre el tron de Castella Isabel?
13- Què significa que dugueren a terme una unió dinàstica?
14- Per què el seu escut porta un jugo i un feix de fletxes?
15- Per què reben el nom de Reis Catòlics?
16- Qui i quan els va donar aquest títol?
RESPOSTES:
10- De quina dinastia era Ferran d'Aragó? Dels Trastàmara I Isabel?
També dels Trastàmara Eren parents? Eren cosins
11- Com i quan va rebre el tron d'Aragó Ferran? Per herència del seu
pare Joan II, l’any 1479
12- Com i quan va rebre el tron de Castella Isabel? Després de la mort
del seu germà Enric IV, i de guanyar la guerra civil contra la filla
d’aquest, Joana “La Beltraneja”, també l’any 1479
13- Què significa que dugueren a terme una unió dinàstica? Que cada
corona va mantenir la seva independència, amb moneda, llengua i
institucions pròpies, i ambdues ajuntaven les seves forces per
qüestions bèl·liques. Dos reis, dos estats.
14- Per què el seu escut porta un jugo i un feix de fletxes? Per que el
IUGO representa la inicial de la reina Isabel i les FLETXES
representen la inicial del rei Ferran
15- Per què reben el nom de Reis Catòlics? Per que reconqueriren els
darrers territoris musulmans de la península i s’estén el mite que
durant el seu regnat dominava la unitat en el seu territori
16- Qui i quan els va donar aquest títol? El Papa Alexandre VI, de la
família valenciana del Bòrgia
El naixement de l’Estat modern:
LES MONARQUIES AUTORITÀRIES
El monarca concentra en les seves mans un gran poder, en contraposició a la
disgregació política de l’edat mitjana, moment en què els nobles eren molt
poderosos. A més, unifica en un sol estat territoris que geogràficament o
històricament poden ser poc o molt afins. El monarca també institucionalitza un
seguit de parcel·les (encunyació de monedes, recull d’impostos, administració de
justícia...) que fins llavors estaven disperses en mans dels nobles.
MONARQUIA FEUDAL
(EDAT MITJANA)
MONARQUIA
AUTORITÀRIA
(EDAT MODERNA)
CARACTERÍSTIQUES DE LES MONARQUIES AUTORITÀRIES:
Els monarques autoritaris basen el seu poder
en tres instruments:
1. EXÈRCIT
PERMANENT: a servei i
sou de la Corona
2. COS DE FUNCIONARIS: administració
centralitzada amb gran nombre de
funcionaris, permet el control de
l’administració de la justícia, l’economia i la
política.
A més, el rei UNIFICA TERRITORIS i té
ÒRGANS DE GOVERN COMUNS
- OPOSICIÓ DELS NOBLES
- RECOLZAMENT DELS BURGESOS
Els Ambaixadors de H. Holbein el Jove
3. REFORMA DE LA
HISENDA REIAL, per
controlar el cobrament
d’impostos
3. POLÍTICA INTERIOR
Els RR.CC varen donar origen a una nova entitat política: la MONARQUIA
AUTORITÀRIA. Imposaren als seus estats l’autoritat del rei per damunt
de qualsevol altre poder (nobles i clergat).
Per aconseguir aquesta autoritat utilitzaren els següents instruments:
1- Creació de la SANTA HERMANDAD: espècie de policia rural per retornar
l’ordre i la seguretat al camp.
2- Creació de la REIAL AUDIÈNCIA: organisme per controlar la justícia i ferla més eficaç, llevant part d’aquest control als nobles.
3- Creació del sistema de CONSELLS ( de Castella, d’Aragó, de Navarra, de
la Inquisició, de les Ordes militars): substitueixen als nobles per
funcionaris, experts en lleis, escollits i pagats pel rei.
4- Configuració d’un EXÈRCIT PROFESSIONAL: soldats mercenaris a canvi
d’un sou.
5- Reforçament del sistema de recaptació d’impostos amb la creació de la
COMPTADURIA REIAL D’HISENDA
6- Recerca de la UNIFORMITAT RELIGIOSA mitjançant el reforç del
Tribunal de la Inquisició i l’expulsió de jueus (1492) i musulmans (1502)
Santa Hermandad
A principis del segle XVI va començar a utilitzar-se
com a seu de la Real Audiencia de Valladolid. Palau de
los Viveros.
Judici i tortures de la Santa Inquisició
ACTIVITATS:
17-Què és una monarquia autoritària?
18- Qui representa aquest model de govern a l’Espanya del s. XV?
19- Anomena els 6 instruments que utilitzaren els RR.CC per
refermar el seu poder.
20- Per què servia la Santa Inquisició?
21- Quan varen ser expulsats els jueus? I els musulmans? Per què?
RESPOSTES:
17-Què és una monarquia autoritària? Una forma de govern que
sorgeix a l’Europa del s. XV i pretén concentrar el poder en
mans del monarca, limitant el poder dels nobles
18- Qui representa aquest model de govern a l’Espanya del s.
XV? Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, els Reis Catòlics
19- Anomena els 6 instruments que utilitzaren els RR.CC per
refermar el seu poder.
- la SANTA HERMANDAD
- la REIAL AUDIÈNCIA
- el sistema de CONSELLS
- un EXÈRCIT PROFESSIONAL
- la COMPTADURIA REIAL D’HISENDA
- la UNIFORMITAT RELIGIOSA
20- Per què servia la Santa Inquisició? Per mantenir el control
religiós sobre el territori, perseguint les heretgies i conductes
“impròpies” a la religió cristiana
21- Quan varen ser expulsats els jueus? L’any 1492 I els
musulmans? L’any 1502 Per què? Per que no volgueren
convertir-se al cristianisme
4. POLÍTICA EXTERIOR
Les monarquies autoritàries practicaven una política exterior
AGRESSIVA (augmentar els territoris i les rendes). Els RR.CC
ho feren en 3 fronts:
-
Sud d’Itàlia
-
Nord d’Àfrica
-
Política matrimonial
1) SUD D’ITÀLIA:
Ocupació del regne de Nàpols a partir del 1505 (enfrontament
entre les tropes franceses i les castellanes-aragoneses, amb
victòria d’aquestes darreres)
2) NORD D’ÀFRICA:
-
Conquesta de Melilla (1497), Orà i Bugia (1509) i submissió
d’Alger (1510)
-
L’excusa era que els pirates que atacaven els comerciants
aragonesos es refugiaven al nord d’Àfrica
3) POLÍTICA MATRIMONIAL:
-
Isabel es va morir el 1504 i Ferran va passar a ser regent de la
Corona de Castella fins a la seva mort el 1516.
-
L’herència de les dues corones havia de passar a la filla dels
RR. CC. Joana “La loca”, vidua de Felip “El bell”.
-
Però la seva malaltia mental impossibilitava que governàs,
aleshores, l’herència passà al net dels RR.CC. Carles I.
Carles I de Castella i Aragó i V d’Alemanya
(1516-1556),
fill de Joana “la Boja” i Felip “el Bell”
Carles I de Castella
i V d’Alemanya
Joana “la Boja”
Felip “el Bell”
ACTIVITATS:
22- En general, com era la política exterior de les monarquies
autoritàries?
23- Per què?
24- Quins 3 fronts resumeixen la política exterior dels RR.CC?
25- Com va conquerir-ne el regne de Nàpols?
26- Quines conquestes es dugueren a terme al nord d’Àfrica?
27- Per quin motiu?
28- Quant fills tingueren els RR.CC? Anomena’ls
29- Quina va ser la política matrimonial practicada pels RR.CC?
30- Qui va rebre l’herència dels RR.CC?
31- Per què?
RESPOSTES:
22- En general, com era la política exterior de les monarquies
autoritàries? Les monarquies autoritàries practicaven una
política exterior agressiva,
23- Per què? Pretenien augmentar els seus territoris
24- Quins 3 fronts resumeixen la política exterior dels RR.CC?
- Sud d’Itàlia
- Nord d’Àfrica
- Política matrimonial
25- Com va conquerir-se el regne de Nàpols? A partir de 1505,
després de derrotar a les tropes franceses
26- Quines conquestes es dugueren a terme al nord d’Àfrica?
Conqueriren Melilla, Bugia i Orà i aconseguiren la submissió
d’Alger
27- Per quin motiu? L’excusa era que els pirates que atacaven
els comerciants aragonesos es refugiaven al nord d’Àfrica
28- Quant fills tingueren els RR.CC? Anomena’ls Tingueren 5
fills: Isabel, Joan, Joana, Maria i Catalina
29- Quina va ser la política matrimonial practicada pels
RR.CC? Pactaren matrimonis de conveniència per a tots els
seus fills per assegurar-se bones relacions amb la resta de
monarquies europees i aconseguir augmentar els territoris
30- Qui va rebre l’herència dels RR.CC? El seu net, Carles
31- Per què? Els 2 fills majors dels RR.CC havien mort, i la filla
tercera, na Joana, vídua de Felip “El Bell”, tenia una malaltia
mental que la impossibilitava per regnar.
5. ELS GRANS
DESCOBRIMENTS
CAUSES:
1)
Necessitats comercials
-
Quan els turcs conqueriren Constantinoble (1453) es van
interrompre les rutes comercials que unien Europa amb Àsia
-
Intentaren cercar noves rutes vorejant el continent africà (el
1488 Bartolomeu Dias dobla el cap de Bona Esperança i el
1498 Vasco da Gama arriba a l’Índia)
Representació del món fins al s. XV
2) Avenços científics
-
Portolà
-
Brúixola, astrolabi, quadrant
-
Caravel·la (karabos = escarabat, en àrab): més ràpid (veles
quadrades) i més maniobrable (veles triangulars), amb més
capacitat de càrrega (ja que no usava remers) i armada
(portava canons.
Astrolabi
Brúixola
Quadrant
CARAVEL·LA
DESCOBRIMENT D’AMÈRICA:
Projecte: arribar a Àsia travessant l’oceà Atlàntic, pensant que la
terra era rodona
Errades: el diàmetre del planeta era major del que Colom havia
calculat i desconeixia l’existència del continent americà
Contracte: els RR.CC i Cristòfol Colom signaren les Capitulacions
de Santa Fe, on s’estableix que els reis seran els senyors de les
terres ocupades i Colom rebrà el 10% dels beneficis i el títol
d’Almirall Generals de les Mars i Oceans
Viatges:
1r/ Sortida el 3 d’agost i arribada el 12 d’octubre de 1492.
Parteixen 3 vaixells i 100 homes i arriben a l’illa Guanahaní
(Bahames)
2n/ Setembre de 1493, amb 15 vaixells i 1500 homes, arriben a
l’illa de La Española
3r/ Al 1498, arriben a Illa Trinitat i a la desembocadura del riu
Orinoco
4t/ Al 1502, arriben a Amèrica Central
Nom: Colom va morir sense saber que havia arribat a un nou
continent. Va ser l’italià Americo Vespucio qui va dir-ho per
primera vegada.
CONSEQÜÈNCIES:
1) Contacte amb noves cultures.
2) Portugal i Castella crearen dos grans imperis ultramarins. Per
evitar problemes signaren el tractat de Tordesillas (1494): es
repartien el món amb una línia imaginària situada a 370 llegües a
l’oest de les illes de Cap Verd.
3) L’inici de l’hegemonia europea sobre la resta del món.
4) Un notable avenç en les ciències: descoberta de noves espècies
animals i vegetals, impuls de la geografia, la cartografia i les ciències
naturals.
5) L’extermini de les cultures precolombines.
Mapa de Martín Waldseemüller. 1507
Mapa de Diego Gutiérrez. 1562
ACTIVITATS:
32- Resumeix les causes que facilitaren els descobriments.
33- Quin projecte va plantejar Colom als RR.CC?
34- Quines errades tenia?
35- Com s’anomena el “contracte” que signaren?
36- Quants viatges va realitzar Colom a Amèrica?
37- Explica el primer viatge de Colom
38- D’on procedeix el nom del nou continent.
39- Anomena breument les conseqüències de la “descoberta”
d’Amèrica
RESPOSTES:
32- Resumeix les causes que facilitaren els descobriments. La
necessitat de trobar noves rutes comercials per arribar a Àsia i
els avenços científics (portolà, brúixola, astrolabi, quadrant i
caravel·la)
33- Quin projecte va plantejar Colom als RR.CC? Arribar a Àsia
travessant l’oceà Atlàntic
34- Quines errades tenia? el diàmetre del planeta era major del
que Colom havia calculat i desconeixia l’existència del continent
americà
35- Com s’anomena el “contracte” que signaren? Capitulacions
de Santa Fe
36- Quants viatges va realitzar Colom a Amèrica? 4
RESPOSTES
37- Explica el primer viatge de Colom Sortir el 3 d’agost i arribà
el 12 d’octubre de 1492. Parteixen 3 vaixells i 100 homes i
arriben a l’illa Guanahaní (Bahames)
38- D’on procedeix el nom del nou continent. Colom va morir
sense saber que havia arribat a un nou continent. Va ser l’italià
Americo Vespucio qui va dir-ho per primera vegada.
39- Anomena breument les conseqüències de la “descoberta”
d’Amèrica
6. POBLES PRECOLOMBINS
-MAIES
-INQUES
-ASTEQUES
Fragments del diari de Cristófol Colom: primer
viatge
“Ellos andan todos desnudos como su madre los parió, y también las mujeres,
aunque no vi más de una moza. Y todos los que yo vi eran todos
mancebos, ninguno de edad de más de treinta años: muy bien hechos, de
muy hermosos cuerpos y muy buenas caras. Los cabellos gruesos cuasi
como seda de cola de caballo e cortos. Los cabellos traen por encima de
las cejas, salvo unos pocos detrás, que traen largos, que jamás se cortan.
Se pintan de prieto y son de la color de los canarios, ni negros ni blancos y
se pintan de blanco, de colorado la cara y todo el cuerpo… ellos no traen
armas ni la conocen, porque les mostré espadas y las tomaban por el filo y
se cortaban por ignorancia. No tienen ningún hierro… yo vi algunos que
tenían señales de heridas en sus cuerpos y les pregunté por señas que era
aquello, y ellos me mostraron como allí venía gente de otras islas que
estaban cerca y les querían tomar y se defendían. Y yo creía y creo que
aquí vienen de tierra firme a tomarlos por cautivo.
(Del Diario de Colón, días 12, 13 y 14 de octubre de 1492)
MAIES
-
SITUACIÓ: a la península del
-
POLÍTICA: s’organitzaven en ciutats estat governades per un
cap suprem
-
ECONOMIA: sobretot conreu de blat de les índies i també
cacau, fesols, carabasses…
-
CULTURA: aconseguiren grans avenços en matemàtiques i
astronomia, tenien un calendari i escriptura jeroglífica
-
ART: destaquen les piràmides escalonades
Escriptura maia
Temple maia
Calendari maia
Civilizació maia
(s. V-XV)
Chichén-Itzá
Civilització maia
(s. V-XV)
Palenque
INQUES
-
SITUACIÓ: a la serralada dels Andes, a sud-amèrica
-
POLÍTICA: el cap suprem era l’Inca, considerat fill del Sol
-
ECONOMIA: cultivaven blat de les índies i patata i practicaven
la ramaderia (llames i alpaques)
-
CULTURA:
Artesania
inca
Calendari
inca
Ciutat inca de Machu
Picchu, Perú
Civilització inca
(s. XII-XVI)
Machu Pichu
ASTEQUES
-
SITUACIÓ: poblaven la vall de Mèxic i la capital er Tenochtitlan
-
POLÍTICA: eren un poble molt guerrer i s’organitzaven en tribus
-
ECONOMIA: cultivaven blat de les índies, carabassa i tomàtiga
-
CULTURA
Civilització azteca
(s. XIII-XVI)
Tenochtitlán
Reconstrucció del temple de Tenochtitlan
Civilització azteca
(s. XIII-XVI)
Tenochtitlán
ACTIVITATS:
Maies
Completa:
Situació
Política
Economia
Cultura
Inques
Azteques