4t de Primària 07-08 Escola Solc Índex • Acàcia • Estepa blanca • Olivera • Alzina • Estepa borrera • Pissardí • Arboç • Falguera • Pitòspor • Arbre de l’amor •
Download ReportTranscript 4t de Primària 07-08 Escola Solc Índex • Acàcia • Estepa blanca • Olivera • Alzina • Estepa borrera • Pissardí • Arboç • Falguera • Pitòspor • Arbre de l’amor •
4t de Primària 07-08 Escola Solc Índex • Acàcia • Estepa blanca • Olivera • Alzina • Estepa borrera • Pissardí • Arboç • Falguera • Pitòspor • Arbre de l’amor • Figuera • Plàtan • Arç blanc • Galzeran • Robínia • Avellaner • Llorer • Roure • Bruc • Marfull • Saüc • Castanyer d’Índia • Mimosa • Tamariu • Desmai • Morera • Til·ler L’Acàcia L’Acàcia de de Constantinoble Constantinoble Índex L’Acàcia L’Acàcia de de Constantinoble Constantinoble Característiques Arbre no massa alt ,de port gràcil i delicat, que crida l´atenció per l´aspecte de les seves flors, com borles de color vermell . Les fulles són molt lleugeres, i recorden les de les mimoses El fruit és un llegum aplanat en el qual en madurar , es marquen perfectament les llavors . El podem veure florit de juny a agost .A la tardor perd les fulles. És un arbre més aviat rar a Barcelona L’Acàcia L’Acàcia de de Constantinoble Constantinoble Fulles L’Acàcia L’Acàcia de de Constantinoble Constantinoble Acàcia de Constantinoble Acacia de Constantinopla Albizia julibrissin Lleguminoses L’escorça L’Alzina L’Alzina Índex L’Alzina L’Alzina Característiques Arbre típic del clima mediterrani amb estius eixuts i calorosos i pluges a la tardor i primavera. Pot arribar als 20 m d'alçada. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves i a vegades enter a les adultes . L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla. Floració:L'alzina floreix als mesos d'abril maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Úsos:La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal. L’Alzina L’Alzina Imatges El fruit L’escorça L’Alzina L’Alzina Poesia La flor Frondosa alzina del brancam fort, verdor immutable que roba el cor. Mediterrani, fosc alzinar, t´ha prés la terra fràgil pinar T´han apartada del baix terrat, i a la muntanya cerques recer. Si el bosc es crema el pi ja és mort, i tu rebrotes després del foc. Carbó d´alzina, era el millor! Si abans se´n feia, ara ja no. Per què no et deixen, bell alzinar, la terra baixa tornar a ocupar? Ets bona fusta, i el bon fuster mànecs i eines de tu sap fer. Frondosa alzinar del brancam fort, verdor immutable que roba el cor. L´Arboç Índex L´Arboç Característiques Arbre verd tot l'any , sovint poc desenvolupat i d'aspecte arbustiu ; branques joves enrogides i peludes . Fulles lluents lanceolades finament dentades amb el pecíol curt. Les fulles s'alternen a la tija . És una espècie que viu principalment en el sòls silicis . Floració :D'octubre a febrer . Les flors són blanques de corol·la petita amb forma de vas .El fruit és comestible, la cirera d'arboç , presenta una superfície granelluda i és vermell quan és madur. Triga un any a madurar . Usos: Es fan confitures amb el fruit . Cal tenir en compte que el fruit quan és madur, conté petites quantitats d'alcohol. L´Arboç Imatges Les fulles L’escorça L´Arboç Poesia Fruites i floreixes ben bé al mateix temps. Si les flors antigues són els fruits presents, les que ara llueixes seran els vinents. El fruit D´aquest fruit rogent qui vulgui menjar-ne ha de ser puden. Els romans ja ho deien : “Només un”.Amén. L’Arbre L’Arbre de de l’amor l’amor Índex L’Arbre L’Arbre de de l’amor l’amor Característiques Arbre petit,de fulla caduca,molt original i de bellesa poc corrent per les seves nombroses flors,d’un color rosa intens,que surten directament del tronc i de la fusta de les branques,fins i tot de les més velles. Arriben a omplir tota la capçada. Floreix entre abril i maig. Les fulles,molt característiques,arrodonides en forma de cor,apereixen després de la floració. Els fruits,uns llegums estrets i aplanats,contenen unes quantes llavors. A la tardor prenen un to vermellós i generalment resten a l’arbre durant tot l’hivern. L’Arbre L’Arbre de de l’amor l’amor Imatges Les fulles L’Arbre L’Arbre de de l’amor l’amor Poesia Arbret de ciutat, de flor atapeïda, quan és tot rosat potser l'amor crida. La flor Que no ens manqui el foc de tanta florida ni l'amor tampoc al llarg de la vida. Arç blanc Índex Arç blanc Característiques Arbre caducifoli que generalment presenta forma d'arbust .Es caracteritza per presentar nombroses branques que estan cobertes d'espines . L'escorça és de color gris clar. Les fulles apareixen al final de l'hivern són profundament dividides de 3 a 7 lòbuls i amb el marge dentat , Floració: Floreix des de finals de març a juny . Les flors són blanques i oloroses i s'agrupen formant ramells . Floreix després que apareguin les fulles . Fructifica a començaments de la tardor . El fruit és carnós de color vermell i esfèric d'aproximadament d’1 cm . Usos: Les seves flors s'utilitzen en medicina natural per fer infusions que tenen acció tonificant i sedant. La seva fusta és força apreciada Arç blanc Imatges La flor Les fulles Arç blanc Poesia La flor M´agrada el març que l'aroma ens atansa del puny arç. Avellaner Avellaner Índex Avellaner Característiques Arbre caducifoli d'uns 5 m d'alçada i d'aspecte arbustiu. Escorça llisa i de color gris. Amb freqüència mostra més d'un tronc principal. Fulles arrodonides de marges doblement dentats recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte. El pecíol és curt . Floració :De gener a març. Les flors unisexuals, apareixen abans que les fulles i no presenten pètals . Fructificació : juliol - agost . Els fruits, les avellanes són molt apreciats com aliment i contenen gran quantitat de lípids És un arbre àmpliament cultivat . El trobem a les torrenteres i fondalades ombrívoles . L'avellaner suporta bé el fred . L'escorça de l'avellaner s'utilitzava com astringent i servia per tractar la diarrea i tallar les hemorràgies. L'avellaner ha tingut un important paper en les cerimònies i rituals màgics. Les varetes d'avellaner eren utilitzades pels mags i les fetilleres . Avellaner Avellaner Imatges Les fulles L’escorça Avellaner Poesia Mig arbust , mig arbre bon avellaner, les valls pirinenques, ombroses i humides , et son fresc recer. Les avellanoses , viu avellaner més que les rouredes prou amunt s'enfilen en esquerp terrer. I també et conreen, bell avellaner, en unes comarques eixutes i tendres, d'espirt rioler. La flor El Baix Camp n'és reia; el Tarragonès i l'Alt Camp, darrer; també el Penedès, Priorat ,la Selva i un xic del Vallès. Els cantants ho escampen , Lluis Llach , Els Pets: ''Mengem avellanes dels nostres conreus!'' Constantí,Porrera, el Morell i Reus. El Bruc Índex El Bruc Característiques Arbust perennifoli que pot arribar a mesurar 3 o 4 m d'alçada . Fulles linears i molt petites de 3 a 4 mm . Branques primes . Les tiges joves són cobertes de pèls blancs . Floració: febrer - maig . Les seves flors oloroses són molt petites , 3 mm, de color blanc o lleugerament rosades amb forma de campana, s'agrupen formant ramells amples al llarg de les tiges . El fruit, molt xic, és una càpsula que s'obre en quatre valves on estan les llavors Usos: Amb les arrels es fan les cassoletes de les pipes de fumar . Aquesta aplicació està relacionada amb la capacitat de suportar el foc que té la seva fusta . Antigament s'utilitzava per fabricar carbó vegetal. El Bruc Imatges Les fulles El Bruc Bruc Brezo Erica arborea La flor Ericàcies Castanyer d’Índia Índex Castanyer d’Índia Característiques Crida l’atenció per les seves fulles, grans, compostes, de forma arrodonida, amb cinc nervis que recorden la posició dels dits de la mà. FLOREIX Les flors blanques amb taques vermelles,de color de carbassa i grogues, molt atractives, estan agrupades en poms drets, de figura cònica FRUCTIFICA El fruit, rodó i cobert d’ una capa dura i espinosa conté una o dues castanyes no comestibles. Castanyer d’Índia Imatges Les fulles L’escorça Castanyer d’Índia La flor Poesia Tarda tèbia de tardor encesa com un llum d'oli, al llindar tot blanc de neu de l'hivern que ix de les crestes. El sol de l'estiu que fuig ha deixat braser pels boscos; i ja les flames del faig tota la muntanya assalten. Al serrat un vinyer d'aspre fa mirall al sol ponent, ofrena d'un tall de bresca en la mà dolça del vent. Al fons de la comalada que guarda el fred de la nit, la ribera és estrellada de les fulles que ha collit. El poble, rostre arrugat com la crosta del pa negre, arreplega en els llosats l'encant de la tarda blava. Tarda tèbia de tardor, tot és quiet i el pagès canta; la castanya esclata al bosc i la nespla dorm al sostre. El El Desmai Desmai Índex El El Desmai Desmai Característiques El desmai és el típic arbre que trobem, en els nostres parcs i jardins, sempre al voltant dels estanys . I és que, en realitat li agraden els terrenys molt humits . Es reconeix fàcilment pel seu port: les branques joves, molt primes i cobertes de fulles allargades, estretes i verdes per una cara i blavoses per l’altra, pengen de vegades fins a terra. A l’hivern perd les fulles i deixa al descobert tots els branquillons, molt llisos i tons clars, que brillen amb la llum del sol. El El Desmai Desmai Imatges Les fulles L’escorça El El Desmai Desmai Desmai Sauce llorón Salix babylonica Salicàcies La copa Estepa blanca Índex Estepa blanca Característiques L'estepa blanca és un arbust de fulla perenne, el seu nom deriva del color grisenc o blanquinós característic de les seves fulles . Les fulles es disposen de forma oposada a la tija, són peludes i no tenen pecíol i mostren el marge enter. Presenten 3 nervis principals ben marcats. Té un tacte que recorda al del vellut. Floració: Floreix de març fins a juliol . Les flors són d'un delicat color rosa amb els pètals lleugerament rebregats que tenen entre 5 i 6 cm d'amplada. El fruit és una càpsula ovoide que s'obre en 5 valves. Dins de la càpsula estan contingudes les llavors que presenten una mida molt reduïda. Aquesta planta sovint es cultiva com ornamental. Habitualment creix en indrets assolellats secs i calcàris. Estepa blanca Imatges Les fulles L’arbust Estepa blanca Estepa Blanca Jara Blanca Cistus Albidus La flor Cistàcies Estepa Estepa borrera borrera Índex Estepa Estepa borrera borrera Característiques jArbust ramificat, recobert d'un toment blanc, no enganxós, que no passa del 80 cm d'alçada. Les fulles estan unides a les branques per un curt pecíol. Es disposen de forma oposada i són ovalades o el·líptiques, aspres i rugoses amb les nerviacions molt marcades. Recorden a les de la sàlvia. Es pot trobar en brolles que han substituït alzinars i garrigues degradats, preferentment sobre terreny silici. Pel seu tacte aspre s'havia utilitzat per a eliminar la borra de la roba de llana, d'on li ve el nom.A Grècia es feia servir per fer infusions com a substitut del te. Floració : de març a juny. Les flors són blanques, de 3 a 4 cm, amb cinc sèpals desiguals i 5 pètals. Presenta nombrosos estams de color groc intens, més llargs que el pistil . El fruit és una càpsula de 5 a 7 mm que s´obre en 5 valves per alliberar les petites llavors . Estepa Estepa borrera borrera Imatges Les fulles El fruit Estepa Estepa borrera borrera Estepa borrera Jaguarzo morisco Cistus salvifolius La flor Cistàcies La La Falguera Falguera Índex La La Falguera Falguera Característiques Falguera molt elegant constituïda per una tija subterrània gruixuda i negra, que penetra força en el terreny i emet fulles molt grans, de forma triangular, una mica endurides, sostingudes per llargs pecíols, poden arribar a fer fins a 2m d'alçària. A l'hivern les frondes d'aquesta falguera s'assequen. Les pínnules són triangulars, amb el marge cargolat cap a sota, amb els sorus de forma linear, difícil d'observar ja que aquesta falguera, rarament fèrtil, es reprodueix vegetalment molt bé per l'activitat del rizoma. Sovint envaiex conreus i pastures gràcies a l'activitat del rizoma. Es troba en indrets humits de Collserola. La La Falguera Falguera Imatges Les fulles La La Falguera Falguera Falguera Helecho Pteridium aquilinum La flor Polipodiàcies La Figuera Figuera La Índex La Figuera Característiques Arbre caducifoli de la família de les moràcies que pot assolir fins a 5 m d'alt. Presenta un tronc gruixut amb l'escorça llisa i de color gris. Les seves fulles són grans, 10-20 cm de longitud, i es disposen de forma alterna a les branques. Són aspres al tacte i lluents a l'anvers i més clares i tomentoses al revers amb una nerviació força marcada. Aquesta planta desprèn un làtex blanquinós. Floració: De primavera a la tardor. Les flors són molt petites i es localitzen dintre d'un receptacle en forma de pera , que més tard es transformarà en el fruit; la figa. La figa és comestible amb la polpa molt dolça, per la qual cosa, és molt apreciada . El color quan és madura varia d'unes varietats a altres. Pot ésser verdós fins a negre. Tradicionalment les figues s'assequen amb la finalitat de conservar-les. La La Figuera Figuera Imatges L’escorça Les fulles La La Figuera Figuera Poesia El Fruit Figuera de marge, figuera de camp, verdor esponerosa, densos figuerars. Als nostres Països ets força abundant: Castelló, Oriola, Morella, Alacant, Farga, Tarragona, i les Balears allà t´estalonen l´allargat brancam. Galzeran Galzeran Índex + Galzeran Galzeran Característiques Petit arbust perennifoli que assoleix de 30, fins a 80 cm d'alçada . Presenta falses fulles anomenades cladodis que acaben en punta rígida i punxant . Les fulles veritables, són diminutes i apareixen a l'axil·la dels cladodis. Floració: Floreix a la primavera . És una planta dioica, és a dir, en unes plantes apareixen les flors masculines i en altres peus les femenines. Les flors apareixen al centre de les falses fulles, són de mida reduïda i de color verd blavós. El fruit apareix a la tardor - hivern . El fruit és vermell i esfèric d‘1 cm de diàmetre . Aquesta planta s'utilitza com a ornament nadalenc, per la qual cosa, cal protegir-la . Galzeran Galzeran Imatges Les fulles Galzeran Galzeran Galzeran Rusco Ruscus acualeatus Liliàcees El fruit El El Llorer Llorer Índex El El Llorer Llorer Característiques Arbre típicament mediterrani, molt freqüent i conegut arreu per l’aroma de les seves fulles d’un verd molt fosc i bastant dures. Floreix A la primavera amb flors petites, groguenques agrupades al llarg de les branques Usos S’utilitzen com a condiment d’alguns menjars. El diumenge de rams es porten branques a beneir. El El Llorer Llorer Imatges Les fulles L’escorça El El Llorer Llorer Poesia La fulla noble, a l'estofat s'ofega o caps lloreja. La flor Marfull Marfull Índex Marfull Marfull Característiques Arbust perennifoli que pot arribar fins a 3 m d'alçada . Fulles oposades de 4 a 10 cm, ovalades, enteres, coriàcies, persistents lluents a l'anvers i peludes pel revers. Al marge de la fulla hi ha una filera de pèls visibles a contrallum . Les branques joves presenten pèls i sovint són enrogides. Algunes varietats de marfull s'utilitzen com a plantes de jardí. Floració: gener -maig .Té flors blanques, petites d'uns 6 mm i es troben formant ramells . Els fruits són drupes petites ovoides i de color blau metàl·lic quan són madurs. Marfull Marfull Imatges Les fulles El Fruit Marfull Marfull Marfull Durillo Viburnum timus La flor Caprifoliàcies La Mimosa Índex La Mimosa Característiques Amb la seva florida a ple hivern , les mimoses donen una nota destacada de color a les nostres places i carrers. Quan floreix , tot l’arbre s’omple de nombroses flors grogues , rodones i petites , amb forma de borla , degut als innumerables estams disposats entorn d’un centre. Els fruits són llegums llargs , llisos i aplanats , de color marró La Mimosa Imatges Les fulles La fulla La Mimosa Poesia Esclat de groc en l'adormit verger, cant de tendresa, joia del gener. La flor La La Morera Morera Índex La La Morera Morera Característiques Les seves fulles, de color verd clar brillant, grans i ovalades, amb figura de cor a la base, tenen entrants de formes molt variades i s’utilitzen per alimentar els cucs de seda. Els fruits, a primer cop d’ull, s’assemblen a les móres silvestres. Són dolços fins i tot abans de madurar. En podem trobar de diferents colors: blancs, rosats, o violetes. La morera perd les fulles a la tardor. La La Morera Morera Imatges Les fulles L’escorça La La Morera Morera Morera Morera de papel Broussonetia papyriferca La flor Moràcies L’Olivera L’Olivera Índex L’Olivera L’Olivera Característiques L'olivera és un arbre cultivat. El fruit és una drupa ; l'oliva . Les seves fulles són rígides, enteres ,lanceolades i tot l'any verdes . L'anvers de la fulla és d'un verd grisenc mentre que el revers és d'un color esblanqueït. Aquest arbre pot arribar a viure molts anys . El fruit madura de novembre a ener. Floració : maig -juny . Les flors són blanques petites i s'agrupen formant ramells. Usos: De l'oliva s'extreu l'oli . Les olives es consideren aperitives i tòniques . L’Olivera L’Olivera Imatges Les fulles L’escorça L’Olivera L’Olivera Poesia La flor Amb la grisor d´aquest cel la planta de l´olivera deu semblar foc d´uns pinzells d´una fina transparència Una mar de plom al fons condensava la tenebra tota la llum ha restat al brancam de l´olivera. Pissardí Pissardí Índex Pissardí Pissardí Característiques Arbret no gaire gran. No solament les seves fulles són d’un color vermellós fosc, molt característic, sinó que tota la planta té tonalitats semblants: les flors, petites i rosades apareixen abundantment a la primavera just abans de les primeres fulles .Més tard, es transformaran en fruits, d’un to semblant a les fulles , unes prunes petites i comestibles. Pissardí Pissardí Imatges Les fulles L’escorça Pissardí Pissardí Ciruelo rojo Prunus pissardii Rosàcies La flor El El Pitòspor Pitòspor Índex El El Pitòspor Pitòspor Característiques Arbust perennifoli d’1 a 3 m d’ alçària, de fulles ovalades, coriàcies, d’ un verd fosc llustrós, o d’inflorescències terminals de flors petites, blanquinoses, molt fragants. Procedeix de l’Orient llunyà. El El Pitòspor Pitòspor Imatges Les fulles L’arbust El El Pitòspor Pitòspor Pitòspor Pitosporo Pittosporum tobira La flor Pitosporàcies El Plàtan Índex El Plàtan Característiques El plàtan d’ombra és , sens dubte , l’arbre per excel.lència dels carrers de Barcelona. Fa molta ombra i forma part de passeigs, com ara les Rambles. Suporta bé l’atmosfera contaminada de les ciutats. Alguns arriben als 600 anys i el tronc pot mesurar 3 metres de contorn. De tothom és coneguda l’escorça groguenca, amb plaques verdes i marrons que es desprenen sobretot a l’estiu. Els fruits, en boles, contenen infinitat de llavors molt apretades que, en madurar, són fàcilment transportades pel vent. El Plàtan Imatges Les fulles L’escorça El Plàtan Poesia El fruit Plàtan solemne plàtan grisenc plàtan verdíssim plàtan sofert popular plàtan carrers i places fas més humans de ciutats brutes i embrutidores com tu Lavínia que excelsa fores i era esventrada banal grossera Especulada colonitzada cosmopolita massificada provinciana i progre-pija folla renegues del teu passat i de la parla que t'ha forjat plàtan altíssim plàtan frondós que el teu verd tendre ens reconforti enmig de tanta degradació màfies del totxo i destrucció. La La Robínia Robínia Índex La La Robínia Robínia Característiques Coneguda vulgarment amb el nom d’acàcia,la robínia és plantada des d’antic en jardins, carrers i vores de carreteres. Algunes arrels es desenvolupen molt arran de terra formant nous brots,a vegades a grans distància del tronc . A la base de les fulles hi ha sovint punxes i la fusta, dura i tupida, resisteix molt bé la intempèrie. Floreix de maig a juny en vistosos raïms, densos, de flors blanques molt oloroses. Els fruits, uns llegums aplanats de color marronós, es mantenen a l’arbre fins i tot després de la caiguda de les fulles La La Robínia Robínia Imatges L’escorça Les fulles La La Robínia Robínia Robínia Falsa acacia Robínia pseudoacacia La flor Lleguminoses El Roure Roure El Índex El Roure Roure El Característiques Arbre caducifoli que pot arribar als 20 m d'alçada . Fulles amb el marge lobulat. Aquest roure és una espècie endèmica de Collserola i altres àrees properes a la ciutat de Barcelona. Viu indiferentment en sòls calcaris o silicis i necessita un clima temperat, marítim, mitjanament humit. Floració: abril-maig . Té flors masculines i femenines a la mateixa planta. Les flors femenines formen grups de 2 a 5 inflorescències d' 1 a 3 cm d'alçada. Les flors masculines formen penjolls (aments) de 3 a 8 cm de llargada. Fructifica a la tardor . El seu fruit és l'aglà. Usos: És molt apreciada la seva fusta per fer bótes . També s'utilitza per fer mobles i bigues . El Roure Roure El Imatges Les fulles L’escorça El Roure Roure El Poesia València de la Segarra, de l’Anoia i la Noguera, Verd clarós en primavera , A l’hivern fulla torrada. La flor Prou m’agrades, petit roure de bosquets esclarissats, bon veí de les alzines, dels garrics i dels sembrats. Saüc Saüc Índex Saüc Saüc Característiques Arbust que arriba als 5m d'alçada que viu habitualment en llocs humits i prop de l'aigua . La medul·la de les tiges és blanca . Fulles oposades compostes de 5 a 7 foliols . Els foliols són lanceolats amb els marges dentats. Floració : maig - juny. Flors petites de color blanc agrupades en ramells amb forma de para-sol. Les flors són oloroses .Els fruits apareixen al setembre, són drupes esfèriques de 5 - 6 mm i de color negre quan són madurs. Saüc Imatges Les fulles El fruit Saüc Saüc Poesia Ens ha arribat de lluny, un regal del record i un baf de primavera que ens embriaga a tots dos. Han caigut moltes pluges amarant-nos l'enyor i ens ha marcit la ufana la flama de mil sols. La flor Però a despit de les hores, sota el saüc en flor encara avui flaireja la mateixa sentor, que a redós del saüquer – llit de menta i fonoll – aquella tarda tèbia vam pujar al cel tu i jo. Tamariu Tamariu Índex Tamariu Tamariu Característiques Arbre o arbust de fulla perenne . Amb branques fines i penjants. Fulles molt menudes i blavoses. Les flors formen espigues rosades amb fulles enmig . Florida: març i abril . Mediterrània occidental .Viu a les vores de rius i torrenteres de les terres seques i als aiguamolls litorals , sovint en aigües salabroses . Les branques seques s'utilitzen per fabricar escombres . Tamariu Tamariu Imatges Les fulles L’escorça Tamariu Tamariu Poesia La flor Tamariu de torrentera, tamariu de l’aiguamoll, tamariu de la costera , tamariua , tamarell. Tamariu de fulla prima , tamariu, rosada flor , tamariu de branca fina , gatell,farga, tamarró. A l’ombra d’un tamariu , el gran Pere Quart escriu , irònic , tendre … Tamariu poc ombradiu . Al’ombra d’un tamariu , Pere Quart escriu ,o Espriu ‘? Qui ho sap , amic cotoliu, Quan l’oblit ens colga el niu ? Sense ombra ni tamariu El pais fa la viu—viu , O la viu---mort , pitoliu . Molta cendre i poc caliu . El Til·ler Índex El Til·ler Característiques És un arbre d’ombra, de fulla caduca, molt freqüent en passeigs ,carrers i avingudes de parcs i jardins de la nostra ciutat. Creix lentament. Capçada cupuliforme amb fulles bastant grans, asimètriques a la base i de marge finament dentat. Flors de color blanc groguenc subjectes a una bràctea estreta i amagades en penjolls sota les fulles de l’arbre. El Til·ler Imatges Les fulles L’escorça El Til·ler Poesia Vaig respirar l'olor d'un til-ler . A l' habitació hi havia una branca de til-ler, un obsequi d'una mà estimada. Com d' amable fou l'olor del til-ler! Com d' amable es l'olor de til-ler ! La flor El branquilló de til-ler em portes suaument; Respiro silenciosament, en l'olor del til-ler , la dolça olor d’ amor. Inici Fi