Transcript la fotosíntesi - Escola el Cim

Com són les plantes?
U N I T AT 4
LES PARTS DE LES PLANTES
• Les parts d’una planta
són l’arrel, la tija i les fulles.
• Algunes plantes tenen
flors i fruits.
• Dins dels fruits hi ha les
llavors.
L’arrel
• És la part de la planta
que creix sota terra.
• Subjecta la planta a terra
i absorbeix l’aigua i les
substàncies minerals del
sòl que li serviran per
alimentar-se.
LES ARRELS PODEN TENIR DIFERENTS
FORMES
• Algunes plantes tenen una arrel
principal gruixuda de la qual en
surten altres de més fines.
• D’altres tenen moltes arrels
fines de mida semblant.
• També n’hi ha que tenen arrels
gruixudes i són comestibles.
LA TIJA
• És la part de la planta que està
unida a l’arrel i que creix per
damunt del terra.
• Sosté les fulles, les flors i els fruits.
• Distribueix l’aliment per tota la
planta.
• S’acostuma a dividir en branques.
DIFERENTS TIPUS DE TIGES
• Llenyoses.
Són dures i rígides. Es troben en arbres i
arbustos.
• Arbres: tenen una tija llenyosa i
gruixuda anomenada tronc. Les
branques són dures i neixen a la part
alta.
• Arbustos: tenen la tija més curta i les
branques neixen a prop del terra.
• Herbàcies. Són flexibles, primes i de
color verd.
LES FULLES
• Són les parts verdes de la
planta que neixen de les
branques que hi ha a la tija.
• Per les fulles, les plantes
capten la llum del sol per
convertir
en
aliment
les
substàncies que agafen de
l’aire i les substàncies minerals
que agafen del terra per les
arrels.
• Les fulles estan formades pel:
• Pecíol, és la part per on la fulla
s’uneix a la tija.
• Limbe, és la part més ampla de
la full i pot tenir formes variades.
TIPUS DE FULLES
• A la tardor, alguns arbres
perden les fulles. Són arbres
de fulla caduca.
• D’altres arbres, no perden les
fulles al mateix temps, sinó
que les van canviant a poc a
poc i sempre tenen fulles.
Són els arbres de fulla
perenne.
Classificació de les fulles
• Hi ha diversos criteris per classificar les fulles.
• Les fulles poden ser simples o compostes, segons la vora i la
forma del limbe.
LES PLANTES I LES FUNCIONS VITALS
• Les plantes, com els
animals
i
les
persones, són éssers
vius: neixen, creixen,
es reprodueixen i
moren.
• Una
diferència
important entre les
plantes i els animals
és que les plantes
no
s’han
de
desplaçar
per
obtenir aliments.
La relació
• Les plantes fan la funció de relació d’una
manera diferent dels animals.
• Les plantes perceben les condicions del medi
on viuen com ara la llum, la temperatura o la
humitat, i s’hi adapten, responen als canvis del
seu entorn.
• Les plantes creixen cap a la llum perquè la
necessiten per fer la nutrició.
• Les arrels de les plantes creixen cap on hi ha aigua.
• Algunes plantes tanquen les fulles quan alguna
cosa les toca.
• Les plantes enfiladisses, s’enrotllen al voltant d’altres
plantes per créixer.
• Algunes plantes obren les flors durant el dia, altres
les obren de nit.
• D’altres plantes intenten defensar-se dels seus
depredadors amb espines.
• També hi ha plantes carnívores que tenen colors
molt vistosos per cridar l’atenció dels insectes.
La nutrició
• Les plantes no s’alimenten
d’altres éssers vius, sinó que es
fabriquen
el
seu
aliment.
Necessiten:
• Que prenen del terra per les
arrels.
• Substàncies que també prenen
del terra.
• Gas que prenen de l’aire per les
fulles.
• L’aprofita gràcies a la clorofil·la,
substància de color verd que
tenen a les fulles.
L’aigua i les sals minerals
• Les
plantes
agafen
l’aigua per l’arrel a
través
d’uns
pèls
absorbents molt fins.
• A més, també necessiten
sals
minerals,
unes
substàncies que troben
al
sòl.
Aquestes
substàncies es dissolen
amb l’aigua. Aquesta
barreja rep el nom de
saba bruta.
• La saba bruta puja per
l’arrel i per la tija i arriba
a les fulles.
EL DIÒXID DE CARBONI
• El diòxid de carboni és un gas que
forma part de l’aire.
• Els éssers vius l’expulsem en
respirar.
• Aquest gas és imprescindible per a
les plantes, per elaborar el seu
aliment, i l’agafen de les fulles.
La fotosíntesi
• El procés que fan servir les plantes per
produir el seu aliment s’anomena
fotosíntesi. Té lloc a les fulles.
• La saba bruta puja des de l’arrel fins
a les fulles per la tija. Allà la saba
bruta es combina amb el diòxid de
carboni que les fulles han captat de
l’aire i es transforma en saba
elaborada.
• La saba elaborada és l’aliment de les
plantes.
• Per fer tot aquest procés les plantes
necessiten
molta
energia
que
aconsegueixen de la llum del sol.
• En tot el procés les plantes expulsen
oxigen, que passa a l’atmosfera.
l'alimentació de les plantes
LA FOTOSÍNTESI
respiració
• Les plantes respiren
absorbint l’oxigen
de
l’aire
i
combinant-lo amb
matèria orgànica.
• En aquest procés,
produeixen energia
i desprenen diòxid
de carboni.
La reproducció
• Les plantes també tenen
reproducció sexual.
• Té lloc gràcies a les flors que
tenen una part masculina i
una part femenina.
• A partir de les flors es formen
les llavors.
• La llavor cau al terra i si troba
una temperatura i humitat
adequades, germina i dóna
origen a una nova planta.
• la reproducció de les plantes
la reproducció no sexual
•Moltes plantes es reprodueixen de manera
no sexual,
sense que intervingui ni flor ni
llavor.
•El tipus de reproducció
asexual més
freqüents són:
• Per bulbs (part inferior d'una tija envoltada per
fulles sense clorofil·la, molt gruixudes i molt
juntes). Per exemple, les cebes i les tulipes.
• Per tubercles (extrem d'una tija subterrània que
emmagatzema aliment i s'engrosseix). Per
exemple les patatera que produeix patates.
• Per rizomes (tiges que creixen horitzontalment
davall terra i de les quals sorgeixen branques
verticals). Per exemple, la gespa i les canyes.
• La reproducció asexual per espores. Les
espores són unes cèl·lules molt resistents. Quan
l'esporangi s'obre les espores es dispersen i,
quan troben les condicions adequades, formen
una planta nova.
• Altres tipus de reproducció: esqueixos i empelts.
• Un esqueix és una branca d'una planta llenyosa que es
talla i es sembra a part. Al cap d'un temps a l'esqueix li
surten arrels i es converteix en una planta nova.
• Empelt. Es tracta d'unir una part d'una planta amb una altra
planta del mateix tipus.
LA FLOR
• La flor és la part de la
planta que conté els
òrgans reproductors.
• El calze. Format per unes
fulles verdes, anomenades
sèpals, que protegeixen la
flor.
• La corol·la. formada per
unes
fulles
de
color
anomenades pètals.
• Els estams. Són els òrgans
reproductors masculins de
la flor.
• El
pistil.
És
l’òrgan
reproductor femení de la
flor.
La pol·linització
• La pol·linització
és el transport
dels grans de
pol·len des dels
estams
d’una
flor al pistil d’una
altra.
• Un
gra
de
pol·len arriba al
pistil d’una altra
flor transportat
pel vent o per
un insecte.
EL FRUIT I LA LLAVOR
• Quan el gra de pol·len
arriba al pistil, la flor es
transforma. A partir de
la flor es forma el fruit, i
dins del fruit, les llavors.
• Els fruits poden ser:
• Carnosos.
• Secs.
• Del pebrot, el tomàquet, les
mongetes tendres i d’altres
aliments en diem verdures,
però també són fruits com
ho són la mandarina, la
poma...
• El fruit consta de les
següents parts:
• La pell, que és la capa més
externa.
• La polpa, que acostuma a
ser carnosa i es troba sota la
pell.
• Alguns fruits tenen pinyol,
que és una llavor protegida
per una closca dura.
L’hàbitat de les plantes
• Les plantes es troben a
diferents llocs anomenats
hàbitats.
• Els boscos, on hi ha diferents
tipus de plantes com arbres,
arbustos i herbes que hi
creixen
de
manera
espontània.
• Els prats, on predominen les
herbes.
• Plantes cultivades en parcs i
jardins.
• Els camps de conreu, on els
pagesos hi conreen les
plantes. Poden ser :
• De secà, que prenen només
l’aigua de la pluja.
• De regadiu, que s’han de
regar més sovint.
La importància de les plantes
ALGUNES PLANTES DE CATALUNYA
• El pi.
• Forma grans pinedes. És un arbre de
fulles agrupades, perenne i de fulles
punxegudes (acicular)
• L’alzina.
• La podem trobar normalment a les
planes i a les muntanyes. És un
arbre de fulla perenne, té una
escorça rugosa i la capçada és
espessa. El seu fruit és el gla.
• La farigola.
• Planta aromàtica de fins 30 cm d’
alçada. Té les tiges llenyoses i
grisenques. Fulles lanceolades o
ovades. Es troba a llocs assolellats i
secs de les muntanyes
• El narcís.
• Planta herbàcia amb bulb
que fa uns 30 cm d'alçada.
Les fulles surten de la base;
són allargades i de color verd
apagat. Viu als prats de les
muntanyes.