Transcript LES PLANTES I ELS FONGS - blog1resobeatramonllull

LES PLANTES I ELS FONGS
Tema 6
1. El regne vegetal
Característiques
Classificació
Plantes inferiors: Briòfits i Pteridòfits
Plantes superiors: Gimnospermes i
Angiospermes
Estructura general de les plantes.
2. Nutrició de les plantes
La fotosíntesi
3. La relació en les plantes
4. La reproducció en les plantes
5. Els fongs
1. El regne vegetal
Característiques generals
• Tenen nutrició autòtrofa (fabriquen la seva
matèria orgànica a partir de sals minerals i
aigua).
• Són pluricel·lulars i eucariotes.
• Realitzen el procés de fotosíntesi per
produir la seva pròpia matèria orgànica.
• Les plantes superior tenen vasos
conductors, per això s’anomenen
cormòfites (tenen arrels, tija i fulles).
• Les plantes inferiors no tenen vasos
conductors, per això s’anomenen
tal·lòfites.
• Viuen fixes a un substrat.
• Tenen reproducció asexual (a partir
d’espores) i sexual (a partir de cèl·lules
reproductores).
• Es caracteritzen per tenir una cutícula (=
membrana exterior que recobreix a la
planta a fi d’evitar la deshidratació).
Classificació
Regne
vegetal
Plantes inferiors
Briòfits
Pteridòfits
Plantes superiors
(espermatòfites)
Gimnospermes
Angiospermes
Plantes inferiors
• Tenen reproducció asexual, a partir
d’espores.
• Les espores es troben en unes estructures
anomenades esporangis, els quals es
subjecten per un filament anomenat
esporòfit.
esporangi
esporòfit
• Tenen estructura tal·lòfita (no tenen arrel
tija ni fulles).
• Realitzen la fotosíntesi.
• Són les més primitives, per això habiten
zones molt humides.
• En classifiquen en:
• Briòfits (molses)
• Pteridòfits (falgueres)
• Briòfits (molses)
• Són els primers vegetals en sortir del medi
aquàtic.
• Es caracteritzen per tenir una cutícula molt
fina, per això viuen en zones d’elevada
humitat i ombrívoles. A més per evitar la
deshidratació tenen les fulles molt juntes i
petites, les quals estan descompostes en
altres més petites anomenades fol·liols.
• Tenen estructura tal·lòfita.
• Es reprodueixen per espores.
• Les espores solen tenir un flagel (un
filament que permet el desplaçament de
determinades cèl·lules), que permet el
desplaçament de les espores per dins
l’aigua.
• Pteridòfit (falgueres)
• També tenen estructura tal·lòfita, així i tot
tenen una falsa arrel, anomenada rizoma,
la qual es disposa horitzontalment
• Estan millor adaptades a la vida terrestre,
ja que presenten una cutícula més
gruixada.
• Hi ha espècies que poden suportar millor
un temps de sequera o les podem trobar
en zones assoleiades, mentre que n’hi ha
d’altres que només les podem trobar a
zones humides.
• Les fulles s’anomenen frondes i es troben
subdividides en fol·liols.
• Els esporangis s’anomenen sorus, quan les
espores estan en procés de
desenvolupament són de color verd, quan
són madures són de color groc i quan ja
s’han alliberat són de color marró.
• Són les primeres que tenen vasos
conductors, és a dir estructures que
condueixen les sals minerals.
Plantes superiors
• Es caracteritzen per tenir estructura
cormòfita, és a dir tenen vertaders vasos
conductors i tenen arrel, tija i fulles ben
diferenciades.
• S’anomenen espermatòfites ja que podem
diferenciar un dimorfisme sexual, és a dir
que podem diferenciar a simple vista els
òrgans reproductors masculins i femenins.
• Per tant tenen reproducció sexual i el
resultat de la fecundació és un fruit que en
la majoria dels casos en el seu interior hi
ha tota una sèrie de llavors.
• Tenen vasos conductors específics, és a dir
n’hi ha que condueixen la saba bruta i
altres que condueixen la saba elaborada.
• Es caracteritzen per tenir flor on hi ha els
òrgans reproductors.
• Al llarg de l’evolució han pogut colonitzar
quasi tots els ambients, des dels més fred
als més càlids.
• Fins i tot n’hi ha que han colonitzat la mar,
com és el cas de la Posidonia
• Les plantes superiors també s’anomenen
espermatòfites, per aquesta raó totes elles
es caracteritzen per tenir una flor.
L’estructura d’una flor és la següent:
• Les espermatòfites es divideixen en:
Gimnospermes
- Significa llavor nua, és a dir les llavors no
estan protegides per una polpa.
- Representen la gran majoria de les plantes
superiors.
- Ocupen els tres estrats d’un ecosistema, és
a dir, l’estrat herbaci (rosella), estrat
arbustiu (xiprell, ginebró) i estrat arbori
(xiprer, pi).
- Ocupen tots els ambients, des de climes
freds a climes càlids.
- Es caracteritzen per ser de fulla perenne,
és a dir, la planta en cap moment del seu
cicle vital queda sense fulles.
- El grup més representatiu són les coníferes
(pi, teix, abet, savina, ginebró...).
- Es caracteritzen per tenir unes flors molt
petites i en molts casos no tenen
l’estructura clàssica de la flor.
Angiospermes
- Significa llavor protegida, és a dir, la llavor
està envoltada d’una polpa, això és perquè
el seu mecanisme de dispersió de les
llavors és mitjançant els animals (dispersió
entomòfila).
- Es caracteritzen perquè la majoria
presenten la flor amb la seva estructura
clàssica.
- Tant podem trobar espècies caducifòlies
(ametller) com perennifòlies (alzina,
garrover ...)
- Solen ser de climes temperats.
Estructura general de les plantes
Pàg 167
2. Nutrició de les plantes
El procés de nutrició de les plantes s’anomena
fotosíntesi, que consisteix en tota una sèrie
de reaccions químiques que converteixen la
matèria inorgànica en matèria orgànica.
Així com ja hem estudiat, la podem resumir de la
següent manera:
Absorció de
nutrients
Transport de
nutrients
Floema
Xilema
Rotura de la
molècula d’aigua
NUTRICIÓ DE
LES PLANTES
Fotosíntesi
Respiració
Formació de
molècules
orgàniques
Destrucció de les
molècules
orgàniques
En la nutrició intervenen l’arrel, tija i fulles i
consta de les següents fases:
• Absorció: agafen l’aigua i les sals minerals a
través dels pèls absorbents. De manera que es
forma la saba bruta.
• Transport: la saba bruta puja des de les arrels
fins a les parts verdes a través dels vasos
conductors, el floema i el xilema. El xilema
transporta saba bruta mentre que el floema
transporta saba elaborada.
•
Fotosintesi: procés que consisteix en convertir la
saba bruta en saba elaborada. Per això la planta
necessita energia llumínica que la capta a partir d’un
pigment anomenat clorofil·la, que els hi dóna el
color verd.
A més necessita CO2 que el capta a través d’unes
estructures anomenades estomes.
Durant el procés de fotosíntesi s’allibera una gran
quantitat d’O2 que serà consumit per la resta
d’organismes.
Una vegada que s’ha elaborat la saba neta aquesta
és utilitzada per formar altres estructures de la
planta.
• Respiració: Té lloc a igual que la resta
d’organismes, és a dir, es consumeix O2 i
s’allibera CO2. aquest procés té lloc en unes
estructures cel·lulars anomenades
mitocondris. En aquest procés les molècules
grans es converteixen en molècules més
petites, com ara aigua i CO2.
3. La relació en les plantes
Les plantes són capaces de rebre informació del
medi i respondre-hi, però no es poden
desplaçar, per això la resposta consisteix en
moure alguna de les estructures del seu cos o
créixer en una determinada direcció.
D’aquesta manera les respostes poden ser:
- Temporals
- Definitives
- Temporals: la planta recupera la posició inicial
quan acaba l’estímul. Ex les plantes carnívores
tanquen les fulles quan noten l’insecte.
- Definitives: són aquell moviments que queden
permanents reflectits a la planta i en algunes
ocasions poden suposar malformacions. Ex el
creixement de les arrels (estímul la gravetat),
creixement de les branques (estímul la llum)
4. Reproducció en les plantes
Les plantes poden tenir reproducció asexual com
sexual. En el cas que la tenguin asexual és a
partir d’espores, en plantes inferiors (Briòfits i
Pteridòfits), també en plantes superiors es dur
a terme a partir de la mateixa planta, per ex
per esqueixos, empelts, cabeces, tubercles.
En el cas que tenguin reproducció sexual, és a
partir de cèl·lules reproductores o gàmetes,
els gàmetes masculins s’anomenen pol·len i
en el cas dels gàmetes femenins s’anomenen
oòcits. De manera que l’òrgan reproductor és
la flor.
Perquè tengui lloc la fecundació els grans de
pol·len han d’arribar damunt l’estigma, de
manera que si el gra de pol·len és correcte es
formarà el tub pol·línic, el qual davallarà pel
pistil i fecundarà l’oòcit.
Finalment cada oòcit que s’hagi fecundat donarà
lloc a una llavor.
5. Adaptacions de les plantes
Les plantes presenten adaptacions del medi en
que viuen. Quan aquestes condicions són
extremes, poden perdre algunes de les seves
estructures i en desenvolupen unes altres.
- Molts d’arbres són de fulla caduca: perden les
fulles durant la tardor i l’hivern per tal de
sobreviure a les èpoques desfavorables.
- Moltes plantes que viuen a llocs humits, tenen
fulles grans acabades en punta a fi de facilitar
l’eliminació d’excés d’aigua.
- Moltes plantes que viuen a llocs humits, tenen
fulles grans acabades en punta a fi de facilitar
l’eliminació d’excés d’aigua i fins i tot estan
cobertes d’unes ceres a fi que l’aigua patini
millor.
- En el cas de l’olivera té fulles menudes i dures
amb borrissol al revers, cosa que evita la
pèrdua d’aigua. També el romaní té la fulla
corbada i a l’interior té pèl a fi d’augmentar la
humitat i no perdre aigua. Hi ha cactus que
també tenen pèls per evitar la deshidratació.
- El cactus viuen a llocs secs i calorosos, de
manera que emmagatzemen aigua a les tiges.
Les fulles són espines que eviten la pèrdua
d’aigua i a més serveixen de defensa.
- El nenúfar és una planta que sura damunt
l’aigua, de manera que presenta estructures
impermeables, l’arrel i la tija estan atrofiades,
ja que no tenen capacitat d’aguantar-se.
- La posidònia és una planta que viu al fons de la
mar. No té tija i les fulles són molt llargues a fi
de poder captar la llum solar.
- Les plantes que viuen a les selves i que formen
el sotabosc (estrat arbustiu) tenen les fulles
molt amples a fi de poder captar la llum solar.
6. Els fongs
Els fongs viuen, generalment, en medis
terrestres, a llocs humits i ombrívols, a més
han de tenir una Tª del sòl d’uns 18ºC.
Les característiques principals són:
• Tant poden ser unicel·lulars com
pluricel·lulars. Aquests darrers no formen
vertaders teixits.
• Les cèl·lules són eucariotes, és a dir tenen un
vertader nucli i a més tenen una paret
cel·lular semblant a la de les plantes, però no
té cel·lulosa.
• La nutrició és heteròtrofa. Segons la manera
d’obtenir la mo poden ser:
- sapròfits: si s’alimenten de matèria en
descomposició
- paràsits: si s’alimenten a costa d’un altre ev.
al qual li provoquen malalties.
• El cos està format per hifes, uns filaments
molt ramificats. El conjunt d’hifes s’anomena
miceli.
• Es reprodueixen per espores, de manera que
quan cauen a terra formaran noves hifes que
donaran lloc a nous cossos fructífers (bolet)
Classificació dels fongs
Es poden classificar en tres grups:
1. Llevats: Són unicel·lulars. Alguns són paràsits i
produeixen malalties, altres tenen una
importància per a les persones, ja que
s’utilitzen per a l’elaboració d’aliments (pa,
cervesa, vi).
2. Floridures: són pluricel·lulars. Alguns són
paràsits i altres viuen sobre altres ev, els
quals provoquen la seva descomposició.
Apareixen damunt els aliments com ara el
pa i la fruita.
3. Fong que formen bolets: Són
pluricel·lulars. Viuen a llocs humits,
ombrívols i amb abundant matèria en
descomposició. N’hi ha de comestibles i
altres que són verinosos. El bolet és
l’estructura on es formen les espores,
generalment són aeris, però n’hi ha que
són subterranis com ara tòfones.