ELS INVERTEBRATS

Tema 4

1. Els porífers i els celenterats Porífers (esponges) Celenterats (grumers i anèmones) 2. Els cucs Plathielmints (tènia o cuc misereri) Nemàtodes (cucs del cul) Anèlid (cuc de terra) 3. Els mol·luscs Gasteròpodes (caragols) Bivalves (ostres, copinya) Cefalòpodes (calamar, pop, sèpia)

4. Artròpodes Insectes (mosca) Aràcnids (aranya) Crustacis (cranc) Miriàpodes (mil peus, cent peus) 5. Equinoderms Equinoïdeus Asteroïdeus Ofiuroïdeus Holoturoïdeus Crinoïdeus

1. Els porífers i els celenterats Es caracteritzen per no tenir un esquelet (ni endoesquelet ni exoesquelet).

N’hi ha que viven fixos damunt un substrat, com per exemple les anèmones de mar.

Tant els porífers com els celenterats es caracteritzen per no tenir òrgans complexos.

Porífers (esponges) Es caracteritzen perquè tenen tot el cos ple de porus i canals per on l’aigua de la mar es filtra.

Tenen forma de sac (atri) i n’hi ha que viven fixos a un substrat (roques).

A la part superior tenen un orifici de major dimensió per on l’aigua filtrada surt a l’exterior. Aquest orifici s’anomena òscul

coan òcits Atri òscul porus ç

òscul

L’aigua que entra pels porus és filtrada per les cèl·lules que hi ha a l’interior, anomenades coanòcits (= cèl·lules encarregades d’absorbir els nutrients de l’aigua de la mar – plàcton -).

Tenen reproducció asexual, concretament per fragmentació, és a dir, un tros d’esponja pot donar lloc a una esponja completa.

El plàcton està format per: - fitoplàcton: són algues microscòpiques - zooplàcton: són microorganismes.

krill

Celenterats (grumers) La gran majoria són d’aigua marina Es caracteritzen per tenir una simetria radial, és a dir, tenen un tros del cos que es va repetint entorn d’un eix central.

eix

Tenen el cos fluix i per això s’han de proveir d’estratègies de defensa com ara un exoesquelet (per ex coral) o tenen cèl·lules urticants que paralitzen als individus,aquestes cèl·lules s’anomenen cnidioblasts.

Són carnívors, de manera que engoleixen les seves preses i les introdueixen dins una cavitat gastrobascular que digereix els organismes.

• • • • 2. Els cucs Solen tenir forma cilíndrica i allargada.

No podem diferenciar el cap del tronc.

Tenen el cos fluix.

Tenen simetria bilateral, però tenen el cos segmentat en metàmers (= cada un dels segments en que es divideix el cos) i en cada metàmer hi ha la mateixa estructura funcional, manco quan és l’època reproductora que es poden diferenciar els òrgans reproductors. Aquests metàmers s’anomenen clítel.

Clítel metàmer

Metameria: repetició d’una porció de cos al llarg de tot l’organisme.

• • El fet que normalment visquin enterrats i tenguin el cos lubricat fa pensar que tenen respiració cutània.

Són hermafrodites,és a dir un mateix individu té els dos sexes però no a la vegada.

Plathielmints • • • • Són els cucs més senzills.

Solen tenir el cos pla, prim i tou.

El cos dividit en segments i no tenen òrgans de locomoció.

Alguns, com la planària, són aquàtics o de medis humits.

• • • Altres com la tènia, són paràsits (= org que viu a partir d’un altre) tant de persones com d’animals.

Aquestes no tenen aparell digestiu ja que s’alimenten dels nutrients digerits pels hostes.

Són hermafrodites i a més poden autofecundarse a fi de formar milions d’ous.

Nemàtodes • • • • • • Són cucs intestinals.

Tenen el cos cilíndric, tou i no tenen el cos dividit en metàmers, a més els extrems del cos acaba en punta.

La gran majoria són de vida lliure, és a dir no són paràsits.

Habiten en llocs humits.

Alguns són paràsits i provoquen malalties, com és el cas de la triquina.

No tenen òrgans respiratoris.

Anèlids • • • • • El cuc de terra i les sangoneres són anèlids.

Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells.

Tots són molt semblants, de manera que presenten metameria.

En el cas de la sangonera a la part inferior té uns apèndix (prolongació) que li serveixen per poder-se moure, aquests s’anomenen quetes.

Els cucs de terra tenen uns metàmers diferenciats anomenat clitel.

• • • La majoria són aquàtics, n’hi ha de paràsits i de terrestres.

Els terrestres tenen respiració cutània, mentre que els aquàtics tenen respiració per brànquies.

Quasi tots tenen la capacitat de regenerar el seu cos. En el cas que es trenqui aquest pot donar lloc a un individu complet (fragmentació).

quetes

• • • • • 3. Els mol·luscs Tenen simetria bilateral.

Tenen el cos dividit en cap, tronc i massa visceral i peu. Al cap es troben els òrgans sensorials i la boca. La massa visceral conté quasi tots els òrgans de l’animal.

El peu és musculós i l’utilitzen per nedar raptar o excavar.

Tenen el cos recobert pel mantell que produeix una closca cap a l’exterior a fi de protegir-los.

• • Aquesta closca pot estar formada per una o dues peces anomenades valves.

Els aquàtics respiren per brànquies, mentre que els terrestres la tenen pulmonar.

• • • Alguns són carnívors i alguns són herbívors.

Tenen un aparell digestiu molt desenvolupat.

Són hermafrodites, però n’hi ha que tenen els sexes separats, exemple les sèpies.

• • La fecundació és interna o externa i són ovípars (formen ous).

De l’ou en surt una larva que sofreix la metamorfosis fins a convertir-se en estat adult.

Gasteròpodes • • • • • Poden ser terrestres com aquàtics Significa que tenen la cavitat gàstrica damunt el peu.

Tenen un peu molt musculós que l’utilitzen per raptar.

A la boca tenen una llengua amb unes dentetes, anomenades ràdula .

Tenen el cap molt desenvolupat amb 4 tentacles on s’hi troben els ulls

• • • • Quasi tots tenen una closca en espiral que protegeix a la massa visceral. En canvi els llimacs no tenen closca.

Els marins respiren per brànquies, mentre que els terrestres per pulmons.

La majoria són herbívors.

Són hermafrodites.

• Són ovípars i els terrestres posen els ous enterrats a la terra. Mentre que els aquàtics els aferren a roques.

ràdula

Bivalves • • • • • Significa que té dues closques o valves.

No tenen cap diferenciat i té forma de destral, ja que té la funció excavadora.

Generalment són aquàtics.

Tenen respiració per brànquies.

S’alimenten filtrant l’aigua de la mar.

Cefalòpodes

4. Artròpodes

Insectes • • • • És el grup d’artròpodes més nombrós.

Han desenvolupat adaptacions i per això han ocupat tot tipus d’ambients (aigua, terra, aire).

Al cap solen tenir un parell d’ulls composts, dos o tres ocels i un parell d’antenes que tenen la funció tàctil i olfactiva.

Els ulls composts estan formats per unes estructures anomenades omatidis (= cada una de les parts en que es divideix un ull compost).

ocels

omatidi

• • • • L’estructura de la boca depèn de l’alimentació de l’insecte. De manera que podem trobar aparells bucals mastegadora (ex formiga), xucladora (ex papellona), mastegadora llepadora (ex mosca, abella), picadora xucladora (ex moscard).

El tórax presenta 3 parells de potes articulades i dos parells d’ales.

La forma de les potes depèn del tipus de vida de l’insecte.

L’abdomen està segmentat i no té potes.

• • • • Respiren a través de tràquees.

Presenten dimorfisme sexual, per tant tenen reproducció sexual, la qual és a través d’ous (ovípara) i la fecundació és interna.

Presenten metamorfosis (= tota una sèrie de canvis per poder passar d’estat de larva a adult) Aquesta metamorfosis es deu a un canvi d’hormones ( = substàncies químiques que regulen determinades funcions de l’organisme).

• • Les hormones que regulen la metamorfosis són: hormona de creixement (fa que la larva creixi de tamany) ECDISONA ( fa passar d’estat de larva a estat adult).

N’hi ha de molt de tipus (pàg 90).

hemípters himenòpter Dípters Coleòpters: Dermàpters Ortòpters

lepidòpters: odonats: sifanòpters:

Aràcnids • • • • Quasi tots són terrestres.

Solen viure a zones càlides i relativament seques.

Tenen cap fusionat amb el tòrax, de manera que s’anomena cefalotòrax.

Al cefalotòrax hi ha unes pinces anomenades quelícers.

quelícer

• • Els quelícers serveixen per capturar i triturar els menjar.

A més al cefalotòrax tenen uns pedipalps que tenen funció tàctil.

• • • • • • Es caracteritzen per tenir quatre parells de potes.

Respiren per tràquees.

La majoria són carnívors i tenen ungles i glàndules verinoses per poder captar les seves preses.

Presenten dimorfisme sexual.

Tant poden ser ovípars com ovovivípars (les cries oclasionen a l’interior de la mare).

No presenten metamorfosis.

Crustacis • • • Quasi tots són aquàtics.

Tenen el cos dividit en: cap, tòrax i abdomen. En alguns casos el cap està fusionat amb el tòrax, llavors s’anomena cefalotòrax.

Al cap tenen dos parells d’antenes, un parell d’ulls i mandíbules mastegadores.

• • • • • • Al tòrax hi ha 5 parells de potes L’abdomen està segmentat.

Respiren per brànquies o a través de la pell.

Poden ser carnívors, filtradors o paràsits.

Presenten dimorfisme sexual.

Presenten metamorfosis.

Miriàpodes • • • Són terrestres i viuen en llocs humits i foscos.

Tenen el cos allargat i dividit en cap i tronc, el qual està segmentat.

A cada segment hi pot haver un parell de potes (quetes)

• • • • • Al cap tenen un parell d’antenes, ulls simples i una boca amb mandíbules mastegadores.

Respiren per tràquees Alguns són carnívors i altres herbívors.

Tenen dimorfisme sexual.

Presenten metamorfosis.

5. Equinoderms • • Tenen simetria lateral i les larves bilateral.

El cos pot tenir forma arrodonida, allargada o estrellada.

• • • Tenen una espècie d’esquelet intern.

No tenen el cos diferenciat i la boca sol estar a la part inferior.

Es desplacen utilitzant l’aparell bucal, ja que hi tenen uns tubets hidràulics els quals es van omplint o buidant d’aigua, s’anomenen peus

ambulacrals

• • • Respiren a través de brànquies o per la pell (cutània).

Són carnívors.

Presenten dimorfisme sexual.

http://www.xtec.cat/~malos/equinoderms/classific acio/classificaci%F3.htm

• Equinoïdeus: El seu cos és de forma globular, semblants a un globus irregular, i recobert de punxes mòvils més o menys gruixudes. La grandària de la «closca», pot estar entre 3 i 10 cm, segons les espècies.

• Asteroïdeus: El cos està format per cinc braços (a vegades poden ser-ne més o menys) de forma quasi triangular que surten d'un disc central. Cada braç té un solc inferior amb plaques perforades per on surten els peus ambulacrals.

Les estrelles s'alimenten preferentment de bivalves, als quals obren les valves amb l'ajut dels peus ambulacrals.

• Ofiuroïdeus: Els braços són llargs i prims i queden perfectament ben delimitats del disc central, arrodonit.

El sistema de locomoció es basa en els àgils moviments dels braços que es donen gràcies a la peculiar disposició de les plaques que tenen i a la potent musculatura interna. Els peus ambulacrals estan reduïts i han perdut la capacitat de fer ventosa. De fet, els utilitzen per detectar partícules alimentàries i conduir- les cap a la boca.

• Crinoïdeus: Cos en forma de calze del que surten 10 braços (5 x 2) d'aspecte en general plumós. S'agafen al substrat mitjançant els cirrus tentaculars o bé es fixen amb un peduncle.

La boca i l'anus s'obren a la part superior d'aquest calze i del seu marge surten els braços.

• Holoturoïdeus: Tenen el cos tou, allargat i cilíndric. L'esquelet està fet de microscòpiques

peces calcàries.

Està cobert per una capa muscular molt resistent.

Viuen recolzats en els fons de sediment sobre un dels seus costats, amb la boca situada en un extrem i l'anus a l'extrem contrari. Els peus ambulacrals més propers a la boca estan més desenvolupats i formen una corona de tentacles, que serveixen per capturar les partícules que són el seu aliment.