Transcript L`imperfet de subjuntiu

Índex
Lèxic: El sentit propi i el sentit
figurat
Gramàtica: La conjugació verbal
Ortografia: L’accent diacrític
Temps verbals: L’imperfet de
subjuntiu
© Barcanova
Autors del contingut del llibre de text:
Lluís Homs i Josep Rosell
Índex
1. El sentit propi i el sentit figurat
Índex
1. El sentit propi i el sentit figurat
1.1. Les paraules amb un sol sentit
Els articles del diccionari més senzills són els que
defineixen paraules d’un sol sentit.
Per exemple:
Índex
1. El sentit propi i el sentit figurat
1.2. Les paraules amb més d’un sentit
Hi ha paraules que volen dir més d’una cosa, com per
exemple la paraula gallina.
Índex
1. El sentit propi i el sentit figurat
1.2. Les paraules amb més d’un sentit
Hi ha paraules que volen dir més d’una cosa, com per
exemple la paraula gallina.
El primer sentit de la definició de gallina és el sentit
propi de la paraula, el segon correspon a un sentit
figurat i el tercer recull una expressió popular també
de sentit figurat.
Índex
2. La conjugació verbal
Índex
2. La conjugació verbal
Conjugar és dir o escriure totes les formes possibles
d’un verb en funció del mode, el temps, el nombre i la
persona gramatical.
Els temps verbals s’agrupen en tres modes:
el mode indicatiu
el mode subjuntiu
el mode imperatiu
Aquests modes indiquen quina és la nostra actitud davant
l’acció expressada pel verb.
Índex
2. La conjugació verbal
• El mode indicatiu l’utilitzem quan volem expressar una
acció que considerem real.
El tren surt a les vuit (present d’indicatiu).
El tren sortia a les vuit (imperfet d’indicatiu).
El tren va sortir a les vuit (passat perifràstic d’indicatiu).
El tren sortirà a les vuit (futur d’indicatiu).
Índex
2. La conjugació verbal
• El mode subjuntiu l’utilitzem quan volem expressar una
prohibició, un desig, una condició, etc.; per tant, accions
que no considerem reals.
No surtis de casa (present de subjuntiu).
Tant de bo que no sortís de casa! (imperfet de subjuntiu).
Si et llevessis més d’hora (imperfet de subjuntiu), no
faríem tard a l’escola.
• El mode imperatiu l’utilitzem per donar ordres.
Surt d’aquí!
Índex
2. La conjugació verbal
2.1. Temps simples i temps compostos
En la conjugació dels verbs podem distingir entre temps
simples i temps compostos.
Els temps compostos estan formats per una forma
del verb haver i el participi del verb conjugat (han cantat,
havies cantat…) i expressen sempre una acció acabada.
Per estudiar la conjugació verbal, habitualment es presenten
cinc models agrupats en tres conjugacions:
Índex
3. L’accent diacrític
Índex
3. L’accent diacrític
Els monosíl·labs (les paraules d’una sola síl·laba) no
s’accentuen: pla, tren, mai, pi, tu, bo, quin, nus, pal…
Tampoc no s’accentuen les paraules planes que acaben en
alguna d’aquestes dotze terminacions:
-a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en -in.
Tanmateix hi ha una quarantena de paraules, la majoria
d’una sola síl·laba, que s’escriuen amb accent gràfic per tal
de distingir-les d’unes altres que s’escriuen igual.
D’aquest accent en diem accent diacrític.
Índex
L’imperfet de subjuntiu
Índex
L’imperfet de subjuntiu
L’imperfet de subjuntiu l’utilitzem per expressar fets o accions
no reals (possibles o desitjades) des d’una perspectiva del
passat (Et vaig dir que hi anessis) o que depenen d’una
condició (Què faries si et piqués un escurçó?).
L’imperfet de subjuntiu també s’utilitza per expressar una
prohibició amb un èmfasi especial: No ho fessis pas!
Índex
Índex