Transcript repàs biquímica - Els secrets de la vida

REPÀS BIQUÍMICA:
BIOMOLÈCULES I
BIOTECNOLOGIA
2n Batxillerat Biologia
La composició dels éssers vius
-Éssers vius: complexos, unicel·lulars i pluricel·lulars, es
nodreixen, es relacionen i es reprodueixen.
-Nivells d’organització de la matèria:
La composició dels éssers vius
Els bioelements
-1aris: els indispensables per a la formació d les biomolècules
orgàniques (glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics)
També anomenats, principis immediats de la vida.
-2aris: resta dels elements.
indispensables: són imprescindibles per la vida: Ca, Na,
K, Mg, Cl, Fe, I.
variables: Br, Zn, Ti.
Els bioelements (segons abundància)
-Plàstics: C, H, O, N, P, S, Na, K, Ca, Mg, Cl. 99% de la matèria
viva.
-Oligoelements: en proporcions inferiors a l’1%.
GLÚCIDS
-Característiques.
-Monosacàrids.
-Disacàrids.
-Polisacàrids.
-Glúcids + altres molècules.
GLÚCIDS
-Monosacàrids.
Propietats físiques: sòlids cristal·lins, de color blanc,
hidrosolubles i dolços.
Propietats químiques: es poden oxidar (perdre electrons), per
tant es redueixen. Fehling.
TRIOSES
TRIOSES (3C)
-Aldotriosa= gliceraldehid
-Cetotriosa = dihidroxiacetona
Fórmula empírica: C3H6O3
TETROSES (4C)
-Aldotetroses= eritrosa, treosa.
-Cetotretrosa = eritrulosa.
La configuració D i L, es determina prenent com a referència
el carboni asimètric més allunyat del grup carbonil.
PENTOSES (5C)
-Aldopentoses = D- ribosa, D- desoxiribosa.
-Cetopentosa= D-ribulosa.
HEXOSES (6C)
Estructura típica és cíclia i no lineal.
-Aldohexosa= glucosa.
-Cetohexosa = fructosa.
Glucosa, segons la projecció Haworth.
Carboni anomèric
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos6.
htm
Fructosa, segons la projecció Haworth.
D- fructofuranosa
GLÚCIDS
-Disacàrids.
Unió de dos monosacàrids, amb l’alliberament d’una molècula
d’aigua.
Són sòlids, cristal·lins, blancs, solubles en aigua i dolços.
Enllaç O- glucosídic:
1. Enllaç monocarbonílic: carboni carbonílic del primer
monosacàrid + carboni no carbonílic del 2n.
maltosa, cel·lobiosa, lactosa.
2. Enllaç dicarbonílic: carboni carbonílic del 1r monosacàrid i el
carboni carbonílic del 2n. No queda cap carboni carbonílic
lliure, i per tant no té capacitat de reduir el reactiu Fehling.
la sacarosa.
α-glicosídic: primer monosacàrid és α
β-glicosídic: primer monosacàrid és β
Dissacàrids importants.
Maltosa: 2 molècules de D-glucopiranosa, mitjançant un enllaç α(1-4)
El trobem en cereals.
Dissacàrids importants.
Cel·lobiosa: dues molècules de D- glucopiranosa unides per β(1-4)
β – D- Glucopiranosil (1-4) β – D- Glucopiranosa
Dissacàrids importants.
Lactosa: D-galactopiranosa + D- glucopiranosa, β(1-4)
Dissacàrids importants.
Sacarosa: D-glucopiranosa i D-fructofuranosa per enllaç α(1-2)
No reacciona amb Fehling.
Polisacàrids importants.
-No gust dolç.
-No reactiu Fehling.
2 tipus:
1. homopolisacàrids.
A. Enllaç α: midó i glicogen
B. Enllaç β: cel·lulosa i quitina.
2. heteropolisacàrids.
Pectina, agar, goma aràbica
Midó:
Glicogen:
Cel·lulosa:
Cel·lobiosa
Quitina:
Glúcids + altres molècules.
-Heteròsids: sucre + aglicona (no glúcid)
-Peptidoglicans.
-Proteoglicans.
-Glicoproteïnes.
-Glicolípids.
PRÀCTIQUES DE LABORATORI
1. Prova del Lugol
Aquest mètode és per poder identificar polisacàrids. El midó en contacte
amb unes gotes de Reactiu de Lugol agafa un color blau-violeta
característic.
Procediment:
- Posar en un tub d’assaig uns 3 cc. Del glúcid a investigar.
- Afegir unes gotes de lugol
- Si la dissolució del tun d’assaig es torna de color blau violeta, la
reacció és positiva.
Fonament: la coloració produïda pel Lugol es deu a que el iode
s’introdueix dins les espires de la molècula del midó. No és per tant
una veritable reacció química, sinó que es forma un compost d’inclusió
que modifica les propietats físiques d’aquesta molècula, apareixent el
color blau violeta.
2. Prova Fehling/ Benedict.
Fonament; es basa en el caràcter reductor dels monosacàrids i de la
majoria dels disacàrids, excepte la sacarosa. Si el glúcid que
s’investiga és reductos, s’oxidarà donant lloc a la reducció del sulfat
de coure (II), de color blau a òdix de coure (I) que és un color vermellataronjat.
Figura 1
Figura 2
Figura 3
Dóna positiu en els glúcids
reductors, tots excepte el midó
i la sacarosa.
La sacarosa donava la reacció de Fehling negativa ja que no presenta
grups hemiacetàlics lliures. Ara bé, en presència d’HCl, i en calent, la
sacarosa s’hidrolitza i es descomposa en els dos monosacàrids: glucosa i
fructosa.
La reacció positiva ens diu que hem aconseguit
trencar l’enllaç O-glucosídic de la sacarosa.
LÍPIDS
Característiques.
Àcids grassos.
Lípids saponificables i insaponificables.
Funcions.
Pràctiques:
-Insolubilitat en aigua.
-Taca translúcida.
C, H i la majoria també O. En baixa
propoorció N, P, S…
2. ÀCIDS GRASSOS.
Cadena hidrocarbonada:
-lineal, alifàtica.
-COOH, grup carboxil.
2 tipus:
A. SATURATS.
Enllaços simples entre C.
B. INSATURATS. Enllaços dobles entre C.
Ácido palmítico
CH3-(CH2)14-COOH
Ácido oleico
CH3-(CH2)7-CH=CH-(CH2)7-COOH
Els àcids grassos insaturats trans o greixos trans són un
tipus d'àcid gras que es troba principalment en aliments
industrialitzats com la margarina o pastissos entre d'altres.
Aquest tipus de greix presenten en la seua cadena
policarbonatada un o diversos enllaços en disposició trans.
Hi ha evidència que el consum elevat d’AGT, de la mateixa manera
que els àcids grassos saturats (AGS), condueix a un augment de la
concentració sèrica de colesterol LDL (LDL-C o colesterol dolent).
Aquest efecte és lineal i s’associa a un risc de malaltia cardíaca
coronària
PROPIETATS DELS ÀCIDS GRASSOS:
FÍSIQUES:
A.PUNT DE FUSIÓ. El punt de fusió es característic de cada
àc. gras degut a que augmenta amb el nombre de carbonis i
disminueix en presència d’insaturacions
QUÍMIQUES:
A. ESTERIFICACIÓ
B. SAPONIFICACIÓ
Els sabons són molècules amfipàtiques: molècules bipolars
amb una part hidròfila (-COO-) i una part hidròfoba (Na+)
Acció detergent sabons
PER CONTINUAR EL TEMA
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/concur
so1998/accesit6/lipidos.html#GlossC
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/cont
enidos10.htm
3. AG SAPONIFICABLES
-Poden fabricar sabons.
-Èsters.
A. SIMPLES = HOLOLÍPIDS
- Acilglicèrids o greixos.
Ex.:Triglicèrid de l'oli d'oliva
CH3 (CH2)7
CH CH (CH2)7 COO
CH2
CH3 (CH2)7
CH CH (CH2)7 COO
CH
CH3 (CH2)7
CH CH (CH2)7 COO
CH2
Oleina : glicerina
+
3 àc. oleics
-
Cèrids/Ceres
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenido
s11.htm




Esters naturals formats per un àcid gras i un alcohol monohidroxílic,
tots dos de cadena llarga
Són sòlids i molt hidrofòbics
Actuen com a agents impermeabilitzants i protectors de superfícies
externes.
Es troben a la pell, plomes, exosquelets d’insectes, superfície de
fulles i fruits, ...
Exemple: cera d’abella.
Formada per alcohol miricílic i l’àcid palmític palmitat de miricil + aigua
C30H61OH + COOH - (CH2)14- CH3  C30H61- COO – (CH2)14 – CH3
+ H2O
B. Els lípids complexos
Distingim 2 parts

Una part apolar (lipídica): formada per un alcohol i 2 àcids
grassos

Una part polar (no lipídica): formada per un glúcid o un àcid
fosfòric, on poden esterificar-se altres molècules
Segons l’alcohol, distingim 3 grups de lípids complexes
1. Fosfoglicèrids
2. Fosfoesfingolípids
3. Glicoesfinolípides
Els dos primers són els fosfolípids
Fosfoglicèrids: Formats per dos àcids grassos, una
glicerina, un àcid fosfòric i un alcohol (aminoalcohol).
Exemples: Fosfatidiletanolamina (cervell), fosfatidilcolina (
lecitina): fetge, cervell i rovell d’ou, fosfatidilserina( cara
interna membrana plasmàtica
O
O
R1
C O
O
CH2
R1 C O
O
CH2
R2
C
CH
R2 C
CH
O
CH2
O
O
P
O CH2 CH2
+N
OH
Fosfatidilcolina (LECITINA)
Colina
CH3
CH3
CH3
O
CH2
NH2
O
O
P
OH
Fosfatidil serina
O
CH2 CH
Serina
COOH
Fosfoesfingolípids: Ésters formats per la unió d’un àcid
gras, una esfingosina, un grup fosfat i un aminoalcohol
O
CH3 (CH2)12 CH
CH CH CH CH2 O
OH NH
CO
Esfingosina
R
Ac. gras
P
CH3
O
OH
Àc. fosfòric
CH2 CH2
N
CH3
CH3
Colina
ESFINGOMIELINA
Abunden en teixit nerviós, formant part de les beines de mielina que
recobreixen els axons

Els fosfolípids són molècules amfipàtiques
i poden formar micel.les dobles
4. LÍPIDS INSAPONIFICABLES
No tenen àcids grassos.
Són les isoprenoids, esteroides i prostaglandines
Esteroids
Compostos policíclics derivats del gonà (ciclopentà perhidrofenantrè)
El més important es el colesterol
El colesterol es sintetitza al fetge i el trobem :
CH3
CH3 CH
CH3
HO
CH2
CH2
CH2
CH
CH3
1. Formant part de les membranes cel·lulars
CH3
3. Precursor de
2. Plasma sanguini
àcids biliars
Colesterol
vitamina D
hormones sexuals
hormones de l’escorça suprarenal
Hormones sexuals
Prostaglandines
OH
COOH
CH3
OH O
Tromboxà B2
Àcids orgànics liposolubles derivades de
l’àcid prostanoic
Descoberts el 1934 en les secrecions de la
pròstata humana
Funcions
• Actuen com a hormones a nivell local
• Intervenen en la regulació de la pressió sanguínia
• Intervenen en l’agregament plaquetari (ex.: tromboxà B2 )
• Actuen en la percepció del dolor i en la inflamació
• Participen en el control de la tª basal
• Afavoreixen la secreció del mucus de l’estomac
• Regulen la iniciació i el desenvolupament del part
Resum Funcions dels lípids
-Reserva d’energia: Els acilglicèrids. 1g greix= 9,4 Kcal.
-Estructural: Membrana cel.lular (Bicapa Lipídica)
-Protectora: Ceres
-Biocatalitzadora: Hormones i Prostaglandines
-Transportadora: Bilis