Transcript 1. La calor interna de la Terra

TEMA 8
LA DINÀMICA
INTERNA DEL
PLANETA
1. La calor interna de la Terra
S'anomena gradient geotèrmic l'augment de la temperatura
des de la superfície de la Terra cap a l'interior.
A prop de la superfície augmenta 30ºC per km de
profunditat.
Al centre de la Terra,
al temperatura és
d’uns 5000ºC.
El nostre planeta es va formar fa uns 4.600 milions d'anys per
l'agregació d'asteroides.
Amb el xoc dels meteorits, la Terra va anar augmentant de
mida i la temperatura es va apujar, fins que va arribar a estar
fosa en gran part. En aquest moment, els materials metàl·lics
es van enfonsar cap a l'interior i van formar un nucli, compost
gairebé totalment per ferro.
L'urani, el plutoni o el tori són elements que formen part dels
minerals que constitueixen les roques de l'escorça terrestre.
Són radioactius i es desintegren emetent energia en forma de
radiació. Aquesta energia atòmica és una altra de les fonts de
calor que escalfa les roques.
El nucli disposa de dues parts: una d'externa, que encara es
manté fosa, i una altra d'interna, solidificada per les altíssimes
pressions, però a una temperatura de gairebé cinc mil graus.
Cap a l'interior de la Terra no tan sols augmenta la
temperatura a què estan sotmeses les roques,
també ho fa la pressió.
2. Les manifestacions de la calor interna
La calor interna de la Terra es manifesta a la superfície de
diverses maneres:
VULCANISME
TERRATRÈMOLS
DERIVA CONTINENTAL
ISOSTÀSIA
DEFORMACIONS
A més d'aquests efectes, la calor interna també en té d'altres,
clarament visibles a la superfície terrestre:
L’atmosfera
Es va formar a partir dels gasos que s’escapaven de l’interior
Camp magnètic
L’agitació del ferro del nucli crea un camp magnètic.
Centrals geotèrmiques
Fenòmens hidrotermals
Es produeixen quan l'aigua que s'infiltra a l'escorça a través
d'esquerdes es posa en contacte amb roques a altes temperatures.
Guèisers
Aigües termals
3. El vulcanisme
Fenomen que produeix la sortida a la superfície terrestre
de roques que s'han fos a l'interior de l'escorça.
En algunes zones l'escorça es troba més calenta del normal i les
roques es poden fondre formant el magma.
Les roques foses són més lleugeres i tendeixen a pujar.
Si troben una via de sortida a l'exterior a través d'una fractura,
es produeix una erupció volcànica, durant la qual els gasos
s'escapen i la roca fosa vessa formant colades de lava.
Volcà Arenal
(Costa Rica)
El magma és una barreja de roca fosa i gasos que es troba a
l'interior de l'escorça.
La lava és la roca fosa, sense gasos, quan surt a la superfície.
ELS PRODUCTES VOLCÀNICS
En una erupció volcànica s'expulsen materials en els tres
estats:
GASOS: Els més abundants són el diòxid de carboni i el vapor d'aigua.
Volcà
Turrialba
(Costa Rica)
LÍQUIDS: la lava és més fluida com més alta és la temperatura.
SÒLIDS: reben el nom de PIROCLASTS i són fragments de
roques llançats a l’aire.
TIPUS D’ACTIVITAT VOLCÀNICA
HAWAIANA
ESTROMBOLIANA
VULCANIANA
4. Els terratrèmols
Els terratrèmols o sismes són deguts a la vibració
produïda per moviments bruscos o trencaments de
l'escorça terrestre.
La vibració produïda a
l'hipocentre és similar a la
que podem percebre a les
mans quan trenquem un
pal. Com més rígid és el
material que trenquem,
més intensa és la vibració
que percebem a les mans.
El lloc on es produeix el trencament rep el
nom d'hipocentre o focus sísmic.
El punt de la superfície terrestre situat just a sobre de
l'hipocentre és l'epicentre
Les vibracions produïdes en el focus sísmic es transmeten per
l'interior de la Terra en totes direccions en forma d'ones
sísmiques.
La magnitud d'un terratrèmol es mesura amb l'escala de
Richter, amb la qual s'indica la quantitat d'energia alliberada
a l'hipocentre.
Grans
terratrèmols
5. Les ones sísmiques i l’estructura de la Terra
Al món hi ha milers de laboratoris sismològics equipats
amb sismògrafs molt sensibles que permeten detectar i
registrar les ones sísmiques
El coneixement que es té de l'estructura interna de la Terra
s'ha obtingut interpretant el comportament de les ones
sísmiques en travessar el planeta després d'un terratrèmol.
L’escorça i la part més superficial del mantell, formen una
capa rígida, la litosfera, que està fragmentada en grans
trossos: les plaques litosfèriques.
6. Els moviments de les plaques litosfèriques
Les plaques litosfèriques Constitueixen la superfície terrestre
formant un puzle gegant.
La calor interna de la Terra provoca que el mantell situat
sota la litosfera es mogui amb corrents de convecció.
Aquests corrents empenyen les plaques litosfèriques, i fan
que es desplacin les unes respecte de les altres de tres
maneres:
SEPARANT-SE
COL·LIDINT
LLISCANT
SEPARANT-SE
Entre les dues plaques surt a la superfície el material
fos del mantell, i es produeix un vulcanisme intens.
L'esquerda entre les plaques rep el nom de rift.
COL·LIDINT
Si dues plaques xoquen l'una contra l'altra, la més densa i
pesant s'enfonsa sota la més lleugera.
LLISCANT
Si dues plaques llisquen lateralment l'una contra l'altra,
provoquen unes sacsejades que donen lloc a zones de
sismicitat elevada.
7. Volcans, terratrèmols i tectònica de plaques
La distribució de les zones sísmiques i volcàniques indica clarament
les vores de les plaques litosfèriques.
La tectònica de plaques és la teoria que explica
les causes, el mecanisme i les conseqüències
dels moviments de les plaques litosfèriques.
Com a conseqüència dels moviments de les plaques tenen lloc
diversos processos geològics:
•Sismicitat
•Vulcanisme
•Subducció de la litosfera
•Formació de nova litosfera
•Deformacions de les roques
•Formacions de relleus
8. La formació de muntanyes
L'engruiximent de l'escorça causat per la col·lisió de continents
dóna lloc a cadenes de muntanyes, com els Pirineus o
l'Himàlaia.
Fa 100 milions d'anys: la placa Ibèrica es desplaça cap al nord-est i la d'Alborán,
cap a l'oest (1). Fa 60 milions d'anys: comença la col·lisió entre la placa Ibèrica i
Euràsia(2). Fa 20 milions d'anys: els Pirineus estan totalment formats i s'està
produint l'aixecament de les Bètiques (3).
El relleu es pot formar per la col·lisió de plaques litosfèriques
o per l'activitat volcànica en els punts calents de l'escorça.