Transcript Activitat interna de..




Quan ens endinsem en l’interior de nostre planeta la
temperatura i la pressió va en augment.
Això provoca que els materials que hi trobem, es
moguin i es desplacin: els materials més calents,
pugen i els més freds, baixen.
Aquests moviments són els responsables dels
fenòmens que hi ha a la superfície de la terra:
ondulacions, terratrèmols, erupcions de volcans
La part sòlida del planeta terra s’anomena
GEOSFERA i es divideix en tres parts:


escorça (part més superficial)
mantell (éstà sota l’escorça i arriba a 2.900Km, la part
superior s’anomena magma i conté materials fossos, la part
més inferir, els materials són sòlids)

nucli ( part més interna situada a 6.371Km)


L’escorça i la part més externa del mantell
formen una capa sòlida fragmentada en peces,
que encaixen com un puzle, són les
anomenades PLAQUES, que van surant sobre
el magma i això fa que s’allunyin o s’acostin
En les zones de contacte entre dues o més
plaques és on hi ha més activitat sísmica o
volcànica
LES FALLES
ACTIVES
El reconeixement de les falles actives i l’obtenció
dels paràmetres que descriuen el seu cicle sísmic
és un dels punts que poden ajudar a millorar els
estudis de perillositat sísmica en una zona baixa
activitat sísmica.
Que són les falles?
Les falles són fractures de les capes rocalloses
que originen dos blocs separats que es
desplacen.
 S’identifiquen en el terreny perquè les capes
no es troben alineades.

Falla San Andrés
Parts de les falles
Superfície de falla
 Llavi enlairat
 Llavi enfonsat
 Salt de falla
Els blocs o llavis de falla són els dos blocs
resultants del trencament.
La superfície la falla es la superfície a partir de
la qual es produeix el desplaçament relatiu
dels blocs.

Tipus de falles
Una falla pot ser normal, horitzontal i
inversa.
 La falla normal és la que es separa cap a
fora.
 La falla inversa és la que s’ajunta cap
endins.
 La falla horitzontal nomes presenten
desplaçament horitzontal.
Tipus de falles
Falla recta
Falla normal
Falla inversa
Falla transformante
Sistemes de falles
Les falles poden aparèixer soles o
associades formant un sistema de falles.
 Els horts es un sistema de falles en què
els blocs queden esglaonats deixant la
part central enlairada.
 El graben es també un sistema esglaonat
de falles en que, al contrari de l’anterior,
la zona central queda enfonsada.

els plecs són ondulacions de les capes
rocalloses.
Es formen quan les roques resisteixen
les deformacions sense trencar-se i
s’observen fàcil ment perque les capes
rocalloses perden la seva posició
horitzontal.
Els plecs poden tenir forma de volta o
de cubeta.
• els plecs s’originen per esforços de comprensió
sobre les roques que no arriben a trencar-se
en canvi si ho fan, formen les falles .
• El modelat del relleu actual està condicionat per
l’ambient climàtic en el qual té lloc la seva elaboració.
• Hi ha diferents tipus d’ estructures geològiques:
• Les premsaries són aquelles que s’originen el mateix
moment que s’origina la roca
• les ígnies que són roques magmàtiques .
• Aquestes estructures ens donen idea de les condicions físicoquímiques que les han produïdes i també ens indiquen les
condicions climatològiques i com actuaren els fenòmens
geològics en el passat: vent, aigua, etc… És a dir, ens ajuden a
definir l’ambient sedimentari que es donava en el moment de
formar-se i els agents que hi actuaren.
• ANDREA SANCHEZ IAÑEZ
• IRENEU ESTEVE ALTIMIRAS
UN VOLCÀ ÉS :
• Una esquerda a la superfície
terrestre a través de la qual
s’expulsen de forma violenta
materials procedents de l’interior
de la Terra. L’expulsió d’aquests
materials s’anomena erupció
volcànica.
Parts d’un volcà
CRÀTER:
• Obertura per la qual surten a l’
exterior els materials de l’ interior.
xemeneia :
Conducte pel
qual
ascendeixen
els materials.
CON :
• Elevació del terreny que es produeix
al voltant de la xemeneia com a
conseqüència dels materials
expulsats i que li dona aspecte a la
muntanya
LES ERUPCIONS :
• Les erupcions efusives es produeixen quan la lava surt
de forma contínua, sense explosions.
El con d’aquests volcans és poc elevat. És el cas dels
volcans que es troben a les illes Hawaii, a l’oceà Pacífic,
com l’anomenada Mauna Kea.
• Les erupcions efusives es produeixen quan la lava és
molt espessa. Com a conseqüència de les fortes
explosions.
Els cons d’aquests volcans son molt elevats es el cas de
la Montaigne Pélele, a l’illa de Martinica, a l’oceà
Atlàntic.
• Els cons d’aquets volcans son molt
elevats es el cas de la Montaigne
Pélele, a l’illa de martinica, a l’oceà
atlàntic.
Que es un
terratrèmol ?
Quines son
les parts i
que son ?
Que son els
sismògrafs?
per què es
produeixen els
terratrèmols ?
 Un
terratrèmol és un fenomen natural que es
produeix a l’interior de la terra i que pot i pot
ser considerable. Es defineix com una
alliberació sobtada d’energia acumulada que
es propaga sísmiques. Aquesta energia
s’acumula pel moviment de les plaques que
formen l’escorça de la terra.
•
Epicentre: és el punt a la superfície de la
terra on s’origina el terratrèmol. És a dir,
és el centre des don s’expandeixen les
ones sísmiques.
•
L’hipocentre: és el punt en l’interior de la
terra on de fet s’origina el terratrèmol.
•
La intensitat ens indica els efectes que produeix
el sisme sobre les persones,objectes,
construccions i el terreny que varia amb la
distància de l’epicentre.
•
La magnitud és una dada instrumental que ens
indica la grandària.
•
Per tant, un terratrèmol tindrà una única
magnitud i diferents intensitats.
Els sismògrafs són instruments que s’utilitzen
per enregistrar el moviment.
 Actualment els sismògrafs són instruments molt
sofisticats basic emprat es el mateix:una massa
suspesa d’un marc que el sòl;la massa és,per
tant, relativament independent d’un marc. Quan
el marc es mou per les ones de un terratrèmol,
massa fa que aquesta estigui estacionària
respecte al moviment forma que aquest
moviment relatiu és registrat amb una enrotlla a
un tambor que gira.

• La part més superficial de la terra està formada
per un mosaic de plaques en forma de
trencaclosques que estan en continu moviment
a causa dels corrents convectius del mantell
superior.
• Aquestes plaques són conegudes amb el nom
de plaques tectòniques. Hi ha 7 grans
plaques:Euroasiàtica, Africana, Amèrica del
Nord, Amèrica del Sud, Pacífica, Indoaustraliana i Antàrtica i altres de més petites
com poden ser la Placa de Scotía, Cocos,
Mazca o la de Filipines entre d’altres.