Slide 1

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 2

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 3

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 4

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 5

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 6

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 7

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 8

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 9

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 10

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 11

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 12

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 13

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 14

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 15

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 16

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 17

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 18

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 19

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 20

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 21

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 22

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 23

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 24

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 25

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 26

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 27

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 28

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 29

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 30

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 31

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 32

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 33

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 34

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 35

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 36

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 37

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 38

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 39

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 40

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 41

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat


Slide 42

LA TERRA
QUÈ HI ESTÀ PASSANT?

JOSÉ JUAN LÓPEZ
COL·LEGI STEL·LA
CMC

- LA TERRA TÉ UNA EDAT APROXIMADA D’UNS 4700 Ma.
- EN UN PRINCIPI LA TEMPERATURA ERA MOLT ELEVADA (Calor interna). LA
ATMOSFERA CONTENIA HIDROGEN, METÀ, DIÒXID DE CARBONI I MOLT
VAPOR D’AIGUA, PERÒ…

NO HAVIA OXIGEN GAS!!!

- NOMÉS HAVIA UN CONTINENT,

PANGEA.

AQUEST CONTINENT VA COMENÇAR A TRENCAR-SE I MOURE’S PER
EFECTE DELS

CORRENTS DE CONVECCIÓ

-LES CONSEQÜÈNCIES DE LES CORRENTS DE CONVECCIÓ VAN SER I SÓN
DIVERSES:
- MOVIMENT DE PLAQUES
- VOLCANISME
- TERRATRÈMOLS

FEM CINC CÈNTIMS…
TOTES LES DADES QUE TENIM HAN SERVIT PER
DESENVOLUPAR LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES. SEGONS AQUESTA TEORIA, UNA PLACA
TECTÒNICA ÉS LA PART DE L’ESCORÇA TERRESTRE
ARROSSEGADA PER UN CORRENT DE CONVECCIÓ.
HEM DE TENIR EN COMPTE QUE LA TERRA ESTÀ
DIVIDIDA EN CAPES: L’ESCORÇA, EL MANTELL I EL
NUCLI.
EL NUCLI ÉS LÍQUID I SUPORTA ALTES TEMPERATURES
(~ 5500°C). EL MANTELL ES COMPORTA COM UN
SEMIFLUID AMB CORRENTS DE CONVECCIÓ I
ARROSEGA L’ESCORÇA.
QUINA ÉS, PER TANT, LA FONT D’ENERGIA QUE
GENERA AQUEST GARBULL?
ÉS CLAR…

LA CALOR INTERNA!!!

TOT VA COMENÇAR AMB LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (1912) DE
ALFRED WEGENER, SEGONS LA QUAL ELS CONTINENTS NO HAN OCUPAT
SEMPRE LA POSICIÓ GEOGRÀFICA QUE TENEN ACTUALMENT, SINÓ QUE HA
SOFERT DESPLAÇAMENTS DURANT LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DEL PLANETA.

AVUI TENIM MOLTES PROVES QUE INDIQUEN QUE WEGENER TENIA RAÓ. NOMÉS
VEUREM ALGUNES:
1- EXISTEIXEN COINCIDÈNCIES MOLT CURIOSES ENTRE LES FORMES DE LES COSTES
ENFRONTADES D’UN MATEIX OCEÀ. AQUESTES COINCIDÈNCIES SÓN MÉS GRANS SI
ES COMPAREN LES VORES DE LES PLATAFORMES CONTINENTALS.
2- TAMBÉ HI HA COINCIDÈNCIES SORPRENENTS ENTRE LES ROQUES I LES
ESTRUCTURES GEOLÒGIQUES D’AQUESTS CONTINENTS AVUI SEPARATS.
3- ÉS MOLT MÉS FÀCIL EXPLICAR L’EVOLUCIÓ DELS ÈSSERS VIUS SI S’ADMET UNA
PROXIMITAT ENTRE AQUESTS CONTINENTS QUE SI ELS SUPOSEM MOLT SEPARATS.
PER EXPLICAR AQUESTES IDEES, WEGENER VA RECÒRRER A LA TEORIA DE LA
ISOSTÀSIA I L’ENERGIA DE ROTACIÓ TERRESTRE. TANMATEIX, LES NOMBROSES
DIFICULTATS QUE VAN TROBAR ELS CIENTÍFICS PER EXPLICAR AQUESTS
MOVIMENTS VAN FER QUE LA TEORIA ESTIGUÉS PRÀCTICAMENT ABANDONADA
FINS EL 1960, ANY EN QUÈ ES VA COMENÇAR A CONÈIXER ELS FONS OCEÀNICS.

DE MANERA MOLT RESUMIDA, LA TEORIA DE

LA ISOSTÀSIA DIU QUE:

1- ELS CONTINENTS TENEN UNA COMPOSICIÓ RÍGIDA I LLEUGERA (SIAL) I UNA DENSITAT DE 2,3
g/cm3. AQUESTS CONTINENTS “SUREN” COM IMMENSES PLATAFORMES, SOBRE ELS MATERIALS
MÉS DENSOS (2,8 g/cm3) PERÒ VISCOSSOS DEL SIMA.
2- AQUESTS BLOCS PUGEN O BAIXEN DEPENENT DEL SEU PES, QUE VA VARIANT AL LLARG DEL
TEMPS.
3- ELS MOVIMENTS VERTICALS TENEN COM A CONSEQÜÈNCIES LES VARIACIONS DE NIVELL
TERRA - AIGUA I ES FORMEN FIORDS A L’ESCANDINÀVIA, RIES A GALICIA I ASTÚRIES,
ESFONDRAMENTS A AMPÚRIES, VENÈCIA, ETC.

ANIMACIÓ

EVOLUCIÓ DE PANGEA

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
COM HEM VIST ABANS, AQUESTA TEORIA DIVIDEIX L’ESCORÇA TERRESTRE EN PLAQUES
ARROSSEGADES PER LES CORRENTS DE CONVECCIÓ. VEIEM EN QUÈ CONSISTEIXEN:

ELS MOVIMENTS DE PLAQUES GENEREN CANVIS DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESCORÇA ALS SEUS MARGES.
PODEM PARLAR DE TRES TIPUS DE LÍMITS:
1. LÍMITS CONSTRUCTIUS O DIVERGENTS. LES PLAQUES S’ALLUNYEN

2. LÍMITS DESTRUCTIUS O CONVERGENTS. LES PLAQUES S’APROPEN
2.1. LÍMITS DE SUBDUCCIÓ. LA PLACA OCEÀNICA (MÉS FINA) S’ENFONSA
SOTA LA CONTINENTAL (MÉS GROSSA). ES FORMA UNA FOSSA
ASSOCIADA A UNA SERRALADA (Perú, Aleutianes)
2.2. LÍMITS DE COL·LISIÓ. DUES PLAQUES CONTINENTALS XOQUEN. ES
FORMA UNA SERRALADA (Himalaia, Pirineus)
3. LÍMITS DE FRICCIÓ. LES PLAQUES LLISQUEN UNA EN RELACIÓ A L’ALTRA.
(Falla de San Andreas)

ALGUNS EXEMPLES

LÍMITS CONSTRUCTIUS
LES DORSALS OCEÀNIQUES SÓN COM “COLUMNES VERTEBRALS” QUE ES FORMEN ON
ES SEPAREN LES PLAQUES

LÍMITS DESTRUCTIUS DE SUBDUCCIÓ
ES FORMA UNA SERRALADA PARALEL·LA A UNA FOSSA OCEÀNICA

LÍMITS DESTRUCTIUS DE COL·LISIÓ
ES FORMEN SERRALADES

ANIMACIÓ

LÍMITS DE FRICCIÓ
NO HI HA AUGMENT NI DISMINUCIÓ DE SUPERFÍCIE

COM PODEM ENTENDRE
TOT AIXÒ?

FORMACIÓ DELS RIFTS – LÍMITS DIVERGENTS
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

LÍMITS CONVERGENTS – FORMACIÓ DE
SERRALADES I FOSSES
ANIMACIÓ 1

ANIMACIÓ 2

SUBDUCCIÓ I PLACA DE
BENIOFF

QUINES PROVES TENIM?
COMPARA AQUESTA FIGURA AMB LES DUES SEGÜENTS

COINCIDÈNCIA ENTRE LES ZONES MUNTANYOSES I LES
ZONES VOLCÀNIQUES

ANIMACIÓ

LA TERRA ESTÀ DIVIDIDA EN PLAQUES

LES FOTOS, DIBUIXOS I ANIMACIONS ESTAN EXTRETES
DE:

• http://web.educastur.princast.es

• http://www.bioygeo.info
• http://cassany.cat/1bat