Transcript LA DINÀMICA EXTERNA DE LA TERRA

LA DINÀMICA EXTERNA DE LA
TERRA
Tema 8
1. Processos geològics
Meteorització (=debilitar)
Erosió (= rompre, desgastar)
Transport
Sedimentació
Litificació
2. El vent
3. Les glaceres
4. Les aigües
Escorrentia
Rius i torrents
Aigües subterrànies (aqüífers). TREBALL
Modelat càrstic
1. Processos geològics
Def: són tots aquells processos que tenen la
capacitat de modificar la superfície
terrestre.
Def agent geològic: qualsevol elements que
té la capacitat de modificar la superfície
terrestre (aigua, vent, Tª, ev)
Meteorització (=debilitar)
Def: procés pel qual els agents geològics
debiliten l’estructura de les roques o de la
superfície de l’escorça.
Pot ser de tres tipus:
- Física o mecànica
gelifracció
Canvis de Tª
- Química
Oxidació
carbonatació
- Biològica
- Meteorització Física
Consisteix en la debilitació de l’estructura de
les roques a causa de la formació de
fissures.
Aquestes fissures es formen a partir de:
 Gelifracció: és un procés que consisteix
en que dins les petites fissures de les
roques s’hi va acumulant vapor d’aigua, el
qual es congela quan les Tº disminueixen
prop del 0ºC. En conseqüència l’aigua
congelada augmenta de mida, provocant
una pressió a els parets de les fissures,
fent que aquestes es facin més grans.
 Canvis de Tª: les fissures són provocades
pels canvis brusc de Tª a curt termini,
generalment és a nivell diari, és a dir durant
el dia hi ha Tª de 40ºC i al vespre de 5ºC. De
manera que quan augmenta la Tª les
molècules es dilaten (eixamplen) i per tant
augmenten de volum i quan disminueix la Tª
les molècules es contreuen i per tant
disminueixen de volum. Tot plegat provoca
que aquests canvis fassin petites fissures que
al llarg del temps tornaran més grans.
Aquest tipus de meteorització es dóna
sobretot als deserts.
Def termoclàstia: rotura de les roques a
causa dels canvis bruscs de Tª.
Def Amplitut tèrmica: és els graus que hi ha
entre la màxima Tª i la mínima.
- Meteorització Química
Consisteix en la debilitació de les roques a
causa de les reaccions químiques que es
donen en la composició de les roques. Per
tant el que debilita les roques és el canvi
que hi ha en la seva composició.
 Oxidació: Consisteix en debilitar les roques o
l’escorça terrestre a partir de canvis en la
seva composició de les roques a causa que
els elements químics reaccionen
generalment amb l’aigua, convertint les
molècules més inestables i susceptibles a
l’erosió.
Per exemple aquelles roques que dins la
seva composició tenen Ferro (Fe), aquest en
contacte amb l’aigua dóna lloc a Fe2O3 (òxid
de ferro) el qual és molt més dèbil, de
manera que si en una roca es formen
precipitacions de Fe2O3
Aquesta roca es romprà per la zona on hi ha
el precipitat.
Roca
Precipitat de Fe
En alguns casos aquests precipitats formen
figures peculiars i que s’assemblen a arrels,
de fet antigament es pensava que eren
arrels fossilitzades, però avui dia es sap que
són precipitats de magnesi (MgO) o de ferro
(Fe2O3), en el cas del magnesi són de color
negre mentre que les de ferro són
vermelloses. Aquestes formacions
s’anomenen dentrites.
 Carbonatació: a igual que la oxidació consta
d’un canvi químic en la composició de les
roques.
En aquest cas les roques han de tenir en la
seva estructura Carboni (C) i Calci (Ca).
A Mallorca és un dels processos més
característics, ja que és el responsable del
modelat càrstic.
Consisteix en que la roca mare està formada
per CaCO3 (Carbonat calci), la qual té una
consistència molt dura però en el moment
que entra en contacte amb l’aigua hi ha una
reacció química que el converteix en HCaCO3
(Bicarbonat calci) el qual perd consistència i
debilita a la roca.
CaCO3 + H2O  HCaCO3
- Meteorització Biològica:
Consisteix en la debilitació de les roques a
causa de les accions dels ev.
Ex talp, abellerols, humans
Erosió (=desgast)
Def: procés pel qual els agents geològics
rompen l’estructura de les roques o de la
superfície de l’escorça.
En conseqüència es formen uns trossos de
material els quals s’anomenen sediments.
Aquests sediments poden rebre diferents
noms segons la seva morfologia, que ve
donada per la magnitud del transport.
S’anomenen còdols,
en el moment que
han sofert una
elevada acció de
transport, de
manera que solen
ser arrodonits.
Mentre que si
presenten cares
ben definides
s’anomenen
detritus.
Transport
Def: procés pel qual els agents geològics
transporten els sediments del seu lloc
d’origen a una zona al·lòctona.
Els agents geològics que duen a terme el
transport són el vent i l’aigua.
En el cas de l’aigua es poden diferenciar
diferents tipus, depenent de la força de
l’aigua com de les dimensions del
sediment
• Arrossegament: es dóna quan les mides
dels sediments són tant grans que són
transportats pel fons. En alguns casos
provoquen acumulacions de petits
sediments com a conseqüència d’aquest
arrossegament.
• Rodament: té lloc quan els sediments són
de menor mida que els anteriors, de
manera que són transportats per damunt
el fons però donant voltes. D’aquesta
manera es formen còdols.
• Saltació: es produeix quan els sediments
no pesen tant i el corrent d’aigua els pot
transportar de manera que van pegant
bots.
• Suspensió: les partícules són
transportades pel corrent sense tocar el
llit fluvial i tampoc se’ls veu en superfície.
Evidentment són sediments de
dimensions reduïdes.
• Flotació: les partícules són transportades
per damunt la superfície de l’aigua a
causa de la seva poca densitat.
Sedimentació
Def: procés pel qual els agents geològics
deixen de du a terme la seva funció i
dipositen els sediments en determinades
depressions.
Aquestes depressions s’anomenen conques
sedimentàries.
A les conques sedimentàries és on s’hi
formen les roques sedimentàries. El
procés de formació de les roques
s’anomena litificació.
Les roques sedimentàries es formen per
l’acumulació de sediments a les conques
sedimentàries, de manera que segons
l’aport de sediments es formaran els
diferents estrats (= cada una de les
franges que es poden veure a les roques)
Depenent del tipus de sediments les
roques sedimentàries es poden classificar
en:
- Roques detrítiques: formades a partir de
fragments d'altres roques. Es classifiquen
segons el diàmetre de la partícula que les
forma i bàsicament són els conglomerats,
gresos i argilites.
- Roques químiques: formades a partir de la
precipitació de substàncies dissoltes en aigua.
Bàsicament tenim el guixos, les sals (halita),
calcàries oolítiques.
- Roques bioquímiques: formades a partir de
la precipitació de substàncies dissoltes en
l'aigua degut a l'activitat de certs organismes
que ho han afavorit: calcàries fossilíferes,
creta, calcàries estromatolítiques o d'escull.
- Roques calcàries: formades per minerals
calcaris (de calci) però poden tindre una mica
d'argila i altres minerals
- Roques orgàniques: formades per
l'acumulació de matèria orgànica. Bàsicament
els carbons i el petroli, Estrictament són poc
abundants però tenen una importància
econòmica enorme. És on hi podem trobar els
fòssils. Alguns tipus són:
argiloses (argila, marga, pissarra)
calcàries (creta, calcària )
silícies (arena , gres)
combustibles (carbó mineral)
salines (algeps, sal gemma , i altres sals
precipitades per l'aigua)
2. El vent
Pàg 149 juntament amb l’estructura del desert
3. Les glaceres
Pàg 150
Estructura
Tipus
4. Les aigües
Escorrentia
Les aigües d’escorrentia són aquelles que
circulen per damunt la superfície terrestre i
són provocades per aigües torrencials, és a
dir gran quantitat de precipitacions en poc
temps.
Aquest tipus d’aigües tenen la característica de
tenir un gran poder erosiu, de manera que
formen xaragalls.
Els xaragalls són petits torrentons que van
replegant l’aigua de la superfície i la porten
als torrents.
Es diu que allà on comencen els xaragalls
s’anomenen albellons, punts de la superfície
terrestre per on surt l’aigua subterrània.
Quan la superfície terrestre té diferent
consistència, poden arribar a formar els
pilars coronats
Rius i torrents
Els rius es caracteritzen per tenir un cabal
d’aigua permanent, generalment el cabal
augmenta a l’època de desgel, és a dir a les
primaveres, per això hi podem trobar una
determinada flora i fauna.
En canvi els torrents es caracteritzen per no
tenir un cabal fix ja que aquest depèn de la
pluviometria, per això la fauna que hi
podem trobar està especialitzada en
suportar temps de sequera, ex ferreret
L’estructura tant dels rius com dels torrents
és similar, per això hi podem diferenciar 3
zones:
Part mitja
Canal de desguàs
Part alta
Conca de recepció
Part baixa
Canal de dejecció
1. Part Alta o Conca de recepció: aquesta zona
és la part més alta del torrent, generalment
es troba a les muntanyes, per això és la zona
on hi ha més pendent de manera que l’aigua
porta més velocitat i en conseqüència té més
poder erosiu. És on hi podem trobar els blocs
de pedra més grans. Té forma en V
2. Part Mitjana o Canal de desguàs: és la
intermèdia i es caracteritza perquè el
pendent és més suau, de manera que l’aigua
ja ha perdut un poc de força i les roques de
mides considerables es comencen a
dipositar. També és on s’hi formen els
meandres (= són desviacions accentuades
del curs fluvial), en el cas dels rius, fins i tot
poden arribar a formar petites llacunes.
3. Part Baixa o Canal de dejecció: és la zona del
torrent on el pendent es quasi nul, per tant
la velocitat de l’aigua és molt baixa de
manera que es dipositen els sediments més
petits. En alguns casos aquests es van
acumulant i formen els deltes, en els rius.