Transcript www.girona.cat Segueix-nos! La Caseta - Serveis Educatius . Servei Municipal d’Educació L’aigua condiciona els primers assentaments humans a Girona. En la Prehistòria, per als pobladors de.

www.girona.cat
Segueix-nos!
La Caseta - Serveis Educatius . Servei Municipal d’Educació
L’aigua condiciona els primers
assentaments humans a Girona.
En la Prehistòria, per als pobladors
de Girona, el Ter era la vida.
En el Paleolític Inferior,
s’instal·len al Puig d’en Roca, en
un ambient de tipus fluvial.
Galligants
Onyar
Güell
Ter
Això és a causa del desnivell del terreny i també
a l’aigua dels 4 rius, que els condiciona.
Els romans
aixequen una
fortificació en
forma de triangle.
Era una forma
poc habitual, ja
que les solien fer
quadrades o
rectangulars.
Ni amb els romans, ni amb els visigots,
ni amb els àrabs no canvien les
dimensions de la muralla.
Es formen petits nuclis de població
fora muralles, sempre a la vora
dels rius o sèquies.
Sèquia Monar
CREIXEMENT CAP AL SUD
En funció de l’aigua
s’establiran
determinats sectors
en un indret o altre.
El Rei cedeix
parcel·les a l’areny
de l’Onyar i
comencen a establirs’hi comerciants i
centres
d’administració.
Areny de l’Onyar
CREIXEMENT CAP AL NORD
L’abundància
d’aigua a la
confluència dels
rius Galligants i
Onyar afavoreix
l’establiment
d’oficis que
necessiten aigua
corrent per al seu
treball, com el
sector tèxtil.
Galligants
Onyar
LA MURALLA DEL SUD
Entre 1367 i 1380, per protegir la
banda sud de la població, es
construeix una muralla que queda
condicionada pel riu.
Part d’aquesta muralla es conserva
avui als fonaments de les cases de la
part baixa de la Rambla i Argenteria:
són les cases de l’Onyar.
LA MURALLA DEL NORD
Entre 1375 i 1388 s’emmurallen els barris del nord.
La muralla envolta els barris de Sant Feliu i Sant Pere.
El riu Galligants travessa la muralla.
Abans el Galligants portava molta més aigua i, en el seu recorregut
per la vall de Sant Daniel, arrossegava tot allò que trobava al seu
pas.
Com que pel
Galligants seria un
punt de fàcil accés a
la ciutat, s’hi van
posar unes reixes.
Quan el riu arrossegava
troncs i brossa, les
reixes es tapaven i es
produïen els aiguats.
L’any 1843 un aiguat
destrueix la plaça Sant
Pere i moren un centenar
de persones.
És època de
desenvolupament de la
vida urbana.
Es recupera la tradició
dels banys públics,
semblants als musulmans.
Són uns banys d’inspiració
nord-africana.
A la font dels Lledoners
hi arribava l’aigua que
provenia de la vall de
Sant Daniel.
De la font dels Lledoners,
l’aigua anava a la font de
la Mare de Déu de la Pera.
Va ser el primer intent de
servei públic d’aigua a la
ciutat.
Font de la Mare de Déu
de la Pera
Font dels Lledoners
La muralla del
segle XIV, que
protegia el
nord de la
ciutat, va
deixar fora
muralles, i per
tant sotmès als
atacs dels
exèrcits
assetjants, el
barri de
Pedret.
També els desbordaments del Ter han afectat el barri en moltes ocasions.
Cal destacar a Pedret els molins de la Manola al costat de la resclosa on comença el
canal. Hi ha una inscripció amb l’any de construcció: 1587.
El carrer
de Pedret
es va
formar en
l’antiga Via
Augusta.
Fins l’any 1926,
que es va fer el
pont de la Barca,
Pedret era l’única
via d’entrada i
sortida de la
ciutat pel nord.
El Ter es creuava pel pont de
l’Aigua, al Pont Major.
El carrer
Ballesteries uneix
el sud i el nord de
la ciutat.
L’any 1485 obliguen les cases de la banda del riu a aixecar una muralla
darrere seu.
La ciutat creix i cal
ocupar el territori a
l’altra banda de
l’Onyar.
A principis del segle
XV aquest territori
anomenat Mercadal
queda totalment
emmurallat.
El Mercadal, ja abans del segle XII, és travessat pel rec o sèquia Monar i el seu corrent
d’aigua servia per regar hortes i fer anar molins.
Hortes regades per la sèquia Monar.
El segle XVI la
ciutat es veu
afectada per
pestes i
aiguats.
Malgrat això,
hi ha una
recuperació
demogràfica i
econòmica.
Cal destacar la importància dels negocis marítims, tal com ens ho
indica l’establiment d’un Magistrat Consular.
El segle XVII
és el segle de
les
fortificacions.
La sèquia Monar, que travessa el Mercadal, continua donant
aigua sobretot a les hortes.
Observem el creixement de la ciutat a
dins i fora muralles seguint el curs del
riu Onyar.
S’instal·len les primeres arbredes prop
del Ter.
Els ponts són un element urbanístic important per comunicar les dues bandes de la ciutat.
En el llit del riu,
anomenat
l’Areny, s’hi
celebra el mercat
del bestiar i
altres activitats.
Aquí es veu
com les dones
hi rentaven la
roba.
Amb la
desamortització
desapareixen els
convents i tot
l’espai que
ocupaven al barri
del Mercadal es
converteix en
places i carrers.
I també en
indústries que
utilitzen l’aigua
de la sèquia per
al seu
funcionament.
A principis del segle XX desapareix definitivament la muralla del
Mercadal i l’espai que ocupava és l’actual Gran Via.
La sèquia Monar, que avui és en part canalitzada, continua travessant
el Mercadal i abans de desembocar a l’Onyar és aprofitada per produir
energia elèctrica a la central del Molí.
riu Onyar
central del Molí
sèquia Monar
Esquema de la captació, ús i desguàs de l’aigua en una població
Canalització
de l’aigua
potable cap a
la ciutat de
Girona
Torre de les
Aigües
Dipòsit de Palau
Tapa, al carrer, del servei
d’aigües potables
Entrada d’aigua
potable a un edifici
Comptadors d’aigua en un edifici
plurifamiliar
CRONOLOGIA DE L’AIGUA POTABLE A GIRONA
1869
22 de novembre, inauguració de l’aigua corrent a l’interior de les cases.
L’aigua procedia d’Aiguaviva.
1897
Alfons Llensa, propietari de l’empresa subministradora, busca nous cabals
i vol millorar la xarxa de distribució. Compra el pou i l’edifici de la
Gerundense al carrer Perill.
1898
Construeixen la torre, avui imatge característica del Mercadal.
1920
Deixa de servir la torre de les Aigües. Construeixen el dipòsit d’Alemanys.
1947
Construeixen el pou de Palau per reforçar el pou del Mercadal.
1950
L’aigua deixa d’arribar d’Aiguaviva.
1950
6 d’octubre, municipalització del servei, prèvia indemnització. Ho
gestiona Girona SA.
CRONOLOGIA DE L’AIGUA POTABLE A GIRONA
1953
L’Ajuntament elabora un projecte que té en compte:
•Mantenir els pous del Mercadal i de Palau
•Obrir nous pous a la Devesa
•Conservar l’edifici del carrer Perill com a central reguladora
•Conservar el dipòsit d’Alemanys com a reserva
•Suprimir el dipòsit de Torre Alfons XII
•Fer un dipòsit a Palau
1969
Es decideix portar l’aigua del Pasteral
1971
Es construeix l’estació intermitja a Montfullà
1976
L’aigua del Pasteral arriba a les cases
www.girona.cat
Segueix-nos!
La Caseta - Serveis Educatius . Servei Municipal d’Educació