Transcript L`eutrofizació

L’eutrofització
PAU CABAÑEROS LÓPEZ
OSCAR GANZALEZ
JORDI TRIGUERO ENGUIDANOS
ALBERT PEDROLA GÓMEZ
1: L’ EUTROFITZACIÓ
1.1 Definició de eutrofització
• G.D.LL: Procés d’acumulació de sals minerals i nutrients a les
aigües d’un llac o d’un pantà, que comporta un creixement
massiu d’algues.
• Etimologia: Aquesta paraula, prové dels termes “eu” que vol
dir veritablement, de la paraula “trofo” que vol dir aliment,
nutrient.
• La eutrofització, és un procés que es duu a terme en
ecosistemes aquàtics en el que s’introdueixen excessius
nutrients, principalment fosfats i nitrats (que solen ser
limitants), i que provoquen un excessiu augment d’algues
verdes i plàncton, que esgoten l’O2 que hi ha dissolt a l’aigua i
creen una barrera que no deixa passar la llum, de manera que
els productors instal·lats al fons de l’ecosistema es queden
sense O2 i sense llum i moren.
1.2 Estructura d’un pantà eutrofitzat.
• En un ecosistema eutrofitzat, hi ha una
característica en comú, totes les
plantes/algues que no poden sortir a la
superfície moren, ja que no reben ni O2 ni
llum. A la superfície hi ha una capa de
plàncton, i el llac s’omple de canyes i
plantes com els nenúfars, entre d’altres,
que son capaces de sortir a la superfície.
Foto de Can Balasc, Collserola
1.3. Causes
Hi ha de 2 tipus:
• Naturals: És un procés que té lloc a les desembocadures dels
rius o a aigües estancades, on la renovació de l’aigua (el temps
que triga l’aigua en sortir d’un tram o espai determinat), és
molt i molt lenta (pot ser que no es renovi mai), i per tant que
allí s’acumulin els nutrients que el riu arrossega al llarg del seu
recorregut, i que son fruit de l’erosió dels diferents sòls per on
passa.
• Artificial: Consisteix en introduir nutrients al riu, per exemple
les fàbriques que aboquen els seus residus al riu (més o menys
depurades), les restes d’adobs dels camps de conreu, els purins
dels porcs i restes de granges d’altres animals, escombraries i
aigües residuals urbanes, etc.
1.4. Conseqüències
• La conseqüència principal, és que
desapareixen les espècies d’éssers vius que
estiguin menys adaptades. Si moren alguns
productors, els macroinvertebrats, també es
reduiran, i això afectarà a altres éssers vius
majors.
• Provocarà un deteriorament de l’ecosistema.
1.5. Solucions
• Evitar que els excrements
d’animals de granja arribin
als rius.
• Utilitzar la quantitat d’adob
adequada per les necessitats
dels conreus.
• Utilitzar detergents amb
menys quantitat de fòsfors.
• Tractar les aigües residuals
en plantes especialitzades
per tal d’eliminar el fòsfor i
els nitrats.
1.6. Formes per saber el grau
d’eutrofització:
• Principalment, es fa
mirant la quantitat de
clorofil·la que hi ha en
un espai aquàtic
determinat: (g de
clorofil·la/lH2O)
• També es pot mesurar la
quantitat de nitrurs o
fòsfors que hi ha a
l’aigua.
2: Exemple d’eutrofització:
El pantà de Sau
2.1 El riu Ter
• És un riu que comença i acaba a
Catalunya.
• Es forma als Pirineus, per acció
de varis rius, i disposa de varis
afluents. El Freser, el Ges, el
Gurri entre altres, que li aporten
l’aigua.
• Es caracteritza per la seva
irregularitat en el flux d’aigua: a
les Guilleries duu una mitja de
2m3/s i per altra banda, té riuades
de fins a 2000m3/s.
• Un altre característica que té
aquest riu, i com molts altres a
Catalunya i a la resta d’Espanya,
és que se li ha instal·lat molta
industria que contamina l’aigua,
principalment abunden les
industries tèxtils, metal·lúrgiques,
alimentaries i papereres.
2.2.1. El pantà de Sau
• El pantà de Sau, està situat a
la vall de Sau, i és el primer
dels tres pantans construïts
al riu Ter. Té una capacitat
de 177·10^6 m3 aprox.
• Es va començar a fer servir
el 1963, amb la intenció de
que actués com a regulador
del nivell d’aigua del riu
Ter, per a la producció
d’energia mitjançant plantes
hidràuliques, irrigació
agrícola i domèstica
2.2.2. Eutrofització al pantà.
• Al ser aquest el pantà construït a
més alçada, es un lloc idoni
perquè s’acumuli gran part dels
sediments que l’ésser humà
genera, des de les diferents
industries que aboquen els seus
productes al riu, fins als
abocaments d’aigües residuals
urbanes que es generen al llarg
del seu tram.
• Si es mira a fons, es poden
diferenciar 2 parts: la primera en
forma de V, on es renova l’aigua
molt ràpidament ja que son les
entrades d’aigua al riu, i la
segona que és tirant cap al
centre, on l’aigua no es renova
gaire sovint.
2.2.2. Eutrofització al pantà
•
L’acumulació de fòsfor que té lloc en el pantà, implica un
important augment en la biomassa planctònica, provocant
paral·lelament un enfosquiment i una reducció d’O2 a l’aigua
causant un desequilibri en l’ecosistema, i un canvi en el
metabolisme d’aquest.
• Podríem dir que l’ecosistema esta malalt.
• El problema de l’eutrofització, ha provocat un augment de la
biomassa planctònica del embassament, fins al punt
d’haver-hi més de 100.000 individus/m3 d’H2O quan la xifra
normal hauria de ser d’entre 3.000 i 40.000 individus/m3
d’H2O. Tenint en compte això, es pot considerar un estat
d’hipereutrofització.
2.2.3. Relació entre l’augment de
fòsfor al pantà en els primers 20 anys
Des del moment en què es va posar en funcionament
el pantà, s’han realitzat diferents estudis per
comprovar la qualitat de l’aigua on s’evidencia l’estat
d’hipereutrofització en què el pantà es troba.
Si es mira la concentració de fòsfor al llarg dels anys,
(que ha anat augmentant considerablement)
s’observarà que també ha augmentat la biomassa
planctònica mantenint sempre una relació amb la
quantitat de fòsfor.
A continuació es mostra el gràfic amb: l’augment de biomassa i l’augment de fòsfor, si s’uneixen es veurà que
“encaixen” .
2.2.4. Seqüència d’aparició d’espècies
de rotífers
• Els rotífers, són organismes
pseudocelomats que han
anat apareixen i instal·lantse en el pantà a mesura que
han anat passant els anys i
que la quantitat de fòsfor ha
anat augmentant.
• També es pot observar com
algunes espècies no gaire
adaptades han anat
desapareixent i deixant lloc
a espècies més adaptades.
2.2.5. Conseqüències al pantà de Sau
• Si la finalitat que tenia el
pantà era la de subministrar
aigua potable a la població del
voltant, s’han hagut
d’instal·lar certes depuradores
especials per tal de depurar
l’aigua eutròfica, ja que
aquesta es depura de manera
diferent, i per tant ha suposat
un augment en els costos.
• A més s’ha trencat
l’ecosistema, la relació
producció/respiració i
l’extinció de diverses
espècies.
2.2.6. La solució presa al pantà de Sau
• La solució que s’ha pres al pantà de Sau,
consisteix en una modelació matemàtica de la
quantitat de biomassa fent disminuir la
quantitat de fòsfor fins a un nivell adequat.