Transcript Estiu Solidari Togo 2011

ESTIU SOLIDARI
TOGO 2011
Mariona Garriga
Narcís Font
Meritxell Arellano
Germà Albí Gómez
Xavier Corbera
Aina Llort
El germà Albí Gómez García té 61 anys d’edat. Tot i que va néixer a Sòria, ara viu
A Cassà de la Selva (Girona). És solter, però com ell diu “amb compromís”.
Treballa com a professor, té
estudis de mestre i està
llicenciat en lletres. Parla
català, castellà i francès. Tots
estem d’acord que només
calen unes paraules i unes
frasses fetes en francès per
poder fer aquest viatge.
És un referent important en els grups que viatgen a Tami (Togo) ja que
ha viatjat allà moltes vegades facilitant tràmits i fent de guia dels
grups. Estar a Tami li serveix per desconnectar de la vida del primer
món i per gaudir del nord de Togo, al qual es considera “enganxat”.
En Xavier Corbera i Garrido té 41 anys i va néixer i viu a Barcelona ciutat.
Actualment està solter.
És mestre i llicenciat en psicologia, havent treballat de psicòleg escolar.
Parla català, castellà, anglès (una mica) i francès (millor que l’anglès).
Va fer aquest viatge per conéixer més de prop la realitat d’un país
en un altre procés de desenvolupament.
Està estudiant Història de
l’Art i parla català, castellà i
una mica d’anglès.
Des de ben petita sempre
havia tingut curiositat per
anar a l’Àfrica.
L’Aina Llort i Curós té 28 anys i va néixer a Barcelona, tot i que ara
viu a Santa Coloma de Farners (Girona). Actualment està soltera.
És llicenciada en Història i ara fa de professora d’ESO a La Salle Santa
Coloma de Farners. Parla català, castellà, anglès i italià, però a Togo
va fer les seves primeres paraules en francès!
La seva motivació per a fer aquest
viatge va ser conéixer l’experiència de
voluntariat en un país en vies de
desenvolupament
L’Anna Soldevila i Calveras té 46 anys i és natural de Puig-Reig
(Barcelona) però en l’actualitat viu a Sta. Cristina d’Aro
(Girona). Actualment està divorciada.
És diplomada en Ciències de l’Educació,
Solfeig i Cant Coral.
Parla català, castellà i alemany.
Volia fer aquest viatge perquè està
descontenta amb la societat en què
vivim, per anar a aprendre d’altres
cultures i, si és possible, poder oferir
un xic de nosaltres a ells.
No va poder fer aquest viatge per
motius personals, però sempre hem
comptat amb el seu suport i força.
Principals ciutats:
Lomé: 700.00 habitants
Sokodé: 51.000 habitants
Kara: 30.000 habitants
Kpalimé 30.000 habitants
Superfície: 56.000Km2
Habitants: 6,79 Millions
Religió majoritària: Animista
Creixement: 3,1% per any
El Golf
de Guinea,
en el qual es troba el Togo,
Fecunditat:
6,2 nens
eraEls
abans
conegut
a són
Costa
dels de
Esclaus.
menors
de 15com
anys
el 47%
la població
Entre
els
segles
XVII
i
XIX
els
traficants
d’esclaus
Població rural: 71%
holandesos i anglesos, amb l’ajuda dels caps de
tribus
de l’interior,
s’emportaven
esclaus
Llengua
oficial: Francès,
Ewé i els
Kabyé
als mercats europeus fins a la seva abolició
al segle
XIX.Franc CFA. 1€ = 650 FCFA aprox.
Moneda:
Independència de França el 27/04/1960
Organitzat en 5 regions administratives:
Marítima, Altiplà, Central, Kara i Savanes
Lloc web oficial: www.republicoftogo.com
Ens vam dividir en tres grups que anaven canviant
els seus components a mida que passaven els dies.
Un grup
va ajudar a preparar el centre social de Nakpanagué
per a poder-lo pintar i deixar-lo llest per al seu ús.
Moltes ganes d’ajudar i moltes tasques per fer.
L’organització era bàsica per enllestir-ho tot.
Pintàvem les parets exteriors
aprofitant que no hi havia sol.
Es van haver de donar vàries capes de pintura.
No tots anàvem a descansar a mig matí, tot i que
la feina començava a les 6:30 del matí
Aparentment queda poca feina a fer, però les capes
de pintura es van acumulant i l’interior va avançant,
tot i que des de fora sembla que no es mou.
El centre polivalent ja està quasi enllestit!
Queden detalls per acabar però ja es veu
com quedarà tot.
Tot enllestit i acabat! Queden un parell de dies per
marxar però ho farem contents i satisfets.
Bona feina, equip!
La col·laboració de molta gent
ha fet possible aquesta imatge.
La nostra feina només ha sigut un granet més.
Aquí teniu part del segon grup pintant les parets
del mur exterior de l’escola Frère Pablo
Es van pintar escenes quotidianes i missatges per als nens.
Ells també van col·laborar pintant i alegrant-nos
l’estona que passàvem allà.
El mestre de
l’escola ens va anar
indicant quines escenes volia
que dibuixèssim i es van pintar més de 30
amb l’ajuda de tots.
Ara ja està la paret acabada i els nens gaudiran
amb els nous dibuixos quan comenci el curs.
S’ha fet la feina amb il·lusió i ganes.
Tothom ha treballat de valent i estem
contents de poder ser-hi allà.
El tercer equip va
col·laborar en tasques
documentals a l’ordinador,
també acosat pels moquits
i per la xafogor.
Moments de reflexió
“Ells es desperten
amb un somriure
i volen
compartir-lo amb
el món i amb tú”
“Compartir el teu pa
fa que t’agradi més!”
“Molts nens, degut a la
societat en que viuen,
estan obligats a créixer i
amb la seva petita
estatura viure en l’altura
del món dels adults”
“No es pot travessar el mar
només mirant l’aigua”
“Envellint les
forces marxen
però la mirada és
més lliure i la
vista més àmplia
i serena”
“Hem aprés que la vida et pot
somriure en qualsevol racó”
“Hem vist persones que planten cara a la vida
des del primer moment sense dir res”
“Hem vist persones petites
amb grans responsabilitats”
“Hem conegut un lloc on la
vida és una lluita dia a dia”
“Hem après: Carpe Diem”
“La força del grup”
“Les dones porten el pes de tot”
“El valor de la bona salut”
“Aixecant el país”
“Acceptant els que són diferents,
sense importar el seu color”
“Què et diu
una mirada?”
“La força d’un sol infant”
“Tothom ajuda a fer
les feines del dia”
“Sempre es pot trobar llum
entre els núvols”
Hem volgut fer un petit joc a la pantalla següent.
T’oferim dues maneres diferents per a la reflexió:
a la part de l’esquerra trobaràs un video i a la part de la dreta
aniran apareixent frases per reflexionar.
Pots escollir el costat que més et cridi l’atenció
o si ets ràpid/a, tots dos alhora.
Per
Amb
canviar
el nostre
el futur
granet
hem
dede
començar
sorra, pocaafer
poc,
unfem
pasmés
petit
avui
just un món injust
I davant d'això, encara
penses
quedar-te
amb
Sigues
crític
a l’hora
deels
ET DONEM
LES
braços
Au,de
vinga,
valorar creuats?
la teva part
mou-te
i aixeca't, tu pots
responsabilitat
Recorda
que
la suma
començar
a fer
que elde
canvi
petits
gestos
també generen
sigui
possible
PER
ARRIBAR
somriures
i alegria
Si
totsels
anem
Amb
diners que costa fer
FINS
AQUÍ
en
mateixa
direcció:
un la
cap
nuclear
per a
com
sabemes podrien
armament
que
no hi ha
una altra?
construir
a l’Àfrica
35.000 escoles
GRÀCIES
Observa els seus somriures