Transcript Aida

GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera
Aida
de Verdi (1871)
COMENTARIS:
El governador turc d’Egipte, Ismail Paixà, va voler
donar relleu a la inauguració del Canal de Suez (1869)
amb l’estrena d’una òpera composta per un músic de
prestigi. Per diversos motius, però, l’òpera no es va
estrenar fins el 1871, a Egipte. La versió definitiva
d’Aida, amb alguns canvis es va oferir a Milà, al Teatre
de la Scala el 1872. Verdi acceptà l’encàrrec amb una
compensació econòmica rècord, sense precedents, de
150.000 francs d’or. No serà cap sorpresa si comentem
que uns anys més tard el governador va ser destituït
pel govern turc per un enorme dèficit causat a Egipte.
Aquest endeutament d’Egipte facilità l’ocupació colonial
britànica el 1882.
Quan Verdi escomet la
composició d’Aida era ja un
músic reconegut. Els anys 50
havia estrenat les tres òperes
populars (Rigoletto, Il Trovatore
i La Traviata). El compositor no
sabia si retirar-se.
IMATGE: Verdi dirigint Aida el 1872
Verdi acceptà l’encàrrec però va voler assegurar l’èxit
d’Aida. Cal recordar que estava preocupat per la
competència creixent de Wagner, inclús a Itàlia, i per
l’acollida variable que havia rebut la seva obra Don
*
Carlos (1867).
Presentació
El llibret és el fruit d’una múltiple acumulació
d’influències. L’autor del text va ser Antonio
Ghislanzoni, partint d’un argument del cèlebre
egiptòleg Mariette. El mateix Verdi, però, va exercir
una gran influència sobre el redactat final del text.
Amb el temps la valoració d’Aida ha anat variant.
Acollida com un èxit sense precedents en el seu
moment, anys després es criticà la poca originalitat
de l’argument o d’algunes situacions musicals. Però
mai s’ha discutit la brillantor d’alguna de les escenes
heroiques i, en contrast, la presència de moments de
forta emoció lírica i teatral, particularment en el tercer
acte.
Musicalment
l’obra
presenta
algunes
particularitats dins de l’evolució de Verdi. El fet que
s’hagués de presentar en un context oficial portà
Verdi a acostar-se a la “Grand opéra” francesa
(ballets, magnificència). L’ús de fragments musicals
associats a personatges o situacions porta a
* semblances amb els leitmotiv de Wagner, així com
també el fet de buscar una continuïtat en el discurs
musical, evitant així les interrupcions després de
determinats fragments.
p. 1
(de 6)
Personatges
SOBRE LA MÚSICA
TRIANGLE
AMORÓS
Faraó
(Baix)
Monarca egipci i pare
d’Amneris
Situada en l’etapa final de la carrera
verdiana, Aida conserva, però, en línies
generals, les característiques dels grans
drames verdians de l’etapa mitjana: àries de
gran relleu, concertants nítidament
dissenyats … potser per les especials
característiques de l’encàrrec, Verdi sembla
més inclinat a la “grand opéra”.
Radamès
(Tenor)
Cap de l’exèrcit
egipci. Estima Aida
[Alier, 1991: p 10]
Amonasro
(Baríton)
Rei d'Etiòpia i pare
d’Aida.
Ramfis
(Baix)
Gran sacerdot d’Amon
Amneris
(Mezzosoprano)
Filla del faraó. Mestressa
d’Aida, estima a Radamès
Aida
(Soprano)
Esclava líbia capturada en
anteriors guerres. Estimada de
Radamès. Havia sigut princesa i
filla del rei etíop, Amonasro
p. 2
(de 6)
Acte 1
Escena I
En un saló del palau reial (a Menfis)
El gran sacerdot (Ramfis) explica a
Radamès la recent invasió etíop sobre
Egipte. La deessa Isis està a punt de
designar el nom de l’oficial que
comandarà les tropes egípcies.
Radamès desitja ser elegit, per dos
motius: per l’honor i per tal d’obtenir del
faraó la llibertat d’Aida, l’esclava etíop de
la que Radamès està secretament
enamorat.
Amneris, filla del faraó, entra a
escena i en observar l’excitació de
Radamès es malfia que hi pot haver
un altre motiu. Quan a continuació
entra Aida (esclava de la princesa)
Amneris sospita que l’etíop pot ser la
seva rival perquè la princesa també
estima Radamés
3’43”
Dr. Boyagian
ORQUESTRA:
PRELUDI: Introducció
3’ 40”
A Seul
orquestral
4’18”
Domingo
al Met.
4’ 45”
Armiliato
2003
Liceu
6’50”
6’ 02”
a Tokio
a Orange
3’01”
La Scala
2001
I. Kabatu
S. Castellà
2’ 58”
Brusel·les
2004
Al temple de Vulcà
Comparant
ÀRIA de Radamés Se quel guerrier io fossi
. . . Celeste Aida : Tant de bo jo sigui l’escollit per
4’29”
Diversos
dirigir l’exèrcit ... Així també alliberaré a l’estimada Aida
DUO/TRIO, Amneris, Radamés, Aida
Qual insolita gioia: Quina alegria més gran
Trio final
que tens, Radamés... Serà Aida la meva rival ? ...
Tremola, esclava, tremola
La Scala, 2007
CONJUNT Su! Del Nilo al sacro lido:
2’ 49”
3’ 18”
Brusel·les,2004
On els egipcis
invoquen la guerra i encoratgen Radamés a retornar vencedor
6’ 33”
L. Price
RECITATIU Aida Ritorna Vincitor:
Què he dit ? Retorna
vencedor! ... Vencedor del meu pare ? Vencedor contra la meva pàtria ? ...
1’40”
Escena II
S'inicia amb el tema de l’amor d’Aida. Contrasta
(1 minut i mig) amb presagis ombrívols
Moment més cèlebre per al tenor. Difícil, i
encara més perquè li agafa la veu en fred
7’04”
En el temple es celebra una cerimònia
de consagració de l’espasa que haurà
de dur Radamès al combat
(de 4)
Ha de fer un Si bemoll agut molt, encara
amb la veu freda (a 1’ 42”) quan diu Ah!
Duo masculí. Curt però maco
4’15”
Brusel·les
2004
3’ 57”
Del Monaco
Tokio 1961
Rambis i Radamés, acabat en
un FINALE amb el cor Nume,
custode e vindice: déu de la
guerra, protegeix la sagrada terra egípcia
p. 3
(de 6)
Escena I
Escena II
A l’habitació d’Amneris
En mig de l’alegria pel triomf egipci les
esclaves d’Amneris fan una dansa.
Entra Aida i la princesa vol descobrir si hi
ha hagut algun idil·li entre l’esclava i
Radamès: comença tractant Aida amb
deferència però l’enganya dient que
Radamès ha mort. Tal mentida provoca el
dolor d’Aida que així descobreix el seu amor.
Furibunda la princesa acaba amenaçant
amb la seva venjança i marxa
Acte 2
En una avinguda de Tebes (davant d’un tron)
Anunciat per un cor de lloança a Isis, s’inicia
una processó triomfal. Els exèrcits vencedors
retornen i exhibeixen els botins de guerra,
posteriorment, mostren els presoners. Finalment
entra Radamès i el faró demana a Amneris que li
posi la diadema dels vencedors i ofereix a
Radamès el premi que vulgui. Aida reconeix
entre els presoners al seu pare, el rei etíop
Amonsaro. Aquest demana a la filla que no delati
el seu càrrec i suplica al faraó pietat per al seu
poble. Davant les demandes de la multitud i de
Radamès, el faraó accedeix a l’alliberament dels
etíops però es queda com ostatges a Aida i a
Amonasro. Finalment, concedeix al militar
vencedor la mà de la seva filla, cosa que alegra a
Amneris i deixa perplexos a Radmès i Aida
5’ 28”
5’ 31”
Zuric,
2006
San Carlo
1999
10’ 06”
3’ 01”
a Bussetto
2001
FRAGMENT
Liceu
9’32”
S. Castellà
Met. 1989
4’ 48”
Liceu
Barcelona
(de 4)
Cor d’esclaves i ballet. E ancor mentir
tu speri ?: Qui és que entre himnes i
aplaudiments vola cap a la glòria?
DUET Amneris-Aida. Fu la sorte
dell'armi a' tuoi funesta: La guerra va ser
funesta per als teus, però sóc la teva amiga ... / Encara
penses mentir-me, Aida? Tu l’estimes però jo també
CONJUNT Marxa triomfal:
Desfilen
davant del faraó els soldats vencedors, els botins
de guerra i finament els presoners etíops
Comparant: Quina és més lluïda?
5’ 49”
10’ 35”
6’ 30”
11’ 31”
Verona
2012
La Scala
1990
La Scala
2006
C de T. A,
Marzendorfer
p. 4
(de 6)
Acte 3
(de 4. Escena única)
A la vorera del Nil (de nit als afores del temple d’Isis)
Amb uns cants dels sacerdots (fora d’escena)
Ramfis demana a Amneris que vagi a resar per afavorir
el seu imminent matrimoni amb Radamés.
Aida arriba per trobar-se secretament amb
Radamés. En primer lloc es lamenta de l’absència de la
seva pàtria. Apareixerà el pare, Amonasro que li
demana que obtingui del general egipci l’intinerari de
l’imminent atac contra els libis. Aida s’hi nega però el
seu pare amenaça de maleir-la. Aida demana pietat i
accedeix. Amonasro s’amaga darrere unes palmeres.
Finalment apareix Radamés que es troba amb Aida.
Després d’expressar-se el mutu amor, Aida li pregunta a
Radamés per on passarà l’exèrcit i el seu estimat
contesta que pel congost de Nàpata.
En saber el secret Amonasro, exultant diu a
Radamés que deserti i li ofereix la successió al tron
etíop, juntament amb la seva filla, Però el general es
lamenta que ha quedat deshonrat. En aquest moment
surten del temple Amneris, Ramfis i els guàrdies que
detecten l’acte de traïció. Finalment Radamés es
lliura als soldats, fet que facilita la fugida de Amonasro i
Aida en la nit.
6’ 43”
7’ 51”
Nina
Stemme
2006
Fiorenza
Cedolins
ÀRIA, Aida Qui Radamès verrà! ... Oh
patria mia: Ai, patria meva, mai més et veuré
Comparant: Com ho feien les grans?
5’ 24”
Callas,
1955
6’ 40”
Florència
2011
6’ 50”
Parma
4’ 32”
7’ 04”
6’ 28”
Renata
Tebaldi
1950
Montserrat
Caballé
1970
Birgit
Nilsson
1964
DUET Amonsaro-Aida
Rivedrai le foreste
imbalsamati : Veuràs
novament els boscos perfumats
10’ 18”
Pavarotti –
Cosotto
S. Castellà
7’ 16”
a Florència,
2012
DUET Radamès-Aida
Pur ti riveggo: Per fi et
torno a veure, la meva dolça
Aida. Situació que portarà la
perdició del soldat
p. 5
* *:
*
(de 6)
Escena I
En un saló del palau reial
Mentre els sacerdots s’estan reunint,
Amneris està entre indignada i delirosa
respecte Radamès, de manera que el fa
cridar. Promet al seu estimat que si
renuncia a Aida i es disculpa el salvarà.
Radamès respon que ni vol viure ni té
disculpa la seva traïció a la pàtria. Ja en
el judici, els sacerdots reclamen fins a
tres vegades la disculpa del soldat però
aquest no respon, acaba sent condemnat
com traïdor.
Escena II
Interior del temple de Vulcà.
L’escena està dividida en 2 nivells:
● A sobre, el temple.
Amneris es lamenta desconsoladament
sobre la llosa que tanca la sepultura on
Radamès ha estat condemnat a ser
tancat en vida per tal que mori d’inanició.
● A sota, una cripta que es tanca i
segella amb una pedra
Radamès, resignat a morir, sent una
fressa i descobreix astorat que Aida hi
havia entrat prèviament i hi estava
amagada. La parella s'abraça i
s’acomiada de la vida
Acte 4
10’ 02”
DimitrovaPavarotti
S. Castellà
7’ 14”
KossotoBergonzi
10’ 59”
PavarottiMaria Chiara
Sots castellà
7’ 10”
(2008)
5’ 58”
Domingo, Millo
i Zajick
4’ 42”
Bergonzi,
Gencer,
Cossotto
(de 4)
DUET Amneris-Radamès.
Gui i sacerdoti adunansi:
Ja es reuneixen els sacerdots ...
Renuncia a Aida i jo et salvaré ...
No puc.
ESCENA: Radamés,
Aida, cor. La fatal
pietra ... Morir si pura
e bella: La pedra fatal es
tanca [...] Morir tan pura i
bella, morir d’amor per mi
DUET, Aida-Radamès
(amb Amneris i cor).
FINAL
Oh terra, addio:
Adéu, terra, adéu a les
llàgrimes i a les alegries
p. 5
(de 6)
Enregistraments i referències
Mitjà
REFERÈNCIES
VERSIONS
Alier, Roger, Guía universal de la ópera.
Barcelona, Ed. Robinbook, 2007. Pp. 945 a 950.
Enregistraments de referència
Film (1986)
A La Scala de Milà. Dr. Lorin Maazel, amb Pavarotti,
Chiara, Dimitrova i Pons
Alier, Roger i altres, Aida . Barcelona, Orbis, 1991
Film (1998)
Al Met. de Nova York. Dr. Levine. Amb Millo, Domingo,
Zajick i Milnes
Amics del Liceu. Aida. A “Temporada d’Òpera 20072008”. (pp 68 a 83) Barcelona, Liceu, 2007
Film (2003)
Al Liceu. Amb Dessi, Armiliato, Fiorillo i Pons.
Liceu. Aida. Barclona. Gran teatre del Liceu, 2007
DVD (1974)
Dr. Ricardo Muti
DVD (1990)
Dr. James Livine (editat per Sony)
MATTHEUS, Wade [Dr.] (1999) Aida, de Giuseppe
Verdi. Hamburg: Edilibro. Col. “La Gran Ópera.
Paso a Paso”
Accés íntegre i
gratuït amb
You Tube
LIBRETTO
Italià-castellà
(2h 37’ 11”)
Met
(Sots castellà)
(2h 43’ 01”)
San Francisco
2h 51’ 09”
Tokio
Per Kareol, 1998
Libretto per
Kareol
Per Melómano
Libretto per
Melómano
AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes
Girona, 2a edició octubre 2013
Webgrafia
2h 30’ 22”
Roma
Argument i personatges (en castellà) ▲
Comentari ampli, en castellà ▲
Comentari ampli a Wikipedia ▲
Altres guies d’audició
Caricatura de Wagner de la caràtula: Julià
Pascual Fortea, 2013.
Associació d’amics
p. 6
(de 6)