Transcript l`accentuació - WordPress.com

ORTOGRAFIA
ACCENTUACIÓ
En valencià tenim dos tipus d’accent:
obert ( ` )
tancat ( ´ )
Quan les vocals són obertes l’accent és greu
o obert i quan són tancades, agut o tancat.
Per això:
a
sempre obert (à)
e
segons el timbre pot ser obert (è) o tancat (é)
i
sempre tancat (í)
o
segons el timbre pot ser obert (ò) o tancat (ó)
u
sempre tancat (ú)
Aquesta regla és molt fàcil aplicada a les vocals a, i, u ja
que únicament tenen un timbre. La dificultat la trobareu en
les vocals e i o per la doble possibilitat de pronúncia: com
hem exposat anteriorment, poden ser obertes o tancades.
És important que feu la diferenciació fònica d’aquestes
vocals, ja que és un tret propi del sistema lingüístic del
valencià i, a més, moltes paraules que s’escriuen igual,
homògrafes, distingeixen el significat per la pronúncia de la
vocal. Vegeu-ne alguns exemples:
Dóna (del verb donar amb o tancada i dona (sexe femení, amb o
oberta)
Ós, (animal, amb o tancada i os, part anatòmica, amb o oberta)
Móra, (fruit de l’esbarzer, amb o tancada i mora, dona àrab, amb
o oberta)
Déu, (divinitat), amb e tancada i deu, numeral, amb e oberta)
Recordeu els principals contextos en què les vocals e i o són obertes:
E
1.
En contacte amb les vocals i i u o de síl·laba amb
aquestes vocals: misteri, peu...
Excepcions: Dénia, església, llémena...
2.
Davant de l, l·l, r, rr: guerra, terra, obert...
Excepcions: cérvol, herba...
3.
Termes científics: alvèol, hèlix, sèrum, vèrtex...
Excepcions: termes acabats amb -ema: lexema, teorema...
4.
En quasi totes les esdrúixoles: ciència, consciència...
Excepcions: església, llémena, Dénia...
5.
Els mots acabats en aquestes terminacions: -ecte, ecta, -epte, -epta: correcte, inepte, recepta...
O
1. Davant i i u o de síl·laba que conté i, u. Exemples:
bou, ou, boina...
Excepcions: pou, jou, tou
2.
Termes científics i erudits: esòfag, tòrax, òvul.
Excepció: estómac
3.
En les esdrúixoles: geòloga, història...
Excepcions: tómbola, fórmula, pólvora, góndola, tórtora...
4. En les terminacions següents: -oc, -oca,
-oç, -of, -ofa, -oig, -oja, -ol, -ola, -ort, -orta, -ossa, -ost, -osta, -ot, -ota.
Exemples: groc, roig, tort, Mariola, grandot...
Regles d’accentuació
L’accent gràfic és la ratlleta inclinada que posem sobre algunes
vocals. Així tenim, com hem comentat més amunt, dos tipus
d’accent: obert o greu (`) i tancat o agut (´). Però l’accent gràfic
no es posa sobre totes les vocals tòniques, ja que seria massa
feixuc i inútil.
Solament portaran accent
gràfic:
Classificació dels mots a partir de la síl·laba tònica
Terminacions que s’accentuen:
Agudes acabades en
vocal
vocal + s
-en, -in
tardà, matí, passió, ningú
cabàs, cafés, canyís, confós, confús,
Berlín, entén
Planes
les que no acaben en cap de les terminacions anteriors
fràgil, dinàmic, àmbit, cèntim
Esdrúixoles
totes
sèrie, ciència, àmplia…
• Si teniu dubtes a l’hora de posar accent obert o tancat a les vocals
e i o és important que recordeu aquestes indicacions:
• Les agudes solen ser tancades: café, després,
•
aniré, comprén, nové, avió, camió...
EXCEPTE: arròs, terròs, açò, això, allò, ressò, repòs, rebò, perquè...
– Recordeu que el català oriental pronuncia i, per tant, accentua
les ee obertes d’algunes paraules agudes: la tercera persona
dels verbs de la 2a conjugació acabats en -NDRE (excepte els
acabats en -TENDRE i el verb encendre). Per exemple: depèn,
però entén; els participis acabats en -ès: ofès, permès, omès,
etc; els mots següents: vostè, vuitè, interès, xerès, espès, cafè,
comitè, alè, francès, anglès, etc.; unes altres paraules que
podem accentuar obertes o tancades segons la varietat
dialectal són aquestes: conéixer, véncer, i els imperfets
d’indicatiu: déiem, quéiem, etc.
• Les planes majoritàriament són obertes:
dipòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil...
EXCEPTE: - els verbs de la 2a conjugació: véncer, créixer, córrer...
Quant als verbs, la conjugació sencera respecta l’accent tancat, quan
pertoca: déiem, córrec, preméreu (perfet simple).
- les formes del verb ser: fóra...
- altres mots, com ara: estómac, cérvol, préstec, feréstec, llépol,
furóncol...
• Les esdrúixoles majoritàriament solen ser
obertes: gènere, història, ciència...
EXCEPTE: fórmula, pólvora, tómbola, góndola, tórtora, església, Dénia,
llémena, feréstega...
Formes esdrúixoles dels verbs de la 2a conjugació: ocórrega...
Divergències de tonicitat
Heu de tenir present que hi ha paraules que no tenen la mateixa síl·laba
tònica en castellà que en valencià. Aneu amb molt de compte i fixeu-vos-hi:
Són agudes
alfil,
avar,
cautxú,
ciclop,
fluor, futbol,
handbol,
interval,
misantrop, oboé,
policrom,
tiquet,
quilogram,
xandall,
radar,
criquet,
hoquei,
oceà,
humit,
però,
Raimon,
xassís,
elit,
timpà,
xiclet
Són planes
acne,
adequa,
austríac,
alvèol,
cardíac,
créixer,
amoníac,
càstig,
etíop,
atmosfera,
conéixer,
intèrfon,
córrer,
leucòcit,
magnetòfon
medul.la,
paréixer,
meréixer,
míssil,
policíac,
rèptil,
termòstat, tèxtil,
tórcer,
vertigen,
omòplat
témer
torticoli,
zodíac
véncer,
Són esdrúixoles
aurèola,
diòptria,
Etiòpia,
èczema,
Himàlaia,
període,
elèctrode
olimpíada
pneumònia
rubèola
Doble accentuació
Recordeu que hi ha algunes paraules que admeten una doble
possibilitat d’accentuació en:
Els compostos de -edre. Per exemple: pentaedre o
pentàedre.
Algunes paraules com: imbècil o imbecil, repòrter o
reporter, saxòfon o saxofon, dòmino o dominó, càstig o castic, pèrit
o perit, xofer o xòfer, etc.
És important també que recordeu que els adverbis acabats en ment s’accentuen solament si l’adjectiu femení, sobre el qual
es forma l’adverbi, s’accentua. Vegeu els exemples següents:
àgil + -ment > àgilment
dòcil + -ment > dòcilment
feliç + -ment > feliçment
ràpida + -ment > ràpidament
contínua + -ment > contínuament