Slide 1

M’has encès i em mires, somiant.
Feliç, potser de tenir-me.
Jo, per la meva banda, m’alegro d’estar encesa.

Si no n’estigués, seria com qualsevol altra espelma,
dins d’una capsa, sense cap significat.

Estar encesa és la meva
raó de ser:
llavors existeixo.

És clar que, encesa, disminueixo i
aviat no seré més que
una pàl·lida lluor.

O bé resto sencera, dins una capsa (i no sabré ben bé
què hi faig en aquest món),

o bé escampo llum i somnis (i llavors entendré per què
existeixo i sóc aquí).

Per fer-ho, he de donar alguna cosa de mi,
o donar-me jo mateixa.
És molt millor que quedar-se dins d’una capsa de cartó.

« A tu et passa el mateix »

O bé vius per a tu (i llavors no perds res, però no acabes de
saber el perquè), o bé dónes llum i escalfor (i llavors
tothom s’alegra de la teva presència).

No ets pas inútil al món, però has de donar
alguna cosa pròpia. No temis si, fent-ho
així, disminueixes: només serà per fora...

Sóc una espelma única.
Quan cremo, la llum i l’escalfor que surten de mi
no són gaire fortes, però…
si cremo juntament
amb altres espelmes,
la claror i l’escalf
es fan més grans.

« Passa el mateix amb tu »

La teva llum no és una gran cosa,
però, amb la d’altres, és molt gran.

Quan hi ha una avaria a casa, de cop tot és fosc.
Tothom pensa: «Ràpid, una espelma!»,
i la foscor és vençuda gràcies a una sola flama.

« Passa igual amb tu »
En aquest món no va tot bé.
Molts es queixen, alguns no paren de lamentar-se.

No oblidis que una sola flama basta contra la foscor.
Anima’t i no esperis que comencin els altres: crema!

Si dubtes, pren una espelma i encen-la.

Mira la flama i comprendràs.

Musique
Música:
Les: ailes de lumière de Michel Pépé

http://xistes.es

Modificat:

Agustí

Joselyne veer


Slide 2

M’has encès i em mires, somiant.
Feliç, potser de tenir-me.
Jo, per la meva banda, m’alegro d’estar encesa.

Si no n’estigués, seria com qualsevol altra espelma,
dins d’una capsa, sense cap significat.

Estar encesa és la meva
raó de ser:
llavors existeixo.

És clar que, encesa, disminueixo i
aviat no seré més que
una pàl·lida lluor.

O bé resto sencera, dins una capsa (i no sabré ben bé
què hi faig en aquest món),

o bé escampo llum i somnis (i llavors entendré per què
existeixo i sóc aquí).

Per fer-ho, he de donar alguna cosa de mi,
o donar-me jo mateixa.
És molt millor que quedar-se dins d’una capsa de cartó.

« A tu et passa el mateix »

O bé vius per a tu (i llavors no perds res, però no acabes de
saber el perquè), o bé dónes llum i escalfor (i llavors
tothom s’alegra de la teva presència).

No ets pas inútil al món, però has de donar
alguna cosa pròpia. No temis si, fent-ho
així, disminueixes: només serà per fora...

Sóc una espelma única.
Quan cremo, la llum i l’escalfor que surten de mi
no són gaire fortes, però…
si cremo juntament
amb altres espelmes,
la claror i l’escalf
es fan més grans.

« Passa el mateix amb tu »

La teva llum no és una gran cosa,
però, amb la d’altres, és molt gran.

Quan hi ha una avaria a casa, de cop tot és fosc.
Tothom pensa: «Ràpid, una espelma!»,
i la foscor és vençuda gràcies a una sola flama.

« Passa igual amb tu »
En aquest món no va tot bé.
Molts es queixen, alguns no paren de lamentar-se.

No oblidis que una sola flama basta contra la foscor.
Anima’t i no esperis que comencin els altres: crema!

Si dubtes, pren una espelma i encen-la.

Mira la flama i comprendràs.

Musique
Música:
Les: ailes de lumière de Michel Pépé

http://xistes.es

Modificat:

Agustí

Joselyne veer


Slide 3

M’has encès i em mires, somiant.
Feliç, potser de tenir-me.
Jo, per la meva banda, m’alegro d’estar encesa.

Si no n’estigués, seria com qualsevol altra espelma,
dins d’una capsa, sense cap significat.

Estar encesa és la meva
raó de ser:
llavors existeixo.

És clar que, encesa, disminueixo i
aviat no seré més que
una pàl·lida lluor.

O bé resto sencera, dins una capsa (i no sabré ben bé
què hi faig en aquest món),

o bé escampo llum i somnis (i llavors entendré per què
existeixo i sóc aquí).

Per fer-ho, he de donar alguna cosa de mi,
o donar-me jo mateixa.
És molt millor que quedar-se dins d’una capsa de cartó.

« A tu et passa el mateix »

O bé vius per a tu (i llavors no perds res, però no acabes de
saber el perquè), o bé dónes llum i escalfor (i llavors
tothom s’alegra de la teva presència).

No ets pas inútil al món, però has de donar
alguna cosa pròpia. No temis si, fent-ho
així, disminueixes: només serà per fora...

Sóc una espelma única.
Quan cremo, la llum i l’escalfor que surten de mi
no són gaire fortes, però…
si cremo juntament
amb altres espelmes,
la claror i l’escalf
es fan més grans.

« Passa el mateix amb tu »

La teva llum no és una gran cosa,
però, amb la d’altres, és molt gran.

Quan hi ha una avaria a casa, de cop tot és fosc.
Tothom pensa: «Ràpid, una espelma!»,
i la foscor és vençuda gràcies a una sola flama.

« Passa igual amb tu »
En aquest món no va tot bé.
Molts es queixen, alguns no paren de lamentar-se.

No oblidis que una sola flama basta contra la foscor.
Anima’t i no esperis que comencin els altres: crema!

Si dubtes, pren una espelma i encen-la.

Mira la flama i comprendràs.

Musique
Música:
Les: ailes de lumière de Michel Pépé

http://xistes.es

Modificat:

Agustí

Joselyne veer


Slide 4

M’has encès i em mires, somiant.
Feliç, potser de tenir-me.
Jo, per la meva banda, m’alegro d’estar encesa.

Si no n’estigués, seria com qualsevol altra espelma,
dins d’una capsa, sense cap significat.

Estar encesa és la meva
raó de ser:
llavors existeixo.

És clar que, encesa, disminueixo i
aviat no seré més que
una pàl·lida lluor.

O bé resto sencera, dins una capsa (i no sabré ben bé
què hi faig en aquest món),

o bé escampo llum i somnis (i llavors entendré per què
existeixo i sóc aquí).

Per fer-ho, he de donar alguna cosa de mi,
o donar-me jo mateixa.
És molt millor que quedar-se dins d’una capsa de cartó.

« A tu et passa el mateix »

O bé vius per a tu (i llavors no perds res, però no acabes de
saber el perquè), o bé dónes llum i escalfor (i llavors
tothom s’alegra de la teva presència).

No ets pas inútil al món, però has de donar
alguna cosa pròpia. No temis si, fent-ho
així, disminueixes: només serà per fora...

Sóc una espelma única.
Quan cremo, la llum i l’escalfor que surten de mi
no són gaire fortes, però…
si cremo juntament
amb altres espelmes,
la claror i l’escalf
es fan més grans.

« Passa el mateix amb tu »

La teva llum no és una gran cosa,
però, amb la d’altres, és molt gran.

Quan hi ha una avaria a casa, de cop tot és fosc.
Tothom pensa: «Ràpid, una espelma!»,
i la foscor és vençuda gràcies a una sola flama.

« Passa igual amb tu »
En aquest món no va tot bé.
Molts es queixen, alguns no paren de lamentar-se.

No oblidis que una sola flama basta contra la foscor.
Anima’t i no esperis que comencin els altres: crema!

Si dubtes, pren una espelma i encen-la.

Mira la flama i comprendràs.

Musique
Música:
Les: ailes de lumière de Michel Pépé

http://xistes.es

Modificat:

Agustí

Joselyne veer


Slide 5

M’has encès i em mires, somiant.
Feliç, potser de tenir-me.
Jo, per la meva banda, m’alegro d’estar encesa.

Si no n’estigués, seria com qualsevol altra espelma,
dins d’una capsa, sense cap significat.

Estar encesa és la meva
raó de ser:
llavors existeixo.

És clar que, encesa, disminueixo i
aviat no seré més que
una pàl·lida lluor.

O bé resto sencera, dins una capsa (i no sabré ben bé
què hi faig en aquest món),

o bé escampo llum i somnis (i llavors entendré per què
existeixo i sóc aquí).

Per fer-ho, he de donar alguna cosa de mi,
o donar-me jo mateixa.
És molt millor que quedar-se dins d’una capsa de cartó.

« A tu et passa el mateix »

O bé vius per a tu (i llavors no perds res, però no acabes de
saber el perquè), o bé dónes llum i escalfor (i llavors
tothom s’alegra de la teva presència).

No ets pas inútil al món, però has de donar
alguna cosa pròpia. No temis si, fent-ho
així, disminueixes: només serà per fora...

Sóc una espelma única.
Quan cremo, la llum i l’escalfor que surten de mi
no són gaire fortes, però…
si cremo juntament
amb altres espelmes,
la claror i l’escalf
es fan més grans.

« Passa el mateix amb tu »

La teva llum no és una gran cosa,
però, amb la d’altres, és molt gran.

Quan hi ha una avaria a casa, de cop tot és fosc.
Tothom pensa: «Ràpid, una espelma!»,
i la foscor és vençuda gràcies a una sola flama.

« Passa igual amb tu »
En aquest món no va tot bé.
Molts es queixen, alguns no paren de lamentar-se.

No oblidis que una sola flama basta contra la foscor.
Anima’t i no esperis que comencin els altres: crema!

Si dubtes, pren una espelma i encen-la.

Mira la flama i comprendràs.

Musique
Música:
Les: ailes de lumière de Michel Pépé

http://xistes.es

Modificat:

Agustí

Joselyne veer


Slide 6

M’has encès i em mires, somiant.
Feliç, potser de tenir-me.
Jo, per la meva banda, m’alegro d’estar encesa.

Si no n’estigués, seria com qualsevol altra espelma,
dins d’una capsa, sense cap significat.

Estar encesa és la meva
raó de ser:
llavors existeixo.

És clar que, encesa, disminueixo i
aviat no seré més que
una pàl·lida lluor.

O bé resto sencera, dins una capsa (i no sabré ben bé
què hi faig en aquest món),

o bé escampo llum i somnis (i llavors entendré per què
existeixo i sóc aquí).

Per fer-ho, he de donar alguna cosa de mi,
o donar-me jo mateixa.
És molt millor que quedar-se dins d’una capsa de cartó.

« A tu et passa el mateix »

O bé vius per a tu (i llavors no perds res, però no acabes de
saber el perquè), o bé dónes llum i escalfor (i llavors
tothom s’alegra de la teva presència).

No ets pas inútil al món, però has de donar
alguna cosa pròpia. No temis si, fent-ho
així, disminueixes: només serà per fora...

Sóc una espelma única.
Quan cremo, la llum i l’escalfor que surten de mi
no són gaire fortes, però…
si cremo juntament
amb altres espelmes,
la claror i l’escalf
es fan més grans.

« Passa el mateix amb tu »

La teva llum no és una gran cosa,
però, amb la d’altres, és molt gran.

Quan hi ha una avaria a casa, de cop tot és fosc.
Tothom pensa: «Ràpid, una espelma!»,
i la foscor és vençuda gràcies a una sola flama.

« Passa igual amb tu »
En aquest món no va tot bé.
Molts es queixen, alguns no paren de lamentar-se.

No oblidis que una sola flama basta contra la foscor.
Anima’t i no esperis que comencin els altres: crema!

Si dubtes, pren una espelma i encen-la.

Mira la flama i comprendràs.

Musique
Música:
Les: ailes de lumière de Michel Pépé

http://xistes.es

Modificat:

Agustí

Joselyne veer


Slide 7

M’has encès i em mires, somiant.
Feliç, potser de tenir-me.
Jo, per la meva banda, m’alegro d’estar encesa.

Si no n’estigués, seria com qualsevol altra espelma,
dins d’una capsa, sense cap significat.

Estar encesa és la meva
raó de ser:
llavors existeixo.

És clar que, encesa, disminueixo i
aviat no seré més que
una pàl·lida lluor.

O bé resto sencera, dins una capsa (i no sabré ben bé
què hi faig en aquest món),

o bé escampo llum i somnis (i llavors entendré per què
existeixo i sóc aquí).

Per fer-ho, he de donar alguna cosa de mi,
o donar-me jo mateixa.
És molt millor que quedar-se dins d’una capsa de cartó.

« A tu et passa el mateix »

O bé vius per a tu (i llavors no perds res, però no acabes de
saber el perquè), o bé dónes llum i escalfor (i llavors
tothom s’alegra de la teva presència).

No ets pas inútil al món, però has de donar
alguna cosa pròpia. No temis si, fent-ho
així, disminueixes: només serà per fora...

Sóc una espelma única.
Quan cremo, la llum i l’escalfor que surten de mi
no són gaire fortes, però…
si cremo juntament
amb altres espelmes,
la claror i l’escalf
es fan més grans.

« Passa el mateix amb tu »

La teva llum no és una gran cosa,
però, amb la d’altres, és molt gran.

Quan hi ha una avaria a casa, de cop tot és fosc.
Tothom pensa: «Ràpid, una espelma!»,
i la foscor és vençuda gràcies a una sola flama.

« Passa igual amb tu »
En aquest món no va tot bé.
Molts es queixen, alguns no paren de lamentar-se.

No oblidis que una sola flama basta contra la foscor.
Anima’t i no esperis que comencin els altres: crema!

Si dubtes, pren una espelma i encen-la.

Mira la flama i comprendràs.

Musique
Música:
Les: ailes de lumière de Michel Pépé

http://xistes.es

Modificat:

Agustí

Joselyne veer


Slide 8

M’has encès i em mires, somiant.
Feliç, potser de tenir-me.
Jo, per la meva banda, m’alegro d’estar encesa.

Si no n’estigués, seria com qualsevol altra espelma,
dins d’una capsa, sense cap significat.

Estar encesa és la meva
raó de ser:
llavors existeixo.

És clar que, encesa, disminueixo i
aviat no seré més que
una pàl·lida lluor.

O bé resto sencera, dins una capsa (i no sabré ben bé
què hi faig en aquest món),

o bé escampo llum i somnis (i llavors entendré per què
existeixo i sóc aquí).

Per fer-ho, he de donar alguna cosa de mi,
o donar-me jo mateixa.
És molt millor que quedar-se dins d’una capsa de cartó.

« A tu et passa el mateix »

O bé vius per a tu (i llavors no perds res, però no acabes de
saber el perquè), o bé dónes llum i escalfor (i llavors
tothom s’alegra de la teva presència).

No ets pas inútil al món, però has de donar
alguna cosa pròpia. No temis si, fent-ho
així, disminueixes: només serà per fora...

Sóc una espelma única.
Quan cremo, la llum i l’escalfor que surten de mi
no són gaire fortes, però…
si cremo juntament
amb altres espelmes,
la claror i l’escalf
es fan més grans.

« Passa el mateix amb tu »

La teva llum no és una gran cosa,
però, amb la d’altres, és molt gran.

Quan hi ha una avaria a casa, de cop tot és fosc.
Tothom pensa: «Ràpid, una espelma!»,
i la foscor és vençuda gràcies a una sola flama.

« Passa igual amb tu »
En aquest món no va tot bé.
Molts es queixen, alguns no paren de lamentar-se.

No oblidis que una sola flama basta contra la foscor.
Anima’t i no esperis que comencin els altres: crema!

Si dubtes, pren una espelma i encen-la.

Mira la flama i comprendràs.

Musique
Música:
Les: ailes de lumière de Michel Pépé

http://xistes.es

Modificat:

Agustí

Joselyne veer


Slide 9

M’has encès i em mires, somiant.
Feliç, potser de tenir-me.
Jo, per la meva banda, m’alegro d’estar encesa.

Si no n’estigués, seria com qualsevol altra espelma,
dins d’una capsa, sense cap significat.

Estar encesa és la meva
raó de ser:
llavors existeixo.

És clar que, encesa, disminueixo i
aviat no seré més que
una pàl·lida lluor.

O bé resto sencera, dins una capsa (i no sabré ben bé
què hi faig en aquest món),

o bé escampo llum i somnis (i llavors entendré per què
existeixo i sóc aquí).

Per fer-ho, he de donar alguna cosa de mi,
o donar-me jo mateixa.
És molt millor que quedar-se dins d’una capsa de cartó.

« A tu et passa el mateix »

O bé vius per a tu (i llavors no perds res, però no acabes de
saber el perquè), o bé dónes llum i escalfor (i llavors
tothom s’alegra de la teva presència).

No ets pas inútil al món, però has de donar
alguna cosa pròpia. No temis si, fent-ho
així, disminueixes: només serà per fora...

Sóc una espelma única.
Quan cremo, la llum i l’escalfor que surten de mi
no són gaire fortes, però…
si cremo juntament
amb altres espelmes,
la claror i l’escalf
es fan més grans.

« Passa el mateix amb tu »

La teva llum no és una gran cosa,
però, amb la d’altres, és molt gran.

Quan hi ha una avaria a casa, de cop tot és fosc.
Tothom pensa: «Ràpid, una espelma!»,
i la foscor és vençuda gràcies a una sola flama.

« Passa igual amb tu »
En aquest món no va tot bé.
Molts es queixen, alguns no paren de lamentar-se.

No oblidis que una sola flama basta contra la foscor.
Anima’t i no esperis que comencin els altres: crema!

Si dubtes, pren una espelma i encen-la.

Mira la flama i comprendràs.

Musique
Música:
Les: ailes de lumière de Michel Pépé

http://xistes.es

Modificat:

Agustí

Joselyne veer


Slide 10

M’has encès i em mires, somiant.
Feliç, potser de tenir-me.
Jo, per la meva banda, m’alegro d’estar encesa.

Si no n’estigués, seria com qualsevol altra espelma,
dins d’una capsa, sense cap significat.

Estar encesa és la meva
raó de ser:
llavors existeixo.

És clar que, encesa, disminueixo i
aviat no seré més que
una pàl·lida lluor.

O bé resto sencera, dins una capsa (i no sabré ben bé
què hi faig en aquest món),

o bé escampo llum i somnis (i llavors entendré per què
existeixo i sóc aquí).

Per fer-ho, he de donar alguna cosa de mi,
o donar-me jo mateixa.
És molt millor que quedar-se dins d’una capsa de cartó.

« A tu et passa el mateix »

O bé vius per a tu (i llavors no perds res, però no acabes de
saber el perquè), o bé dónes llum i escalfor (i llavors
tothom s’alegra de la teva presència).

No ets pas inútil al món, però has de donar
alguna cosa pròpia. No temis si, fent-ho
així, disminueixes: només serà per fora...

Sóc una espelma única.
Quan cremo, la llum i l’escalfor que surten de mi
no són gaire fortes, però…
si cremo juntament
amb altres espelmes,
la claror i l’escalf
es fan més grans.

« Passa el mateix amb tu »

La teva llum no és una gran cosa,
però, amb la d’altres, és molt gran.

Quan hi ha una avaria a casa, de cop tot és fosc.
Tothom pensa: «Ràpid, una espelma!»,
i la foscor és vençuda gràcies a una sola flama.

« Passa igual amb tu »
En aquest món no va tot bé.
Molts es queixen, alguns no paren de lamentar-se.

No oblidis que una sola flama basta contra la foscor.
Anima’t i no esperis que comencin els altres: crema!

Si dubtes, pren una espelma i encen-la.

Mira la flama i comprendràs.

Musique
Música:
Les: ailes de lumière de Michel Pépé

http://xistes.es

Modificat:

Agustí

Joselyne veer


Slide 11

M’has encès i em mires, somiant.
Feliç, potser de tenir-me.
Jo, per la meva banda, m’alegro d’estar encesa.

Si no n’estigués, seria com qualsevol altra espelma,
dins d’una capsa, sense cap significat.

Estar encesa és la meva
raó de ser:
llavors existeixo.

És clar que, encesa, disminueixo i
aviat no seré més que
una pàl·lida lluor.

O bé resto sencera, dins una capsa (i no sabré ben bé
què hi faig en aquest món),

o bé escampo llum i somnis (i llavors entendré per què
existeixo i sóc aquí).

Per fer-ho, he de donar alguna cosa de mi,
o donar-me jo mateixa.
És molt millor que quedar-se dins d’una capsa de cartó.

« A tu et passa el mateix »

O bé vius per a tu (i llavors no perds res, però no acabes de
saber el perquè), o bé dónes llum i escalfor (i llavors
tothom s’alegra de la teva presència).

No ets pas inútil al món, però has de donar
alguna cosa pròpia. No temis si, fent-ho
així, disminueixes: només serà per fora...

Sóc una espelma única.
Quan cremo, la llum i l’escalfor que surten de mi
no són gaire fortes, però…
si cremo juntament
amb altres espelmes,
la claror i l’escalf
es fan més grans.

« Passa el mateix amb tu »

La teva llum no és una gran cosa,
però, amb la d’altres, és molt gran.

Quan hi ha una avaria a casa, de cop tot és fosc.
Tothom pensa: «Ràpid, una espelma!»,
i la foscor és vençuda gràcies a una sola flama.

« Passa igual amb tu »
En aquest món no va tot bé.
Molts es queixen, alguns no paren de lamentar-se.

No oblidis que una sola flama basta contra la foscor.
Anima’t i no esperis que comencin els altres: crema!

Si dubtes, pren una espelma i encen-la.

Mira la flama i comprendràs.

Musique
Música:
Les: ailes de lumière de Michel Pépé

http://xistes.es

Modificat:

Agustí

Joselyne veer


Slide 12

M’has encès i em mires, somiant.
Feliç, potser de tenir-me.
Jo, per la meva banda, m’alegro d’estar encesa.

Si no n’estigués, seria com qualsevol altra espelma,
dins d’una capsa, sense cap significat.

Estar encesa és la meva
raó de ser:
llavors existeixo.

És clar que, encesa, disminueixo i
aviat no seré més que
una pàl·lida lluor.

O bé resto sencera, dins una capsa (i no sabré ben bé
què hi faig en aquest món),

o bé escampo llum i somnis (i llavors entendré per què
existeixo i sóc aquí).

Per fer-ho, he de donar alguna cosa de mi,
o donar-me jo mateixa.
És molt millor que quedar-se dins d’una capsa de cartó.

« A tu et passa el mateix »

O bé vius per a tu (i llavors no perds res, però no acabes de
saber el perquè), o bé dónes llum i escalfor (i llavors
tothom s’alegra de la teva presència).

No ets pas inútil al món, però has de donar
alguna cosa pròpia. No temis si, fent-ho
així, disminueixes: només serà per fora...

Sóc una espelma única.
Quan cremo, la llum i l’escalfor que surten de mi
no són gaire fortes, però…
si cremo juntament
amb altres espelmes,
la claror i l’escalf
es fan més grans.

« Passa el mateix amb tu »

La teva llum no és una gran cosa,
però, amb la d’altres, és molt gran.

Quan hi ha una avaria a casa, de cop tot és fosc.
Tothom pensa: «Ràpid, una espelma!»,
i la foscor és vençuda gràcies a una sola flama.

« Passa igual amb tu »
En aquest món no va tot bé.
Molts es queixen, alguns no paren de lamentar-se.

No oblidis que una sola flama basta contra la foscor.
Anima’t i no esperis que comencin els altres: crema!

Si dubtes, pren una espelma i encen-la.

Mira la flama i comprendràs.

Musique
Música:
Les: ailes de lumière de Michel Pépé

http://xistes.es

Modificat:

Agustí

Joselyne veer