Transcript NO ES POT MODIFICAR SÍ ES POT MODIFICAR Falsa opció d

RECURSOS DE
COMUNICACIÓ
INDIRECTA
Dra. Carme Timoneda Gallart
CONDUCTES
EMMASCARADORES
EXAGERADES
INCONGRUENTS
PROVOCATIVES
CRIDEN L’ATENCIÓ
SER
FER
=
Examen de
Matemàtiques
Nota: 0
NO ES POT MODIFICAR
SÍ ES POT MODIFICAR
Pregunta oberta
Metàfora
Formulació hipotètica
Hipnosi Ericksoniana
Confusió
Falsa opció d’alternativa
Prescripció del símptoma
Rememorització per anclatge
Interrupció de patró
Acompassament
ENTENDRE, NO JUTJAR
ACOMPASSAR
Separar el
COMPORTAMENT de la
PERSONA
…L’Anna és la mare d’una nena de tres anys. Es queixa que la nena
fa moltes rabietes. En una entrevista, l’Anna ens diu: “… la meva
filla és molt i molt ploranera i tossuda; sempre vol tenir raó i no
dubta en fer rabietes quan vol aconseguir alguna cosa…” El seu to
és de ràbia, de rebuig, d’indignació,… Acceptem les seves paraules,
tant verbalment com gestualment; li diem: “Clar, et deus sentir
malament quan veus que fa tantes rabietes… alhora et deus sentir
impotent perquè facis el que facis, no et funciona…segur que el
comportament de la nena et fa sentir molt malament… és
normal…” La mare assenteix amb el cap, baixa la mirada, se li
neguen els ulls… La mare diu: “El pare tampoc es mai a casa i no
se’n fa el càrrec del que passo…”….
ACOMPASSAMENT
La mare de’n Gerard ens explica:
“Jo no sóc gens sobreprotectora”; mentres parla, mou el cap
afirmativament i somriu. Nosaltres assentim amb el cap i diem “Ah,
molt bé”. Ella continua: “Sí, jo ja he après que els nens s’han
d’espavilar tot sols i que tot i que en Gerard és petit, hi ha coses que
ja pot fer, com ara menjar. Jo vull que el dia de demà pugui
espavilar-se per ell sol… però clar, l’hora de menjar es fa eterna…
no acaba mai pobret, és petit,… i si el deixo, no menja… Què em
diria el pediatra si s’aprimés molt? Segur que diria que més val que
no el deixi espavilar tant que no pas que perdi pès, oi?..Però, escolta,
això no és pas sobreprotegir, veritat? Es clar que no!!! (Es respon
ella mateixa) Nosaltres acompassem gestualment…silenci…
comença a explicar que el nen també dorm amb ella ja que té por….
CONDUCTA
EMMASCARADORA
Prescriure el símptoma
Incongruent o exagerada
Origen inconscient
Aquests recurs consisteix en anticipar una conducta o símptoma
d’atenció)
(psicosomatisme) de manera que el Compensatòria
que fins el(crida
moment
es
desencadena de manera inconscient i automàtica, es faci conscient.
Doble efecte:
 Allibera a la persona del sentiment de culpa
 Desactiva la raó de ser de la conducta
emmascaradora
Què podem fer en aquest moment?
Molt poc
Aprofitar el problema
Anticipar una solució
Pacte o negociació
Pacte o negociació
Normes de convivència
Clarificar o explicar quin és el problema (establir la norma)
Pactar la CONSEQÜÈNCIA/ES
(Què farà l’un i l’altre)
Aplicar la conseqüència
Conducta impulsiva, de defensa
“Càstig”
Aplicar conseqüència (pacte)
Compartida +Alumne/a
“Qui avisa no és traïdor”
Control de la situació
vivència
“Pot ajudar a planificar”
Anticipació de les conseqüències
Educador
Injustícia (sentiment de culpa)
Accelera una posició d’ADAPTACIÓ
 Falsa opció
d’alternatives
“Què prefereixes, parlar-ne ara o després del pati?”
És un recurs que transmet a l’interlocutor la sensació de llibertat i de
no-imposició. El recurs, consisteix en oferir opcions o alternatives
que, qualsevulla d’elles, pressuposin un mateix resultat o semblant.
"Mireu. Ara el que us explicarem pot ser us semblarà
il·lògic i sense sentit... Mireu, nosaltres us ho
explicarem però vosaltres mateixos si us sembla
quelcom estrany, il·lògic, gens raonable i no us convenç
gens... vosaltres mateixos... no feu cap cas del que us
hàgim dit... A vegades pensem que renyant, castigant o
donant una petita bufetada, els nens faran allò que
nosaltres volem; mirin, nosaltres pensem que no és ben
bé així... De qui depèn fer o no fer els deures?... De qui
depèn menjar o no menjar?..."
LOCUCIÓ
INTRODUCTÒRIA
 Formulació hipotètica
Es tracta de formular qualsevol pregunta o instrucció de
manera que l’interlocutor experimenti una sensació de
llibertat de decisió, sense imposició.
“el seu fill troba a faltar el pare”
=
“Creiem que, i potser ens equivoquem, que potser el seu fill
troba a faltar el pare”
"Ens podria explicar una mica què
li preocupa més de la la seva filla?" PREGUNTA OBERTA
"Sap què passa, que moltes vegades quan
PREGUNTA
renyem els nostres fills ens sentim
INDIRECTA
impotents i després, culpables d'haver-los
escridassat tant...".. silenci.... La mare diu:
"Sí, hi tant. Moltes vegades penso, Ester, t'has passat, però ja
ho he fet..."
" Mira, a veure, quan la teva filla no vol dormir què fa el teu
marit?..."
PREGUNTA
CIRCULAR
 Pregunta o instrucció amb efecte de polaritat
Exemple
“Mª Àngels, ara et faré una pregunta, però si tu no la vols
contestar , no la contestis”
“Em preguntava si te’n cuides prou de la Mª Àngels?”
INTERRUPCIÓ DE PATRÓ.
L’objectiu de l’interrupció de patró és no reforçar el
comportament emmascarador i desarmar-lo.
Aquest efecte s’aconsegueix trencant el cercle del que
el nen o nena espera que fem nosaltres. Trenca la seva
lògica.
 L’acte
exemplificador
Aprendre el missatge que interessa
mitjançant una vivència personal.
Exemple:
Què et sembla? Tu em pots fer enfadar?
Prova-ho!
METÀFORA
Recurs que té la funció de fer arribar un coneixement
per comparació (conte, historieta, anècdota, una dita,
un refrany, etc.)
Comunicació a dos nivells:
- conscient: missatge cognitiu
- inconscient: missatge emocional
+ identificació de l’oient amb el personatge + facilitat
de produir-se canvi de creença
Desculpabilitza
TIPUS DE METÀFORES:

E
M
P 
A
T
I
A 
Metàfora tipus I
No s’implica directament ni emissor ni receptor, ni
professional ni pacient.
Metàfora tipus II
Necessiten de la implicació personal del professional.
Metàfora tipus III
L’oient s’identifica amb el professional i prova de
donar-li una solució (canvi de rols).
QUÈ POT FER
NOMÉS AMB
UN MARTELL!
• QUINA CREENÇA HI HA A SOTA DE CADA COMPORTAMENT
• QUE LA PERSONA S’IDENTIFIQUI AMB EL MISSATGE QUE LI DONEM