Slide 1

Miquel Alcón Doganoc
Sebastian Aristizabal Vallejo
Sandra Blasco Vegas





Sistema de conreu primitiu, propi de les societats rurals, que
consisteix a conrear en una mateixa zona productes molt
diversos destinats a alimentar la població local.
És aquell tipus d'agricultura que utilitza collites múltiples sobre
la mateixa superfície, imitant fins a cert punt la diversitat
d'ecosistemes naturals de plantes herbàcies, i evitant les gra
càrregues sobre el sòl agrícola de les collites úniques, o
monocultiu.








En el monoconreu és la pràctica de cultivar una
sola espècie de planta en un terreny extens.
Són característiques la monocultura de l'arròs, del tabac i de
la vinya.
Històricament el monoconreu va ser imposat en certs països
colonitzats, com a Indonèsia i al Carib com a manera de
minvar l'autosuficiència de les poblacions nadiues i forçarles a
treballar en les plantacions. la vinya en algunes regions.
El monoconreu pot tenir efectes negatius. Entre aquests la
vulnerabilitat davant de certes plagues i sobre la biodiversitat.

Agricultura de regadiu




Un paisatge de regadiu és el terreny on es
proporciona aigua a la terra per a afavorir el
desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven. L'objectiu
de regar és augmentar la producció i permetre el
desenvolupament normal de les plantes en cas de sequía. El
reg és necessari sobretot en zones àrides, mentre que en les
que disposen d'humitat suficient es rega per assegurar uns
rendiments constants. L'establiment d'una xarxa
de drenatge acompanya sempre el grans regadius.
Als Països Catalans el regadiu ocupa unes 650.000 hectàrees.
La major superfície de regadiu és al País Valencià, Principat
de Catalunya, Catalunya del Nord i Illes Balears.

Agricultura de regadiu
SISTEMES DE REGADIU:
 Embassaments
 Obres d'agafada o derivació.
 Pous, estacions de bombament, Canal de reg, sèquies per a
transportar l'aigua, incloent-hi el drenatge.
 Sistemes de distribució en el cas de reg gota a gota i per
aspersió.







L' agricultura de secà és aquella en què no es fa aportació
d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja
directament a damunt el cultiu.
És la més propera a la simple recol·lecció, i possiblement és el
primer tipus d'agricultura que es va fer.
Inicialment era l'única que es podia fer sense gaires
infraestructures
Actualment malgrat que no es faci aportació d'aigua, sí que
es fan servir adobs i altres agroquímics, així com maquinària
molt evolucionada i adaptada a cada tipus de cultiu.

Agrcultura de secà
Classificació de secans
Els secans es classifiquen normalment segons el grau d'humitat
que proporcionen les precipitacions mitjanes anuals:
 Secans frescals on la pluja anual compensa
l’evapotranspiració i les plantes no pateixen estrès hídric.
 Secans semifrescals correspon a climes subhumits on la pluja
anual cobreix més de la meitat de les necessitats d'aigua
expressades en l'evapotranspiració. Per exemple les
comarques del Vallès.
 Secans semiàrids la pluja mitjana anual cobreix entre el 50 i el
25% de l'evapotranspiració, sovint apareixen sòls molt alcalins i
amb certa salinitat. N'és un exemple l'agricultura de secà de la
plana de Lleida.
 Secans àrids Estan en el límit on es possible l'agricultura de
secà amb pluviometries que cobreixen menys del 25% de
l'evapotranspiració anual. Per exemple els secans murcianoalmeriencs.

Agricultura intensiva
L'agricultura intensiva és un sistema de producció agrícola que
fa un ús intensiu dels mitjans de producció. Per això, es pot parlar
d'agricultura intensiva en mà d'obra, en qualsevol insums i
capitalització.


Agricultura intensiva
Avantatges:
 Ha permès incrementar la productivitat agrícola en l'últim segle,
assegurant al mateix temps una font estable d'aliments al temps
que augmenta la població mundial i decreix la superfície
necessària.
 Els increments en la producció permetent que a mesura que
quedaven lliures de les tasques del camp poguessin incorporar-se
al sector industrial.
 Incrementa la renda dels agricultors. És molt important ja ha que
permet una producció més accelerada dels aliments en poc
espai i amb els mateixos beneficis nutricionaris de l'agricultura
tradicional

Agricultura intensiva
Desavantatges:
El dany en l’ambient i la cadena alimentària es produeixen de
diverses formes:
- Eliminació de tanques vives per augmentar la mida de les
explotacions i augmentar la productivitat per escala.
- Pèrdues de biodiversitat, hi ha homogeneïtat genètica, i es
veuen més afectades per les plagues o inclemències del temps.
- L’ús abusiu i irresponsable de fitosanitaris pot contaminar aqüífers
i eliminar insectes beneficiosos (abelles pol·linitzadores)
- El cost de l’agricultura intensiva és elevat, de manera que no
tots els agricultors poden adoptar i s’amplien les divisions socials.

Agricultura extensiva
 L'agricultura extensiva és corrent en zones ramaderes
amb bovins o ovelles de baixa productivitat agrícola però
també es fa en conreus a gran escala de blat, ordi i altres
cereals en llocs com Austràlia.
 En l'extrem d'aquesta situació hi ha la ramaderia nòmada
com en parts del Sahel o Mongòlia.


Slide 2

Miquel Alcón Doganoc
Sebastian Aristizabal Vallejo
Sandra Blasco Vegas





Sistema de conreu primitiu, propi de les societats rurals, que
consisteix a conrear en una mateixa zona productes molt
diversos destinats a alimentar la població local.
És aquell tipus d'agricultura que utilitza collites múltiples sobre
la mateixa superfície, imitant fins a cert punt la diversitat
d'ecosistemes naturals de plantes herbàcies, i evitant les gra
càrregues sobre el sòl agrícola de les collites úniques, o
monocultiu.








En el monoconreu és la pràctica de cultivar una
sola espècie de planta en un terreny extens.
Són característiques la monocultura de l'arròs, del tabac i de
la vinya.
Històricament el monoconreu va ser imposat en certs països
colonitzats, com a Indonèsia i al Carib com a manera de
minvar l'autosuficiència de les poblacions nadiues i forçarles a
treballar en les plantacions. la vinya en algunes regions.
El monoconreu pot tenir efectes negatius. Entre aquests la
vulnerabilitat davant de certes plagues i sobre la biodiversitat.

Agricultura de regadiu




Un paisatge de regadiu és el terreny on es
proporciona aigua a la terra per a afavorir el
desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven. L'objectiu
de regar és augmentar la producció i permetre el
desenvolupament normal de les plantes en cas de sequía. El
reg és necessari sobretot en zones àrides, mentre que en les
que disposen d'humitat suficient es rega per assegurar uns
rendiments constants. L'establiment d'una xarxa
de drenatge acompanya sempre el grans regadius.
Als Països Catalans el regadiu ocupa unes 650.000 hectàrees.
La major superfície de regadiu és al País Valencià, Principat
de Catalunya, Catalunya del Nord i Illes Balears.

Agricultura de regadiu
SISTEMES DE REGADIU:
 Embassaments
 Obres d'agafada o derivació.
 Pous, estacions de bombament, Canal de reg, sèquies per a
transportar l'aigua, incloent-hi el drenatge.
 Sistemes de distribució en el cas de reg gota a gota i per
aspersió.







L' agricultura de secà és aquella en què no es fa aportació
d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja
directament a damunt el cultiu.
És la més propera a la simple recol·lecció, i possiblement és el
primer tipus d'agricultura que es va fer.
Inicialment era l'única que es podia fer sense gaires
infraestructures
Actualment malgrat que no es faci aportació d'aigua, sí que
es fan servir adobs i altres agroquímics, així com maquinària
molt evolucionada i adaptada a cada tipus de cultiu.

Agrcultura de secà
Classificació de secans
Els secans es classifiquen normalment segons el grau d'humitat
que proporcionen les precipitacions mitjanes anuals:
 Secans frescals on la pluja anual compensa
l’evapotranspiració i les plantes no pateixen estrès hídric.
 Secans semifrescals correspon a climes subhumits on la pluja
anual cobreix més de la meitat de les necessitats d'aigua
expressades en l'evapotranspiració. Per exemple les
comarques del Vallès.
 Secans semiàrids la pluja mitjana anual cobreix entre el 50 i el
25% de l'evapotranspiració, sovint apareixen sòls molt alcalins i
amb certa salinitat. N'és un exemple l'agricultura de secà de la
plana de Lleida.
 Secans àrids Estan en el límit on es possible l'agricultura de
secà amb pluviometries que cobreixen menys del 25% de
l'evapotranspiració anual. Per exemple els secans murcianoalmeriencs.

Agricultura intensiva
L'agricultura intensiva és un sistema de producció agrícola que
fa un ús intensiu dels mitjans de producció. Per això, es pot parlar
d'agricultura intensiva en mà d'obra, en qualsevol insums i
capitalització.


Agricultura intensiva
Avantatges:
 Ha permès incrementar la productivitat agrícola en l'últim segle,
assegurant al mateix temps una font estable d'aliments al temps
que augmenta la població mundial i decreix la superfície
necessària.
 Els increments en la producció permetent que a mesura que
quedaven lliures de les tasques del camp poguessin incorporar-se
al sector industrial.
 Incrementa la renda dels agricultors. És molt important ja ha que
permet una producció més accelerada dels aliments en poc
espai i amb els mateixos beneficis nutricionaris de l'agricultura
tradicional

Agricultura intensiva
Desavantatges:
El dany en l’ambient i la cadena alimentària es produeixen de
diverses formes:
- Eliminació de tanques vives per augmentar la mida de les
explotacions i augmentar la productivitat per escala.
- Pèrdues de biodiversitat, hi ha homogeneïtat genètica, i es
veuen més afectades per les plagues o inclemències del temps.
- L’ús abusiu i irresponsable de fitosanitaris pot contaminar aqüífers
i eliminar insectes beneficiosos (abelles pol·linitzadores)
- El cost de l’agricultura intensiva és elevat, de manera que no
tots els agricultors poden adoptar i s’amplien les divisions socials.

Agricultura extensiva
 L'agricultura extensiva és corrent en zones ramaderes
amb bovins o ovelles de baixa productivitat agrícola però
també es fa en conreus a gran escala de blat, ordi i altres
cereals en llocs com Austràlia.
 En l'extrem d'aquesta situació hi ha la ramaderia nòmada
com en parts del Sahel o Mongòlia.


Slide 3

Miquel Alcón Doganoc
Sebastian Aristizabal Vallejo
Sandra Blasco Vegas





Sistema de conreu primitiu, propi de les societats rurals, que
consisteix a conrear en una mateixa zona productes molt
diversos destinats a alimentar la població local.
És aquell tipus d'agricultura que utilitza collites múltiples sobre
la mateixa superfície, imitant fins a cert punt la diversitat
d'ecosistemes naturals de plantes herbàcies, i evitant les gra
càrregues sobre el sòl agrícola de les collites úniques, o
monocultiu.








En el monoconreu és la pràctica de cultivar una
sola espècie de planta en un terreny extens.
Són característiques la monocultura de l'arròs, del tabac i de
la vinya.
Històricament el monoconreu va ser imposat en certs països
colonitzats, com a Indonèsia i al Carib com a manera de
minvar l'autosuficiència de les poblacions nadiues i forçarles a
treballar en les plantacions. la vinya en algunes regions.
El monoconreu pot tenir efectes negatius. Entre aquests la
vulnerabilitat davant de certes plagues i sobre la biodiversitat.

Agricultura de regadiu




Un paisatge de regadiu és el terreny on es
proporciona aigua a la terra per a afavorir el
desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven. L'objectiu
de regar és augmentar la producció i permetre el
desenvolupament normal de les plantes en cas de sequía. El
reg és necessari sobretot en zones àrides, mentre que en les
que disposen d'humitat suficient es rega per assegurar uns
rendiments constants. L'establiment d'una xarxa
de drenatge acompanya sempre el grans regadius.
Als Països Catalans el regadiu ocupa unes 650.000 hectàrees.
La major superfície de regadiu és al País Valencià, Principat
de Catalunya, Catalunya del Nord i Illes Balears.

Agricultura de regadiu
SISTEMES DE REGADIU:
 Embassaments
 Obres d'agafada o derivació.
 Pous, estacions de bombament, Canal de reg, sèquies per a
transportar l'aigua, incloent-hi el drenatge.
 Sistemes de distribució en el cas de reg gota a gota i per
aspersió.







L' agricultura de secà és aquella en què no es fa aportació
d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja
directament a damunt el cultiu.
És la més propera a la simple recol·lecció, i possiblement és el
primer tipus d'agricultura que es va fer.
Inicialment era l'única que es podia fer sense gaires
infraestructures
Actualment malgrat que no es faci aportació d'aigua, sí que
es fan servir adobs i altres agroquímics, així com maquinària
molt evolucionada i adaptada a cada tipus de cultiu.

Agrcultura de secà
Classificació de secans
Els secans es classifiquen normalment segons el grau d'humitat
que proporcionen les precipitacions mitjanes anuals:
 Secans frescals on la pluja anual compensa
l’evapotranspiració i les plantes no pateixen estrès hídric.
 Secans semifrescals correspon a climes subhumits on la pluja
anual cobreix més de la meitat de les necessitats d'aigua
expressades en l'evapotranspiració. Per exemple les
comarques del Vallès.
 Secans semiàrids la pluja mitjana anual cobreix entre el 50 i el
25% de l'evapotranspiració, sovint apareixen sòls molt alcalins i
amb certa salinitat. N'és un exemple l'agricultura de secà de la
plana de Lleida.
 Secans àrids Estan en el límit on es possible l'agricultura de
secà amb pluviometries que cobreixen menys del 25% de
l'evapotranspiració anual. Per exemple els secans murcianoalmeriencs.

Agricultura intensiva
L'agricultura intensiva és un sistema de producció agrícola que
fa un ús intensiu dels mitjans de producció. Per això, es pot parlar
d'agricultura intensiva en mà d'obra, en qualsevol insums i
capitalització.


Agricultura intensiva
Avantatges:
 Ha permès incrementar la productivitat agrícola en l'últim segle,
assegurant al mateix temps una font estable d'aliments al temps
que augmenta la població mundial i decreix la superfície
necessària.
 Els increments en la producció permetent que a mesura que
quedaven lliures de les tasques del camp poguessin incorporar-se
al sector industrial.
 Incrementa la renda dels agricultors. És molt important ja ha que
permet una producció més accelerada dels aliments en poc
espai i amb els mateixos beneficis nutricionaris de l'agricultura
tradicional

Agricultura intensiva
Desavantatges:
El dany en l’ambient i la cadena alimentària es produeixen de
diverses formes:
- Eliminació de tanques vives per augmentar la mida de les
explotacions i augmentar la productivitat per escala.
- Pèrdues de biodiversitat, hi ha homogeneïtat genètica, i es
veuen més afectades per les plagues o inclemències del temps.
- L’ús abusiu i irresponsable de fitosanitaris pot contaminar aqüífers
i eliminar insectes beneficiosos (abelles pol·linitzadores)
- El cost de l’agricultura intensiva és elevat, de manera que no
tots els agricultors poden adoptar i s’amplien les divisions socials.

Agricultura extensiva
 L'agricultura extensiva és corrent en zones ramaderes
amb bovins o ovelles de baixa productivitat agrícola però
també es fa en conreus a gran escala de blat, ordi i altres
cereals en llocs com Austràlia.
 En l'extrem d'aquesta situació hi ha la ramaderia nòmada
com en parts del Sahel o Mongòlia.


Slide 4

Miquel Alcón Doganoc
Sebastian Aristizabal Vallejo
Sandra Blasco Vegas





Sistema de conreu primitiu, propi de les societats rurals, que
consisteix a conrear en una mateixa zona productes molt
diversos destinats a alimentar la població local.
És aquell tipus d'agricultura que utilitza collites múltiples sobre
la mateixa superfície, imitant fins a cert punt la diversitat
d'ecosistemes naturals de plantes herbàcies, i evitant les gra
càrregues sobre el sòl agrícola de les collites úniques, o
monocultiu.








En el monoconreu és la pràctica de cultivar una
sola espècie de planta en un terreny extens.
Són característiques la monocultura de l'arròs, del tabac i de
la vinya.
Històricament el monoconreu va ser imposat en certs països
colonitzats, com a Indonèsia i al Carib com a manera de
minvar l'autosuficiència de les poblacions nadiues i forçarles a
treballar en les plantacions. la vinya en algunes regions.
El monoconreu pot tenir efectes negatius. Entre aquests la
vulnerabilitat davant de certes plagues i sobre la biodiversitat.

Agricultura de regadiu




Un paisatge de regadiu és el terreny on es
proporciona aigua a la terra per a afavorir el
desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven. L'objectiu
de regar és augmentar la producció i permetre el
desenvolupament normal de les plantes en cas de sequía. El
reg és necessari sobretot en zones àrides, mentre que en les
que disposen d'humitat suficient es rega per assegurar uns
rendiments constants. L'establiment d'una xarxa
de drenatge acompanya sempre el grans regadius.
Als Països Catalans el regadiu ocupa unes 650.000 hectàrees.
La major superfície de regadiu és al País Valencià, Principat
de Catalunya, Catalunya del Nord i Illes Balears.

Agricultura de regadiu
SISTEMES DE REGADIU:
 Embassaments
 Obres d'agafada o derivació.
 Pous, estacions de bombament, Canal de reg, sèquies per a
transportar l'aigua, incloent-hi el drenatge.
 Sistemes de distribució en el cas de reg gota a gota i per
aspersió.







L' agricultura de secà és aquella en què no es fa aportació
d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja
directament a damunt el cultiu.
És la més propera a la simple recol·lecció, i possiblement és el
primer tipus d'agricultura que es va fer.
Inicialment era l'única que es podia fer sense gaires
infraestructures
Actualment malgrat que no es faci aportació d'aigua, sí que
es fan servir adobs i altres agroquímics, així com maquinària
molt evolucionada i adaptada a cada tipus de cultiu.

Agrcultura de secà
Classificació de secans
Els secans es classifiquen normalment segons el grau d'humitat
que proporcionen les precipitacions mitjanes anuals:
 Secans frescals on la pluja anual compensa
l’evapotranspiració i les plantes no pateixen estrès hídric.
 Secans semifrescals correspon a climes subhumits on la pluja
anual cobreix més de la meitat de les necessitats d'aigua
expressades en l'evapotranspiració. Per exemple les
comarques del Vallès.
 Secans semiàrids la pluja mitjana anual cobreix entre el 50 i el
25% de l'evapotranspiració, sovint apareixen sòls molt alcalins i
amb certa salinitat. N'és un exemple l'agricultura de secà de la
plana de Lleida.
 Secans àrids Estan en el límit on es possible l'agricultura de
secà amb pluviometries que cobreixen menys del 25% de
l'evapotranspiració anual. Per exemple els secans murcianoalmeriencs.

Agricultura intensiva
L'agricultura intensiva és un sistema de producció agrícola que
fa un ús intensiu dels mitjans de producció. Per això, es pot parlar
d'agricultura intensiva en mà d'obra, en qualsevol insums i
capitalització.


Agricultura intensiva
Avantatges:
 Ha permès incrementar la productivitat agrícola en l'últim segle,
assegurant al mateix temps una font estable d'aliments al temps
que augmenta la població mundial i decreix la superfície
necessària.
 Els increments en la producció permetent que a mesura que
quedaven lliures de les tasques del camp poguessin incorporar-se
al sector industrial.
 Incrementa la renda dels agricultors. És molt important ja ha que
permet una producció més accelerada dels aliments en poc
espai i amb els mateixos beneficis nutricionaris de l'agricultura
tradicional

Agricultura intensiva
Desavantatges:
El dany en l’ambient i la cadena alimentària es produeixen de
diverses formes:
- Eliminació de tanques vives per augmentar la mida de les
explotacions i augmentar la productivitat per escala.
- Pèrdues de biodiversitat, hi ha homogeneïtat genètica, i es
veuen més afectades per les plagues o inclemències del temps.
- L’ús abusiu i irresponsable de fitosanitaris pot contaminar aqüífers
i eliminar insectes beneficiosos (abelles pol·linitzadores)
- El cost de l’agricultura intensiva és elevat, de manera que no
tots els agricultors poden adoptar i s’amplien les divisions socials.

Agricultura extensiva
 L'agricultura extensiva és corrent en zones ramaderes
amb bovins o ovelles de baixa productivitat agrícola però
també es fa en conreus a gran escala de blat, ordi i altres
cereals en llocs com Austràlia.
 En l'extrem d'aquesta situació hi ha la ramaderia nòmada
com en parts del Sahel o Mongòlia.


Slide 5

Miquel Alcón Doganoc
Sebastian Aristizabal Vallejo
Sandra Blasco Vegas





Sistema de conreu primitiu, propi de les societats rurals, que
consisteix a conrear en una mateixa zona productes molt
diversos destinats a alimentar la població local.
És aquell tipus d'agricultura que utilitza collites múltiples sobre
la mateixa superfície, imitant fins a cert punt la diversitat
d'ecosistemes naturals de plantes herbàcies, i evitant les gra
càrregues sobre el sòl agrícola de les collites úniques, o
monocultiu.








En el monoconreu és la pràctica de cultivar una
sola espècie de planta en un terreny extens.
Són característiques la monocultura de l'arròs, del tabac i de
la vinya.
Històricament el monoconreu va ser imposat en certs països
colonitzats, com a Indonèsia i al Carib com a manera de
minvar l'autosuficiència de les poblacions nadiues i forçarles a
treballar en les plantacions. la vinya en algunes regions.
El monoconreu pot tenir efectes negatius. Entre aquests la
vulnerabilitat davant de certes plagues i sobre la biodiversitat.

Agricultura de regadiu




Un paisatge de regadiu és el terreny on es
proporciona aigua a la terra per a afavorir el
desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven. L'objectiu
de regar és augmentar la producció i permetre el
desenvolupament normal de les plantes en cas de sequía. El
reg és necessari sobretot en zones àrides, mentre que en les
que disposen d'humitat suficient es rega per assegurar uns
rendiments constants. L'establiment d'una xarxa
de drenatge acompanya sempre el grans regadius.
Als Països Catalans el regadiu ocupa unes 650.000 hectàrees.
La major superfície de regadiu és al País Valencià, Principat
de Catalunya, Catalunya del Nord i Illes Balears.

Agricultura de regadiu
SISTEMES DE REGADIU:
 Embassaments
 Obres d'agafada o derivació.
 Pous, estacions de bombament, Canal de reg, sèquies per a
transportar l'aigua, incloent-hi el drenatge.
 Sistemes de distribució en el cas de reg gota a gota i per
aspersió.







L' agricultura de secà és aquella en què no es fa aportació
d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja
directament a damunt el cultiu.
És la més propera a la simple recol·lecció, i possiblement és el
primer tipus d'agricultura que es va fer.
Inicialment era l'única que es podia fer sense gaires
infraestructures
Actualment malgrat que no es faci aportació d'aigua, sí que
es fan servir adobs i altres agroquímics, així com maquinària
molt evolucionada i adaptada a cada tipus de cultiu.

Agrcultura de secà
Classificació de secans
Els secans es classifiquen normalment segons el grau d'humitat
que proporcionen les precipitacions mitjanes anuals:
 Secans frescals on la pluja anual compensa
l’evapotranspiració i les plantes no pateixen estrès hídric.
 Secans semifrescals correspon a climes subhumits on la pluja
anual cobreix més de la meitat de les necessitats d'aigua
expressades en l'evapotranspiració. Per exemple les
comarques del Vallès.
 Secans semiàrids la pluja mitjana anual cobreix entre el 50 i el
25% de l'evapotranspiració, sovint apareixen sòls molt alcalins i
amb certa salinitat. N'és un exemple l'agricultura de secà de la
plana de Lleida.
 Secans àrids Estan en el límit on es possible l'agricultura de
secà amb pluviometries que cobreixen menys del 25% de
l'evapotranspiració anual. Per exemple els secans murcianoalmeriencs.

Agricultura intensiva
L'agricultura intensiva és un sistema de producció agrícola que
fa un ús intensiu dels mitjans de producció. Per això, es pot parlar
d'agricultura intensiva en mà d'obra, en qualsevol insums i
capitalització.


Agricultura intensiva
Avantatges:
 Ha permès incrementar la productivitat agrícola en l'últim segle,
assegurant al mateix temps una font estable d'aliments al temps
que augmenta la població mundial i decreix la superfície
necessària.
 Els increments en la producció permetent que a mesura que
quedaven lliures de les tasques del camp poguessin incorporar-se
al sector industrial.
 Incrementa la renda dels agricultors. És molt important ja ha que
permet una producció més accelerada dels aliments en poc
espai i amb els mateixos beneficis nutricionaris de l'agricultura
tradicional

Agricultura intensiva
Desavantatges:
El dany en l’ambient i la cadena alimentària es produeixen de
diverses formes:
- Eliminació de tanques vives per augmentar la mida de les
explotacions i augmentar la productivitat per escala.
- Pèrdues de biodiversitat, hi ha homogeneïtat genètica, i es
veuen més afectades per les plagues o inclemències del temps.
- L’ús abusiu i irresponsable de fitosanitaris pot contaminar aqüífers
i eliminar insectes beneficiosos (abelles pol·linitzadores)
- El cost de l’agricultura intensiva és elevat, de manera que no
tots els agricultors poden adoptar i s’amplien les divisions socials.

Agricultura extensiva
 L'agricultura extensiva és corrent en zones ramaderes
amb bovins o ovelles de baixa productivitat agrícola però
també es fa en conreus a gran escala de blat, ordi i altres
cereals en llocs com Austràlia.
 En l'extrem d'aquesta situació hi ha la ramaderia nòmada
com en parts del Sahel o Mongòlia.


Slide 6

Miquel Alcón Doganoc
Sebastian Aristizabal Vallejo
Sandra Blasco Vegas





Sistema de conreu primitiu, propi de les societats rurals, que
consisteix a conrear en una mateixa zona productes molt
diversos destinats a alimentar la població local.
És aquell tipus d'agricultura que utilitza collites múltiples sobre
la mateixa superfície, imitant fins a cert punt la diversitat
d'ecosistemes naturals de plantes herbàcies, i evitant les gra
càrregues sobre el sòl agrícola de les collites úniques, o
monocultiu.








En el monoconreu és la pràctica de cultivar una
sola espècie de planta en un terreny extens.
Són característiques la monocultura de l'arròs, del tabac i de
la vinya.
Històricament el monoconreu va ser imposat en certs països
colonitzats, com a Indonèsia i al Carib com a manera de
minvar l'autosuficiència de les poblacions nadiues i forçarles a
treballar en les plantacions. la vinya en algunes regions.
El monoconreu pot tenir efectes negatius. Entre aquests la
vulnerabilitat davant de certes plagues i sobre la biodiversitat.

Agricultura de regadiu




Un paisatge de regadiu és el terreny on es
proporciona aigua a la terra per a afavorir el
desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven. L'objectiu
de regar és augmentar la producció i permetre el
desenvolupament normal de les plantes en cas de sequía. El
reg és necessari sobretot en zones àrides, mentre que en les
que disposen d'humitat suficient es rega per assegurar uns
rendiments constants. L'establiment d'una xarxa
de drenatge acompanya sempre el grans regadius.
Als Països Catalans el regadiu ocupa unes 650.000 hectàrees.
La major superfície de regadiu és al País Valencià, Principat
de Catalunya, Catalunya del Nord i Illes Balears.

Agricultura de regadiu
SISTEMES DE REGADIU:
 Embassaments
 Obres d'agafada o derivació.
 Pous, estacions de bombament, Canal de reg, sèquies per a
transportar l'aigua, incloent-hi el drenatge.
 Sistemes de distribució en el cas de reg gota a gota i per
aspersió.







L' agricultura de secà és aquella en què no es fa aportació
d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja
directament a damunt el cultiu.
És la més propera a la simple recol·lecció, i possiblement és el
primer tipus d'agricultura que es va fer.
Inicialment era l'única que es podia fer sense gaires
infraestructures
Actualment malgrat que no es faci aportació d'aigua, sí que
es fan servir adobs i altres agroquímics, així com maquinària
molt evolucionada i adaptada a cada tipus de cultiu.

Agrcultura de secà
Classificació de secans
Els secans es classifiquen normalment segons el grau d'humitat
que proporcionen les precipitacions mitjanes anuals:
 Secans frescals on la pluja anual compensa
l’evapotranspiració i les plantes no pateixen estrès hídric.
 Secans semifrescals correspon a climes subhumits on la pluja
anual cobreix més de la meitat de les necessitats d'aigua
expressades en l'evapotranspiració. Per exemple les
comarques del Vallès.
 Secans semiàrids la pluja mitjana anual cobreix entre el 50 i el
25% de l'evapotranspiració, sovint apareixen sòls molt alcalins i
amb certa salinitat. N'és un exemple l'agricultura de secà de la
plana de Lleida.
 Secans àrids Estan en el límit on es possible l'agricultura de
secà amb pluviometries que cobreixen menys del 25% de
l'evapotranspiració anual. Per exemple els secans murcianoalmeriencs.

Agricultura intensiva
L'agricultura intensiva és un sistema de producció agrícola que
fa un ús intensiu dels mitjans de producció. Per això, es pot parlar
d'agricultura intensiva en mà d'obra, en qualsevol insums i
capitalització.


Agricultura intensiva
Avantatges:
 Ha permès incrementar la productivitat agrícola en l'últim segle,
assegurant al mateix temps una font estable d'aliments al temps
que augmenta la població mundial i decreix la superfície
necessària.
 Els increments en la producció permetent que a mesura que
quedaven lliures de les tasques del camp poguessin incorporar-se
al sector industrial.
 Incrementa la renda dels agricultors. És molt important ja ha que
permet una producció més accelerada dels aliments en poc
espai i amb els mateixos beneficis nutricionaris de l'agricultura
tradicional

Agricultura intensiva
Desavantatges:
El dany en l’ambient i la cadena alimentària es produeixen de
diverses formes:
- Eliminació de tanques vives per augmentar la mida de les
explotacions i augmentar la productivitat per escala.
- Pèrdues de biodiversitat, hi ha homogeneïtat genètica, i es
veuen més afectades per les plagues o inclemències del temps.
- L’ús abusiu i irresponsable de fitosanitaris pot contaminar aqüífers
i eliminar insectes beneficiosos (abelles pol·linitzadores)
- El cost de l’agricultura intensiva és elevat, de manera que no
tots els agricultors poden adoptar i s’amplien les divisions socials.

Agricultura extensiva
 L'agricultura extensiva és corrent en zones ramaderes
amb bovins o ovelles de baixa productivitat agrícola però
també es fa en conreus a gran escala de blat, ordi i altres
cereals en llocs com Austràlia.
 En l'extrem d'aquesta situació hi ha la ramaderia nòmada
com en parts del Sahel o Mongòlia.


Slide 7

Miquel Alcón Doganoc
Sebastian Aristizabal Vallejo
Sandra Blasco Vegas





Sistema de conreu primitiu, propi de les societats rurals, que
consisteix a conrear en una mateixa zona productes molt
diversos destinats a alimentar la població local.
És aquell tipus d'agricultura que utilitza collites múltiples sobre
la mateixa superfície, imitant fins a cert punt la diversitat
d'ecosistemes naturals de plantes herbàcies, i evitant les gra
càrregues sobre el sòl agrícola de les collites úniques, o
monocultiu.








En el monoconreu és la pràctica de cultivar una
sola espècie de planta en un terreny extens.
Són característiques la monocultura de l'arròs, del tabac i de
la vinya.
Històricament el monoconreu va ser imposat en certs països
colonitzats, com a Indonèsia i al Carib com a manera de
minvar l'autosuficiència de les poblacions nadiues i forçarles a
treballar en les plantacions. la vinya en algunes regions.
El monoconreu pot tenir efectes negatius. Entre aquests la
vulnerabilitat davant de certes plagues i sobre la biodiversitat.

Agricultura de regadiu




Un paisatge de regadiu és el terreny on es
proporciona aigua a la terra per a afavorir el
desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven. L'objectiu
de regar és augmentar la producció i permetre el
desenvolupament normal de les plantes en cas de sequía. El
reg és necessari sobretot en zones àrides, mentre que en les
que disposen d'humitat suficient es rega per assegurar uns
rendiments constants. L'establiment d'una xarxa
de drenatge acompanya sempre el grans regadius.
Als Països Catalans el regadiu ocupa unes 650.000 hectàrees.
La major superfície de regadiu és al País Valencià, Principat
de Catalunya, Catalunya del Nord i Illes Balears.

Agricultura de regadiu
SISTEMES DE REGADIU:
 Embassaments
 Obres d'agafada o derivació.
 Pous, estacions de bombament, Canal de reg, sèquies per a
transportar l'aigua, incloent-hi el drenatge.
 Sistemes de distribució en el cas de reg gota a gota i per
aspersió.







L' agricultura de secà és aquella en què no es fa aportació
d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja
directament a damunt el cultiu.
És la més propera a la simple recol·lecció, i possiblement és el
primer tipus d'agricultura que es va fer.
Inicialment era l'única que es podia fer sense gaires
infraestructures
Actualment malgrat que no es faci aportació d'aigua, sí que
es fan servir adobs i altres agroquímics, així com maquinària
molt evolucionada i adaptada a cada tipus de cultiu.

Agrcultura de secà
Classificació de secans
Els secans es classifiquen normalment segons el grau d'humitat
que proporcionen les precipitacions mitjanes anuals:
 Secans frescals on la pluja anual compensa
l’evapotranspiració i les plantes no pateixen estrès hídric.
 Secans semifrescals correspon a climes subhumits on la pluja
anual cobreix més de la meitat de les necessitats d'aigua
expressades en l'evapotranspiració. Per exemple les
comarques del Vallès.
 Secans semiàrids la pluja mitjana anual cobreix entre el 50 i el
25% de l'evapotranspiració, sovint apareixen sòls molt alcalins i
amb certa salinitat. N'és un exemple l'agricultura de secà de la
plana de Lleida.
 Secans àrids Estan en el límit on es possible l'agricultura de
secà amb pluviometries que cobreixen menys del 25% de
l'evapotranspiració anual. Per exemple els secans murcianoalmeriencs.

Agricultura intensiva
L'agricultura intensiva és un sistema de producció agrícola que
fa un ús intensiu dels mitjans de producció. Per això, es pot parlar
d'agricultura intensiva en mà d'obra, en qualsevol insums i
capitalització.


Agricultura intensiva
Avantatges:
 Ha permès incrementar la productivitat agrícola en l'últim segle,
assegurant al mateix temps una font estable d'aliments al temps
que augmenta la població mundial i decreix la superfície
necessària.
 Els increments en la producció permetent que a mesura que
quedaven lliures de les tasques del camp poguessin incorporar-se
al sector industrial.
 Incrementa la renda dels agricultors. És molt important ja ha que
permet una producció més accelerada dels aliments en poc
espai i amb els mateixos beneficis nutricionaris de l'agricultura
tradicional

Agricultura intensiva
Desavantatges:
El dany en l’ambient i la cadena alimentària es produeixen de
diverses formes:
- Eliminació de tanques vives per augmentar la mida de les
explotacions i augmentar la productivitat per escala.
- Pèrdues de biodiversitat, hi ha homogeneïtat genètica, i es
veuen més afectades per les plagues o inclemències del temps.
- L’ús abusiu i irresponsable de fitosanitaris pot contaminar aqüífers
i eliminar insectes beneficiosos (abelles pol·linitzadores)
- El cost de l’agricultura intensiva és elevat, de manera que no
tots els agricultors poden adoptar i s’amplien les divisions socials.

Agricultura extensiva
 L'agricultura extensiva és corrent en zones ramaderes
amb bovins o ovelles de baixa productivitat agrícola però
també es fa en conreus a gran escala de blat, ordi i altres
cereals en llocs com Austràlia.
 En l'extrem d'aquesta situació hi ha la ramaderia nòmada
com en parts del Sahel o Mongòlia.


Slide 8

Miquel Alcón Doganoc
Sebastian Aristizabal Vallejo
Sandra Blasco Vegas





Sistema de conreu primitiu, propi de les societats rurals, que
consisteix a conrear en una mateixa zona productes molt
diversos destinats a alimentar la població local.
És aquell tipus d'agricultura que utilitza collites múltiples sobre
la mateixa superfície, imitant fins a cert punt la diversitat
d'ecosistemes naturals de plantes herbàcies, i evitant les gra
càrregues sobre el sòl agrícola de les collites úniques, o
monocultiu.








En el monoconreu és la pràctica de cultivar una
sola espècie de planta en un terreny extens.
Són característiques la monocultura de l'arròs, del tabac i de
la vinya.
Històricament el monoconreu va ser imposat en certs països
colonitzats, com a Indonèsia i al Carib com a manera de
minvar l'autosuficiència de les poblacions nadiues i forçarles a
treballar en les plantacions. la vinya en algunes regions.
El monoconreu pot tenir efectes negatius. Entre aquests la
vulnerabilitat davant de certes plagues i sobre la biodiversitat.

Agricultura de regadiu




Un paisatge de regadiu és el terreny on es
proporciona aigua a la terra per a afavorir el
desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven. L'objectiu
de regar és augmentar la producció i permetre el
desenvolupament normal de les plantes en cas de sequía. El
reg és necessari sobretot en zones àrides, mentre que en les
que disposen d'humitat suficient es rega per assegurar uns
rendiments constants. L'establiment d'una xarxa
de drenatge acompanya sempre el grans regadius.
Als Països Catalans el regadiu ocupa unes 650.000 hectàrees.
La major superfície de regadiu és al País Valencià, Principat
de Catalunya, Catalunya del Nord i Illes Balears.

Agricultura de regadiu
SISTEMES DE REGADIU:
 Embassaments
 Obres d'agafada o derivació.
 Pous, estacions de bombament, Canal de reg, sèquies per a
transportar l'aigua, incloent-hi el drenatge.
 Sistemes de distribució en el cas de reg gota a gota i per
aspersió.







L' agricultura de secà és aquella en què no es fa aportació
d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja
directament a damunt el cultiu.
És la més propera a la simple recol·lecció, i possiblement és el
primer tipus d'agricultura que es va fer.
Inicialment era l'única que es podia fer sense gaires
infraestructures
Actualment malgrat que no es faci aportació d'aigua, sí que
es fan servir adobs i altres agroquímics, així com maquinària
molt evolucionada i adaptada a cada tipus de cultiu.

Agrcultura de secà
Classificació de secans
Els secans es classifiquen normalment segons el grau d'humitat
que proporcionen les precipitacions mitjanes anuals:
 Secans frescals on la pluja anual compensa
l’evapotranspiració i les plantes no pateixen estrès hídric.
 Secans semifrescals correspon a climes subhumits on la pluja
anual cobreix més de la meitat de les necessitats d'aigua
expressades en l'evapotranspiració. Per exemple les
comarques del Vallès.
 Secans semiàrids la pluja mitjana anual cobreix entre el 50 i el
25% de l'evapotranspiració, sovint apareixen sòls molt alcalins i
amb certa salinitat. N'és un exemple l'agricultura de secà de la
plana de Lleida.
 Secans àrids Estan en el límit on es possible l'agricultura de
secà amb pluviometries que cobreixen menys del 25% de
l'evapotranspiració anual. Per exemple els secans murcianoalmeriencs.

Agricultura intensiva
L'agricultura intensiva és un sistema de producció agrícola que
fa un ús intensiu dels mitjans de producció. Per això, es pot parlar
d'agricultura intensiva en mà d'obra, en qualsevol insums i
capitalització.


Agricultura intensiva
Avantatges:
 Ha permès incrementar la productivitat agrícola en l'últim segle,
assegurant al mateix temps una font estable d'aliments al temps
que augmenta la població mundial i decreix la superfície
necessària.
 Els increments en la producció permetent que a mesura que
quedaven lliures de les tasques del camp poguessin incorporar-se
al sector industrial.
 Incrementa la renda dels agricultors. És molt important ja ha que
permet una producció més accelerada dels aliments en poc
espai i amb els mateixos beneficis nutricionaris de l'agricultura
tradicional

Agricultura intensiva
Desavantatges:
El dany en l’ambient i la cadena alimentària es produeixen de
diverses formes:
- Eliminació de tanques vives per augmentar la mida de les
explotacions i augmentar la productivitat per escala.
- Pèrdues de biodiversitat, hi ha homogeneïtat genètica, i es
veuen més afectades per les plagues o inclemències del temps.
- L’ús abusiu i irresponsable de fitosanitaris pot contaminar aqüífers
i eliminar insectes beneficiosos (abelles pol·linitzadores)
- El cost de l’agricultura intensiva és elevat, de manera que no
tots els agricultors poden adoptar i s’amplien les divisions socials.

Agricultura extensiva
 L'agricultura extensiva és corrent en zones ramaderes
amb bovins o ovelles de baixa productivitat agrícola però
també es fa en conreus a gran escala de blat, ordi i altres
cereals en llocs com Austràlia.
 En l'extrem d'aquesta situació hi ha la ramaderia nòmada
com en parts del Sahel o Mongòlia.


Slide 9

Miquel Alcón Doganoc
Sebastian Aristizabal Vallejo
Sandra Blasco Vegas





Sistema de conreu primitiu, propi de les societats rurals, que
consisteix a conrear en una mateixa zona productes molt
diversos destinats a alimentar la població local.
És aquell tipus d'agricultura que utilitza collites múltiples sobre
la mateixa superfície, imitant fins a cert punt la diversitat
d'ecosistemes naturals de plantes herbàcies, i evitant les gra
càrregues sobre el sòl agrícola de les collites úniques, o
monocultiu.








En el monoconreu és la pràctica de cultivar una
sola espècie de planta en un terreny extens.
Són característiques la monocultura de l'arròs, del tabac i de
la vinya.
Històricament el monoconreu va ser imposat en certs països
colonitzats, com a Indonèsia i al Carib com a manera de
minvar l'autosuficiència de les poblacions nadiues i forçarles a
treballar en les plantacions. la vinya en algunes regions.
El monoconreu pot tenir efectes negatius. Entre aquests la
vulnerabilitat davant de certes plagues i sobre la biodiversitat.

Agricultura de regadiu




Un paisatge de regadiu és el terreny on es
proporciona aigua a la terra per a afavorir el
desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven. L'objectiu
de regar és augmentar la producció i permetre el
desenvolupament normal de les plantes en cas de sequía. El
reg és necessari sobretot en zones àrides, mentre que en les
que disposen d'humitat suficient es rega per assegurar uns
rendiments constants. L'establiment d'una xarxa
de drenatge acompanya sempre el grans regadius.
Als Països Catalans el regadiu ocupa unes 650.000 hectàrees.
La major superfície de regadiu és al País Valencià, Principat
de Catalunya, Catalunya del Nord i Illes Balears.

Agricultura de regadiu
SISTEMES DE REGADIU:
 Embassaments
 Obres d'agafada o derivació.
 Pous, estacions de bombament, Canal de reg, sèquies per a
transportar l'aigua, incloent-hi el drenatge.
 Sistemes de distribució en el cas de reg gota a gota i per
aspersió.







L' agricultura de secà és aquella en què no es fa aportació
d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja
directament a damunt el cultiu.
És la més propera a la simple recol·lecció, i possiblement és el
primer tipus d'agricultura que es va fer.
Inicialment era l'única que es podia fer sense gaires
infraestructures
Actualment malgrat que no es faci aportació d'aigua, sí que
es fan servir adobs i altres agroquímics, així com maquinària
molt evolucionada i adaptada a cada tipus de cultiu.

Agrcultura de secà
Classificació de secans
Els secans es classifiquen normalment segons el grau d'humitat
que proporcionen les precipitacions mitjanes anuals:
 Secans frescals on la pluja anual compensa
l’evapotranspiració i les plantes no pateixen estrès hídric.
 Secans semifrescals correspon a climes subhumits on la pluja
anual cobreix més de la meitat de les necessitats d'aigua
expressades en l'evapotranspiració. Per exemple les
comarques del Vallès.
 Secans semiàrids la pluja mitjana anual cobreix entre el 50 i el
25% de l'evapotranspiració, sovint apareixen sòls molt alcalins i
amb certa salinitat. N'és un exemple l'agricultura de secà de la
plana de Lleida.
 Secans àrids Estan en el límit on es possible l'agricultura de
secà amb pluviometries que cobreixen menys del 25% de
l'evapotranspiració anual. Per exemple els secans murcianoalmeriencs.

Agricultura intensiva
L'agricultura intensiva és un sistema de producció agrícola que
fa un ús intensiu dels mitjans de producció. Per això, es pot parlar
d'agricultura intensiva en mà d'obra, en qualsevol insums i
capitalització.


Agricultura intensiva
Avantatges:
 Ha permès incrementar la productivitat agrícola en l'últim segle,
assegurant al mateix temps una font estable d'aliments al temps
que augmenta la població mundial i decreix la superfície
necessària.
 Els increments en la producció permetent que a mesura que
quedaven lliures de les tasques del camp poguessin incorporar-se
al sector industrial.
 Incrementa la renda dels agricultors. És molt important ja ha que
permet una producció més accelerada dels aliments en poc
espai i amb els mateixos beneficis nutricionaris de l'agricultura
tradicional

Agricultura intensiva
Desavantatges:
El dany en l’ambient i la cadena alimentària es produeixen de
diverses formes:
- Eliminació de tanques vives per augmentar la mida de les
explotacions i augmentar la productivitat per escala.
- Pèrdues de biodiversitat, hi ha homogeneïtat genètica, i es
veuen més afectades per les plagues o inclemències del temps.
- L’ús abusiu i irresponsable de fitosanitaris pot contaminar aqüífers
i eliminar insectes beneficiosos (abelles pol·linitzadores)
- El cost de l’agricultura intensiva és elevat, de manera que no
tots els agricultors poden adoptar i s’amplien les divisions socials.

Agricultura extensiva
 L'agricultura extensiva és corrent en zones ramaderes
amb bovins o ovelles de baixa productivitat agrícola però
també es fa en conreus a gran escala de blat, ordi i altres
cereals en llocs com Austràlia.
 En l'extrem d'aquesta situació hi ha la ramaderia nòmada
com en parts del Sahel o Mongòlia.


Slide 10

Miquel Alcón Doganoc
Sebastian Aristizabal Vallejo
Sandra Blasco Vegas





Sistema de conreu primitiu, propi de les societats rurals, que
consisteix a conrear en una mateixa zona productes molt
diversos destinats a alimentar la població local.
És aquell tipus d'agricultura que utilitza collites múltiples sobre
la mateixa superfície, imitant fins a cert punt la diversitat
d'ecosistemes naturals de plantes herbàcies, i evitant les gra
càrregues sobre el sòl agrícola de les collites úniques, o
monocultiu.








En el monoconreu és la pràctica de cultivar una
sola espècie de planta en un terreny extens.
Són característiques la monocultura de l'arròs, del tabac i de
la vinya.
Històricament el monoconreu va ser imposat en certs països
colonitzats, com a Indonèsia i al Carib com a manera de
minvar l'autosuficiència de les poblacions nadiues i forçarles a
treballar en les plantacions. la vinya en algunes regions.
El monoconreu pot tenir efectes negatius. Entre aquests la
vulnerabilitat davant de certes plagues i sobre la biodiversitat.

Agricultura de regadiu




Un paisatge de regadiu és el terreny on es
proporciona aigua a la terra per a afavorir el
desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven. L'objectiu
de regar és augmentar la producció i permetre el
desenvolupament normal de les plantes en cas de sequía. El
reg és necessari sobretot en zones àrides, mentre que en les
que disposen d'humitat suficient es rega per assegurar uns
rendiments constants. L'establiment d'una xarxa
de drenatge acompanya sempre el grans regadius.
Als Països Catalans el regadiu ocupa unes 650.000 hectàrees.
La major superfície de regadiu és al País Valencià, Principat
de Catalunya, Catalunya del Nord i Illes Balears.

Agricultura de regadiu
SISTEMES DE REGADIU:
 Embassaments
 Obres d'agafada o derivació.
 Pous, estacions de bombament, Canal de reg, sèquies per a
transportar l'aigua, incloent-hi el drenatge.
 Sistemes de distribució en el cas de reg gota a gota i per
aspersió.







L' agricultura de secà és aquella en què no es fa aportació
d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja
directament a damunt el cultiu.
És la més propera a la simple recol·lecció, i possiblement és el
primer tipus d'agricultura que es va fer.
Inicialment era l'única que es podia fer sense gaires
infraestructures
Actualment malgrat que no es faci aportació d'aigua, sí que
es fan servir adobs i altres agroquímics, així com maquinària
molt evolucionada i adaptada a cada tipus de cultiu.

Agrcultura de secà
Classificació de secans
Els secans es classifiquen normalment segons el grau d'humitat
que proporcionen les precipitacions mitjanes anuals:
 Secans frescals on la pluja anual compensa
l’evapotranspiració i les plantes no pateixen estrès hídric.
 Secans semifrescals correspon a climes subhumits on la pluja
anual cobreix més de la meitat de les necessitats d'aigua
expressades en l'evapotranspiració. Per exemple les
comarques del Vallès.
 Secans semiàrids la pluja mitjana anual cobreix entre el 50 i el
25% de l'evapotranspiració, sovint apareixen sòls molt alcalins i
amb certa salinitat. N'és un exemple l'agricultura de secà de la
plana de Lleida.
 Secans àrids Estan en el límit on es possible l'agricultura de
secà amb pluviometries que cobreixen menys del 25% de
l'evapotranspiració anual. Per exemple els secans murcianoalmeriencs.

Agricultura intensiva
L'agricultura intensiva és un sistema de producció agrícola que
fa un ús intensiu dels mitjans de producció. Per això, es pot parlar
d'agricultura intensiva en mà d'obra, en qualsevol insums i
capitalització.


Agricultura intensiva
Avantatges:
 Ha permès incrementar la productivitat agrícola en l'últim segle,
assegurant al mateix temps una font estable d'aliments al temps
que augmenta la població mundial i decreix la superfície
necessària.
 Els increments en la producció permetent que a mesura que
quedaven lliures de les tasques del camp poguessin incorporar-se
al sector industrial.
 Incrementa la renda dels agricultors. És molt important ja ha que
permet una producció més accelerada dels aliments en poc
espai i amb els mateixos beneficis nutricionaris de l'agricultura
tradicional

Agricultura intensiva
Desavantatges:
El dany en l’ambient i la cadena alimentària es produeixen de
diverses formes:
- Eliminació de tanques vives per augmentar la mida de les
explotacions i augmentar la productivitat per escala.
- Pèrdues de biodiversitat, hi ha homogeneïtat genètica, i es
veuen més afectades per les plagues o inclemències del temps.
- L’ús abusiu i irresponsable de fitosanitaris pot contaminar aqüífers
i eliminar insectes beneficiosos (abelles pol·linitzadores)
- El cost de l’agricultura intensiva és elevat, de manera que no
tots els agricultors poden adoptar i s’amplien les divisions socials.

Agricultura extensiva
 L'agricultura extensiva és corrent en zones ramaderes
amb bovins o ovelles de baixa productivitat agrícola però
també es fa en conreus a gran escala de blat, ordi i altres
cereals en llocs com Austràlia.
 En l'extrem d'aquesta situació hi ha la ramaderia nòmada
com en parts del Sahel o Mongòlia.


Slide 11

Miquel Alcón Doganoc
Sebastian Aristizabal Vallejo
Sandra Blasco Vegas





Sistema de conreu primitiu, propi de les societats rurals, que
consisteix a conrear en una mateixa zona productes molt
diversos destinats a alimentar la població local.
És aquell tipus d'agricultura que utilitza collites múltiples sobre
la mateixa superfície, imitant fins a cert punt la diversitat
d'ecosistemes naturals de plantes herbàcies, i evitant les gra
càrregues sobre el sòl agrícola de les collites úniques, o
monocultiu.








En el monoconreu és la pràctica de cultivar una
sola espècie de planta en un terreny extens.
Són característiques la monocultura de l'arròs, del tabac i de
la vinya.
Històricament el monoconreu va ser imposat en certs països
colonitzats, com a Indonèsia i al Carib com a manera de
minvar l'autosuficiència de les poblacions nadiues i forçarles a
treballar en les plantacions. la vinya en algunes regions.
El monoconreu pot tenir efectes negatius. Entre aquests la
vulnerabilitat davant de certes plagues i sobre la biodiversitat.

Agricultura de regadiu




Un paisatge de regadiu és el terreny on es
proporciona aigua a la terra per a afavorir el
desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven. L'objectiu
de regar és augmentar la producció i permetre el
desenvolupament normal de les plantes en cas de sequía. El
reg és necessari sobretot en zones àrides, mentre que en les
que disposen d'humitat suficient es rega per assegurar uns
rendiments constants. L'establiment d'una xarxa
de drenatge acompanya sempre el grans regadius.
Als Països Catalans el regadiu ocupa unes 650.000 hectàrees.
La major superfície de regadiu és al País Valencià, Principat
de Catalunya, Catalunya del Nord i Illes Balears.

Agricultura de regadiu
SISTEMES DE REGADIU:
 Embassaments
 Obres d'agafada o derivació.
 Pous, estacions de bombament, Canal de reg, sèquies per a
transportar l'aigua, incloent-hi el drenatge.
 Sistemes de distribució en el cas de reg gota a gota i per
aspersió.







L' agricultura de secà és aquella en què no es fa aportació
d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja
directament a damunt el cultiu.
És la més propera a la simple recol·lecció, i possiblement és el
primer tipus d'agricultura que es va fer.
Inicialment era l'única que es podia fer sense gaires
infraestructures
Actualment malgrat que no es faci aportació d'aigua, sí que
es fan servir adobs i altres agroquímics, així com maquinària
molt evolucionada i adaptada a cada tipus de cultiu.

Agrcultura de secà
Classificació de secans
Els secans es classifiquen normalment segons el grau d'humitat
que proporcionen les precipitacions mitjanes anuals:
 Secans frescals on la pluja anual compensa
l’evapotranspiració i les plantes no pateixen estrès hídric.
 Secans semifrescals correspon a climes subhumits on la pluja
anual cobreix més de la meitat de les necessitats d'aigua
expressades en l'evapotranspiració. Per exemple les
comarques del Vallès.
 Secans semiàrids la pluja mitjana anual cobreix entre el 50 i el
25% de l'evapotranspiració, sovint apareixen sòls molt alcalins i
amb certa salinitat. N'és un exemple l'agricultura de secà de la
plana de Lleida.
 Secans àrids Estan en el límit on es possible l'agricultura de
secà amb pluviometries que cobreixen menys del 25% de
l'evapotranspiració anual. Per exemple els secans murcianoalmeriencs.

Agricultura intensiva
L'agricultura intensiva és un sistema de producció agrícola que
fa un ús intensiu dels mitjans de producció. Per això, es pot parlar
d'agricultura intensiva en mà d'obra, en qualsevol insums i
capitalització.


Agricultura intensiva
Avantatges:
 Ha permès incrementar la productivitat agrícola en l'últim segle,
assegurant al mateix temps una font estable d'aliments al temps
que augmenta la població mundial i decreix la superfície
necessària.
 Els increments en la producció permetent que a mesura que
quedaven lliures de les tasques del camp poguessin incorporar-se
al sector industrial.
 Incrementa la renda dels agricultors. És molt important ja ha que
permet una producció més accelerada dels aliments en poc
espai i amb els mateixos beneficis nutricionaris de l'agricultura
tradicional

Agricultura intensiva
Desavantatges:
El dany en l’ambient i la cadena alimentària es produeixen de
diverses formes:
- Eliminació de tanques vives per augmentar la mida de les
explotacions i augmentar la productivitat per escala.
- Pèrdues de biodiversitat, hi ha homogeneïtat genètica, i es
veuen més afectades per les plagues o inclemències del temps.
- L’ús abusiu i irresponsable de fitosanitaris pot contaminar aqüífers
i eliminar insectes beneficiosos (abelles pol·linitzadores)
- El cost de l’agricultura intensiva és elevat, de manera que no
tots els agricultors poden adoptar i s’amplien les divisions socials.

Agricultura extensiva
 L'agricultura extensiva és corrent en zones ramaderes
amb bovins o ovelles de baixa productivitat agrícola però
també es fa en conreus a gran escala de blat, ordi i altres
cereals en llocs com Austràlia.
 En l'extrem d'aquesta situació hi ha la ramaderia nòmada
com en parts del Sahel o Mongòlia.