Transcript L’ALTA VIA DEI MONTI LIGURI Travessada dels APENINS L’ALTA VIA DEI MONTI LIGURI • Camí senyalitzat que surt de Ventimiglia a la província d’Impèria i.

L’ALTA VIA DEI MONTI
LIGURI
Travessada dels APENINS
L’ALTA VIA DEI MONTI LIGURI
• Camí senyalitzat que surt de Ventimiglia a la província
d’Impèria i acaba a Ceparana a la província de La
Spezia, frontera de la Toscana, amb un recorregut de
449,800 km. El punt més alt d’aquest camí és el
Monte Saccarello de 2201 metres
• El faig (Fagus sylvatica) és l’arbre de l’ALTA VIA. Hi ha
unes fagedes magnífiques que es troben en diversos
llocs del camí. Però també es troben castanyers, un
gran bosc de pins i, sobretot, el bosc d’avets al Parco
Naturale Regionale dell’Aveto. I, per què no, grans
quantitats de fongs, Boletus edulis (ceps) i Amanita
caesarea (Ous de reig)... si plou
PASSO DI CENTO CROCI - PASSO DE I CASONI (30,600km)
Temps: 6 hores i 28 minuts
Desnivell acumulat de pujada: 759 m
Passo della Cappelletta (1083 m)/ Passo del Lupo (1165 m)/ Bocca del Lupo (1240 m)/ vessant nord del Monte Gottero/
Foce dei Tre Confini (1443 m)/ Plan del Merlo (930 m)/ Casa Biagi (886 m)/ Casa Pasquino (868 m)/ Casa Maddalena (838
m)/ Casa Rodino (892 m)/ Pont sobre el torrent Adelano (780 m)/ Passo Calzavitello (895 m)/ Frandalini (899 m)/ Passo del
Rastrello (1040 m)/ Foce di Cavagna (1020 m)/ Foce d’Inqua (1050 m)/ Foce di Colle Fiorito (1024 m)/ Foce del Termine
(1010 m)/ Passo de I Casoni (992 m)
4.750
1.670
0.530
3.150
3.570
0.200
0.340
0.800
0.600
0.370
1.760
2.660
0.960
3.930
2.260
3.050
PASSO DELLA CAPELLETA (1083)
PASSO BOCCA DEL LUPO (1240 m)
Bifurcació, es va a l’esquerra. I després a la dreta en direcció al Monte
Gottero
FOCE DEI TRE CONFINI (1443 m)
S’agafa l’AV2 en direcció a Adelano/
Casa Biagi. Avall
Casa Biagi (886 m)
Casa Pasquino (868 m)
Casa Maddalena (838 m)
CALZAVITELLO (851 m)
Casa Rodino (892 m)
PASSO CALZAVITELLO/FOCE
DI ADELANO/FÚXE DE ADELÀN
(895 m)
FRANDALINE (899 m). Es parla el
dialecte Zerasco
PASSO DEL RASTRELLO (1040 m)
FOCE DI CAVAGNA (1020 m)
FOCE DI COLLE FIORITO (1024 m)
FOCE DEL TERMINE (1010 m)
PASSO DE I CASONI (992 m)
4.750
6.420
6.950
10.100
13.670
13.870
14.210
15.010
15.610
15.980
17.740
20.400
21.360
25.920
27.550
30.600
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=532684
És el camí de Napoleó
La senyalització de l’Alta Via
i l’Spartiacque
La senyalització dels colls
Coll Gandolfi
Coll del Giovo
Coll sud del Bric Resunnou
Sella della Giassina
L’E 1
• L’E1 és el primer sender de la Federació
Excursionista Europea. El seu punt de
partida és Flensburg (Alemanya) i arriba a
Pegli (a la Mediterrània)
Camins pels animals de bast
• Des de Cabanne al
Passo del Bozale es
troba aquest
antiquíssim i encara
ben conservat camí que
comunicava Chiavari
amb la Val d’Aveto.
Camí que va perdre la
seva importància en
obrir-se la carretera del
Passo della Forcella.
La Pietra Borghesse
(Pría Burgheísa)
•
Després del Passo della Spingarda i,
a 1.470 metres d’alcària,seguint el camí,
s’arriba al Prato Mollo i, a la vora de la
capelleta, a 420 metres, es pot veure la
Pietra Borghesse (Pría Burgheísa). És
tracta d’una roca de peridotita, la pedra
més antiga d’Itàlia. Té uns 2.000 milions
d’anys. Al seu costat, la brúixola no
funciona per la magnetita (es desvia 180º).
I si li dones un cop ressona com una
campana.
La Pietra Borghesse (Pría Burgheísa)
La senyalització dels Passos
PASSO DE I CASONI. 992 m
PASSO DEL BOZALE. 965 m
Els camins de connexió
Cada camí de connexió té les seves marques
TOSCANA
• Gran quantitat de fites es poden trobar
des del Passo del Bocco a Ceparana,
testimoni que aquestes terres van ser
frontera de la República de Génova, el
Ducat de Parma i el Granducat de
Toscana. Aquestes fites estan datades del
1573 al 1835. Avui és el punt de trobada
de les províncies de la Ligúria, la Toscana
i l’Emilia Romagna
Capelletes… un munt
Passo della Spingarda. 1540 m.
Al Monte Aiona, pals per la neu
Passo della Revota. 863 m.
Passo Bocca del Lupo 1250 m.
Pujant el Monte Beigua
Pont della Capelletta
Cabana de pedra seca