Transcript 1A homínids

L’ESPÈCIE HUMANA AL REGNE
ANIMAL: H. SAPIENS
Adrián Vega
Alex del Amo
Fernando Vílchez
Classificació taxonòmica
Regne:
Fílum:
Classe:
Ordre:
Subordre:
Infraordre:
Superfamília:
Família:
Gènere:
Espècie:
Animal
Cordats
Mamífers
Primats
Antropoidea / haplorins
Catarins
Hominoidea
Homínids
Homo
Sapiens
correcte
Característiques dels taxons
-
Ordre (primats): Els primats presenten unes característiques comunes: visió
binocular, la percepció dels colors, els colzes oposats i la tendència a tenir el
tronc dret.
-
Subordre: Els haplorins s’anomenen així perquè manquen d'una membrana al
voltant de les narius i el llavi superior és mòvil. El cos és més gran que els
estrepsirinis, tenen un major diàmetre cerebral i una visió més
desenvolupada, distingint colors i arribant a ser quasi tots diürns.
-
Infraordre: Els catarins es caracteritzen pel fet de tenir el crani voluminós i els
narius molt junts i dirigits cap avall; Són nadius d’Àfrica i Àsia i se’ls anomena
també monos del vell món
Característiques dels taxons
- Superfamília: Els hominoides no tenen cua i es desplacen per
braquiació
- Família (diferències entre les altres dues famílies): Els
hominoides tenen un cervell més petit, són quadrúpedes,
caminant a quatre potes, però amb extremitats anteriors
flexibles. Els homínids tenen una postura alçada i la locomoció
bípeda.
Característiques dels taxons
- Gènere (diferències entre el gènere Homo i el gènere:
Australopithecus): El gènere Homo a diferència de
l’Australopithecus, és capaç de caminar de forma bípeda, té un
gran cervell, és capaç de fer servir un llenguatge articulat, té una
infància més llarga i té la capacitat de fabricar instruments útils.
Per altre banda, l’Autralopithecus, és vegetarià, no mesura més
d’un metre i camina calçat però no està tant evolucionat.
Linies principals de l’evolucio dels
primats.
Els primats

Són un ordre de mamífers que comprèn els lèmurs,
els ai-ais, els lorísids, els gàlags, els tarsers, els micos i
els simis, amb els humans inclosos en aquesta última
categoria.

La majoria de primats viuen a les regions tropicals o
subtropicals de les Amèriques, Àfrica i Àsia. Tot i que
els humans habiten a tots el continents de la Terra.

S'ha subdividit l'ordre dels primats en dos grups
principals: els prosimis i els simis.
Antropoidea

Habitants molt semblants al home.

Es nutreixen de carn i vegetals, viuen en famílies o grups.
Hominoidea
Són una superfamília de primats, que inclou els humans. Sota aquesta
classificació actual, hi ha dues famílies d'hominoides:
La família Hylobatidae que consisteix en 4 gèneres i 12 espècies de
gibons .
La família Hominidae consistent en els goril·les, ximpanzés, orangutans i
humans, col·lectivament coneguts com a "grans simis".
Homínids i pongids

Són una família de primats que inclou l'ésser humà i les
espècies fòssils emparentades que presentaven locomoció
bípeda.

Originalment, la família es restringia als humans i els seus
parents extints. Això feia de la família Pongidae un grup
parafilètic.

En l'actualitat la tendència és la de fer grups monofilètics, per
la qual cosa hi havia dues solucions:
-Incloure la família dels pòngids dintre dels homínids.
-Conservar-la com a família separada però sense els gèneres
Gorilla i Pan. El que s'ha fet és considerar-los taxons sinònims.


Austrolopitecus i Homo sapiens

L’austrolopitecus és un subgènere dels
homínids i és l’homínid més antic. Es
diferencia de l’Homo sapiens perquè té
una complexió dèbil i petita estatura
(menys d’1’5m). L’Homo sapiens destaca
per la seva intel·ligència, el seu llenguatge
i la cultura; tot això a causa de l’alt
desenvolupament del cervell
Arbre filogenètic????
EVOLUCIÓ DELS HOMÍNIDS
2. GÈNERE
AUSTRALOPITHECUS
Noelia Bellido i Jordi Riera
1. Temps en què va existir l’espècie.
• Els Australopitecus eran un variat d´homidis d´amplia
distribució.
• Van viure a Àfrica desde fa més de 4 milions d´anys,
fins fa uns 2 milions.
2. Àrees on va viure l’espècie. Descripció de les condicions
ambientals en què
vivien. Localització dels jaciments.
• Vivien en les zones tropicals d´Àfrica, és a dir a les
sabanes i s´alimentaven de fruites i fulles.
• La majoria dels jaciments procedeixen d´Àfrica del
Sud, principalment de Sterkfontein y Makapansgat.
Les restes es trobaven en coves posteriorment
desmantelades per la erosió.
3. Descripció de les característiques físiques de l’espècie.
• Aquesta espècie media més d´un metre d´estatura,
les seves cintures,cames i peus tenien més en comú en
els humans que ens els simis. La seva capaccitat
craneal era menor(375 a 550 cm3), els seus braços
acabaven en mans, amb dits, com els humans.
4. Indicar la característica (o característiques) que
el distingeixen respecte el grup(espècie) anterior,
menys evolucionat.
• Poden mantenir-se de peu i caminar erguits.
• Tenen un cervell relativament gran en relació
amb el dels monos.
• La seva mà té els dits dessarrollats, això li
garanteix manipular objectes.
• S’observava un gran dimorfisme sexual, hi
havia molta diferència entre
mascles i famelles
5. Descripció de les habilitats del grup.
• Ja no utilitzaven les mans per caminar i aviat
van aprendre a utilitzar-les per matar a preses
petites amb pedres.
• Van potenciar la seva agilitat, la capacitat de
comunicació i la capacitat d’observació.
6. Descripció de les relacions entre els
individus del grup.
• Existia una competència entre els mascles i les
femelles.
Homo Paranthrupus
Index
• 1. Temps en que va existir l’especie.
2. Arees on va viure l’especie. Descripció de les
condicions ambientals en que vivien.
Localitzacio dels jaciments.
3. Descripció de les caracteístiques físiques de
l’espècie.
4. Caracteristica ( o caracteristiques )
que el distingeixen respecte del grup ( especie )
anterior menys evolucionat.
5. Descripció de les habilitats del grup.
6. Descripció de la relació entre els individus del
grup.
1.Temps en que va existir
l’espècie.
• Paranthropus Aethiopicus- Va ser la
primera especie que va apareixer d’aquet
genere, fa uns 2,5 milions d’anys.
• Paranthropus Boisei- Aquesta segona
especie va apareixer fa entre 2,3 i 1,2
milions d’anys.
• Paranthropus robustus- Va estar situat
entre 1,9 i 1,5 milions d’anys.
2. Arees on va viure. Descripcio de
les condicions ambientals.
Localitzacio dels jaciments
• Paranthropus Aethiopicus- Va habitar a l’africa
oriental, concretament a Etiopia. Vivien en climes
secs i un dels jaciments mes importants va ser el
del riu Omo.
• Paranthropus boisei- Va habitar a l’africa oriental
i els climes eren cada cops mes secs i el jaciment
mes important va ser el de koobi fora a kenya.
• Paranthropus robustus- Aquesta especie va
habitar al sud d’africa i el clima encara cada
vegada era mes sec. El jaciment mes important va
ser el de kromdraai.
3.Descripcio de les caracteristiques
fisiques de l’especie.
• Paranthropus Aethiopicus- poderosos
muscols masticadors que subjectaben el crani
gracies a una prominent cresta sagital similar a
les dels goriles i la part inferior del rostre
sobresortia.
• Paranthropus boisei- Crani mes desenvolupat,
nua cara molt reforzada amb incisius molt petits
i amb uns grans molars i grans musculs
masticadors.
• Paranthropus robustus- Mandibula molt gran i
un gran aparell masticador i cervell petit (400
cm3).
4.Caracteristiques que el distingeix del
grup anterior menys evolucionat.
• Paranthropus Aethiopicus- Te trets propis del
autrolopitecus i anuncia els que caracteritzaran
tant al boisei com al robustus.
• Paranthropus boisei- Foramen magnum mes
avançat que en els austrolopitecus, pero les
caracteristiques generals com l’alçada etc son
molt semblants als austrolopitecus.
• Paranthropus robustus- Mandibula menys
prominents que el Austrolopitecus afarensis.
Poseeix una petita cresta osea, menos que la
del Paranthropus boisei, en la part superior del
crani.
• Dimorfisme sexual
Caracteristiques que el distingeix del grup
anterior menys evolucionat
• A banda d’una marcada especialització en
l’aparell mastegador (productes vegetals
coriacis), els paràntrops no mostraven
diferències significatives amb els
australopitecs, més antics i primitius, ni en
la mida del cos ni, possiblement, en la
capacitat cranial (400 cm3).
5.Descripcio de les habilitats del grup.
• Gran dentadura amb uns forts muscul
el qual els permitia mastegar amb més
facilitat.
• Moldejaven artefactes amb la finalitat de
poder arribar a conseguir menjar.
• Feien el màxim d’us i benefici de les seves
extremitats.
6.Descripcio entre els individus del
grup.
• Tots el membres del grup cooperaven per
tal de poder aconseguir menjar per a
poder sobreviure.
• Tots es defensaven per tal de poder
sobreviure i anar tots junts.
Noms: Alba Rubira i
Laia Giralt
Assignatura: CMC
Data: 06/01/11
En quin temps va viure l'espècie?
Des de fa 2,5 milions d’anys fins fa 1,8 milions d’anys aproximadament. Va
coexistir durant un temps amb els Australopitecs.
On va viure l’espècie?
Segons sembla, l’Homo Habilis va viure a
l’Àfrica, desde el seu sud fins a la seva
meitat est.
Va viure en campaments, prop de rius o
estanys, on portava el menjar per distribuir-lo i compartir-lo amb els membres
del seu grup.
Els jaciments més importants són el de Koobi
Fora (Kenya) i el de la Gola d'Olduvai
(Tanzània).
Com eren físicament?
-
Feien 1,5m d’altura aproximadament.
-
Pesaven uns 60kg.
La seva capacitat cranial superava els 600cm³ (cervell
desenvolupat).
El seu cap del fèmur era més gran, però curt i rodó, la qual
cosa els dóna més mobilitat a les cames.
La forma rodona dels seus dits, ens dóna a entendre que
encara utilitzaven els arbres.
-
Caminaven drets.
Tenien la dentadura desgastada, segurament perquè la seva
dieta incloïa carn, però no eren caçadors, eren carronyes.
-
Tenien encara els braços molt llargs respecte a les cames.
Quines característiques el
distingeixen respecte al grup
anterior?
Tot i que no era gaire diferent al seu antecessor, el seu
esquelet té trets anatòmics més moderns; més capacitat
cranial, dents més petites, aspecte més humà...
Són els primers considerats “homos” i que duen a terme la
fabricació d’eines.
Quines habilitats
posseïen?
El nom “homo habilis” prové de
que van ser la primera espècie
amb habilitats per a la
fabricació d’eines.
Aquestes eren fetes d’ossos,
fusta i, principalment pedres.
I les utilitzaven per a tallar pells
d'animals i plantes, triturar
vegetals de més duresa i fabricar
noves eines.
Com es
relacionaven
entre ells?
Els individus vivien en grup i, al
no posseir cap llenguatge
articulat, es comunicaven entre
ells mitjançant gestos (ara,
havent adoptat la posició
bípeda i alliberat les
extremitats superiors, teníen
molta més facilitat per a poder
comunicar-se i incloure al seu
llenguatge gestos molt més
específics).
HOMO ERGASTER
Temps i àrees on va viure
l’espècie
• L’homo ergaster va aparèixer fa uns dos
milions d’anys i es va extingir fa un milió
d’anys.
• Va viure a l’Àfrica i més tard es va adaptar
a Àsia i Europa.
• Els principals jaciments es troben a Konso
Gardula (Etiòpia), Oest del Llac
Turkana(Kenya), Koobi Fora (Tanzània) i
al Nord de la Despressió D’Afar (Eritrea).
Característiques físiques
• Tenien una constitució física semblant a la de
l’home actual en alçada.
• Eren de complexió més robusta i més amples de
malucs.
• En canvi, les proporcions de cames i braços eren
totalment modernes.
• Tenien una mida aproximada d’uns 1,4-1,8metres,
el seu pes era d’uns 50-80kg i la seva capacitat
craneal era d’uns 750-1000 cc.
Millores físiques respecte els
hominids anteriors
• Increment en la grandària del cervell.
• Reducció en la dentició postcanina i en la
grandària de la mandíbula.
• Escurçament de la cara.
• Torus supraorbital desenvolupat i independitzat
per un surc marcat.
• Escurçament dels ossos del braç.
• Canvis en la forma del tòrax (més forma de
barril).
• Increment en altura.
Habilitats de l’Homo Ergaster
• Va ser el primer homínid amb capacitat com per parlar
amb un llenguatge articulat tot i que no era com
l’actual.
• I també van ser els primers homínids en establir
relacions socials complexes mitjançant el llenguatge
oral articulat.
• Els artefactes que va elaborar aquesta espècie van
ser molt refinats. Utilitzaben instruments molt
versàtils que els permetien des de tallar fusta fins a
descarnar un animal o raspar una pell. Aquests
instruments els hi permetien explotar els recursos
naturals de manera més eficient.
Relacions entre els individus del
grup
• L´augment del dimorfisme sexual en l´homo ergaster va
establir una major col·laboració entre mascles i femelles
(obtenció, consum i emmagatzematge de queviures)
• També va comportar una divisió sexual en el treball (els
homes eren caçadors i les dones recol·lectores)
• El mascle va passar a ser el reforç de les relacions de
dominació.
• L’Homo ergaster vas ser el primer homínid que vivia en
societats semblants a les modernes de caçadors i
recolectors. Van començar a utilitzar el foc.
• També van ser els primer en caçar per integrar-se en
grups i que tenien atencions per als malalts i els dèbils
del grup.
HOMO ERECTUS
L’ homo erectus va ser una
espècie que va viure des de
fa uns 1,6 milions d’ anys
fins fa uns 300 mil anys.
 L’ homo erectus per
aconseguir millors
condicions ambientals van
aprofitar-se dels
interglacials assentant-se
sobretot a les àrees
meridionals d'Europa.

HOMO ERECTUS
Va tenir el seu origen a
Kenia, Tanzània i
Etiopia, però va emigrar
i es va desplaçar per
l’Àsia Menor i el
Pròxim Orient,
arribant d'una banda
fins a Espanya i per
l'altre fins a prop de
Pequín, en el nord de
Xina, i fins a la illa de
Java, a Indonèsia.
 Els jaciments es
localitzen a Java i Xina.

CACTERÍSTIQUES FÍSIQUES
L’ homo erectus es caracteritza per premolars bicúspides,
caminar bípede, una postura recta, un gran cervell i un gran
augment de la talla, ja que es creu que va arribar a tenir una
altura similar a la dels humans actuals. Era corpulent i tenia
menys vellositat corporal a causa de la utilització de pells per
protegir-se del fred.
 La característica més important
que el distingeix del seu antecessor
és l’augment de la talla i,
especialment, l’augment del tamany
del cervell, que arriba a un promig
d’uns 1000cm 3. També que caminava
en total posició recta.

HABILITATS DEL GRUP

Els homo erectus
dominaven la tècnica de
tallar pedres (fabricació
de bifaços i de petites
destrals, que eren l’eina
més representativa del
grup). Fabricaven els seus
acampaments i
practicaven la recol·lecció
i la caça. Usaven vestits i
eren capaços de
comunicar-se.
HABILITATS DEL GRUP

Alguns grups van ocupar
cavernes i, en etapes
posteriors, van dominar
el foc, dos
desenvolupaments que
probablement estiguin
relacionats. S'ha suggerit
que l'habilitat d'utilitzar
el foc pot haver estat la
clau de l'èxit d'aquesta
espècie, ja que els hauria
permès solucionar el
problema de proveir de
calor en els climes més
freds de les noves
regions colonitzades.
RELACIONS ENTRE ELS INDIVIDUS
El grup té ara llum més
hores i per tant els
processos de socialització
i convivència,
indispensables per a la
caça, és veuen afavorits.
 Com comencen a habitar
en cavernes deixen de
ser nòmades i passen a
ser seminòmades.
 Comencen a parlar. El seu
llenguatge és molt
primitiu, però és capaç
d'emetre uns sons curts
que ja fan possible la
comunicació dins del
grup.

Homo
antecessor
Cristina Garcia Jimenez
Marina Hinojosa
Jordi Asín
1.
Temps en què va existir l’espècie :
Aquesta espècie té aproximadament uns 800.000 anys d’antiguitat.
Desgraciadament, no s’han trobat encara restes a l’Àfrica de la mateixa
antiguitat que podrien fer seguir la pista d’aquesta espècie.. Es podria dir
que es l’eslava que uneix l’Homo ergaster i enllaça amb formes més
properes a nosaltres. Espècie homínida més antiga a Europa. “Home
explorador”
Es va extingir fa uns 300.000 milions d’anys.
.
2.
Àrees on va viure l’espècie. Descripció de les condicions ambientals
en què vivien. Localització dels jaciments:
S’han trobat restes des de 1994 al nivell TD6 del jaciment de Gran Dolina, a
la Serra d’Atapuerca, a Burgos que daten de fa 750 fins a 850 mil anys.
També al març de 2008 es van donar a conèixer noves restes datades en 1.2
milions d’antiguitat, el que fa retrocedir considerablement la presència
homínids a Europa. Aquestes restes es van trobar al 2007 a la Sima del
Elefante, a uns 200 metres de la Gran Dolina (Atapuerca, Burgos), i té
similituds molt clares amb les de l’Homo erectus.
Clima càlid, zones boscoses.
3. Descripció de les característiques físiques de l’espècie:
La seva morfologia va revolucionar la idea que es tenia fins el moment de
l’evolució de la nostra espècie. La seva capacitat cranial era elevada (més
de 1.000 cm3) i posseïa una cara molt moderna, és a dir, aquesta espècie
va patir una reestructuració total del neurocrani, la mandíbula, les dents i la
cara. Podem dir que és totalment diferent a l’anterior. També cal destacar
un conjunt de trets molt primitius a l’aparell dental, però el patró de
desenvolupament i erupció de les dents és pràcticament idèntic al de les
poblacions modernes.
Constitució robusta, 1,60 m alçada.
4. Indicar la característica (o característiques) que el distingeixen respecte el
grup (espècie) anterior, menys evolucionat :
Cal destacar un conjunt de trets molt primitius en l'aparell dental,( que van portar a
establir una relació entre aquests i els homínids africans del Plistocè Inferior)
5. Descripció de les habilitats del grup:
En la divisió del treball en l'Homo antecessor ambdós
sexes realitzaven les mateixes tasques. Això pot haver
suposat l'èxit d'una espècie i el fracàs de l'altra.
6. Descripció de les relacions entre els individus del
grup.
Tenien organització trivial; i en cada tribu estava
dirigida per un cap, moltes vegades l’individu més vell
de la tribu. Canibalisme.
GÈNERE HOMO: HOMO
NEANDERTHALENSIS.
Maria Escribano
Laura Fuertes
Cristina Rovira
TEMPS EN QUÈ VA EXISTIR
L’ESPÈCIE.

L’ Homo neanderthalensis és un homínid que va
aparéixer a Europa fa uns 300000 o 250000 anys.
(DESAPAREIX FA UNS 35.000 ANYS)Tot i que
va aparéixer a Europa, l’ Homo
neranderthalensis es va expandir per l’Orient
Mitjà.
DESCRPCIÓ DE LES CONDICIONS AMBIENTALS


El clima on habitaven era fred. Quan hi va haver un augment
de temperatures, no tenien les condicions necessàries per
sobreviure, motiu pel qual, segons la teoria de Bergman,
l’espècie es va extingir.
Els jaciments es van localitzar a Alemania, Iràn, Iraq,
Rússia, Espanya (Atapuerca), França, Inglaterra…
DESCRIPCIÓ FÍSICA DE L’ESPÈCIE

Tenien un aspecte robust, l'altura era d'1,68 m aprox.,
les seves extremitats eren de mida curta, d'esquelet
gran i músculs molt desenvolupats (10 kg de massa
muscular més que l’home actual). La seva capacitat
cranial estava al volotant d’entre els 1300 i els 1615
cm3 (un 8% més que nosaltres); entre els seus trets
facials desacataven les celles gruixudes i el seu front
baix i molt inclinat. Mandíbula sense mentó
(barbeta).
DISTINCIÓ ENTRE L’HOMO ANTECESSOR I
HOMO NEANDERTHALENSIS
Homo Antecessor
Front inclinat cap
enrredere.
 El crani és més petit i
poc dens.
 Tenien la fosa canina
molt conspicua.

Homo Neanderthalensis
Front inclinat cap
endavant (baixa).
 El crani és ample i
molt dens.
 La seva mandíbula no
tenia mentó
(quadrada).

HABILITATS

Aquesta espècie tenia habilitats artístiques.
Tambè, tenien la capacitat de manipular eines i
preparar menjar, ja que eren recolectors i
caçadors. Un exemple de les seves habilitats n’és
una màscara trobada a França (La RovcheCotard) on s’observa que ha estat manipulada
artísticament. (es pensa que va copiar a l’H.
Sapiens)
RELACIÓ ENTRE EL GRUP



Com que eren una comunitat ven establir un
llenguatge articulat que afavoria la seva
sociabilitat, a més a més, l’art de caçar els
obligava a relacionar-se entre ells.
Practicaven, també el culte als morts. (tenien
creences).
Tenien cura dels malalts.
Homo sapiens
Alba Sancho
Mar Dorado
Primers jaciments
Van ser trobats a Àfrica fa
100.000 anys, desprès van
anar cap a palestina fa uns
60.000 anys més tard van
emigrar cap a Austràlia fa
40.000 al mateix temps que
a Europa. 10.000 anys
després van emigrar cap a
Àsia i fa uns 12.000 anys a
Amèrica.
aparició: 150.000-200.000
anys (Àfrica)
Arees on va viure l’espècie i localització
dels jaciments

L’homo sapiens es va expandir per tot el món. Primer
va conquistar Àsia i més tard Europa i Amèrica. Va
conviure amb el neandertal, però no procedim
d’aquest, si no del antecessor.

Es van aixecar les primeres ciutats com Mesopotàmia,
el primer imperi mereixedor del nom, on fa uns 5.000
anys es va desenvolupar la primera escriptura. I la
prehistòria es va convertir en història.

l’Homo sapiens, va arribar a la Sierra de Atapuerca fa
només 6.000 anys tot cercant bones terres per a
l’agricultura i per a la ramaderia.
Homo sapiens
Homo antecessor
Capacitat
cerebral
1470 cm3
1200 cm3
Altura
mitjana
1.80m
1.70 – 1.80m
Cap
Petit monyó occipital, front
vertical, cara plana, presencia
de mentó, visió binocular i
òrbites oculars rodejades
d’ossos. Visió a color
La seva capacitat
cerebral i el cervell eren
una mica més petits que
els de l’homo sapiens.
Canins molt accentuats.
Cos
Mans i peus amb cinc dits, peus
plans. Polze oposable en mans i
peus. Clavícules presents.
Articulacions del espatlla i del
colze ben desarrollades.
Hemisferis cerebrals ben
desarrollades.
Mida i proporcions
similars. Volum corporal
una mica més gran, un
tronc més gruixut.
Antecessor
Homo Sapiens
DESCRIPCIÓ DE LES HABILITATS
DEL GRUP




Les seves capacitat mentals li permeten inventar,
aprendre i utilitzar estructures lingüístiques
complexes, escriptura, transmetre tradicions,
ciència, tecnologia...
Són bastant socials, capaços de concebre, aprendre i
transmetre conceptes totalment abstractes com els
somnis i els sentiments.
Viuen en comunitats en cabanyes construïdes de pell
animals.
L’homo sapiens utilitzava molts materials per a fer
les seves eines: ossos, dents, pells, fibres vegetals i
un mineral semblant al quars (pedernal).
DESCRIPCIÓ DE LES HABILITATS
DEL GRUP

L’art l’homo sapiens va començar a desenvolupar
una branca artística que li permetia dibuixar i fer
petites construccions amb els materials i
coneixements que tenien.

Els enterraments van ser intencionats, els
caçadors ferits van ser portats a coves i els van
sepultar dintre. Tenien ritus funeraris i es
preguntaven per el més enllà.

L’agricultura i la ramaderia es feia en grup,
s’ajudaven els uns als altres. Van inventar
l’agricultura fa 10.000 anys.
DESCRIPCIÓ DE LES RELACIONS
DEL GRUP
Els homo sapiens tenien diferents tipus de relacions
entre ells:
 Afectives: Es mostren en els ritus funeraris i
religiosos.
 De cooperació: A l’hora de portar les activitats
agrícoles i ramaderes.
 De defensa: Envers altres espècies que podien
mostrar una amenaça.
Arbre de l’evolució dels homínids
(espècies 2 a 9). INCORRECTE
ARBRE FILOGENÈTIC correcte
Defnició d’hominització.

L'hominització és un procés genètic accelerat per raons
culturals en un mitjà físic i amb un ritme discontinu.
Probablement sigui el mateix ritme que la resta d'espècies de
la Terra, però amb una intensitat. El seu tret principal és el
desenvolupament de la intel·ligència reflexiva, del pensament
conceptual. Això es pot percebre arqueològicament per les
restes d'útils lítics, que impliquen l'ús de les mans per ordre
del cervell, però sovint és difícil distingir entre alteracions
antròpiques i casuals.

Per a la paleontologia l'hominització és el resultat de la
modificació de l'aparell locomotor: fa 4 o 5 milions d'anys
ens comencem a posar drets. Però no ens hem de confondre:
l'hominització no és un procés exclusivament genètic, sinó la
suma d'aquest i d'un procés cultural.
Procés d’hominització (canvis).



El bipedisme permet exercir més control de l’entorn alhora que
deixa lliures les extremitats superiors. Aquest alliberament de les
mans és bàsic per a la manipulació i fabricació d’eines. A mesura
que la mà va perfeccionant la seva habilitat tècnica augmenta
l’activitat cerebral. Es produeix així una interacció mà-cervell.
La columna vertebral bastant rectilínia en els simis, en el Homo
sapiens i en els seus avantpassats bípedes han adquirit curvatures
que permeten suportar millor el pes de la part superior del cos.
La pelvis s’ha ampliat i això permet suportar millor el pes del
òrgans al estar en posició erecte.

Canvis culturals:
La creixent encefalització contribueix al desenvolupament de
la intel·ligència, el llenguatge i la socialització. Dels crits i
gestos espontanis passem al llenguatge articulat; dels
contactes esporàdics presidits pel conflicte passem a
complexes organitzacions socials.