Transcript departament de llengua i valencià

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ –Tema 1
C/ San Rafael, 25 46701-Gandia Tfno. 962 965 096
[email protected]
www.escolapiasgandia.es
COLEGIO ESCOLAPIAS
GANDIA
Jaume I
1
•Fins al segle XV, que no comencen els grans descobriments provocats, d'una
banda, pel desig d'arribar al país de les espècies (l'Índia) i per la recerca d'or i,
d'altra,per la curiositat científica i el proselitisme religiós, el comerç -a excepció
d'alguns establiments fundats per genovesos i normands a la costa africanagairebé només es concentra a la costa mediterrània i a l'atlàntica.
•I és Al segle XIV quan es produirà una expansió espectacular de la Corona
d’Aragó per tota la Mediterrània, expansió bàsicament comercial.
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I
Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
2
• Des del segle X, el que després serà la Corona d’Aragó, adopta el sistema feudal.
Ramon Berenguer I, vassall del rei de França i fundador del Casal de Barcelona, es
constituirà en el primer comte al qual els altres nobles retran vassallatge.
• Durant el segle XII, enfront dels regnes musulmans de València, Dénia i Mallorca, els
comtats catalans estenen la seua influència política per Occitània.
• El 1137, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, es casa amb la princesa
Peronella d’Aragó. És l’origen de la Corona d’Aragó i el motiu pel qual els futurs comtes
de Barcelona s’anomenaran reis d’Aragó.
• Conseqüències:
 Aparició de la literatura trobadoresca
 L’art romànic
 Tractats de dret i filosofia
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I
Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
3
• Però durant aquest segle va prosperar als comtats occitans una religió coneguda
com a càtara o albigesa, que l’Església romana va considerar herètica.
• El papat i el regne de França s’uniren en una croada contra el catarisme que, de
retruc, aturarà l’expansió cap al nord de la Corona d’Aragó. El rei d’Aragó Pere el
Catòlic va ser derrotat en la batalla de Muret on havia acudit per defensar els seus
vassalls occitans i la regió passà a la Corona francesa.
• El fill de Pere II, Jaume I, es veu obligat a canviar l’orientació de l’expansió de la
Corona i conquereix Mallorca (1229) impel·lit per controlar la pirateria musulmana
que dificultava el comerç per la Mediterrània. El 1238 conquereix València per
obtenir una eixida al mar.
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I
Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
4
Organisme burocràtic encarregat
de redactar tota mena de
documents emanats del govern.
Creada per Jaume I a mitjan s.
XIII i reformada i consolidada
per Pere el Cerimoniós
Esdevingué un focus
cultural a partir del 1373
Funció administrativa
i diplomàtica
Suprimida per Ferran II
el Catòlic el 1494
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I
Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
5
FOCUS DE RENOVACIÓ
CULTURAL
Una de les funcions
era la de traducció
Els escriptors , molts
d’ells funcionaris,
introduïren els nous corrents
Cosa que afavorí
la difusió de
La llengua de
la Cancelleria
Model lingüístic de correcció
Koiné o registre estàndard
La poesia francesa
Serví de model
a altres institucions oficials
La cultura humanista
neollatina d’Itàlia
Cohesionà lingüísticament
els territoris de la corona
L’hel·lenisme de la
cort pontifícia d’Avinyó
Domini de les tres
llengües oficials
llatí, català i aragonés
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I
Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
6
La llengua de la Cancelleria
Model lingüístic de correcció
Koiné o registre estàndard
Serví de model a altres
institucions oficials
Imitació de la prosa llatina
Ampliacions de períodes sintàctics
Hipèrbatons i cultimes lèxics
Excés d’afectació i amanerament
Cohesionà lingüísticament els
territoris de la Corona
Domini de les tres llengües
oficials: llatí, català i aragonés
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I
Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
7
Crònica = gènere informatiu que explica uns fets reals amb objectivitat.
Es barregen elements llegendaris conservats per la tradició de la cavalleria.
Narren les gestes del reis de la Corona d’Aragó.
Intenció:
• deixar constància d’uns fets reals
• justificar la política reial
Característiques
comunes
Elements de
ficció
procedents de
la literatura
cavalleresca.
Sentiment
religiós
(Providencialisme)
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I
Caràcter
didàctic i
moralitzador.
Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
Patriotisme
Foren escrites
durant els segles
XIII i XIV.
8
• Jaume I va dictar la crònica
personalment.
• Estructurada en quatre parts.
• Narra els esdeveniments més importants
del seu regnat: conquestes de Mallorca i
València.
• És una mena de llibre de memòries,
redactat en primera persona (nós majestàtic).
• Crònica afectada per un fort sentiment
religiós.
• El rei és descrit com un heroi dins d’un
ambient bèl·lic.
• Estil popular, àgil i realista amb tocs
personals i humans del monarca.
• Manifesta l’amor que sent pels territoris
heredats i pels conquerits.
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I
Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
9
• Se centra en el regnat de Pere II el
Gran amb la intenció d’exaltar-ho.
• Ens parla dels grans feits i de les
conquestes que feren sobre
sarraïns i sobre altres els nobles reis
d’Aragó.
• Algunes de les característiques de
l’obra són: l’esperit cavalleresc,
l’heroisme,
la
crueltat,
el
patriotisme i les descripcions de les
situacions.
• A més el narrador empra la tercera
persona des d’un punt de vista
extern als fets i el llenguatge és
senzill.
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I
Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
10
•
•
•
•
•
•
•
Narra des de l’engendrament de Jaume I fins
a la coronació d’Alfons III el Benigne (1328).
L’objectiu:lloar les proeses dels reis del casal
d’Aragó.
Narra les seues memòries i experiències.
Utilitza la 1a, 2a i 3a persona, presència
constant de l’autor.
L’estil és àgil, viu, acolorit i directe.
L’autor recorre a procediments joglarescos
per captar i mantenir l’atenció de
l’audiència.
El patriotisme, l’exaltació dels reis del Casal
de Barcelona i l’elogi de Catalunya i de la
llengua catalana són altres de les seues
característiques.
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I
Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
11
•
Narra els fets esdevinguts durant el
regnat del seu pare, Alfons III el
Benigne, i el seu propi regnat.
•
És la única crònica que no utilitza
llegendes ni cançons de gesta
prosificades.
•
Empra el nós majestàtic i un llenguatge
elegant i madur.
•
L’autor no s’està d’exaltar el poder
absolut del rei ni episodis que palesen
la crueltat del seu govern.
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I
Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
12
A partir de les característiques de la graella següent, digues de quina
Crònica es tracta en cada cas:
Crònica de
Bernat Desclot
Crònica de
Ramon Muntaner
Crònica de
Jaume I
Crònica de
Pere el Cerimomiós
•Autor: funcionari
•Documents
administratius
• 3a persona
•Religiositat
•Providencialism
e
•Heroisme èpic
•Detallisme
•s. XIII
•Llenguatge
senzill amb tics
administratius
•Medievalisme
•Autor: cavaller
•Memòries
•Experiències
• 1a ,2a, 3a
persona
•Religiositat
•Providencialisme
•Heroisme èpic
•s. XIV
•Llenguatge
joglaresc
•Medievalisme
•Autor: monarca
•Autobiografia
• Records
personals
•“nos” majestàtic
•Religiositat
•Providencialisme
•Heroisme èpic
•Didactisme
•s. XIII
•Llenguatge viu i
senzill
•Medievalisme
•Autor: monarca
•Autobiografia
• Records
personals
•“nos” majestàtic
•Exaltació del
poder absolut del
rei enfront de la
noblesa
•s. XIV
•Llenguatge
elegant i madur
•Humanisme
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I
Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
13
Indica quina/es característiques a pareixen en aquest fragment de la Crònica de
Ramom Muntaner:
E per ço començaré a la gràcia que Deus féu al molt alt senyor En Jacme, per la
gràcia de Déu rei d’Aragó,que fo fill del molt alt senyor rei En Pere d’Aragó e de la
molt santa dona e bona a Déus e al món, e fo del pus alt llinatge del món, així com
aquella que eixí de la casa de l’emperador de Roma, per si e per son llinatge. E per
ço començ al fet del dit senyor rei En Jacme con jo el viu, e senyaladament lo viu
que jo era fadrí. E el dit senyor anà a la dita vila de Peralada, on jo nasquí, e posà
en l’alberg de mon pare, En Joan Muntaner, qui era dels majors albergs d’aquell lloc
e era al cap de la plaça.(...)
E can de tots aquests hajam parlat e de les honors que Déus ha fetes a ells e a llurs
sotsmeses,porà cascun ben saber que sobre ells e llurs pobles ha Déus trasmesa
de la sua gràcia compliment; e si a Ell plau, sí es farà d’aquí avant a tots aquells qui
són davallats d’ells e de llurs vassalls. Emperò tota hora sia plaer d’ells que els sia
membrant lo poder de Déu, e que no es fien massa en llur valor ne en llur bondat,
ans totes coses jaquesquen a la man de Déu.
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I
Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
14