Transcript 2. Estratègia. Pla director urbanístic

Pla director urbanístic d’Enoturisme
18 juliol 2014
ÍNDEX
Pla director urbanístic d’Enoturisme. Priorat
1. Anàlisi. Dades estadístiques
• Activitat vitivinícola. Denominacions d’Origen
• Planejament urbanístic al Priorat
_ Normativa urbanística
_ Situació dels cellers
2. Estratègia. Pla director urbanístic
2
1. Anàlisi. Dades estadístiques
3
1. Dades estadístiques
Activitat vitivinícola
Dades sobre les hectàrees de vinya de cada Denominació d’Orgen catalana.
Superficie de vinya en Ha
municipis
314
28
D.O. CONCA DE BARBERÀ
4.527
14
D.O. COSTERS DEL SEGRE
4.535
57
D.O. EMPORDÀ
1.815
55
19.679
61
450
27
D.O. PRIORAT
1.899
11
D.O. TARRAGONA
8.442
73
D.O. MONTSANT
1.857
17
D.O. TERRA ALTA
7.005
12
50.524
355
D.O. ALELLA
D.O. PENEDÈS
D.O. PLA DE BAGES
Total
Quadre propi realitzat amb les dades que Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi
Ambient (Campanya 2011/2012) publica a la seva web.
En el territori existeixen dos models econòmics diferents:
•
•
Les grans marques de producció massiva
Les petites bodegues de producció reduïda
La mitjana d’hectàrees de vinya dels celler al Priorat és de 20ha
4
1. Dades estadístiques
Activitat vitivinícola
Mapa de les àrees de vins de denominació d’origen (DO) catalana
5
1. Planejament urbanístic
Marc normatiu actual
Segons la legislació urbanística vigent a Catalunya:
•
Són admissibles les construccions destinades a la manipulació i transformació de productes, i
a la prestació de serveis, sempre que els esmentats productes i serveis s'hagin originat o
tinguin com a destinació, respectivament i exclusivament, una unitat d'explotació agrícola o un
conjunt d'unitats d'explotació, integrades sota una direcció empresarial comuna.
•
Els usos hoteler, de turisme rural i activitats de restauració, es poden admetre en sòl no
urbanitzable en edificacions preexistents: a les masies i les cases rurals que calgui preservar i
recuperar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials, també
en construccions per a d’altres usos que calgui preservar i recuperar per raons
arquitectòniques o històriques, (alguns cellers poden tenir aquests valors), i finalment en certes
construccions rurals en desús per a corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu.
6
1. Planejament urbanístic
Normativa específica de cellers en sòl no urbanitzable del Priorat
•
A més de la meitat dels municipis no hi ha normativa específica per a cellers.
•
Sostre màxim que entre 400 i els 1000 m2 . POUMs més recents volum màxim
(entre
1.000m3 i 3.400m3).
•
Alguns estableixen un paràmetre de dimensió màxima en planta, que varia entre 18ml i 40ml.
•
Finca mínima de d’1ha en regadiu i 4,5ha en secà.
•
Alçada màxima entre 6 i 8 m. En general s’exigeix la coberta de teula i inclinada.
7
2. Estratègia. Pla director urbanístic
8
2. Estratègia. Pla director urbanístic d’Enoturisme
Objectiu del PDU
Facilitar, potenciar i gestionar l’enoturisme, que és un tipus de turisme cultural en territoris que es
caracteritzen pel conreu de la vinya, centrat a conèixer el paisatge de les vinyes, l’arquitectura dels cellers,
el procés d’elaboració del vi o el cava i el producte resultant.
La regulació d’aquestes activitats i instal·lacions es limita a l’àmbit territorial de cada municipi, de manera
que es poden trobar paràmetres reguladors d’ocupació màxima de les instal·lacions o sostre màxim molt
diferents en territoris d’idèntiques característiques pel que fa a la seva activitat agrària, població vegetal,
paisatge i topografia.
Caldria, en conseqüència, fixar àmbits territorials més amplis, a efectes de regulació urbanística d’una
activitat que s’estén en idèntiques condicions per un territori molt més ampli que el del terme municipal i,
fins i tot, que el de la comarca.
L’objectiu serà establir en col·laboració amb el sector productiu vitivinícola un marc de regulació
urbanística, per potenciar la riquesa vitivinícola de cada zona, aprofitar els recursos del territori sense
minorar la qualitat del seu paisatge, tot mantenint les singularitats de cada lloc, que
–
reguli les construccions necessàries per a l’activitat de l’enoturisme
–
defineixi els usos principals i complementaris de l’activitat de l’enoturisme i derivats
9
2. Estratègia. Pla director urbanístic d’Enoturisme
Usos propis
Celler. Admissible en sòl no urbanitzable segons la legislació actual si està vinculat i és proporcionat a
l’activitat vitivinícola de la pròpia explotació.
Usos complementaris
Comercial. Venda de vi i cava. Venda d’altres productes relacionats (tipus botiga de museu).
Espai per a degustacions i cates.
Espai museístic, amb sala de projeccions, sales d’exposició, etc.
Espai per a restauració. (Cuina, menjador...)
Espai d’allotjament de curta estada (ús hoteler o turisme rural).
Àmbit
Els territoris compresos en una denominació d’origen, àmbit territorial que reconeix el valor de la producció i
garanteix la qualitat d'un vi que està elaborat a partir d'unes determinades varietats i amb pràctiques vinícoles,
enològiques i d'envelliment establertes prèviament.
10
2. Estratègia. Pla director urbanístic d’Enoturisme
Requisits i determinacions
Col·laboració del sector productiu vitivinícola per establir els paràmetres territorials que permetin
donar suport a aquesta activitat econòmica sense banalitzar els valors del paisatge de vinyes en què
es recolza. (Proporcionalitat de l’activitat turística i l’activitat agrària vitivinícola).
Coordinació amb altres sectors d’activitat que operen en sòl no urbanitzable: ramaderia, gestors de
residus, generació i transport d’energia, esports en contacte amb la natura...
Definició de les intensitats d’ús (agraris, productius i turístics) i la proporció entre ells. Afavorir una
lectura de les construccions realment lligades als usos agraris.
Establiment de criteris i bones pràctiques per a la correcta inserció en el paisatge de les edificacions
admissibles.
11