Transcript L`estil de vida

L’Activitat Física
com a potenciadora de
la salut
Maria Giné Garriga
Diplomada en Fisioteràpia i llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport
Responsable de l’Àrea d’Activitat Física i Salut de l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona Ciutat
Professora associada de l’FPCEE Blanquerna, Universitat Ramon Llull
Vocal del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
Beni Martínez González
Fisioterapeuta a la residència de gent gran CARE Sant Cugat del Vallés
Coordinadora de la Comissió de Geriatria del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
Silvia Quiñonero Gómez
Fisioterapeuta responsable del Departament de Comunicació del Col·legi de Fisioterapeutes de
Catalunya. Coordinadora del Noticiari de Fisioteràpia Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya.
L’estil de vida
• L’OMS defineix estil de vida com una estructura social que mediatitza les interaccions
d’un individu amb els altres.
• Els elements que configuren l’estil de vida propi de cada individu estan relacionats amb:
• La pràctica d’exercici físic.
• El tipus d’alimentació.
• El control de l’estrès.
• La capacitat de modificar hàbits nocius.
• L’actitud envers la vida.
• Hi ha una relació estreta entre un estil de vida saludable, l’envelliment i la longevitat,
ressaltant la importància d’adoptar un estil de vida saludable per aconseguir gaudir
d’una vellesa satisfactòria.
L’estil de vida
•
• Segons Belsky (1996), el triangle estil de vida – envelliment - longevitat
es veu més o menys afavorit segons la manera en què la persona gran:
• Integri en la seva vida diària costums saludables entorn a: exercici
físic, alimentació, substàncies tòxiques i les hores de son.
• Sàpiga controlar l’estrès i mantingui una actitud positiva enfront els
canvis vitals: envelliment, malaltia, canvi de residència, morts pròximes.
• Mantingui l’autonomia i la capacitat de decisió en les activitats de la
vida diària i relacions personals.
L’estil de vida
“Totes aquelles parts del cos que tenen una
funció, si s’utilitzen amb moderació i
s’exerciten en el treball pel qual estan
dissenyades, es conserven sanes, ben
desenvolupades i envelleixen lentament,
però si no s’empren i es deixen de banda, es
converteixen en malaltisses, defectuoses en
el seu creixement i envelleixen abans
d’hora”. (Hipòcrates)
D eterio ram en t Físic
M a la ltia ca rd ía ca
H ip ertensió a rteria l
D olor
R ed u cció ad d icio n al
d ’A ctiv itat Física
En v ellim en t so cial i
p sico lò gic
Sentir-se vell
A ug m ent d e l’estrès, l’a nsieta t i la
d ep ressió
Ba ixa a utoestim a
A u gm en t d e l’ed at
M en y s ex ercici
C ap acitats físiqu es
d ism in u ïd es
A ug m ent d el g reix corp ora l
Fla cid esa m uscula r
D ism inució d ’energ ia
Cicle inactivitat i envelliment (Adaptat de Meléndez, 2000)
L’estil de vida

La relació entre activitat física i salut es fonamenta en l’evidència
científica de cada cop més estudis que demostren la influència del
sedentarisme sobre el desenvolupament de les malalties cròniques
amb més incidència en la societat moderna. Les persones que
mantenen un estil de vida físicament actiu o una bona forma física
presenten taxes de mortalitat més baixes que els seus iguals
sedentaris, així com una longevitat més gran, seguint una corba
de dosi - resposta (Kuhala et al., 1998; Manini et al., 2006).
L’estil de vida

Els índexs de sedentarisme estan arribant a nivells
tan preocupants que obliguen els professionals
sanitaris a intervenir en favor de la promoció
d’activitat física. Segons dades de l’Enquesta de
Salut de Catalunya de l’any 2002, el 16’4% dels
homes i el 20% de les dones afirmen ser
absolutament sedentaris.
Prescripció activitat física:Tipus
d’intervenció
• Tenen un major percentatge d’èxit aquelles intervencions que
no es limiten únicament a una prescripció des de les consultes
d’Atenció Primària (Varo, 2006). Així, aquelles intervencions
que combinen un material escrit, una bona prescripció,
estratègies de canvi de comportament, acompanyades d’unes
sessions d’ensenyament- aprenentatge han resultat ser més
efectives (Petrella i Lattanzio, 2002).
• És doncs urgent el desenvolupament d’estratègies orientades
a evitar l’adopció d’un estil de vida sedentari.
A la pràctica: com han de ser les sessions
d’activitat física per a gent gran?
Intervencions que combinin un material escrit,
una bona prescripció, estratègies de canvi de
comportament, acompanyades d’unes sessions
d’ensenyament- aprenentatge.
A la pràctica: Material escrit

La funció del material escrit serà la d’explicar la
necessitat de practicar activitat física, els beneficis,
les indicacions i contraindicacions. Pot, a més, ser útil
per fer indicacions d’hàbits de vida saludables.
A la pràctica: Una bona prescripció
Com que el col·lectiu de gent gran no deixa de ser
un col·lectiu heterogeni, primer de tot caldrà valorar
amb quin subgrup de població estem treballant:
- persones grans sanes
-persones grans fràgils
- persones grans amb alguna discapacitat

A la pràctica: Una bona prescripció


Sense cap mena de dubte, tots els col·lectius
anteriors necessiten fer una activitat física regular,
sempre de manera adaptada.
Moltes malalties indiquen, com a part del
tractament, fer una activitat física regular: diabetis,
Parkinson, cardiopatia isquèmica, etc.
A la pràctica: Una bona prescripció



-
-
Persones grans sanes:
L’objectiu primordial serà la prevenció.
Les limitacions de l’activitat física vindran donades per:
La valoració individual de les capacitats físiques: capacitat
cardiorespiratòria, força, equilibri, flexibilitat, nivell
d’activitat previ, motivació davant l’exercici, vista, oïda,
capacitat cognitiva.
Recursos disponibles per realitzar l’activitat física.
A la pràctica: Una bona prescripció
Persones grans fràgils:
- L’objectiu primordial serà pal·liar els efectes de la
problemàtica sociosanitària de la persona i fer una
prevenció dels problemes que puguin aparèixer.
- La valoració individual de les capacitats físiques.
- La valoració individual de les patologies i problemes.

A la pràctica: Una bona prescripció

-
-
Persones grans amb discapacitat:
Els objectius primordials seran valorar si es pot
disminuir el nivell de discapacitat o no.
Reduir l’impacte de la discapacitat en la mesura del
possible actuant amb la persona, amb l’entorn i amb
els cuidadors.
La valoració individual de les capacitats físiques.
A la pràctica: estratègies de
canvi de comportament
“Tenim un remei immediat, segur i fiable per a
alguns dels principals riscos de salut relacionats
amb el consum no saludable. És gratuït. Funciona
per a rics i pobres, per a homes i dones, per a joves
i adults. S’anomena Activitat Física. Almenys 30
minuts cada dia”.
Gro Harlem Brundtland. Organització Mundial de la Salut, directora general.
Assemblea Mundial de la Salut, 2002.
A la pràctica: estratègies de canvi de
comportament






L’exercici físic és natural, no té efectes secundaris (si
es fa correctament) i és barat; és a dir, té tots els
ingredients per confiar-hi.
Però ens exigeix un esforç…
Pot ser lúdic, però ens pot fer mandra…
A vegades no sabem per on començar...
A més, ens fa vergonya…
Pensem que ja som grans per fer segons quin
exercici…
A la pràctica: estratègies de canvi de
comportament
-
-
-
Els exercicis en grup milloren l’adhesió a l’activitat.
Les activitats cooperatives que no demanen un enfrontament
competitiu dels participants, motiven la participació.
Donar llibertat als participants per escollir el nivell d’esforç
augmenta la confiança en si mateix, en el grup i en el
terapeuta.
Acceptar les diferències individuals de cara a aconseguir
l’objectiu de cada activitat. Humor i ànim davant del
“fracàs”.
Realitzar sessions de revaloració per comprovar els efectes
de l’exercici.
A la pràctica: sessions d’ensenyamentaprenentatge

-
-
Els tipus d’exercicis a realitzar:
Exercicis d’equilibri treballant: els canvis de posició
del CG del cos, l’ús de la vista, la sensibilitat dels
músculs, articulacions, peus, sistema vestibular.
Exercicis de marxa.
Exercicis de força i resistència aeròbica.
Entrenament de la flexibilitat.
A la pràctica: sessions d’ensenyamentaprenentatge

Bibliografia:
Equilibrio y movilidad com personas mayores. Ed. Paidotribo, Debra J.
Rose California State University, Fullerton 2005.
- 1000 Ejercicios y juegos de tiempo libre. Juegos y actividades de interior y
al aire libre. Hans Fluri. Editorial Hispano Europea.
- Libres para cooperar libres para crear (Nuevos juegos y deportes
cooperativos. )Terry Orlick. Editorial Paidotribo.2ª edición.
- Cara a cara con tu dolor. Editorial Paidós, Moix Jenny Barcelona 2006.
-
Programa comunitari de Promoció d’Activitat
Física en Atenció Primària de Barcelona (PPAF).
Institut Català de la Salut
OBJECTIU PRINCIPAL:
 Augmentar els nivells d’AF en la població general atesa als
Centres d’Atenció Primària de Barcelona a partir d’una
intervenció basada en un programa de promoció
d’activitat física, que contempla estratègies comunitàries
coordinades amb recursos municipals i la incorporació de
diferents disciplines professionals.
Programa comunitari de Promoció
d’Activitat Física en Atenció Primària de
Barcelona (PPAF)
Institut Català de la Salut
Mostra:
Un total de 279 subjectes d’ambdós sexes (65,59 ±
12,67 anys i, 29,31 ± 7,32 kg/m2) captats en 20
CAP de l’Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat
(Institut Català de la Salut) van participar
voluntàriament en el programa PPAF.
Programa comunitari de Promoció
d’Activitat Física en Atenció Primària de
Barcelona (PPAF).
RESULTATS
• El 78,34% del total de participants del PPAF ha augmentat
el seu nivell d’AF respecte a l’inici del programa, després
de 3 mesos de finalitzar la intervenció.
• En el 48,02% (IC 95% 42,2- 53,9%) dels casos, els
participants han quedat amb companys que han conegut
durant el programa per realitzar l’activitat.
• Respecte de la influència del programa en la pressió
assistencial, el 76% dels participants avaluats ha disminuït
el nombre total de visites, comparant els 6 mesos anteriors i
posteriors al programa.
Programa comunitari de Promoció
d’Activitat Física en Atenció Primària de
Barcelona (PPAF).
CONCLUSIONS
• La pràctica regular d’AF és un bon instrument per posar-lo a l’abast del
major nombre de ciutadans, ja que es perfila com una eina efectiva per
a mantenir la salut i prevenir malalties.
• Un programa d’AF en els CAP, d’una durada de 3 mesos, és suficient per
comportar canvis en l’estil de vida a partir d’un augment dels nivells
d’AF, que persisteix passats 3 mesos de la finalització del programa.
Competències
Per concloure, cal abordar també la confusió i el desacord
sobre les competències i funcions del professional responsable
de dur a terme la prescripció d’activitat física en l’àmbit d’AP.
Fins a dia d’avui els professionals sanitaris encarregats
d’aconsellar activitat física als CAP han estat els infermers/es
i metges/esses de família. És possible que calgui contemplar
la possibilitat d’introduir noves disciplines especialitzades
en aquest tema per tal de treballar de manera
multidisciplinària, oferint la màxima excel·lència als nostres
pacients.