El suport conductual positiu a nivell d'escola Rob Horner i George Sugai Universitat d'Oregon i Universitat de Connecticut OSEP TA Center on Positive Behavior.

Download Report

Transcript El suport conductual positiu a nivell d'escola Rob Horner i George Sugai Universitat d'Oregon i Universitat de Connecticut OSEP TA Center on Positive Behavior.

El suport conductual positiu a nivell d'escola

Rob Horner i George Sugai Universitat d'Oregon i Universitat de Connecticut OSEP TA Center on Positive Behavior Support www.pbis.org

www.swis.org

Objectius:

 Definir la lògica del suport conductual positiu a nivell d'escola (SWPBS)  Definir les característiques clau del SWPBS  Definir el procés d'implementació del SWPBS  Identificar les investigacions que donen suport al SWPBS

Missatges bàsics

 La

conducta social

dels alumnes afecta l'efectivitat de les escoles com a centres d'aprenentatge.

 Millorar la conducta social dels alumnes requereix invertir en la

cultura social de tota l'escola

, i també en les estratègies d'intervenció a l'aula i a nivell individual.

El SWPBS és resultat de la convergència de tres forces

Expectatives legals Ciència Pràctica Suport conductual positiu per a tota l'escola

 

Què es el suport conductual positiu a nivell d'escola?

El suport conductual positiu a nivell d'escola és:  Un

enfocament sistemàtic

per identificar la efectiu per a tots els alumnes.

cultura social

i els suports conductuals que necessita l'escola per a esdevenir un entorn d'aprenentatge Característiques demostrades del SWPBS  Prevenció     Definir i ensenyar unes expectatives socials positives Identificar conductes positives Establir unes conseqüències coherents de les conductes problemàtiques Recollida i ús continus de dades per a la presa de decisions  

Continuum

intensives de suports en forma d'intervencions individuals Implementació de sistemes que donen suport a pràctiques efectives

Determinació de la cultura social

Llenguatge comú Experiència comuna MEMBRES Visió/ valors comuns

SISTEMA DE SUPORT CONDUCTUAL POSITIU PER A TOT EL CENTRE Prevenció primària: Sistemes d’àmbit escola/ classe per a tots els alumnes, personal i entorns ~5% ~15%

Prevenció terciària: * Sistemes especialitzats i individualitzats per a alumnes amb conductes d’alt risc Prevenció secundària: Intervencions dirigides *Sistemes per a estudiants amb conductes de risc

 ~80% dels estudiants

Suport conductual positiu Suport a la presa de decisions Competència social i progrés acadèmic RESULTATS Suport conductual dels alumnes SISTEMES Suport conductual dels professors

Sistemes per a tota l'escola: crear una cultura positiva a l'escola

L'entorn de l'escola és

previsible

1. Llenguatge comú 2. Visió comuna (comprensió de les expectatives) 3. Experiència comuna (tothom ho sap) L'entorn de l'escola és

positiu

Reconeixement sistemàtic de la bona conducta L'entorn de l'escola és

segur

Les conductes violentes i pertorbadores no es toleren L'entorn de l'escola és

coherent

Els adults tenen expectatives similars

El repte

  A les escoles, l'exclusió i el càstig són les respostes més habituals als desordres de conducta    Lane & Murakami, 1987 Rose, 1988 Nieto, 1999  Sprick, Borgmeier, & Nolet, 2002 L'exclusió i el càstig no són efectius per reduir a llarg termini les conductes problemàtiques  Costenbader i Markson, 1998

El repte

 “S'ha demostrat que l'exposició a disciplines basades en l'exclusió no millora els resultats escolars, sinó que està associada a majors taxes d'abandonament escolar.”     Skiba, Peterson i Williams, 1997 Ekstrom, Goertz, Pollack i Rock, 1986 Wehlage i Rutter, 1986 Sprick, Borgmeier i Nolet, 2002

El repte

 El càstig de les conductes problemàtiques (sense un sistema de suport proactiu) està associat a

augments

de (a) les agressions, (b) el vandalisme, (c) l'absentisme i (d) l'abandonament escolar.

  Mayer, 1995 Mayer i Sulzar-Azaroff, 1991  Skiba i Peterson, 1999

El repte

 “Disposem dels coneixements i les habilitats perquè les nostres escoles esdevinguin uns entorns educatius efectius amb un ús mínim de les expulsions de classe i de l’escola.”  “No hi ha proves que les expulsions contribueixin positivament a la seguretat a l'escola o a la millora de la conducta dels alumnes; de fet, poden tenir conseqüències negatives importants per als alumnes i l'entorn escolar.”  Russ Skiba, testimoni davant el Congrés dels Estats Units, maig de 2002

Resultats de les investigacions

 Les anàlisis de més de 600 estudis sobre com reduir els problemes disciplinaris a les escoles indiquen que les respostes a la violència escolar

menys

efectives són:    Teràpies de

counselling

Psicoteràpies Càstig  Gottfredson, 1997    Lipsey, 1991; 1992 Tolan i Guerra, 1994 Elliott, Hamburg, Williams, 1998

Resultats de les investigacions

 Les mateixes anàlisis indiquen que les respostes a la violència escolar

més efectives

són:   Formació en habilitats socials Reestructuració acadèmica  Intervencions conductuals  Gottfredson, 1997    Elliott, Hamburg i Williams, 1998 Tolan i Guerra, 1994 Lipsey, 1991; 1992

Els sis grans fonaments del SWPBS

1.

Invertir en prevenció

 Desenvolupar una cultura de competència social   Definir, ensenyar, fer seguiment i recompensar les bones conductes Definir, fer seguiment i corregir les males conductes 2

. Desenvolupar diversos nivells de suport conductual

 Model de tres nivells (no confiar en una única solució per a tots els problemes) 3.

Començar amb Compromís, Equip, Suport administratiu

 Tres grans objectius, Administrador de l'equip, 80% compromís  Implementació en equip 4.

Establir uns sistemes que donin suport a unes pràctiques efectives

 No calen recursos nous (treballar d'una manera més intel·ligent) 5.

Adaptar els procediments perquè “encaixin” amb el context

 Implementar unes pràctiques i uns sistemes sostenibles 6 .

Recollir i usar la informació per a la presa de decisions

Per què hem d'estar compromesos amb la implementació del SWPBS?

 El SWPBS beneficia els nens  Reducció de les conductes problemàtiques       Expedients disciplinaris Expulsions de classe Expulsions de l’escola resum  Millora de l'efectivitat de les intervencions intensives Augmenta els compromís dels alumnes   Milloren els factors de risc i de protecció Els alumnes perceben l'escola com un entorn més segur que els dóna suport Millors resultats acadèmics  Quan s'acompanya d'una formació efectiva Millora la implicació de les famílies Illinois ISAT IL 90

Per què hem d'estar compromesos amb la implementació del SWPBS?

 Beneficis per al professorat i per al personal :   Millora de la coherència del cos docent  Millor col·laboració en el suport a alumnes individuals Millora de la gestió de les classes       Rutines de classe Estratègies per prevenir i evitar les conductes problemàtiques Reducció de l'absentisme laboral dels professors Millora la retenció del professorat Millora el rendiment/ la percepció dels professors substituts Millora el grau “d'efectivitat” dels professors  El personal es veu a si mateix com a més efectiu, degut a una planificació coherent, a la millora en la conducta dels alumnes i a unes estratègies efectives per a abordar els problemes.

Per què hem d'estar compromesos amb la implementació del SWPBS?

Beneficis per a la comunitat  Millora de l'efectivitat en costos  Kennedy 1 expedient disciplinari = 15 min temps del professor; 45 min temps de l'alumne    Efectes sostinguts per a l'administrador, el professorat, el personal, el canvi en els alumnes.

 Evita el cost de recrear contínuament els sistemes, i per tant de treure recursos d'una formació efectiva.

Economies d'escala en l'àmbit administratiu  Estalvi de costos en sistemes de dades  Transicions efectives entre professors quan canvien d'escola.

Innovació efectiva   Els sistemes de dades promouen la innovació.

Èmfasi en pràctiques basades en la investigació

Què veiem a les escoles que fan servir el SWPBS?

 Equips que es reuneixen regularment per:     Analitzar les dades Determinar si es fan servir pràctiques de suport conductual positiu Determinar si les pràctiques de suport conductual positiu són efectives Identificar els petits canvis que probablement produiran els efectes més importants  Però sempre prioritzant l'ús de pràctiques demostrades

Què veiem a les escoles que fan servir el SWPBS?

 Unes expectatives de conducta clarament definides, divulgades, ensenyades i reconegudes.

Ensenyar les expectatives de conducta

   Transformar les expectatives per a tota l'escola, de caràcter ampli, en conductes observables concretes.

 Fer servir la matriu d'expectatives per entorns Ensenyar en els entorns on realment es produeixen les conductes Ensenyar (a) les paraules, i (b) les accions.

 Construir una cultura social previsible i orientada a l'èxit dels alumnes.

Què veiem a les escoles que fan servir el SWPBS?

 Alumnes capaços de dir quines són les expectatives de l'escola.  Alumnes que identifiquen l'escola com a segura, previsible i justa.

 Alumnes que identifiquen els adults de l'escola com a activament preocupats pel seu èxit.

Expectatives de conducta

      Valors bàsics de l'escola De 3 a 5 (expressats de manera senzilla) Expressats en positiu (descrivim el que volem) Recordables En un llenguatge apropiat per als alumnes Valors bàsics.... associats a conductes pràctiques a través de la teva matriu d'ensenyament

Expectatives per a tota l'escola

 Quines són les expectatives de conducta de la teva escola?

 Els alumnes, coneixen tant les "paraules" com les "conductes"?

Expectativa 1 Expectativa 2 Expectativa 3 Expectativa 4 Expectativa 5 Lloc 1 Matriu d'ensenyament Lloc 2 Lloc 3 Lloc 4 Lloc 5 Lloc 6

Per a cada casella de la matriu: 1. Quin és el millor exemple de la "bona conducta"?

2. Quina és l'alternativa correcta a l'error de conducta més habitual?

Classe Vestíbol Gimnàs Espais comuns Sigues respectuós Sigues responsable Estigues sempre disposat Segueix les instruccions Vigila les mans i els peus

Positive comments to each other Parla en veu baixa Comparteix Porta els llibres i llapis Arriba a classe a l'hora Camina bé Usa sabates de sola tova Arriba a classe a l'hora Vigila les mans i els peus Deixa de jugar quan t'ho demanen Agafa altres persones només de les mans

Àrea autobusos Oficina

Per trucar a casa, fes servir el telèfon blanc Estigues callat i tranquil

Ensenyar expectatives de conducta Definir les expectatives: Oferir una lògica: Ensenyar la discriminació crítica:

Demostració de conducta apropiada Demostració de conducta inacceptable Dir quina és la diferència amb diversos exemples

Si hi ha un “senyal”, ensenyar-lo (quan s'ha de produir la conducta apropiada?) Ensenyar per guanyar fluïdesa (pràctica)? Reforç Com es mantindrà aquesta habilitat?

Nolan

Les recompenses, són perilloses?

   “… el nostre equip d'investigació ha dut a terme una sèrie de revisions i anàlisis de la literatura (sobre recompenses); la nostra conclusió és que les recompenses no tenen cap propietat negativa inherent. Les nostres anàlisis indiquen que l'argument contra l'ús de recompenses es basa en una generalització excessiva, fonamentada en un conjunt de circumstàncies molt limitat .” ( Judy Cameron, 2002 )   Cameron, 2002 Cameron i Pierce, 1994, 2002  Cameron, Banko i Pierce, 2001 “

L'efecte negatiu de les recompenses extrínseques sobre la motivació intrínseca està per demostrar

” Steven Reiss, 2005

Akin-Little, K. A., Eckert, T. L., Lovett, B. J., i Little, S. G. (2004). Extrinsic reinforcement in the classroom: Bribery or best practices. School Psychology Review, 33, 344-362

“ Què fan d'una altra manera els millors directius del món ” (Buckingham i Coffman 2002, Gallup)

Entrevistes amb 1 milió de treballadors i 80.000 directius de 400 empreses.

Crear entorns de treball on els treballadors: 1. Saben quines són les expectatives 2. Disposen dels materials i equips necessaris per fer correctament la feina 3. Totes les setmanes reben reconeixement per la feina ben feta 4. Tenen un supervisor que se'n preocupa i mostra atenció 5. Reben ànims perquè contribueixin i millorin 6. Poden identificar una persona de la feina que és un dels seus “millors amics” 7. La missió de l'organització els fa sentir que la seva feina és important 8. Veuen que els seus companys estan compromesos amb fer una bona feina 9. Senten que aprenen coses noves (que milloren) 10. Tenen l'oportunitat de fer bé la seva feina.

Sistema de reconeixement:

(Com reconeixeries “mostrar respecte als altres”?)

Infantil Primària Secundària Alumne concret Grups/ classe

Vídeo

Activitat: Posa nota a la cultura de la teva escola 1. Des de la perspectiva d'un alumne 2. Des de la perspectiva d'un treballador Baixa Alta Previsible 1 2 3 4 5 Coherent Positiva 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 Segura 1 2 3 4 5

Què veiem a les escoles que fan servir el SWPBS?

 Sistemes de treball en equip per oferir un suport conductual intensiu específic als nens amb més necessitats.

Què veiem a les escoles que fan servir el SWPBS?

 Professors i treballadors que solucionen problemes de forma activa.

 Tenen la informació adequada    Compten amb estructures organitzacionals coherents Disposen d'indicadors de resultats efectius Reben suport per a implementar amb fidelitat i per a innovar de forma activa

Beneficis mesurables per als nens

 Una cultura social positiva i que dóna suport  Compromís actiu en l'escola/ l'aprenentatge  Reducció de les conductes problemàtiques SWIS NYC SWIS  Millora dels resultats acadèmics  Participació activa de les famílies/ la comunitat

Exemples

Enllaç vídeo FRMS

Ús de dades per a la presa de decisions

 Ús de dades per guiar la implementació  Llista de control d'implementació de l'equip  Ús de dades dels alumnes (expedients disciplinaris) per a avaluar l'impacte.

 www.swis.org

Escola de primària amb 500 alumnes

70

Total Ref versus Ref/Day/Mo

NV High School 10 de gener 60 50 40 30 20 10 0 Aug Sept Oct Nov Dec Jan Feb School Month Mar Apr May Jun

Dades fins al 10 de gener

Invertir en sistemes sostenibles

 No cal invertir en pràctiques que funcionen, si no són sostenibles  Glenn Latham

Pràctiques i sistemes per al suport conductual en els centres

      

Pràctiques

Definir expectatives Ensenyar expectatives Fer el seguiment de les conductes esperades Reconèixer les conductes esperades Corregir els errors de conducta (

continuum

conseqüències) de Fer servir la informació per a la presa de decisions        

Sistemes

Lideratge administratiu Implementació en equip Compromís definit Assignació de personal Suport pressupostat Desenvolupament d'un sistema d'informació orientat a decisions Polítiques formals

Sistemes de suport efectius

 Combinar en lloc d'afegir iniciatives   Mai deixar de fer el que funciona Identificar els petits canvis que tenen més efectes  Sistemes diferents per a problemes diferents  La necessitat d'autoavaluació continuada  Vincular els resultats conductuals amb els acadèmics  No calen nous recursos  Per a tota l'escola

Sistemes de suport efectius

 “Una escola típica gestiona alhora 14 activitats de prevenció diferents, cadascuna de les quals s'implementa de manera deficient.”  Gottfredson, Gottfredson, Czeh, Cantor, Crosse i Hantman, 2000

Treballar d'una manera més intel·ligent Iniciativa, projecte, comitè Objectiu

Comitè d‘assistència a Classe Formació en caràcter Comitè de seguretat Comitè de valors de l‘escola Comitè de disciplina Comitè antidrogues Grup de treball Suport conductual efectiu) personal

Resultat

Millora de l'Escola.

Grup objectiu Personal implicat

1. Eliminar totes les iniciatives que NO tenen un objectiu i un indicador de resultats definits.

2. Combinar les iniciatives que tenen el mateix indicador de resultats i el mateix grup objectiu 4. Eliminar les iniciatives no lligades a Objectius de

SIP/SID/ etc

3. Combinar les iniciatives que tenen el 75% del mateix

Temps de l'activitat: 7 minuts

 Analitzar la matriu d'equip d'exemple. Identificar al menys dos recomanacions que faríeu per millorar l'eficiència del temps de treball a aquesta escola.

 Ateses les recomanacions per a l’organització d'equips, identificar (a) els equips de la teva escola, i (b) fins a quin punt creus que la teva escola fa un ús eficient del temps dels professors/ treballadors.

Matriu d‘equip (exemple) Iniciativa, comitè Objectiu Resultat

Comitè d‘assistència a classe Formació en caràcter Comitè de seguretat Comitè de valors de l‘escola Comitè de disciplina Comitè DARE Grup de treball Suport conductual efectiu Augmentar l'assistència Millorar la personalitat Millorar la seguretat Valors de l'escola % d'alumnes assistents Conducta de l'alumne?

Millorar la conducta Reduir l'ús de drogues Implementar model de 3 nivells Millorar la disciplina Expedients, assistència, notes

Grup objectiu

Tots els alumnes Tots els alumnes Tots els alumnes Tots els alumnes Tots els alumnes Tots els alumnes Tots els alumnes

Personal implicat

Eric, Ellen, Marlee Marlee, J.S., Ellen No s'ha reunit No s'ha reunit Ellen, Eric, Marlee, Otis Don Eric, Ellen, Marlee, Otis, Emma

SIP/SID/ etc

Objectiu 2 ??

??

Objectiu 3 ??

Objectiu 2 Objectiu 3

Per què hem d'estar compromesos amb la implementació del SWPBS?

 El SWPBS beneficia els nens  Reducció de les conductes problemàtiques  Expedients disciplinaris     Expulsions de classe  Expulsions de l'escola  Millora de l'efectivitat de les intervencions intensives Augmenta els compromís dels alumnes   Milloren els factors de risc i de protecció Els alumnes perceben l'escola com un entorn més segur que els dóna suport Millors resultats acadèmics  Quan s'acompanya d'una formació efectiva Millora la implicació de les famílies

Comparison of SET Score and Reduction in ODR Maryland

100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 86% 57% 80% 57% 97% 55% 87% 73% 78% 30% 20% 10% 0% Lau rel W ood s Das her Gre en Sh ady Sp ring McC ormi ck Lex ing ton Pa rk 26% 90% 50% 94% 55% 97% 37% 88% 22% 89% Mars Es tate s Pocomoke ES Pocomoke M S Dee p C ree k MS 42% Featherbed Intermediate SET Score ODR Reduction

0.7

0.6

0.5

0.4

0.3

0.2

0.1

0 0.9

ODR rates (Majors only) for Schools Meeting and Not Meeting PBS Implementation Criteria: Illinois Elementary Schools Les escoles que compleixen els criteris registren un 25% menys d'informes disciplinaris

0.8

Not at Criterion: N = 87 At Criterion: N = 53

La implementació del PBS s'associa a una reducció en el nombre d'expedients disciplinaris

SET Total Score and ODR/100 Students/Year: One Chicago School

140 120 100 80 60 40 20 0 SET ODR 01-02 02-03 03-04

100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% Pct6up Pct2to5 Pct0to1 Irving ES 200102 12% 24% 65% Irving ES 200102 Irving ES 200203 Irving ES 200203 3% 17% 80% Irving ES 200304 3% 8% 89% Irving ES 200405 Irving ES 200304 Irving ES 200405 0% 3% 97% ODR/100 1.13 .51 .39 .08

TIC Total 76% 82% 82% 88%

120 100 20 0 80 60 40

01-02 Irving Triangle (0-1); SET and ODR Summary 02-03 03-04 04-05

% 0-1 TIC ODR

School Safety: Illinois 04-05 ( for PK- 6 Risk: t = -2.21; df = 60; p < .03)

80/80 Schools Non 80/80 Schools 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 34 31 34 31 8 7 8 7 9 42 9 42 Risk Protective PK-6 (34 & 31) Risk Protective 6-9 (8 & 7) Risk Protective PK-12 (9 & 42)

Un procés d'implementació efectiu

      Compromís   Administrador Professorat  Equip Procés per equips Tutors Experiència en l'àmbit conductual Encaix (adaptació al context específic) Procés de 2 a 3 anys Programa de l'equip

Finança ment Formació Visibilitat Suport polític

Equip de lideratge

Coordinació activa Tutories Avaluació Equips d'escoles locals/ demostracions

Principals missatges

      Invertir en prevenció Desenvolupar una cultura social basada en la competència Sistemes diferents per a reptes diferents Desenvolupar la capacitat local a través de processos d'equip, i adaptació de les pràctiques al context local Ús de les dades per a la presa de decisions Començar amb un lideratge administratiu actiu Exemples