Transcript Aixafeu l’infame! (Voltaire) S. XVII-XVIII: La Modernitat Modernitat: Característiques generals    Precedent directe: el Renaixement Formació dels estats moderns centralitzats, absolutistes (Lluís XIV), i dels imperis col.lonials: França, Anglaterra, Espanya… Context social i econòmic:

Aixafeu l’infame! (Voltaire)
S. XVII-XVIII: La Modernitat
Modernitat: Característiques generals



Precedent directe: el Renaixement
Formació
dels
estats
moderns
centralitzats, absolutistes (Lluís XIV), i
dels
imperis
col.lonials:
França,
Anglaterra, Espanya…
Context social i econòmic: societat
burgesa: nous valors (individualisme,
prosperitat, competència …)
Context històric i social
Ruptura de la unitat religiosa d’Europa.
(Luter, Calvi, Enric VIII ...)
La guerra dels trenta anys entre catòlics i
protestants.
Burgesia i capitalisme
Descobriments tècnics: la brúixola, la
cartografia, la pólvora o la impremta...
Descobriment dels nous móns
Ciència moderna
...
Modernitat: Característiques generals



laissez faire, laissez passer: lema del
Liberalisme. Capitalisme, mercat lliure,
no intervencionisme de l’estat en
l’acció individual (llibertat negativa),
estat mínim.
naixement de la banca i la borsa.
1618 – 1648: Guerra dels 30 anys
entre catòlics i protestants (Descartes
hi participa).
Modernitat: Característiques generals

El XVII,
Barroc
segle
del
Retaule Major (detall)
Església Parroquial de Santa
Maria / Arenys de Mar
Diego Velázquez: La família de Felip
IV (Las Meninas)
Oli sobre tela. 1656. 318 x 276 cm.
(Museo del Prado - Madrid)
Modernitat: Característiques generals

El XVIII, segle del
Neoclassicisme
DAVID (1791):
La Mort de
Marat, oli
sobre tela,
Museu de
Belles Arts,
Brusel·les
Modernitat: Característiques generals




Fonamentació dels drets dels individus
davant l’estat i davant dels altres individus:
acta “habeas corpus” (Anglaterra, 1679)
Teoria del Contracte: l’ordre polític és un
contracte entre la societat i el govern.
Sobirania del poble. Sufragi Universal.
Divisió de Poders. (Locke, Montesquie)
Lluita
contra
la
tortura
(Inquisició),
l’esclavitud, i per la igualtat home-dona
Defensa de la tolerància, el benestar i la
saviesa moral (bondat)
Modernitat: Característiques generals





Nova imatge de l’univers: fenomen
“impersonal”,
regulat
per
lleis
naturals
de
caràcter
físic
i
matemàtic.
Nova imatge de Déu: no intervé en
un món que és autònom (té les
seves pròpies lleis).
Nova religió: el Deisme
Autonomia de la RAÓ enfront la fe.
L’home és autosuficient, ha arribat a
la seva “majoria d’edat” (Kant)
La filosofia vol saber què és la raó i
com funciona:
Racionalisme
Criticisme
Empirisme
Modernitat: Característiques



LAÏCISME: anàlisi crític del
pensament religiós, al qual
s’hi posen límits (Kant) o bé
es ridiculitza (Voltaire).
OPTIMISME: es creu en la
idea de PROGRÉS i la millora
contínua de la condició
humana.
NEWTON
encarna
la
confiança cega en la raó
científica, com a solució
definitiva als mals de l’home
Isaac
Newton
s.XVII/XVIII: Resum
raó
Esperit
laic
Drets
humans
progrés
modernitat
Democràcia
El Racionalisme
René Descartes,
pare del Racionalisme
i de la filosofia moderna
Altres filòsofs racionalistes
Baruch Spinoza
1632 Amsterdam –
1677 La Haya
Gottfried Leibniz
1646 Leipzig -
1716 Hannover
Tesis Racionalistes



Innatisme: L’home arriba al món dotat
de coneixement innat: Idees innates
Paper fonamental de la Raó: Es pot
conèixer l’estructura de la realitat a
partir de les capacitats racionals de la
ment humana
Racionalitat del món: El món està
construït seguint un ordre lògic i
matemàtic
Tesis Racionalistes




La Realitat es redueix a dues
substàncies
(Descartes),
una
(Spinoza) o infinites (Leibniz), però
està ordenada per Déu.
Deducció
i
Intuïció
intel·lectual,
mètodes més adequats per assolir la
veritat
Coneixement Sensible: poc fiable, no
ens permet obtenir la ciència i la
veritat.
La ciència és possible si segueix el
model de les matemàtiques
René Descartes, o la passió pel mètode
Descartes - 1




Caràcter modern del personatge:
Escepticisme davant la tradició.
Estimació per la Raó i pel model matemàtic.
èmfasi en la idea de subjecte: el jo (no
Déu) és la primera veritat, clara, distinta i
segura.
EL CONEIXEMENT: Un nou mètode per a la
investigació filosòfica
Descartes considera fonamental la recerca de uns bons fonaments
i mètode.
Aquesta és una de les grans aportacions: la construcció d’un
sistema: EL Mètode
Seguint les directives de la ment pot trobar resposta als dubtes.
No acceptarà res com a vertader que no vingui dels nostres
raonaments que s’han de fonamentar en principis sòlids
Si no és així no hi ha coneixement, per què no hi podem arribar.
Per seguir aquest camí hem d’abandonar tot el que sigui una
interpretació: Prejudicis (els judicis precipitats o els que no tenen
fonament)
Aquests prejudicis poden ser provocats per les passions, les
precipitacions...
Dues capacitats intel·lectuals
Mitjançant la intuïció i la deducció som capaços d’arribar al
coneixement de les coses
INTUICIÓ.
Activitat que es produeix quan copsem intel·lectualment quelcom
de forma clara i distinta.
Hi ha diferents intuïcions : extensió, moviment, figura .... I les
indubtables...) i lligams establerts entre intuïcions.
DEDUCCIÓ. Entenem tot allò que es conclou necessàriament
d’altres coses que ja coneixem amb certesa.
Aquesta no és immediata, sinó mediata: arribem mitjançant
coses que sabem a coses que no sabíem.
Descartes - 2



1)
Etimològicament, mètode vol dir camí
Tothom pot raonar, però no tothom ho sap fer: cal
un mètode adequat. que ens permeti trobar de
forma segura la veritat i eliminar l’error
El mètode cartesià es divideix en 4 etapes:
EVIDÈNCIA: Evitar tots els prejudicis i admetre
com a vertader només allò que pugui ser conegut
de forma clara i distinta
Descartes - 3
•
•
•
2)
Idea clara: la que es mostra de manera present i
manifesta a un esperit atent.
Idea distinta: la que no es pot confondre amb cap
altre.
La ment capta les idees clares i distintes per
INTUÏCIÓ, i així pot conèixer els elements més
simples de què estan composats tots els éssers.
ANÀLISI: dividir cada dificultat en el màxim
nombre possible de parts i les que siguin
necessàries per arribar a la millor solució.
Descartes - 4
3)
SÍNTESI: conduir el pensament ordenadament,
avançant des de l’objecte més simple,
gradualment, fins al més complex, per arribar als
principis generals que ordenen racionalment la
realitat
4)
ENUMERACIÓ: Un cop obtinguts els principis
generals (lleis), observar els fets concrets per tal
de veure si aquests principis es compleixen, i si
no ens hem oblidat de cap dada.
Descartes - 5
•
•
•
Per aplicar la 1a. Regla del mètode
(evidència), cal una primera veritat, que
per la seva claredat i distinció, sigui un
MODEL D’EVIDÈNCIA.
Alhora, suposarà una victòria contra els
escèptics (Montaigne, Francisco Sánchez…)
El punt de partida per trobar-la és el
DUBTE,
el
DUBTE
SISTEMÀTIC
I
HIPERBÒLIC:
Descartes - 6
1.
2.
3.
4.
5.
Dubte sobre el coneixement que prové dels
sentits.
Dubte sobre les representacions imaginatives de
la ment sobre el món.
Dubte sobre les veritats de la lògica i la
matemàtica: hipòtesi del Geni Maligne (avui en
diem “Màtrix”), que fa veure com a evident i
vertader allò que en realitat, potser és fals.
Dubte sobre mi mateix.
Dubtar del propi dubtar (Dubte hiperbòlic)
Descartes - 7
6.




És impossible dubtar sense pensar, i si penso,
necessàriament existeixo: Cogito, ergo sum
Primera veritat clara i evident: la consciència
d’un mateix (Influència de Sant Agustí)
La “consciència de si mateix”, primer fonament
sobre el qual es basa la ciència i la filosofia en la
modernitat.
però:
Si consciència = identitat, llavors la identitat pot ser falsa
(Geni Maligne / Màtrix)
Descartes - 8

El Cogito ergo Sum, primera veritat, esdevé
model d’evidència per a totes les altres veritats.
però,

La certesa del Cogito ergo Sum, no és garantia
que les idees sobre el món siguin del tot
vertaderes (hipòtesi del Geni Maligne, que fa que
em sembli evident el que en realitat és fals)

Només Déu pot garantir, en darrer terme, la
certesa d’aquestes idees.
Descartes - 9



1.
2.
3.
Demostració de l’existència de Déu per mitjà
de l’anàlisi de les nostres idees.
La demostració es recolza en l’Argument
Ontològic de Sant Anselm.
Primer pas: Examen de les pròpies idees.
Aquestes poden ser:
Creades per mi (per la meva consciència)
Provinents del món exterior
Provinents d’una instància superior (Déu)
Descartes - 10




La idea de Déu no pot provenir del món exterior,
ja que aquest món ens proporciona només idees
confuses.
Tampoc pot provenir de mi mateix, ja que es
tracta de la idea d’un ésser infinit, i jo sóc finit.
Per tant, només pot provenir de Déu mateix: és
una idea innata. Déu implanta les idees innates
en la nostra ment. Per aquest motiu són clares i
segures.
Alhora, la demostració de l’existència de Déu
desfà la hipòtesi del Geni Maligne.
Descartes - 11

Teoria de les Substàncies

Déu és la substància divina

El “jo” és la substància pensant (res cogitans), i
equival a l’esperit, l’ànima o la ment. (S. Freud ho
posarà en dubte: “jo”, “super-jo” “allò”, parts del
psiquisme humà)

El món material és la substància extensa (res
extensa). En ell, Descartes hi distingeix:
Descartes - 12
a)
qualitats primàries: extensió, moviment, forma,
mida, quantitat, lloc i temps. Són racionals
(matematitzables), i la base del nostre
coneixement vertader sobre el món.
b)
qualitats secundàries: provenen dels sentits i de
la imaginació: color, olor, sabor, etc. Són
subjectives (no es pot fer ciència sobre elles)
A partir d’aquesta anàlisi, Descartes elabora una
imatge mecànica del món: el paradigma
mecanicista
Descartes - 13
Mecanicisme:El
món és una
màquina
Descartes - 14



Paradigma mecanicista
Model d’interpretació de la realitat que pren la
màquina com a metàfora del món, degut a la
reducció del món material a “extensió : l’univers,
la natura, els animals, i fins i tot l’home són
màquines.
la metàfora de la màquina segueix el primer
principi del Racionalisme: és vertader allò que és
clar i evident. La màquina és el prototipus de fet
lògic i racional.
Descartes - 15
•
•
•
però,
si l’home és només una màquina, on és la
moral, l’ètica, la consciència, la voluntat o la
llibertat humana?
El mecanicisme comportarà que les teories de
Newton no siguin inicialment ben rebudes: com
explicar mecànicament l’existència d’una força
invisible (la gravetat) que afecta la matèria?
Descartes - 16
Dualisme Antropològic
L’home és un compost de dues substàncies:
res extensa
cos
res cogitans
pensament o
ànima
però:
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues
substàncies que metafísicament són diferents.
J.O. De Lamettrie (1709/1751) escriu “L’home màquina”, on exposa el
reduccionisme mecanicista antropològic: l’home només és una
màquina, només és res extensa.
Descartes - 17
MORAL PROVISIONAL



1ª màxima de la moral provisional: seguir els
costums i les lleis del país en el que hom es trobi,
conservant però la religió i les pròpies creences, tot
això des d’una postura moderada. Aquesta primera
màxima es planteja per a evitar els problemes
polítics y religiosos.
2ª màxima de la moral provisional: tenir constància
en les nostres accions i perseverar en els nostres
objectius fins al final, deixant de banda les
indecisions o remordiments.
3ª màxima de la moral provisional: alterar els
propis desitjos abans que l’ordre natural de les
coses. Fugir de les passions.
Descartes - 18




Cal destacar l’aportació cartesiana a l’anàlisi del
concepte de “generositat” i “lliure albir”
El lliure albir és de si la cosa més noble que pugui
haver en nosaltres, tant que ens fa d’alguna
manera semblants a Déu i que sembla fer-nos
exempts d’estar-li subjectes.
Quan l’home és lliure, es fa d’alguna manera com
Déu, que és pura llibertat creadora.
L’home generós és el qui està disposat a fer una
vida no pas de vanes alegries sinó de treball de
perfeccionament en profunditat.
Descartes - 17
Objeccions al Cartesianisme

Podem estar segurs de la primera veritat Cogito
ergo sum? El Geni Maligne, o en el seu lloc
Màtrix, no segueix enganyant-nos?

El Dualisme cos/pensament no es resol.

El subjecte de Descartes és un subjecte potser
segur, però buit, perquè d’ell no podem saber res
amb seguretat, només que pensa, però no
quines qualitats i continguts té.
Autoria: Sergi Castillo i Toni Aguilar. Escola Pia Santa Anna
Més informació Creative commons