Transcript l`hora violetax
Slide 1
L’hora Violeta
Montserrat roig
Slide 2
Montserrat roig
·Barcelona, 1946-1991
·Narradora i periodista
·Compromesa amb la cultura catalana i amb el
feminisme
·Treballa en diferents feines editorials
·Destaquen els llibres de Molta roba i poc sabó
(1971), Ramona adéu (1972), El temps de les
cireres (1977), i L'hora violeta (1980)
Slide 3
Premis
·Premi de prosa dels Jocs Florals de Caracas (1966): "La falç".
·Premi de Sant Adrià del Besòs (1969): La ciutat dels tristos destins.
·Premi de reportatges de Serra d'Or per a escriptors joves (1969).
·Premi Recull de Blanes (1970): Aquella petita volta blava.
·Premi Víctor Català (1970): Molta roba i poc sabó... i tan neta que la
volen.
·Premi Sant Jordi (1976): El temps de les cireres.
·Premi Crítica Serra d'Or (1978): Els catalans als camps nazis.
·Premi Nacional de Literatura Catalana d'assaig (1986): L'agulla
daurada.
Slide 4
L’obra
El llibre està compost de quatre parts:
L’hora perduda (Natàlia i Agnès)
La novel·la de l’hora violeta (Judit i Kati)
L’hora dispersa (Norma)
L’hora oberta (Natàlia)
Slide 5
Tria de fragments
•
La persecució us eximia de tot, ens eximia de tot. El mal col·lectiu tapava el mal privat. Ara
no suportes que un comunista faci d’esquirol o que un periodista d’esquerres es vingui a
l’amo que paga millor. La Norma no suporta la insolidaritat de moltes feministes potser ha
arribat l’hora en que el tems col·lectiu ha de deixar la infància, pot ser el nostre tems ha
d’assolir la maduresa. Maduresa que vol dir coneixement del be i del mal. Del be y del mal
que hi ha dins de nosaltres. He dit que nosaltres, Jordi. (L’hora perduda- pàg.92)
Montserrat Roig introdueix ideals politics a l’obra molt sovint.
•
El meu Pere ha mort aquesta matinada. D’una manera ben quieta. Durant tots aquells
dies, a penes s’hi m’ha recorregut. el seu cos s’estremia de tant en tant i em buscava la
mà. Se m’ha mort sense fer soroll. Què em queda, què em queda per a continuar?
Continuar, aquesta es la paraula. (La novel·la de l’hora violeta- pàg.100
La Judit sofrís la mort del seu fill favorit quan aquest assoles tenia 5 anys.
•
Potser era la primera vegada que la Kati i la Judit es trobaven sense ningú al davant. La
Kati mirà la Judit, les galtes color de pruna avui eren més pàl·lides. El raig de sol s’havia
desplaçat i gairebé parlaven entre penombres. [...] La Kati s’adonà que parlaven com mai
no ho havien fet. Mirà la Judit i pensà que li agradava el seu rostre, tenia una mirada
febrosa, estranya però intensa.
Ací sorgeix la relació misteriosa que van tindre la Judit i la Kati.
Slide 6
Enllaços web
•
•
•
•
•
•
•
Comentaris d’obra
Crítiques
Biografia
Isabel Clara Simó parla de Montserrat Roig
Ressenya de Francesc Esteve Beneito
Montserrat a la TV3
Altres
L’hora Violeta
Montserrat roig
Slide 2
Montserrat roig
·Barcelona, 1946-1991
·Narradora i periodista
·Compromesa amb la cultura catalana i amb el
feminisme
·Treballa en diferents feines editorials
·Destaquen els llibres de Molta roba i poc sabó
(1971), Ramona adéu (1972), El temps de les
cireres (1977), i L'hora violeta (1980)
Slide 3
Premis
·Premi de prosa dels Jocs Florals de Caracas (1966): "La falç".
·Premi de Sant Adrià del Besòs (1969): La ciutat dels tristos destins.
·Premi de reportatges de Serra d'Or per a escriptors joves (1969).
·Premi Recull de Blanes (1970): Aquella petita volta blava.
·Premi Víctor Català (1970): Molta roba i poc sabó... i tan neta que la
volen.
·Premi Sant Jordi (1976): El temps de les cireres.
·Premi Crítica Serra d'Or (1978): Els catalans als camps nazis.
·Premi Nacional de Literatura Catalana d'assaig (1986): L'agulla
daurada.
Slide 4
L’obra
El llibre està compost de quatre parts:
L’hora perduda (Natàlia i Agnès)
La novel·la de l’hora violeta (Judit i Kati)
L’hora dispersa (Norma)
L’hora oberta (Natàlia)
Slide 5
Tria de fragments
•
La persecució us eximia de tot, ens eximia de tot. El mal col·lectiu tapava el mal privat. Ara
no suportes que un comunista faci d’esquirol o que un periodista d’esquerres es vingui a
l’amo que paga millor. La Norma no suporta la insolidaritat de moltes feministes potser ha
arribat l’hora en que el tems col·lectiu ha de deixar la infància, pot ser el nostre tems ha
d’assolir la maduresa. Maduresa que vol dir coneixement del be i del mal. Del be y del mal
que hi ha dins de nosaltres. He dit que nosaltres, Jordi. (L’hora perduda- pàg.92)
Montserrat Roig introdueix ideals politics a l’obra molt sovint.
•
El meu Pere ha mort aquesta matinada. D’una manera ben quieta. Durant tots aquells
dies, a penes s’hi m’ha recorregut. el seu cos s’estremia de tant en tant i em buscava la
mà. Se m’ha mort sense fer soroll. Què em queda, què em queda per a continuar?
Continuar, aquesta es la paraula. (La novel·la de l’hora violeta- pàg.100
La Judit sofrís la mort del seu fill favorit quan aquest assoles tenia 5 anys.
•
Potser era la primera vegada que la Kati i la Judit es trobaven sense ningú al davant. La
Kati mirà la Judit, les galtes color de pruna avui eren més pàl·lides. El raig de sol s’havia
desplaçat i gairebé parlaven entre penombres. [...] La Kati s’adonà que parlaven com mai
no ho havien fet. Mirà la Judit i pensà que li agradava el seu rostre, tenia una mirada
febrosa, estranya però intensa.
Ací sorgeix la relació misteriosa que van tindre la Judit i la Kati.
Slide 6
Enllaços web
•
•
•
•
•
•
•
Comentaris d’obra
Crítiques
Biografia
Isabel Clara Simó parla de Montserrat Roig
Ressenya de Francesc Esteve Beneito
Montserrat a la TV3
Altres