El marc normatiu que defineix els comportaments lingüístics, estipula el tipus d’alumnat que ha de ser atès bé pels recursos de l’escola.
Download ReportTranscript El marc normatiu que defineix els comportaments lingüístics, estipula el tipus d’alumnat que ha de ser atès bé pels recursos de l’escola.
Slide 1
Slide 2
El marc normatiu que defineix els comportaments
lingüístics, estipula el tipus d’alumnat que ha de ser
atès bé pels recursos de l’escola o bé pels recursos de
l’escola més el CREDA, i que precisa els “blocs
d’atenció” a dur a la pràctica amb cada perfil d’alumnat
està constituït pel “Marc d’Actuació dels CREDA”,
juntament amb “L’ús del llenguatge a l’escola”.
El “Marc d’Actuació dels CREDA” data de 1999,
i aviat serà substituït per un de nou. Fins llavors,
però, continua vigent i segueix essent el marc
obligat de referència.
Slide 3
Baixar el document
Baixar el document
Slide 4
Comportament
Aspecte implicat
A
BCDE
FG
H
I
Comunicació
Llenguatge (discurs, sintaxi, morfologia)
Parla (fonètica, fonologia)
Contingut (lèxic)
Ús (pragmàtica)
En aquests documents es defineixen 5 classes de comportaments lingüístics,
relatius a diferents aspectes de la comunicació i el llenguatge.
En principi només es possible atribuir un sol comportament a cada alumne/a.
L’atribució d’un comportament lingüístic es fa en funció de la manifestació oral
d’intencions comunicatives. No es té en compte la llengua escrita.
El Marc d’Actuació no preveu atribuir un comportament lingüístic a alumnes
menors de 3 anys, és a dir no a nens/es d’Escola Bressol.
Slide 5
No es manifesten intencions comunicatives ni amb gest ni
amb paraula.
•
No es manifesta interès per interactuar amb altres persones,
ni verbalment ni gestualment.
•
No es comparteix acció ni atenció.
•
Es pot fer alguna demanda per satisfer necessitats bàsiques
(Exemple: Utilització d’una persona com a instrument*), o reaccionar
a alguna demanda.
•
Pot haver emissió de so, ecolàlies o cantarelles sense
intenció comunicativa, o producció repetida de paraules
sense relació amb el context comunicatiu.
* Per exemple: Arrossegar
una altra persona fins a la porta perquè li obri.
Slide 6
Manifestació d’intencions comunicatives amb gest o amb
formes lingüístiques d‘una o dues paraules.
B
•
Es manté l’atenció (tot i que a vegades de manera inestable), i
l’acció conjunta (tot i que amb pocs torns).
•
No apareix el verb en funció sintàctica. (No fa de predicat).
•
Si es combinen dues paraules no hi ha flexió de gènere ni de
nombre. Tampoc hi ha concordances.
•
El llenguatge està vinculat a les pròpies rutines, al present i a
l’entorn immediat.
•
B evolucionat: poden aparèixer més de 2 paraules, però no
verb amb funció sintàctica.
Slide 7
Manifestació d’intencions comunicatives amb formes lingüístiques d’almenys 3 paraules amb presència de verb, i presència d’elements morfosintàctics bàsics (amb força errors).
C
•
Verb limitat a formes no flexionades (infinitiu, gerundi, participi),
3ª persona del singular del present d’indicatiu, o imperatius.
•
Ús de categories gramaticals (noms, verbs, adjectius,..) amb poc
repertori lèxic, i algunes paraules relacionals (“meu”, “aquí”,…).
•
Inici de flexió nominal i concordances. (+ del 50% d’errades).
•
Torns de paraula més llargs. Manteniment del tòpic.
•
Si no es comparteix el context comunicatiu, a l’interlocutor li costa
comprendre el discurs.
•
C evolucionat: Comença a aparèixer l’estructura morfològica i
sintàctica bàsica (S/V/O), (potser amb determinants, preposicions,
conjuncions…) tot i que amb més errors i omissions que encerts.
Slide 8
Manifestació d’intencions comunicatives amb frases d’almenys
3 paraules, amb estructura correcta i presència d’elements
morfosintàctics bàsics, però encara amb errors.
D
•
Expressió bàsicament amb frase simple.
•
A més de nom, verb i adjectiu, utilització d’adverbis, preposicions i
conjuncions, tot i que amb errades i poca variació.
•
Més del 50% de les produccions flexionen gènere i nombre en
seqüències de 2 ò 3 paraules pel que fa a nom, adjectiu i pronom.
•
Més del 50% de les produccions flexionen el verb pel que fa a
persona, nombre i temps (present, passat, futur) amb errors.
(L’imperatiu o l’ús generalitzat de la 3a persona no es considera flexió).
•
Més del 50% de les produccions concorden nom i verb (persona i
nombre) i determinant-nom-adjectiu (gènere i nombre).
•
Inici de producció de frases coordinades i subordinades, amb errors.
•
Informació i explicació de fets de manera eficaç.
Slide 9
Manifestació d’intencions comunicatives amb frases de 4 o
més paraules, amb estructura sintàctica correcta en les
oracions simples i amb alguns errors en les complexes.
E
•
Utilització de frases coordinades i subordinades progressivament
complexes amb predomini de la correcció sobre l’error, tot i que
amb errors en els temps verbals, omissions o mal ús dels
vincles,…
•
Utilització dels sintagmes nominal i verbal amb progressiu
augment d’elements.
•
Utilització d’un repertori variat de categories gramaticals.
•
Informació i explicació de fets, passats i futurs de manera
ordenada i elaborada, amb ús de frases en sentit figurat i un ús
més variat de connectors discursius, amb errors.
Slide 10
Parla inintel·ligible amb processos molt retardats o desviats.
F
•
Parla molt inintel·ligible que només entenen les persones
properes, tot i que pot haver-hi paraules comprensibles.
•
Tot i que es poden realitzar produccions llargues és difícil
determinar la presència d’elements morfològics i sintàctics.
•
Manifestació d’alguna d’aquestes característiques:
– Presencia sistemàtica d’un sol fonema consonàntic o dos.
– Variabilitat en la producció d’una mateixa paraula. (No hi ha
estabilitat dels errors)
– Presència de processos idiosincràtics, inusuals en el procés
de desenvolupament normal.
•
Habitualment els trets fonològics consonàntics són propis de
l’adquisició més inicial (oclusivitat o nasalitat), i el repertori vocàlic
és reduït (/a/ /o/).
•
Alteracions de l’ordre de les síl·labes o dels fonemes.
Slide 11
La parla presenta força errors.
G
Es tracta d’una parla retardada per l’edat però no desviada,
caracteritzada per errades típiques dels nens/es durant el procés
d’adquisició.
Manifestació de totes aquestes característiques:
•
Persistència de simplificacions més enllà de l’edat
corresponent. (Canvis en l'estructura sil·làbica, omissió de
fonemes o de síl·labes, reducció de grups consonàntics,
substitució o assimilació d'un fonema per un altre, etc...).
•
Coexistència de processos de simplificació més primerencs
amb d'altres més tardans.
•
Dificultats per pronunciar correctament l'estructura sil·làbica
de paraules llargues.
Slide 12
Llenguatge caracteritzat per l’ús de paraules concretes,
referides a entitats observables, accions i atributs.
H
•
L’estructura morfològica i sintàctica és correcta.
•
Vocabulari restringit amb molts termes deíctics, dificultats per
nomenar categories i utilitzar termes espacials i temporals.
•
Baix nivell del llenguatge estrictament relacionat amb un baix
nivell de coneixements, d’experiències viscudes, i/o amb
dificultats cognitives.
•
Dificultats en la cohesió i coherència del discurs:
– Omissió d’informació bàsica.
– Desordre en la situació de fets en el temps.
Slide 13
Poques habilitats conversacionals
I
Remet a la pragmàtica (regles que regulen l’ús intencional del
llenguatge en contextos comunicatius) i no a la sintaxi (aspectes
formals de les construccions lingüístiques).
•
Dificultats en mantenir el tòpic (el tema de la conversa),
ignorant el que s’ha dit abans.
•
Dificultats en tenir present l’interlocutor (No saber quan ha
s’ha d’intervenir, no prendre mai la iniciativa de torn,...)
•
Possibles dificultats per fer efectiva la comunicació (Potser
l’interlocutor no entén bé de què li parlen).
•
Manca d'ús de registres de discurs socialment acceptats
segons el context.
Slide 14
Per concloure si un alumne/a és susceptible de
ser atès/a pel CREDA cal realitzar primer una
valoració que determini aquests tres aspectes:e
la
•
El Comportament Lingüístic.
•
L’edat.
•
Les possibles dificultats nuclears (tals
com dificultats cognitives, emocionals,
neurològiques,…).
Slide 15
Tot l’alumnat amb dificultats de llenguatge o
amb sordesa ha de ser atès pels recursos
propis de l’escola: els generals, i en tot cas
també pels més específics : MEE, MALL,
USEE, petit grup,…
SEETDIC
ESCOLA
CREDA
… Però en funció de la combinació d’aquells
tres aspectes el Marc d’Actuació determina
quins alumnes han de ser atesos també pels
CREDA…
..o per altres serveis educatius específics.
SEEM
En funció d’aquestes categoritzacions es
determinen diversos “Blocs d’intervenció en
el llenguatge”, per ser posats en pràctica bé
pel professorat de l’escola, bé per la/el
logopeda del CREDA:
Slide 16
Programes aplicables pel/per la logopeda del CREDA
Bloc 3: Estimulació global del llenguatge. Adreçat a alumnat amb competències
lingüístiques no prou desenvolupades. Té l'objectiu de facilitar l'ús del llenguatge.
Treballa les estructures lingüístiques de forma individual, i en planifica la seva
generalització a l'entorn escolar i familiar.
Bloc 6: Estimulació del desenvolupament fonològic. Adreçat a alumnat amb parla
inintel·ligible (molts errors fonològics).
fonològiques. Aplicat de forma individual.
Basat
en
el
sistema
d'oposicions
Bloc 7: Estimulació articulatòria. Adreçat a alumnat amb dificultats neurològiques
o orgàniques que destorben la producció de la parla. Basat en el treball articulatori
(bàsicament pràxies). Supeditat a l'actuació des de l'àmbit mèdic. Aplicat de forma
individual.
Slide 17
Programes aplicables pels recursos personals de l’escola
Bloc 1: Específic de comunicació. Adreçat a alumnat amb dificultats importants de
relació. Emfasitza la facilitació de l'expressió de les intencions comunicatives.
Bloc 2:
Estimulació global cognitiva i comunicativa. Adreçat a alumnat amb
coneixement limitat de l'entorn a causa d'un desenvolupament més lent o de poques
experiències vitals. Emfasitza la planificació d'experiències que hi contribueixin.
Bloc 4:
Estimulació global del llenguatge. Adreçat a alumnat amb
desenvolupament lingüístic retardat. Té l'objectiu de facilitar l'ús del llenguatge. (En
petit grup si les dificultats estan molt allunyades de les de la majoria de companys, o
bé dins l'aula si ho estan menys).
Bloc 5: Estimulació del desenvolupament fonològic. Adreçat a alumnat amb errors
fonològics que dificulten la intel·ligibilitat de la parla. D'aplicació a l'aula i/o en petit
grup.
Slide 18
A qui pertoca l’atenció a l’alumnat amb greus dificultats de llenguatge (Marc d’actuació 1999)
Slide 19
A qui pertoca l’atenció a l’alumnat amb sordesa neurosensorial (Marc d’actuació 1999)
Slide 2
El marc normatiu que defineix els comportaments
lingüístics, estipula el tipus d’alumnat que ha de ser
atès bé pels recursos de l’escola o bé pels recursos de
l’escola més el CREDA, i que precisa els “blocs
d’atenció” a dur a la pràctica amb cada perfil d’alumnat
està constituït pel “Marc d’Actuació dels CREDA”,
juntament amb “L’ús del llenguatge a l’escola”.
El “Marc d’Actuació dels CREDA” data de 1999,
i aviat serà substituït per un de nou. Fins llavors,
però, continua vigent i segueix essent el marc
obligat de referència.
Slide 3
Baixar el document
Baixar el document
Slide 4
Comportament
Aspecte implicat
A
BCDE
FG
H
I
Comunicació
Llenguatge (discurs, sintaxi, morfologia)
Parla (fonètica, fonologia)
Contingut (lèxic)
Ús (pragmàtica)
En aquests documents es defineixen 5 classes de comportaments lingüístics,
relatius a diferents aspectes de la comunicació i el llenguatge.
En principi només es possible atribuir un sol comportament a cada alumne/a.
L’atribució d’un comportament lingüístic es fa en funció de la manifestació oral
d’intencions comunicatives. No es té en compte la llengua escrita.
El Marc d’Actuació no preveu atribuir un comportament lingüístic a alumnes
menors de 3 anys, és a dir no a nens/es d’Escola Bressol.
Slide 5
No es manifesten intencions comunicatives ni amb gest ni
amb paraula.
•
No es manifesta interès per interactuar amb altres persones,
ni verbalment ni gestualment.
•
No es comparteix acció ni atenció.
•
Es pot fer alguna demanda per satisfer necessitats bàsiques
(Exemple: Utilització d’una persona com a instrument*), o reaccionar
a alguna demanda.
•
Pot haver emissió de so, ecolàlies o cantarelles sense
intenció comunicativa, o producció repetida de paraules
sense relació amb el context comunicatiu.
* Per exemple: Arrossegar
una altra persona fins a la porta perquè li obri.
Slide 6
Manifestació d’intencions comunicatives amb gest o amb
formes lingüístiques d‘una o dues paraules.
B
•
Es manté l’atenció (tot i que a vegades de manera inestable), i
l’acció conjunta (tot i que amb pocs torns).
•
No apareix el verb en funció sintàctica. (No fa de predicat).
•
Si es combinen dues paraules no hi ha flexió de gènere ni de
nombre. Tampoc hi ha concordances.
•
El llenguatge està vinculat a les pròpies rutines, al present i a
l’entorn immediat.
•
B evolucionat: poden aparèixer més de 2 paraules, però no
verb amb funció sintàctica.
Slide 7
Manifestació d’intencions comunicatives amb formes lingüístiques d’almenys 3 paraules amb presència de verb, i presència d’elements morfosintàctics bàsics (amb força errors).
C
•
Verb limitat a formes no flexionades (infinitiu, gerundi, participi),
3ª persona del singular del present d’indicatiu, o imperatius.
•
Ús de categories gramaticals (noms, verbs, adjectius,..) amb poc
repertori lèxic, i algunes paraules relacionals (“meu”, “aquí”,…).
•
Inici de flexió nominal i concordances. (+ del 50% d’errades).
•
Torns de paraula més llargs. Manteniment del tòpic.
•
Si no es comparteix el context comunicatiu, a l’interlocutor li costa
comprendre el discurs.
•
C evolucionat: Comença a aparèixer l’estructura morfològica i
sintàctica bàsica (S/V/O), (potser amb determinants, preposicions,
conjuncions…) tot i que amb més errors i omissions que encerts.
Slide 8
Manifestació d’intencions comunicatives amb frases d’almenys
3 paraules, amb estructura correcta i presència d’elements
morfosintàctics bàsics, però encara amb errors.
D
•
Expressió bàsicament amb frase simple.
•
A més de nom, verb i adjectiu, utilització d’adverbis, preposicions i
conjuncions, tot i que amb errades i poca variació.
•
Més del 50% de les produccions flexionen gènere i nombre en
seqüències de 2 ò 3 paraules pel que fa a nom, adjectiu i pronom.
•
Més del 50% de les produccions flexionen el verb pel que fa a
persona, nombre i temps (present, passat, futur) amb errors.
(L’imperatiu o l’ús generalitzat de la 3a persona no es considera flexió).
•
Més del 50% de les produccions concorden nom i verb (persona i
nombre) i determinant-nom-adjectiu (gènere i nombre).
•
Inici de producció de frases coordinades i subordinades, amb errors.
•
Informació i explicació de fets de manera eficaç.
Slide 9
Manifestació d’intencions comunicatives amb frases de 4 o
més paraules, amb estructura sintàctica correcta en les
oracions simples i amb alguns errors en les complexes.
E
•
Utilització de frases coordinades i subordinades progressivament
complexes amb predomini de la correcció sobre l’error, tot i que
amb errors en els temps verbals, omissions o mal ús dels
vincles,…
•
Utilització dels sintagmes nominal i verbal amb progressiu
augment d’elements.
•
Utilització d’un repertori variat de categories gramaticals.
•
Informació i explicació de fets, passats i futurs de manera
ordenada i elaborada, amb ús de frases en sentit figurat i un ús
més variat de connectors discursius, amb errors.
Slide 10
Parla inintel·ligible amb processos molt retardats o desviats.
F
•
Parla molt inintel·ligible que només entenen les persones
properes, tot i que pot haver-hi paraules comprensibles.
•
Tot i que es poden realitzar produccions llargues és difícil
determinar la presència d’elements morfològics i sintàctics.
•
Manifestació d’alguna d’aquestes característiques:
– Presencia sistemàtica d’un sol fonema consonàntic o dos.
– Variabilitat en la producció d’una mateixa paraula. (No hi ha
estabilitat dels errors)
– Presència de processos idiosincràtics, inusuals en el procés
de desenvolupament normal.
•
Habitualment els trets fonològics consonàntics són propis de
l’adquisició més inicial (oclusivitat o nasalitat), i el repertori vocàlic
és reduït (/a/ /o/).
•
Alteracions de l’ordre de les síl·labes o dels fonemes.
Slide 11
La parla presenta força errors.
G
Es tracta d’una parla retardada per l’edat però no desviada,
caracteritzada per errades típiques dels nens/es durant el procés
d’adquisició.
Manifestació de totes aquestes característiques:
•
Persistència de simplificacions més enllà de l’edat
corresponent. (Canvis en l'estructura sil·làbica, omissió de
fonemes o de síl·labes, reducció de grups consonàntics,
substitució o assimilació d'un fonema per un altre, etc...).
•
Coexistència de processos de simplificació més primerencs
amb d'altres més tardans.
•
Dificultats per pronunciar correctament l'estructura sil·làbica
de paraules llargues.
Slide 12
Llenguatge caracteritzat per l’ús de paraules concretes,
referides a entitats observables, accions i atributs.
H
•
L’estructura morfològica i sintàctica és correcta.
•
Vocabulari restringit amb molts termes deíctics, dificultats per
nomenar categories i utilitzar termes espacials i temporals.
•
Baix nivell del llenguatge estrictament relacionat amb un baix
nivell de coneixements, d’experiències viscudes, i/o amb
dificultats cognitives.
•
Dificultats en la cohesió i coherència del discurs:
– Omissió d’informació bàsica.
– Desordre en la situació de fets en el temps.
Slide 13
Poques habilitats conversacionals
I
Remet a la pragmàtica (regles que regulen l’ús intencional del
llenguatge en contextos comunicatius) i no a la sintaxi (aspectes
formals de les construccions lingüístiques).
•
Dificultats en mantenir el tòpic (el tema de la conversa),
ignorant el que s’ha dit abans.
•
Dificultats en tenir present l’interlocutor (No saber quan ha
s’ha d’intervenir, no prendre mai la iniciativa de torn,...)
•
Possibles dificultats per fer efectiva la comunicació (Potser
l’interlocutor no entén bé de què li parlen).
•
Manca d'ús de registres de discurs socialment acceptats
segons el context.
Slide 14
Per concloure si un alumne/a és susceptible de
ser atès/a pel CREDA cal realitzar primer una
valoració que determini aquests tres aspectes:e
la
•
El Comportament Lingüístic.
•
L’edat.
•
Les possibles dificultats nuclears (tals
com dificultats cognitives, emocionals,
neurològiques,…).
Slide 15
Tot l’alumnat amb dificultats de llenguatge o
amb sordesa ha de ser atès pels recursos
propis de l’escola: els generals, i en tot cas
també pels més específics : MEE, MALL,
USEE, petit grup,…
SEETDIC
ESCOLA
CREDA
… Però en funció de la combinació d’aquells
tres aspectes el Marc d’Actuació determina
quins alumnes han de ser atesos també pels
CREDA…
..o per altres serveis educatius específics.
SEEM
En funció d’aquestes categoritzacions es
determinen diversos “Blocs d’intervenció en
el llenguatge”, per ser posats en pràctica bé
pel professorat de l’escola, bé per la/el
logopeda del CREDA:
Slide 16
Programes aplicables pel/per la logopeda del CREDA
Bloc 3: Estimulació global del llenguatge. Adreçat a alumnat amb competències
lingüístiques no prou desenvolupades. Té l'objectiu de facilitar l'ús del llenguatge.
Treballa les estructures lingüístiques de forma individual, i en planifica la seva
generalització a l'entorn escolar i familiar.
Bloc 6: Estimulació del desenvolupament fonològic. Adreçat a alumnat amb parla
inintel·ligible (molts errors fonològics).
fonològiques. Aplicat de forma individual.
Basat
en
el
sistema
d'oposicions
Bloc 7: Estimulació articulatòria. Adreçat a alumnat amb dificultats neurològiques
o orgàniques que destorben la producció de la parla. Basat en el treball articulatori
(bàsicament pràxies). Supeditat a l'actuació des de l'àmbit mèdic. Aplicat de forma
individual.
Slide 17
Programes aplicables pels recursos personals de l’escola
Bloc 1: Específic de comunicació. Adreçat a alumnat amb dificultats importants de
relació. Emfasitza la facilitació de l'expressió de les intencions comunicatives.
Bloc 2:
Estimulació global cognitiva i comunicativa. Adreçat a alumnat amb
coneixement limitat de l'entorn a causa d'un desenvolupament més lent o de poques
experiències vitals. Emfasitza la planificació d'experiències que hi contribueixin.
Bloc 4:
Estimulació global del llenguatge. Adreçat a alumnat amb
desenvolupament lingüístic retardat. Té l'objectiu de facilitar l'ús del llenguatge. (En
petit grup si les dificultats estan molt allunyades de les de la majoria de companys, o
bé dins l'aula si ho estan menys).
Bloc 5: Estimulació del desenvolupament fonològic. Adreçat a alumnat amb errors
fonològics que dificulten la intel·ligibilitat de la parla. D'aplicació a l'aula i/o en petit
grup.
Slide 18
A qui pertoca l’atenció a l’alumnat amb greus dificultats de llenguatge (Marc d’actuació 1999)
Slide 19
A qui pertoca l’atenció a l’alumnat amb sordesa neurosensorial (Marc d’actuació 1999)