Català Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Memòria Judicial 2011 Responsable de comunicació: Rosa Bada i Jaime Fotografies: Oficina de premsa Mariona Planas.
Download ReportTranscript Català Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Memòria Judicial 2011 Responsable de comunicació: Rosa Bada i Jaime Fotografies: Oficina de premsa Mariona Planas.
Català
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Memòria Judicial 2011 Responsable de comunicació: Rosa Bada i Jaime Fotografies: Oficina de premsa Mariona Planas i Querol Diseny i maquetació: Gestor Eduardo Mayorgas Mayorga Col.laboradors: Personal de la Secretaria de Govern del TSJ Cat.
2
Í N D E X
1. SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
2. ACTIVITAT JUDICIAL A CATALUNYA 2011
4. CRISI ECONÒMICA I ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA
5. VIOLÈNCIA DE GÈNERE I ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA
3
1. SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Aquesta Memòria, confeccionada per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en compliment del que disposa l'article 152.9 de la Llei orgànica del poder judicial, té per objecte donar a conèixer al Consell General del Poder Judicial, al Parlament de Catalunya, al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, als altres actors del sistema judicial i a l'opinió pública en general la situació i l'estat actual de l'Administració de justícia a Catalunya una vegada tancat l'any 2011, amb la finalitat que el seu coneixement permeti formar opinió sobre els seus problemes i formular propostes sobre les possibles solucions.
Foto: President del TSJ Catalunya Miguel Àngel Gimeno Jubero La metodologia utilitzada serà la presentació en primer lloc de les dades numèriques, siguin absolutes o relatives, i tot seguit comparar-les amb les d'anys anteriors i, si escau, amb les mitjanes estatals del mateix valor. En capítols separats es tractaran els recursos humans de l'Administració de justícia i, pel seu especial interès, els assumptes judicials relacionats més directament amb la crisi i els assumptes de violència de gènere.
Al costat de les dades globals per a Catalunya, en annexos separats s’indiquen les dades per territoris, siguin per al conjunt de Catalunya o provincials, amb esment exprés per al Jutjat Degà de Barcelona per la seva rellevància, elaborats tots ells a partir dels informes duts a terme pels presidents de les respectives sales del Tribunal Superior de Justícia, pels presidents de les audiències provincials, així com per la magistrada jutgessa degana de Barcelona, i en els quals hi ha mencions detallades de la situació i necessitats dels respectius òrgans del seu àmbit de gestió.
4
2. ACTIVITAT JUDICIAL A CATALUNYA 2011
2.1. EVOLUCIÓ DELS PROCEDIMENTS JUDICIALS
Punt de partida d’aquesta Memòria és l'anàlisi de l'evolució dels procediments judicials ingressats, resolts i en tràmit en el període comprès entre els anys 2007 a 2011 als jutjats i tribunals de Catalunya.
PROCEDIMENTS JUDICIALS A CATALUNYA
ANYS
2007 2008 2009 2010 2011 INGRESSATS NOMBRE DE PROCEDIMENTS 1.250.177
1.353.806
1.453.953
1.440.082
1.373.294
EVOLUCIÓ RESPECTE A L'ANY ANTERIOR 8,29 % 7,40 % RESOLTS NOMBRE DE PROCEDIMENTS 1.246.736
1.310.472
1.408.328
EVOLUCIÓ RESPECTE A L'ANY ANTERIOR 5,11 % 7,47 % EN TRÀMIT AL FINAL DE L'ANY NOMBRE DE PROCEDIMENTS 367.994
410.903
455.644
-0,95 % 1.434.692
1,87 % 465.576
-4,64 % 1.412.970
-1,51 %
Dades obtingudes del Servei d'Estadística del CGPJ a través del Punt Neutre Judicial 20.2.2012.
429.038
EVOLUCIÓ RESPECTE A L'ANY ANTERIOR 11,66 % 10,89 % 2,18 % -7,85 %
5
En la representació gràfica es pot observar com fins a l'any 2009 i com a conseqüència de la crisi econòmica, es va produir un marcat increment d'assumptes ingressats pels jutjats i tribunals de Catalunya, que l’any esmentat va arribar a un 7,4 % més que el 2008, fins a la xifra de 1.453.953 assumptes. Com a resposta a aquest increment, els tribunals i jutjats fan un esforç que porta a incrementar la tasca de resolució dels procediments en un 7,47 % respecte a l'any anterior, és a dir, es resolen 97.856 assumptes més.
1.630.000
1.430.000
1.230.000
1.030.000
830.000
630.000
430.000
230.000
EVOLUCIÓ DELS PROCEDIMENTS JUDICIALS A CATALUNYA 2007-2011
INGRESSATS 1.353.806
RESOLTS 1.453.953
EN TRÀMIT 1.440.082
1.250.177
1.408.328
1.434.692
1.310.472
1.246.736
1.412.970
1.373.294
410.903
455.644
465.576
429.038
367.994
2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 10 2 0 11
A partir de l'any 2010 i de manera més accentuada el 2011, s'aprecia una disminució del nombre d'assumptes ingressats, un 0,95 % el primer any i un 4,60 % el segon, però per contra, es manté i fins i tot s'incrementa el nombre d'assumptes resolts que per primera vegada aconsegueixen superar el d'assumptes ingressats, de manera que l'any 2011 els assumptes resolts han superat el nombre dels ingressats en un 2,84 %, la qual cosa ha implicat una reducció de 36.538 assumptes pendents de tramitar, és a dir, un 7,85 % menys i, per tant, una millora del temps de resposta dels jutjats i tribunals de Catalunya. I si bé és cert que en termes absoluts existeix una disminució del nombre absolut d'assumptes resolts, aquesta ha de posar-se en relació amb el descens d'ingrés d'assumptes penals, del qual es deixarà constància més endavant i que determinen per la seva especial idiosincràsia jurídica una reducció significativa dels assumptes que queden inicialment resolts.
6
2.2. EVOLUCIÓ DELS PROCEDIMENTS JUDICIALS PER JURISDICCIONS
NOMBRE ASSUMPTES TOTALS INGRESSATS
2010 2011 DIFERÈNCIA TOTAL % EVOLUCIÓ TIPUS DE JURISDICCIÓ CIVIL PENAL CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA SOCIAL 326.801 1.022.784 23.769 66.728 286.635 997.463 22.187 67.009 -40.166 -25.321 -1.582 281 -12,29 % -2,48 % -6,66 % 0,42 % TOTAL CATALUNYA 1.440.082 1.373.294 -66.788
Dades obtingudes del Servei d'Estadística del CGPJ a través del Punt Neutre Judicial 20.2.2012
Si s'analitzen les dades per jurisdiccions podem observar com és en l'ordre civil i en el contenciós administratiu on s'ha produït un percentatge més gran en el descens d'assumptes ingressats, en un 12,29 % i en un 6,66 % respectivament. Analitzant les dades totals, en la jurisdicció civil s'han ingressat 40.166 assumptes menys que l'any anterior, en la penal 25.321 menys, en la contenciosa administrativa 1.582 assumptes menys.
L’únic increment produït es dóna en la jurisdicció social, que augmenta en 281 assumptes, i pot dir-se en aquest últim cas que es manté estable respecte a l'any anterior.
TSJ Cat Memòria 2011 7
1.200.000
1.000.000
800.000
600.000
400.000
200.000
0
EVOLUCIÓ ASSUMPTES INGRESSATS A CATALUNYA PER JURISDICCIONS 2010-2011 1.
02 2.
78 4 99 7.
46 3 32 6.
80 1 28 6.
63 5 CIVIL PENAL 23 .7
69 22 .1
87 CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
2010
66 .7
28 67 .0
09 SOCIAL
2011 Els descensos en els àmbits civil i contenciós administratiu són especialment rellevants atès l'esforç que requereixen del jutge i l’oficina judicial en la tramitació, resolució i execució. El descens en l'àmbit penal, que és sempre important en la mesura que alleugereix la càrrega de treball d'òrgans generalment sobredemandats, i que és significatiu en l'àmbit de la seguretat ciutadana, no ho és tant en l'aspecte orgànic, atès que es dóna una alta taxa d’aquests que són objecte d'arxivament inicial perquè se’n desconeix l'autor dels fets.
TSJ Cat Memòria 2011 8
2.3. EVOLUCIÓ DELS PROCEDIMENTS JUDICIALS PER TIPUS D'ÒRGAN
2.3.1. Òrgans unipersonals
En el següent quadre s'exposen l'evolució respecte a l'any 2010 del total d'assumptes ingressats per cadascun dels tipus d'òrgans existents a Catalunya, i crida l’atenció el descens en un 15,96 % d'assumptes civils ingressats el 2011 als jutjats de primera instància, que representa un total de 24.669 assumptes, descens que també s'aprecia en els assumptes civils ingressats pels jutjats % menys.
mixtos de primera instància i instrucció, en un 13,73 Continuant l'anàlisi dels òrgans de la jurisdicció civil, als jutjats de família es pot dir que s'ha mantingut estable el nombre d'assumptes descens del ingressats, 0,79 % on gairebé només s'ha produït un dels assumptes.
NOMBRE ASSUMPTES TOTALS
INGRESSATS TIPUS D'ÒRGAN 2010 2011 % EVOLUCIÓ Jutjats de 1a instància Jutjats mercantils Jutjats violència contra la dona Jutjats família Jutjats 1a instància i instrucció Jutjats instrucció Jutjats penals Jutjats de vigilància penitenciària Jutjats de menors Jutjats contenciosos administratius Jutjats socials Audiències provincials seccions civils Audiències provincials seccions penals TSJ. Sala Civil i Penal TSJ. Sala Contenciosa Administrativa TSJ. Sala Social TOTALS Civil Penal Civil Penal Civil Penal Civil Penal 154.571 6.902 3.354 30.070 21.533 124.996 336.514 562.045 33.946 29.471 8 5.396 15.893 58.921 15.189 25.208 248 134 7.876 7.807 129.902 7.420 3.510 28.306 21.362 107.840 337.357 537.913 32.151 29.503 8 5.070 14.947 58.691 16.363 27.021 230 142 7.240 8.318 1.440.082 1.373.294 -4,64 %
Dades obtingudes del Servei d'Estadística del CGPJ a través del Punt Neutre Judicial 20.2.2012.
-15,96 % 7,51 % 4,65 % -5,87 % -0,79 % -13,73 % 0,25 % -4,29 % -5,29 % 0,11 % 0,00 % -6,04 % -5,95 % -0,39 % 7,73 % 7,19 % -7,26 % 5,97 % -8,08 % 6,55 %
TSJ Cat Memòria 2011 9
Pel que fa als jutjats mercantils s'aprecia un increment d'assumptes ingressats en un 7,51 %, que en nombres totals suposa un augment de 518 assumptes ingressats més que l'any anterior, fet que es deu a l'efecte de la situació econòmica actual. Pels mateixos motius els jutjats socials han mantingut el nombre d'assumptes ingressats el 2011, en el qual gairebé no s’hi aprecia variació, que ha estat d'un 0,39 % menys, fet que suposa per a aquest tipus d'òrgans solament 300 assumptes menys.
EVOLUCIÓ PER TIPUS D’ÒRGAN: ASSUMPTES TOTALS INGRESSATS A CATALUNYA 2010-2011
2010 2011 Civil Penal Jut jat s de 1a inst ància Jut jat s mercant ils Jut jat s violència cont ra la dona Jut jat s f amí lia Civil Penal Jut jat s 1a inst ància i inst rucció Jut jat s inst rucció Jut jat s penals Jut jat s de vigilància penit enciària Civil Penal Jut jat s de menors Jut jat s cont enciosos administ rat ius Jut jat s socials Civil Penal Audiències provincials seccions Audiències provincials seccions TSJ. Sala Civil i Penal TSJ. Sala Cont enciosa Administ rat iva TSJ. Sala Social Respecte als òrgans unipersonals de la jurisdicció penal, s'aprecia una disminució en el nombre d'assumptes ingressats. Així, veiem que els jutjats d'instrucció han ingressat un 4,29 % menys que en 2010, cosa que no s’esdevé als jutjats mixtos de primera instància i instrucció, on s'ha mantingut el nombre d'assumptes penals ingressats.
TSJ Cat Memòria 2011 10
En els jutjats penals el descens en el nombre d'assumptes ingressats el 2011 sí que ha estat apreciable, ja que ha assolit un descens d'un 5,29 % d'assumptes, qüestió important, ja que en aquest tipus de jutjats gairebé tots els assumptes que ingressen són per a la celebració de vista oral. També hi ha hagut un lleuger descens en els expedients dels jutjats de menors, que es computa en un 6,04 %. En canvi, als jutjats de vigilància penitenciària s'ha mantingut el mateix nombre d'expedients ingressats que l'any 2010.
Seguint amb els òrgans unipersonals, en els jutjats contenciosos administratius s'ha produït un descens del 5,95 % d'assumptes, que ha suposat en nombres totals un ingrés de 946 assumptes menys .
Foto: Escala principal del Palau de Justícia de Barcelona 2.3.2. Òrgans col•legiats
Quant als òrgans col•legiats, de les dades obtinguts de la Secció d'Estadística del Consell General del Poder Judicial, podem observar que a les seccions de les audiències provincials, tant en les civils com en les penals, s'ha produït un increment dels procediments ingressats, que suposa un 7,73 % per a les primeres i un 7,19 % de les segones.
Respecte a les sales del Tribunal Superior de Justícia, les dades de la Sala Civil i Penal gairebé no han variat respecte a l'any anterior.
On sí que s'aprecia variació és a la Sala Social, que ha tingut un increment significatiu d'un 6,55 % de procediments ingressats, tot al contrari que la Sala Contenciosa Administrativa, que el 2011 ha vist reduït en un 8,08 % el total d'assumptes ingressats.
TSJ Cat Memòria 2011 11
2.4. NOMBRE DE RESOLUCIONS FINALS I EVOLUCIÓ ANYS 2010-2011
NOMBRE TOTAL DE RESOLUCIONS DICTADES SENTÈNCIES INTERLOCUTÒRIES DECRETS TIPUS D'ÒRGAN Jutjats 1a instància Jutjats mercantils Jutjats de violència contra la dona Jutjats de família Jutjats de 1a instància i instrucció Civil Penal Civil Penal Jutjats instrucció Jutjats penals Jutjats de vigilància penitenciària Jutjats de menors Jutjats contenciosos administratius Jutjats social s AP seccions civils AP seccions penals Civil Penal TSJ. Sala Civil i Penal Civil Penal TSJ. Sala Contenciosa Administrativa TSJ. Sala Social TOTALS 2010 31.098 3.458 1.514 2.352 11.432 27.909 28.280 40.932 28.402 - 42 2.965 8.564 27.928 9.430 13.308 45 34 2011 31.985 3.864 1.354 2.302 11.385 28.876 29.100 42.989 28.509 - 14 2.955 8.438 26.634 9.726 14.278 57 35 % EVOLUCIÓ 2,85 % 11,74 % -10,57 % -2,13 % -0,41 % 3,46 % 2,90 % 5,03 % 0,38 % - -66,67 % -0,34 % -1,47 % -4,63 % 3,14 % 7,29 % 26,67 % 2,94 % 2010 109.305 3.133 1.585 12.161 6.594 76.177 257.700 441.263 1.933 - 36 2.640 10.357 - 4.436 12.536 197 93 2011 57.124 2.761 1.448 12.416 6.054 40.437 256.070 422.224 2.702 - 15 2.817 9.013 - 3.227 13.495 147 109 % EVOLUCIÓ -47,74 % -11,87 % -8,64 % 2,10 % -8,19 % -46,92 % -0,63 % -4,31 % 39,78 % - -58,33 % 6,70 % -12,98 % - -27,25 % 7,65 % -25,38 % 17,20 % 2010 38.682 740 247 38 1.373 26.955 736 2.006 1.906 1.474 11 56 164 8.707 395 107 3 0 2011 89.179 1.640 633 186 3.254 60.566 2.460 9.359 9.241 6.203 40 64 1.026 24.735 1.815 634 5 0 5.825 5.647 -3,06 % 2.455 1.730 -29,53 % 62 367 491,94 % 8.420 8.382 -0,45 % 232 169 -27,16 % 0 34 3400,00 % 251.938 256.530 1,82 % 942.833 831.958 -11,76 % 83.662 211.441
Dades obtingudes del Servei d'Estadística del CGPJ a través del Punt Neutre Judicial 20.2.2012
.
152,73 % % EVOLUCIÓ 130,54 % 121,62 % 156,28 % 389,47 % 137,00 % 124,69 % 234,24 % 366,55 % 384,84 % 320,83 % 263,64 % 14,29 % 525,61 % 184,08 % 359,49 % 492,52 % 66,67 % 0,00 %
Gràfiques:
TSJ Cat Memòria 2011 12
2.5. MITJANA DE SENTÈNCIES, INTERLOCUTÒRIES I DECRETS DICTATS PER UN ÒRGAN A CATALUNYA I COMPARATIVA AMB LA MITJANA ESTATAL
COMPARATIVA DE LA MITJANA PER ÒRGAN 2011 CATALANA I ESPANYOLA TIPUS D'ÒRGAN Jutjats de 1a instància Jutjats mercantils Jutjats de violència contra la dona Civil Penal Jutjats de família Jutjats de 1a instància i instrucció Civil Penal Jutjats d’instrucció Jutjats penals Jutjats de vigilància penitenciària Jutjats de menors Civil Penal Jutjats contenciosos administratius Jutjats socials AP seccions civils AP seccions penals TSJ. Sala Civil i Penal Civil Penal TSJ. Sala Contenciosa Administrativa TSJ. Sala Social MITJANA DE SENTÈNCIES PER ÒRGAN CATALUNYA 445 - 2 328 367 512 608 892 278 297 21 35 712 170 171 544 57 35 5.647 8.382 ESPANYA 448 - 2 262 439 531 581 699 269 251 16 37 685 153 181 535 9 9 3.129 2.457 MITJANA DE LES INTERLOCUTÒRIES PER ÒRGAN MITJANA DE DECRETS PER ÒRGAN CATALUNYA ESPANYA CATALUNYA ESPANYA 497 212 22 188 378 238 1.506 5.345 42 - 2 313 392 - 202 843 147 109 1.730 169 519 200 14 196 464 241 1.615 5.588 34 - 5 161 385 - 197 788 18 35 1.964 68 775 126 10 3 203 356 14 118 132 1.034 4 7 45 457 113 40 5 0 367 34 120 719 26 4 69 501 98 35 750 117 7 2 239 334 120 66 1 0 276 16
Gràfiques:
TSJ Cat Memòria 2011 13
2.6. EXECUTÒRIES TRAMITADES PELS ÒRGANS JUDICIALS DE CATALUNYA 2010-2011 I EVOLUCIÓ 2010/2011
NOMBRE D'EXECUTÒRIES TOTALS
INGRESSADES RESOLTES EN TRÀMIT AL FINAL DE L'ANY TIPUS D'ÒRGAN 2010 2011 % EVOLUCIÓ 2010 2011 % EVOLUCIÓ 2010 2011 % EVOLUCIÓ Jutjats de 1a instància 63.049 55.090 -12,62 % 41.085 50.116 21,98 % 168.828 171.934 1,84 % Jutjats mercantils 1.455 1.522 4,60 % 702 1.097 56,27 % 3.448 3.759 9,02 % Civil 608 680 11,84 % 331 446 34,74 % 1.127 1.340 18,90 % Jutjats de violència contra la dona Penal 440 439 -0,23 % 375 462 23,20 % 354 334 -5,65 % Jutjats de família 2.762 3.197 15,75 % 2.105 2.317 10,07 % 5.715 6.732 17,80 % Civil Jutjats de 1a instància i instrucció 48.185 43.837 -9,02 % 26.901 28.884 7,37 % 128.299 141.712 10,45 % Penal 8.384 8.436 0,62 % 7.983 8.181 2,48 % 9.080 9.457 4,15 % Jutjats d’instrucció 15.519 16.719 7,73 % 15.612 17.554 12,44 % 10.504 10.510 0,06 % Jutjats penals 36.081 35.656 -1,18 % 52.573 59.892 13,92 % 75.732 68.781 -9,18 % Civil 255 129 -49,41 % 208 210 0,96 % 376 317 -15,69 % Jutjats de menors Penal 1.865 1.725 -7,51 % 1.933 1.954 1,09 % 2.412 2.202 -8,71 % Jutjats contenciosos administratius 285 407 42,81 % 286 359 25,52 % 202 251 24,26 % Jutjats socials 17.355 15.624 -9,97 % 7.310 15.725 115,12 % 11.844 11.719 -1,06 % A.P. Seccions penals 1.465 1.747 19,25 % 2.554 3.565 39,58 % 4.306 3.743 -13,07 % TSJ. Sala Contenciosa Administrativa TOTALS
Gràfiques:
228 197.708 275 185.208 20,61 % -6,32 % 198 159.958 244 190.762 23,23 % 19,26 % 302 422.227 333 432.791 10,26 % 2,50 %
TSJ Cat Memòria 2011 14
2.7. MITJANA D'EXECUTÒRIES INGRESSADES, RESOLTES I EN TRÀMIT PER ÒRGAN A CATALUNYA I COMPARATIVA AMB LA MITJANA ESTATAL
COMPARATIVA DE LA MITJANA PER ÒRGAN 2011 CATALANA I ESPANYOLA MITJANA D'EXECUTÒRIES INGRESSADES PER ÒRGAN MITJANA D'EXECUTÒRIES RESOLTES PER ÒRGAN MITJANA D'EXECUTÒRIES EN TRÀMIT AL FINAL DE L'ANY PER ÒRGAN TIPUS D'ÒRGAN Jutjats de 1a instància Jutjats mercantils Jutjats de violència contra la dona Civil Penal Jutjats de família Jutjats de 1a instància i instrucció Civil Penal Jutjats d’instrucció Jutjats penals Jutjats de menors Jutjats contenciosos administratius Jutjats socials AP seccions penals TSJ. Sala Contenciosa Administrativa Civil Penal
Gràfiques:
CATALUNYA ESPANYA CATALUNYA ESPANYA CATALUNYA ESPANYA 479 117 10 7 200 258 50 212 524 14 192 18 284 109 275 522 96 7 7 219 252 53 178 629 62 261 36 299 91 304 436 84 7 7 145 170 48 222 881 23 217 16 286 223 244 183 1.010 54 286 30 302 228 275 422 60 6 7 181 176 52 1.495 289 20 5 421 834 56 133 1.011 35 245 11 213 234 333 112 926 92 265 31 224 188 375 1.434 219 12 5 423 782 53
TSJ Cat Memòria 2011 15
2.8. EVOLUCIÓ DE LES TAXES DE LITIGIOSITAT A CATALUNYA I ESPANYA (2008-2011)
La taxa de litigiositat s'obté de dividir el nombre total d'assumptes ingressats per cada 1.000 habitants del territori que s'està examinant: Foto. Detall de la Capella
TAXA DE LITIGIOSITAT CATALUNYA 2008 183,8 Evoluci ó 6,00 % 2009 194,5 Evoluci ó 5,82 % 2010 191,69 Evoluci ó -1,40 % 2011 182,22 ESPANYA 196,0 6,18 % 204,7 4,44 % 199,0 -2,80 % 191,6
Dades del Servei d'Estadística del CGPJ. Les dades de població s'han obtingut de l'INEM a 1 de gener de l'any respectiu.
Evoluci ó -4,90 % -2,8 %
Des d’aquests pot assenyalar-se una reducció dels litigis plantejats, que es tradueix en una tornada a valors inferiors als de 2007, i es manté una diferència inferior a deu punts –aproximadament- respecte a l'estatal.
TSJ Cat Memòria 2011 16
2.9. TEMPS MITJÀ DE RESPOSTA DELS ÒRGANS DE CATALUNYA I EVOLUCIÓ 2010/2011
Utilitzant una fórmula matemàtica en la qual es posen en relació els assumptes anuals pendents i els resolts, se n'obté un resultat en mesos del temps mitjà estimat de resposta en cada tipus d'òrgan.
En el quadre següent s'indica l'evolució respecte a 2010 dels temps mitjans de resposta.
És particularment significativa la reducció produïda -pròxima al 25 % - de reducció del temps de resposta en la jurisdicció civil jutjats producte exclusius, de la i igualment apreciable en els mixtos. Per contra, augmenta en l'àmbit social, sostinguda superació del mòdul d'entrada. A la resta d'àmbits jurisdiccionals, les variacions no són significatives.
DURADA MITJANA ESTIMADA DELS ASSUMPTES EN ELS ÒRGANS DE CATALUNYA (EN MESOS) ÒRGAN Jutjats de 1a instància Jutjats de mercantils Jutjats de violència contra la dona Civil Penal Jutjats de família Jutjats de 1a instància i instrucció Civil Penal Jutjats d’instrucció Jutjats penals Jutjats de vigilància penitenciària Jutjats de menors Civil Penal Jutjats contenciosos administratius Jutjats socials AP. Seccions civils AP. Seccions penals TSJ. Sala Civil i Penal TSJ. Sala Contenciosa Administrativa TSJ. Sala Social Civil Penal 2010 6,2 13,5 5,6 2,2 4,8 7,9 2,3 1,3 11,1 1,2 5,4 7,4 12,9 7,2 7,7 3,4 4,9 2,9 22,7 7,6 2011 4,8 13,2 5,7 2,0 5,1 7,1 2,3 1,1 11,2 0,5 5,9 6,1 13,2 8,1 8,5 2,7 7,2 2,4 23,9 7,3
TSJ Cat Memòria 2011 17
2.10. EVOLUCIÓ DE LA CÀRREGA DE TREBALL DELS ÒRGANS JUDICIALS DE CATALUNYA RESPECTE ALS MÒDULS D'ENTRADA D'ASSUMPTES ESTABLERTS PEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL COMPARATIVA RESPECTE AL MÒDUL DE LA MITJANA D'ASSUMPTES INGRESSATS EL 2011
En el següent quadre s'observa el tant per cent de variació respecte al mòdul d'assumptes ingressats, establert pel CGPJ per a cada tipus d'òrgan, de la mitjana d'assumptes ingressats el 2011 pels òrgans de Catalunya.
CATALUNYA MITJANA D'ASSUMPTES INGRESSATS PER ÒRGAN EL 2011, COMPUTABLES PER AL MÒDUL MÒDULS D'INGRÉS ESTABLERTS PEL CGPJ % SOBRE EL MÒDUL TIPUS D'ÒRGAN Jutjats de 1a instància Jutjats mercantils Jutjats de violència contra la dona (1) Jutjats de família A(*) B(*) A(*) B(*) A(*) B(*)
1.189
720 - 65,16 %
589
350 - 68,15 %
487 479
1.200 600 -59,44 % -20,14 %
1.150
1.000 - 15,02 % Civil
630
380 65,77 % -15,16 %
Dades que dibuixen uns mòduls mitjans d'entrada -civil en 165 %, mercantil en 168 %, social en 127 %, penal en 114 %, contenciós administratiu en 111 %, i en judicis de faltes d'instrucció en el 215 % -insostenibles atesa la seva reiteració prèvia en anys anteriors, així com que en altres jurisdiccions no s'arriba als mòduls d'entrada, la qual cosa hauria de ser objecte d'estudi a fi de racionalitzar recursos.
TSJ Cat Memòria 2011 18
2.11.
MITJANA D'ASSUMPTES INGRESSATS, RESOLTS I EN TRÀMIT PER ÒRGAN A CATALUNYA I COMPARATIVA AMB MITJANA ESTATAL
COMPARATIVA DE LA MITJANA PER ÒRGAN 2011 CATALANA I ESPANYOLA TIPUS D'ÒRGAN Jutjats de 1a Instància Jutjats mercantils Jutjats de violència contra la dona Civil Penal Jutjats de família Jutjats de 1a instància i instrucció Civil Penal Jutjats d’instrucció Jutjats penals Jutjats de vigilància penitenciària Jutjats de menors Civil Penal Jutjats contenciosos administratius Jutjats socials AP. Seccions civils AP. Seccions penals Civil TSJ. Sala Civil i Penal TSJ. Sala Contenciosa Administrativa Penal TSJ. Sala Social MITJANA D'ASSUMPTES INGRESSATS PER ÒRGAN MITJANA D'ASSUMPTES RESOLTS PER ÒRGAN MITJANA D'ASSUMPTES EN TRÀMIT AL FINAL DE L'ANY PER ÒRGAN CATALUNYA 1.130 571 53 429 1.335 634 1.984 6.809 502 4.917 1 563 650 1.129 1.023 1.689 230 142 7.240 8.318 ESPANYA 1.173 561 39 376 1.391 597 2.098 6.989 501 5.335 10 383 768 1.113 932 1.534 35 43 4.075 2.576 CATALUNYA 1.307 520 52 447 1.269 690 1.968 7.002 504 5.216 5 664 651 1.026 926 1.759 204 144 7.067 8.571 ESPANYA 1.307 495 37 379 1.347 646 2.078 7.049 498 5.516 16 429 742 980 869 1.514 28 44 4.449 2.534 CATALUNYA 573 624 27 83 587 448 412 731 511 244 3 368 782 756 716 431 134 32 15.376 5.687 ESPANYA 775 596 21 72 526 483 454 797 446 460 12 210 855 790 504 347 17 7 6.951 1.457
Gràfiques:
TSJ Cat Memòria 2011 19
3. RECURSOS HUMANS
3.1. ÒRGANS JUDICIALS A CATALUNYA 2010-2011
En el quadre següent s'exposa de manera agregada per topologia d'òrgans judicial de Catalunya i la seva evolució 2010/20110, col•legiats d'adscripció s'esmentaran en en jutges i magistrats.
el la planta ni els territorial, bienni magistrats en els sense comptabilitzar els increments de òrgans jutges que l'apartat corresponent a la plantilla de
CATALUNYA
TIPUS D'ÒRGAN Jutjats de 1a instància Jutjats mercantils Jutjats de violència contra la dona Civil Penal Jutjats de família Jutjats de 1a instància i instrucció Civil Penal Jutjats d’instrucció Jutjats penals Jutjats de vigilància penitenciària Jutjats de menors Civil Penal Jutjats contenciosos administratius Jutjats socials AP. Seccions civils AP. Seccions penals TSJ. Sala Civil i Penal TSJ. Sala Contenciosa Administrativa TSJ. Sala Social TOTALS Civil Penal
TSJ Cat Memòria 2011
2010 114 11 66 16 165 77 64 6 9 23 55 16 16 1 1 1 2011 115 13 66 16 170 79 68 6 9 23 55 16 16 1 1 1 NOMBRE D’ÒRGANS INCREMENT PLANTA 1 2 0 0 5 0 0 0 0 0 2 4 0 0 0 0 14
20
Proposta d’increment de planta en 2010.
En relació amb la planta judicial de Catalunya, la Sala de Govern d'aquest Tribunal va proposar al CGPJ per al seu trasllat al Ministeri de Justícia, mitjançant l’acord de 17.9.2010, la creació dels següents jutjats i places en òrgans col•legiats: · ·
BARCELONA Audiència Provincial Barcelona:
Secci ó 23 penal de la Audiència Provincial (3 places) Magistrat seccions civils (una plaça · · · · · ·
Barcelona - ciutat-:
· · · 2 places de magistrat per als jutjats contenciosos administratius de Barcelona 1 jutjat penal a Barcelona 1 jutjat de 1a inst à ncia a Barcelona
Província de Barcelona:
1 jutjat de 1a instància a Granollers 1 jutjat d'instrucció a Granollers 1 jutjat de 1a instància a Mataró 2 jutjats de 1a instància a Sabadell 1 jutjat de 1a instància i instrucció a Mollet del Vallès 1 jutjat de 1a instància i instrucció a Rubí • 1 jutjat de 1a instància i instrucció de Vilafranca del Penedès · · · ·
GIRONA Girona ciutat-:
1 jutjat de 1a instància 1 jutjat d'instrucció
Província de Girona.-
1 jutjat de 1a instància i instrucció a Santa Coloma de Farners 1 jutjat de 1a instància i instrucció a Sant Feliu de Guíxols
LLEIDA Lleida
• 1 jutjat contenciós administratiu · · · ·
TARRAGONA Audiència Provincial de Tarragona
1 plaça de magistrat per a la Secció 4a
Província de Tarragona
1 jutjat de 1a instància i instrucció al Vendrell 1 jutjat de 1a instància a Reus 1 jutjat d'instrucció a Reus TSJ Cat Memòria 2011 21
I, sent conscient de la gravetat de la situació econòmica i de les restriccions pressupostàries que se’n deriven, mitjançant l’acord de 12.7.2011 va modalitzar l'anterior en el sentit de sol•licitar de manera subsidiària i, per al cas que no es creessin els òrgans judicials sol•licitats, que es creessin les següents places de magistrats d'òrgans col•legiats:
Audiència Provincial de Tarragona
· 1 plaça de magistrat per completar la Secció 4a, ja que és l'única que està formada per 3 magistrats.
Audiència Provincial de Barcelona ·
5 places de magistrat de l’ordre civil, que es desglossen de la manera següent: · 1 plaça de magistrat per completar la 4a plaça de magistrat de la secció 19a (civil), ja que és l'única que està dotada amb 3 magistrats.
ÒRGANS UNIPERSONALS A CATALUNYA: .
17a (civils).
3 places de magistrats per a les seccions 1a, 16a i Jutjat degà exclusiu: 1 Jutjats de primera instància: 131 Jutjats d’instrucció: Jutjats penals: 68 Jutjats socials: 55 Jutjats contenciós administratius: 23 Jutjats de menors: 9 Jutjats del registre civil: 4 Jutjats de vigilància penitenciària: 6 Jutjats mercantils: 12 Jutjats de violència sobre la dona: 19 Jutjats de primera instància i instrucció:
Total: 577 jutjats Tancat a 31/12/11
79 170 .
1 plaça de magistrat per augmentar la dotació de les seccions que coneixen del dret de • informat.
família.
11 places de magistrats de l'ordre penal per dotar les seccions penals amb una 5a càrrega de treball que suporten, algunes d'elles dotades amb magistrats suplents de reforç.
plaça de magistrat, atès que la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalu nya • 5 places de magistrat en atenció a la càrrega de treball que suporta, atesa l'actual conjuntura econòmica Tanmateix, cal assenyalar que no ha estat atesa cap de les esmentades peticions, ja que no s’ha creat cap dels òrgans o places dels quals s’ha TSJ Cat Memòria 2011 22
3.2. JUTGES I MAGISTRATS DE CATALUNYA A 31 DE DESEMBRE DE 2011 3.2.1. PLANTILLA ORGÀNICA I MOBILITAT
La plantilla orgànica de jutges i magistrats per a l'any 2011 a Catalunya va ser de 765 places. D’aquestes, 690 tenen titular (6 adscrits sense plaça en propietat, 10 en comissió de servei als jutjats mercantils Barcelona, Sala Social del TSJC, Sala Contenciosa Administrativa del TSJC i Audiència Provincial de Barcelona; 5 jutges/magistrats d'adscripció territorial del TSJC i 9 electes/as pendents de possessió perquè es troben en situació de baixa per raó de malaltia, dins el termini de 20 dies per a la presa de possessió o gaudint d’una llicència per raó de maternitat) i 91 estan vacants (incloses 6 per comissions de servei amb rellevament de funcions dels seus titulars fora de Catalunya; 4 per comissions de servei als jutjats mercantils Barcelona; 3 a la Sala Social del TSJC; 2 a la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC i 1 a l'Audiència Provincial de Barcelona) Foto: Jura de Magistrats del 4rt Torn TSJ Cat Memòria 2011 23
MOVIMENT DE JUTGES I MAGISTRATS TITULARS A L'ÀMBIT DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA AL 2011
Trasllats dins de Catalunya Nomenats des de destinacions de fora de Catalunya Trasllats fora de Catalunya Nomenats en propietat de la plaça de destinació 109 20 48 9 Promoció a la categoria de Magistrat a la mateixa destinació, consolidant la plaça Nomenats per nou ingrés reforç (LXI Promoció de l'Escola Judicial) Nomenats per nou ingrés (LXI Promoció de l'Escola Judicial) Nomenats nou ingrés (4rt torn) Van passar a la situació administrativa de serveis especials Va cessar per sanció disciplinària Va reingressar a la carrera judicial Jubilacions Defuncions 8 48 51 45 5 1 1 5 1
DADES SOCIOLÒGIQUES Distribució por sexes: Titulars:
54,7 % dones 45,3 % homes
DISTRIBUCIÓ PER SEXES DELS INTEGRANTS DE LA CARRERA JUDICIAL A CATALUNYA HOMES: 45,30 % DONES: 54,70 %
TSJ Cat Memòria 2011 24
3.2.2. MAGISTRATS SUPLENTS I JUTGES SUBSTITUTS PRORROGATS PER A L'ANY 2010/2011 (a 01.09.2011)
NOMBRE TOTAL PLACES PRORROGADES: 251 MAGISTRATS SUPLENTS: 46 JUTGES SUBSTITUTS: 205
MAGISTRATS SUPLENTS A 31 DE DESEMBRE DE 2011:
PRORROGATS: 46 NOMENAMENTS PEL TRÀMIT D’URGÈNCIA: 1 RENÚNCIES:
6
(3 que van aprovar el concrus juristes de mèrits de reconegut i amb més de 10 anys de prestigi d’exercici professional) MAGISTRATS SUPLENTS EN ACTIU: 41
% MAGISTRATS I JUTGES TITULARS I SUBSTITUTS 2011 TITULARS 72 % SUBSTITUTS I SUPLENTS 28 % JUTGES SUBSTITUTS A 31 DE DESEMBRE DE 2011:
PRORROGATS: 205 NOMENATS PEL TRÀMIT D’URGÈNCIA: 3 RENUNCIES:
9
(4 que van aprovar el concrus de mèrits de juristes 10 anys de prestigi reconegut i amb més de d’exercici professional) CESSATS PER ACORD DEL CGPJ: 1 JUBILACIONS: 1 JUTGES SUBSTITUTS EN ACTIU: 195 Malgrat les dificultats que a priori pressuposa l'esmentada dada i, en concret, la dificultat d'establir pautes de treball homogènies i estables en aquells partits afectats crònicament per la interinitat, el rendiment dels jutges i magistrats dels òrgans judicials de Catalunya va ser notable, amb una mitjana de 346 sentències per magistrat, cosa que suposa 1,57 sentències per dia laborable, rendiment superior a la mitjana estatal, situada en 336 sentències per any i jutge.
TSJ Cat Memòria 2011 25
ADSCRITS DE FORMA PERMANENT A 31/12/11: 125 adscrits
88 per vacants generades per la creació de la plaça, cessament del titular per trasllat, ascens o comissió de servei amb rellevament de funcions del seu titular. (3 places vacants cobertes mitjançant jutges/magistrats d'adscripció territorial del TSJC).
9 per llicències per maternitat.
16 per llicències per malaltia a partir del sisè dia.
12 per reforços sobre plantilla (3 magistrats suplents a l'Audiència Provincial de Barcelona: Secció 9a, Secció 20a i Secció 21a, 9 jutges substituts: 4 en els jutjats penals de Barcelona i 1 al Jutjat Contenciós Administratiu número 9 de Barcelona, 1 al Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona, 1 al Jutjat Mixt de Gandesa, 1 al Jutjat Social número 1 de Tarragona i 1 als jutjats socials número 1 i 2 de Terrassa).
- 1 llicència per paternitat cedida per la mare a un titular, - 189 llicencies per malaltia de titulars de més de 5 dies (d’aquestes, 34 es van afegir a la llicencia per maternitat), - 37 llicencies per malaltia de jutges substituts de més de 5 dies (d’aquestes 28 estaven adscrits y 2 es van afegir a la llicencia per maternitat), - 37 llicencies per maternitat de titulars, - 1 llicencia per paternitat cedida per la mare a un titular, - 2 llicencies por adopció internacional de titulares, - 2 llicències per maternitat de jutgesses substitutes (estaven adscrites), -1 llicència per paternitat cedida per la mare a un jutge substitut adscrit i -12 excedencias voluntarias para el cuidado de un hijo.
TSJ Cat Memòria 2011 26
3.2 SECRETARIS JUDICIALS A CATALUNYA 2011
La planta de secretaris judicials a Catalunya és de 667
Secretàris titulars 431 Secretaris substituts 236 Places vacants 191
Secretaris d’oposició de tercera categoría
Destinats a Catalunya BOE 286 de data 28/11/11 Promoció interna 24
% SECRETARIS TITULARS I SUBSTITUTS 2011 Concursos de trasllat al 2011
Trasllats dintre de la comunitat 42 Trasllats fora de Catalunya 21 Trasllats des de fora de Catalunya 8
Secretaris titulars 65% Secretaris substituts 35% Vacants cobertes des de la Borsa de secretaris voluntaris
Barcelona 10 Tarragona 1 Lleida 1 Girona 0 Secretaris en serveis Especials 3 Secretaris en comissió de serveis fora de la comunitat 2 Secretaris de fora en comisió de serveis a Catalunya 1 TSJ Cat Memòria 2011 27
3.3 FUNCIONARIOS DE LOS CUERPOS DE GESTIÓN PROCESAL ADMINISTRATIVA, TRAMITACIÓN PROCESAL ADMINISTRATIVA Y AUXILIO JUDICIAL.
COS GESTIÓ PROCESSAL TRAMITACIÓ PROCESSAL AUXILI JUDICIAL TOTAL % D'INTERINITAT A CATALUNYA PER COSSOS DADES CORRESPONENTS A LA NÒMINA DEL MES DE desembre DOTACIÓ DE PLANTILLA FUNCIONARIS TITULARS VACANTS 2.265
3.372
1.629
2.590
636 782 1.508
807 701 7.145
5.026
2.119
Dades facilitades per la Subdirecció de Personal del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
% FUNCIONARIS TITULARS I INTERINS % D’ INTERINS 28,08% 23,19% 46,49% 29,66 % TITULARS 70,34% INTERINS 29,66%
TSJ Cat Memòria 2011 28
PERCENTATGE D’INTERINS A CATALUNYA (COS DE GESTIÓ PROCESSAL) PERCENTATGE D’INTERINS A CATALUNYA (COS DE TRAMITACIÓ PROCESSAL) TITULARS 71,92% INTERINS 28,08% TITULARS 76,81% INTERINS 23,19% PERCENTATGE D’INTERINS A CATALUNYA (COS D’AUXILI JUDICIAL) INTERINOS 46,49% TITULARES 53,51%
TSJ Cat Memòria 2011 29
PLANTILLA DE GESTORS, TRAMITADORS I AUXILIS PER PARTIT JUDICIAL
Partit judicial Amposta Partit judicial Arenys de Mar Partit judicial Badalona Partit judicial Balaguer Partit judicial Barcelona Partit judicial Berga Partit judicial Blanes Partit judicial Cerdanyola del Vallès Partit judicial Cervera Partit judicial Cornellà de Llobregat Partit judicial el Prat de Llobregat Partit judicial el Vendrell Partit judicial Esplugues de Llobregat Partit judicial Falset Partit judicial Figueres Partit judicial Gandesa Partit judicial Gavà Partit judicial Girona Partit judicial Granollers Partit judicial Igualada Partit judicial l'Hospitalet de Llobregat Partit judicial la Bisbal d'Empordà Partit judicial la Seu d'Urgell Partit judicial Lleida
DOTACIÓ DE PLANTILLA
47 117 155 30 2778 15 70 99 20 41 58 95 34 8 138 10 116 332 213 66 152 57 20 249
FUNCIONARIS TITULARS
22 91 128 17 2139 6 39 68 11 34 46 48 23 7 49 0 90 201 153 32 126 24 6 191
VACANTS
26 131 60 34 26 33 14 58 25 26 27 13 639 9 31 31 9 7 12 47 11 1 89 10
% D'INTERINS
53,19% 22,22% 17,42% 43,33% 23,00% 60,00% 44,29% 31,31% 45,00% 17,07% 20,69% 49,47% 32,35% 12,50% 64,49% 100,00% 22,41% 39,46% 28,17% 51,52% 17,11% 57,89% 70,00% 23,29% TSJ Cat Memòria 2011 30
PLANTILLA DE GESTORS, TRAMITADORS I AUXILIS PER PARTIT JUDICIAL(II)
Partit judicial Manresa Partit judicial Martorell Partit judicial Mataró Partit judicial Mollet del Vallès Partit judicial Olot Partit judicial Puigcerdà Partit judicial Reus Partit judicial Ripoll Partit judicial Rubí Partit judicial Sabadell Partit judicial Sant Boi de Llobregat Partit judicial Sant Feliu de Guíxols Partit judicial Sant Feliu de Llobregat Partit judicial Santa Coloma de Farners Partit judicial Santa Coloma de Gramenet Partit judicial Solsona Partit judicial Tarragona Partit judicial Terrassa Partit judicial Tortosa Partit judicial Tremp Partit judicial Valls Partit judicial Vic Partit judicial Vielha e Mijaran Partit judicial Vilafranca del Penedès Partit judicial Vilanova i la Geltrú
Total DOTACIÓ DE PLANTILLA
137 88 201 60 24 7 150 13 89 220 61 33 109 46 64 7 326 190 79 8 36 71 7 62 137
7.145
FUNCIONARI S TITULARS
74 59 146 34 11 1 101 6 55 137 47 25 92 18 60 3 228 128 38 5 23 46 4 35 99
5.026
VACANTS
98 62 41 3 13 25 3 27 38
2.119
63 29 55 26 13 6 49 7 34 83 14 8 17 28 4 4
% D'INTERINS
45,99% 32,95% 27,36% 43,33% 54,17% 85,71% 32,67% 53,85% 38,20% 37,73% 22,95% 24,24% 15,60% 60,87% 6,25% 57,14% 30,06% 32,63% 51,90% 37,50% 36,11% 35,21% 42,86% 43,55% 27,74%
29,66%
TSJ Cat Memòria 2011 31
3.5. ESTABILITAT DE LES PLANTILLES ANY 2011: ÍNDEX DE ROTACIÓ, PERCENTATGE DE DIES/PLAÇA COBERTS PER INTERÍ I PERCENTATGE DIES/PLAÇA SENSE COBRIR
En els següents quadres podem observar el grau d'estabilitat de les diferents plantilles que integren l'Administració de justícia a Catalunya. Les dades s'han obtingut del Punt Neutre Judicial, de les dades facilitats pels secretaris en els butlletins estadístics trimestrals durant l'any 2011. L'estabilitat de la plantilla la podem analitzar a través de tres indicadors: l'índex de rotació, el percentatge de dies que la plaça va estar coberta per l’interí i el percentatge de dies que la plaça va estar sense cobrir.
3.5.1. DADES TOTALS A CATALUNYA:
L'índex de rotació posa en relació el nombre de preses de possessió que s'han produït en un càrrec determinat, amb el nombre de places orgàniques existents al jutjat o tribunal.
Com més s'acosti aquest índex al 0, més estable és la plantilla.
TOTAL CATALUNYA ÍNDEX DE ROTACIÓ % DIES COBERTS PER INTERINS % DIES SENSE COBRIR MAGISTRATS 0,92 8,31 % 0,41 % SECRETARIS 0,34 17,09 % 0,35 % GESTORS 0,26 14,40 % 3,39 % TRAMITADORS 0,35 15,40 % 2,74 % AUXILIS 0,37 20,70 % 3,76 % 3.5.2. ANÀLISI PER TIPUS D'ÒRGAN A) ÒRGANS COL•LEGIATS
:
Tribunal Superior de Justícia CATALUNYA Í NDEX DE ROTACI Ó % DIES COBERTS PER INTERINS % DIES SENSE COBRIR MAGISTRATS 0,26 2,03 % 1,15 % SECRETARIS 0,40 4,93 % 0,00 % GESTORS 0,11 8,96 % 3,14 % TRAMITADORS 0,04 7,32 % 2,85 % AUXILIS 0,00 7,59 % 0,00 %
TSJ Cat Memòria 2011 32
Audiències provincials CATALUNYA ÍNDEX DE ROTACIÓ %DIES COBERTS PER INTERINS % DIES SENSE COBRIR MAGISTRATS
0,28 2,88 % 0,50 %
SECRETARIS
0,09 4,45 % 0,00 %
GESTORS
0,31 10,12 % 5,84 %
TRAMITADORS
0,26 9,99 % 3,44 %
AUXILIS
0,19 23,65 % 7,37 %
B) ÒRGANS UNIPERSONALS Jutjats de primera instància CATALUNYA ÍNDEX DE ROTACIÓ % DIES COBERTS PER INTERINS % DIES SENSE COBRIR MAGISTRATS
1,11 7,46 % 0,09 %
SECRETARIS
0,27 5,68 % 0,24 %
GESTORS
0,26 13,05 % 4,77 %
TRAMITADORS
0,47 13,99 % 2,63 %
AUXILIS
0,62 24,96 % 4,29 %
Jutjats de primera instància i instrucció CATALUNYA ÍNDEX DE ROTACIÓ % DIES COBERTS PER INTERINS % DIES SENSE COBRIR MAGISTRATS
1,08 14,05 % 0,19 %
SECRETARIS
0,34 32,37 % 0,29 %
GESTORS
0,24 18,67 % 2,20 %
TRAMITADORS
0,29 16,7 % 2,23 %
AUXILIS
0,30 21,35 % 2,85 % TSJ Cat Memòria 2011 33
Jutjats d'instrucció Jutjats penals Jutjats de VIDO Jutjats mercantils CATALUNYA ÍNDEX DE ROTACIÓ % DIES COBERTS PER INTERINS % DIES SENSE COBRIR CATALUNYA ÍNDEX DE ROTACIÓ % DIES COBERTS PER INTERINS % DIES SENSE COBRIR CATALUNYA ÍNDEX DE ROTACIÓ % DIES COBERTS PER INTERINS % DIES SENSE COBRIR CATALUNYA ÍNDEX DE ROTACIÓ % DIES COBERTS PER INTERINS % DIES SENSE COBRIR MAGISTRATS 1,04 7,02 % 0,28 % SECRETARIS 0,44 GESTORS 0,28 17,83 % 0,62 % 5,74 % 2,21 % TRAMITADORS 0,33 8,23 % 1,76 % AUXILIS 0,39 11,17 % 3,93 % MAGISTRATS 1,06 9,23 % 0,46 % SECRETARIS 0,38 GESTORS 0,42 19,32 % 0,26 % 28,38 % 1,60 % TRAMITADORS 0,45 25,92 % 2,43 % AUXILIS 0,38 30,30 % 1,98 % MAGISTRATS 0,58 5,23 % 0,26 % SECRETARIS 0,11 GESTORS 0,00 TRAMITADORS 0,08 7,57 % 0,00 % 7,91 % 1,90 % 17,69 % 2,95 % AUXILIS 0,21 9,75 % 2,31 % MAGISTRATS 1,08 SECRETARIS 0,67 4,11 % 0,00 % 3,88 % 0,00 % GESTORS 0,42 TRAMITADORS 0,59 7,40 % 7,53 % 10,51 % 5,87 % AUXILIS 0,86 28,59 % 2,35 %
TSJ Cat Memòria 2011 34
Jutjats de menors Jutjats de vigilància penitenciària Jutjats socials Jutjats contenciosos administratius CATALUNYA ÍNDEX DE ROTACIÓ % DIES COBERTS PER INTERINS % DIES SENSE COBRIR MAGISTRATS 1,00 SECRETARIS 0,22 3,81 % 0,00 % 10,50 % 0,12 % GESTORS 0,10 6,14 % 2,08 % CATALUNYA ÍNDEX DE ROTACIÓ % DIES COBERTS PER INTERINS % DIES SENSE COBRIR MAGISTRATS
0,00 0,00 % 0,00 %
SECRETARIS
0,33 0,00 % 0,00 %
GESTORS
0,13 9,02 % 1,15 %
CATALUNYA ÍNDEX DE ROTACIÓ % DIES COBERTS PER INTERINS % DIES SENSE COBRIR MAGISTRATS
0,93 9,56 % 0,03 %
SECRETARIS
0,34 7,66 % 0,75 %
GESTORS
0,16 14,65 % 3,86 %
CATALUNYA ÍNDEX DE ROTACIÓ % DIES COBERTS PER INTERINS % DIES SENSE COBRIR MAGISTRATS
0,70 6,89 % 0,27 %
SECRETARIS
0,22 2,08 % 0,00 %
GESTORS
0,39 4,09 % 0,92 %
TRAMITADORS 0,63 9,60 % 4,81 % AUXILIS 0,33 4,41 % 2,59 % TRAMITADORS
0,15 2,35 % 0,00 %
AUXILIS
0,33 12,69 % 5,80 %
TRAMITADORS
0,22 16,20 % 4,05 %
AUXILIS
0,41 27,05 % 6,82 %
TRAMITADORS
0,13 4,83 % 2,55 %
AUXILIS
0,48 20,99 % 6,09 % TSJ Cat Memòria 2011 35
4.- CRISI ECONÒMICA I ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA
La rellevància social, política i econòmica de l'actual situació de crisi, amb una evident i notòria traducció en l’àmbit judicial, determinen que en aquesta Memòria s'inclogui una rúbrica específica sobre això.
La crisi econòmica influeix en l'Administració de justícia en el seu vessant de servei públic. Aquesta influència actua alhora en el que podríem anomenar justícia material, i aquest, al seu torn, influeix en el marc econòmic i social d'una concreta societat i temps.
En el primer dels aspectes, tot i que pot afirmar-se que pràcticament tots els àmbits jurisdiccionals es veuen afectats per una crisi que pot qualificar-se de sistèmica, s'ha concentrat la informació en els àmbits més específicament sensibles: concursal, acomiadaments, reclamacions de quantitat, monitoris i processos hipotecaris segons dades obtingudes de l'informe publicat pel Servei d'Estadística Judicial del Consell General del Poder Judicial el 29 de març de 2012.
I en el segon dels aspectes esmentats, assenyalant que el compliment de l'obligació constitucional de jutjar i executar allò jutjat acatant l'ordenament jurídic i donant virtualitat als drets a la tutela judicial efectiva i defensa en un context de tensió entre els drets de les parts i de desigualtat i/o mediatització entre aquests, porta a jutges i magistrats a dictar resolucions doloroses amb més freqüència que no pas la desitjada.
TSJ Cat Memòria 2011 36
4.1. EVOLUCIÓ DELS PROCEDIMENTS CONCURSALS: 2007-2011
CONCURSOS CATALUNYA ESPANYA Total 2007 326 1.589
Total 2008 Evoluci ó 2007 2008 Total 2009 Evoluci ó 2008 2009 1.044
4.813
220,2 % 202,9 % 1.761
7.768
68,7 % 61,4 % Total 2010 1.518
7.136
Evoluci ó 2009 2010 -13,8 % -8,1 % Total 2011 Evoluci ó 2010 2011 1.564
8.027
3,0 % 12,5 % MITJAN A PER ÒRGAN EL 2011 120 88
2000 1500 1000 500 0
326
2007
EVOLUCIÓ DELS PROCEDIMENTS CONCURSALS PRESENTATS A CATALUNYA 1.761
1.518
1.044
2008 2009 2010
1.564
2011 TSJ Cat Memòria 2011 37
CONCURSOS PRESENTATS PER ÀMBIT PROVINCIAL CONCURSOS BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA CATALUNYA Total 2007 272 27 12 15 326 Total 2008 835 61 72 76 1.044
Evoluci ó 2007 2008 207,0 % 125,9 % 500,0 % 406,7 % 220,2 % Total 2009 1.441
115 89 116 1.761
Evoluci ó 2008 2009 72,6 % 88,5 % 23,6 % 52,6 % 68,7 % Total 2010 1.251
93 56 118 1.518
Evoluci ó 2009 2010 -13,2 % -19,1 % -37,1 % 1,7 % -13,8 % Total 2011 1.289
117 62 96 1.564
Evoluci ó 2010 2011 3,0 % 25,8 % 10,7 % -18,6 % 3,0 % MITJANA PER ÒRGAN EL 2011 129 117 62 96 120
Cal assenyalar que després d'un descens significatiu el 2010, els concursos han tornat a repuntar -si bé lleugerament- el 2011, continuant la situació de sobreexigència als òrgans que en coneixen -120 de mitjana a Catalunya per 88 de mitjana estatal. .
TSJ Cat Memòria 2011 38
4.2. PROCEDIMENTS LABORALS D'ACOMIADAMENT: 2007-2011
El mateix pot dir-se dels processos d'acomiadament, on després d'un descens apreciable el 2010, es produeix un repunt -també discret- el 2011.
ACOMIADAMENTS CATALUNYA ESPANYA Total 2007 13.104
66.249
Total 2008 19.506
102.925
Evoluci ó 2007 2008 48,9 % 55,4 % Total 2009 24.648
135.379
Evoluci ó 2008 2009 26,4 % 31,5 % Total 2010 20.873
111.942
Evoluci ó 2009 2010 -15,3 % -17,3 % Total 2011 21.501
117.613
Evoluci ó 2010 2011 3,0 % 5,1 % MITJANA PER ÒRGAN EL 2011 391 342
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
13.104
EVOLUCIÓ DELS ACOMIADAMENTS PRESENTATS A CATALUNYA 24.648
20.873
19.506
21.501
2007 2008 2009 2010 2011 TSJ Cat Memòria 2011 39
EVOLUCIÓ DELS ACOMIADAMENTS PRESENTATS PER ÀMBIT PROVINCIAL ACOMIADAMENTS BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA CATALUNYA Total 2007 10.960
875 355 914 13.104
Total 2008 16.097
1.399
473 1.537
19.506
Evoluci ó 2007 2008 46,9 % 59,9 % 33,2 % 68,2 % 48,9 % Total 2009 20.309
1.818
698 1.823
24.648
Evoluci ó 2008 2009 26,2 % 29,9 % 47,6 % 18,6 % 26,4 % Total 2010 16.891
1.594
682 1.706
20.873
Evoluci ó 2009 2010 -16,8 % -12,3 % -2,3 % -6,4 % -15,3 % Total 2011 17.355
1.695
601 1.850
21.501
Evoluci ó 2010 2011 2,7 % 6,3 % -11,9 % 8,4 % 3,0 % MITJANA PER ÒRGAN EL 2011 394 424 301 370 391
4.3. PROCEDIMENTS CIVILS DE RECLAMACIÓ DE QUANTITAT: 2007-2011
En aquest àmbit assistim a la continuació del descens dels assumptes ingressats després de les puntes a què es va arribar el 2008 i 2009..
RECLAMACIONS DE QUANTITAT CATALUNYA ESPANYA Total 2007 13.587
106.742
Total 2008 20.768
157.924
Evoluci ó 2007 2008 52,9 % 47,9 % Total 2009 24.119
183.676
Evoluci ó 2008 2009 16,1 % 16,3 % Total 2010 22.400
168.904
Evoluci ó 2009 2010 -7,1 % -8,0 % Total 2011 21.200
154.201
Evoluci ó 2010 2011 -5,4 % -8,7 % MITJANA PER ÒRGAN EL 2011 385 448
TSJ Cat Memòria 2011 40
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
13.587
EVOLUCIÓ DE LES RECLAMACIONS DE QUANTITAT PRESENTADES A CATALUNYA 24.119
22.400
20.768
21.200
2007 2008 2009 2010 2011
RECLAMACIONS DE QUANTITAT PRESENTADES PER ÀMBIT PROVINCIAL RECLAMACIONS DE QUANTITAT BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA CATALUNYA Total 2007 10.977
819 493 1.298
13.587
Total 2008 16.434
1.244
706 2.384
20.768
Evoluci ó 2007 2008 49,7 % 51,9 % 43,2 % 83,7 % 52,9 % Total 2009 19.594
1.527
865 2.133
24.119
Evoluci ó 2008 2009 19,2 % 22,7 % 22,5 % -10,5 % 16,1 % Total 2010 17.658
1.529
992 2.221
22.400
Evoluci ó 2009 2010 -9,9 % 0,1 % 14,7 % 4,1 % -7,1 % Total 2011 16.756
1.482
794 2.168
21.200
Evoluci ó 2010 2011 -5,1 % -3,1 % -20,0 % -2,4 % -5,4 % MITJANA PER ÒRGAN EN 2011 381 371 397 434 385
TSJ Cat Memòria 2011 41
4.4. PROCEDIMENTS HIPOTECARIS: 2007-2011.
En aquest àmbit podem apreciar una substancial reducció dels assumptes ingressats, superior fins i tot a Catalunya a la mitjana estatal i que ha de relacionar-se, entre d'altres causes, amb els requisits legals de l'esmentat procediment quant a tipus de subhasta i la seva relació amb els preus de mercat.
EXECUCIONS HIPOTEC À RIES CATALUNYA ESPANYA Total 2007 4.538
25.943
Total 2008 11.240
58.686
Evoluci ó 2007 2008 147,7 % 126,2 % Total 2009 18.053
93.319
Evoluci ó 2008-2009 60,6 % 59,0 % Total 2010 18.112
93.636
Evoluci ó 2009-2010 0,3 % 0,3 % Total 2011 13.727
77.854
Evoluci ó 2010-2011 -24,2 % -16,9 % MITJANA PER ÒRGAN EL 2011 48 45 EVOLUCIÓ DE LES EXECUCIONS HIPOTECÀRIES PRESENTADES A CATALUNYA 18.053
18.112
20.000
18.000
16.000
14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0
4.538
11.240
13.727
2007 2008 2009 2010 2011 TSJ Cat Memòria 2011 42
EVOLUCIÓ DE LES EXECUCIONS HIPOTECÀRIES PRESENTADES PER ÀMBIT PROVINCIAL
EXECUCIONS HIPOTEC
À
RIES BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA CATALUNYA Total 2007 2.804
536 308 890 4.538
Total 2008 6.759
1.403
796 2.282
11.240
Evoluci
ó
2007 2008 141,0 % 161,8 % 158,4 % 156,4 % 147,7 % Total 2009 10.738
2.248
1.296
3.771
18.053
Evoluci
ó
2008 2009 58,9 % 60,2 % 62,8 % 65,2 % 60,6 % Total 2010 10.445
2.905
1.384
3.378
18.112
Evoluci
ó
2009 2010 -2,7 % 29,2 % 6,8 % -10,4 % 0,3 % Total 2011 7.925
2.297
1.140
2.365
13.727
Evoluci
ó
2010 2011 -24,1 % -20,9 % -17,6 % -30,0 % -24,2 % MITJANA PER ÒRGAN EL 2011 40 68 67 68 48
4.5 PROCEDIMENTS MONITORIS: 2007-2011
Aquest àmbit confirma la substancial reducció operada en l'ingrés d'assumptes que tenen per finalitat rescabalar-se de l'impagament d'obligacions per tercers, superior fins i tot a Catalunya a la mitjana estatal .
PROCEDIMENTS MONITORIS CATALUNYA ESPANYA Total 2007 Total 2008 70.836
420.599
113.653
645.976
Evoluci ó 2007 2008 60,4 % 53,6 % Total 2009 141.482
856.875
Evoluci ó 2008-2009 24,5 % 32,6 % Total 2010 149.799
895.127
Evoluci ó 2009-2010 5,9 % 4,5 % Total 2011 109.277
683.704
Evoluci ó 2010-2011 -27,1 % -23,6 % MITJANA PER ÒRGAN EL 2011 383 392
TSJ Cat Memòria 2011 43
160.000
140.000
120.000
100.000
80.000
60.000
40.000
20.000
0
70.836
EVOLUCIÓ DELS PROCEDIMENTS MONITORIS PRESENTATS A CATALUNYA 149.799
141.482
113.653
109.277
2007 2008 2009 2010 2011
EVOLUCIÓ DELS PROCEDIMENTS MONITORIS PRESENTATS PER ÀMBIT PROVINCIAL PROCEDIMENTS MONITORIS BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA CATALUNYA Total 2007 51.904
6.601
3.766
8.565
70.836
Total 2008 82.702
11.960
5.909
13.082
113.653
Evoluci ó 2007 2008 59,3 % 81,2 % 56,9 % 52,7 % 60,4 % Total 2009 101.265
15.077
7.695
17.445
141.482
Evoluci ó 2008 2009 22,4 % 26,1 % 30,2 % 33,4 % 24,5 % Total 2010 106.964
16.659
7.957
18.219
149.799
Evoluci ó 2009 2010 5,6 % 10,5 % 3,4 % 4,4 % 5,9 % Total 2011 76.564
12.871
6.349
13.493
109.277
Evoluci ó 2010 2011 -28,4 % -22,7 % -20,2 % -25,9 % -27,1 % MITJANA PER ÒRGAN EL 2011 385 379 373 386 383
TSJ Cat Memòria 2011 44
4.6.
LLANÇAMENTS 2008-2011
En primer lloc cal assenyalar que les xifres disponibles per a aquesta rubrica són parcials, ja que fins a l'any 2011 queden limitades als llançaments efectuats pels serveis comuns de notificacions i embargaments allà on n’hi hagi –que, en el cas de Catalunya, són el Servei Comú de Notificacions i Embargaments de l'ordre civil de Barcelona capital, el Servei Comú de Notificacions i Embargaments de Lleida capital i el Servei Comú de Notificacions i Embargaments del partit judicial de Sabadell-, i no és sinó a partir de gener de 2012 quan s'ha començat a recollir aquesta dada dels jutjats de primera instància i de primera instància i instrucció dels partits judicials on no existeix un servei comú. Cal assenyalar la moderació dels llançaments, enfront de la tònica estatal, que en reflecteix un significatiu increment.
Per donar una visió més completa de la problemàtica dels desnonaments i llançaments, s’afegeixen les dades relatives a l'evolució dels procediments verbals arrendaticis, verbals precari i verbals possessoris des de 2008 fins a 2011.
EVOLUCIÓ DELS LLANÇAMENTS LLAN Ç AMENTS CATALUNYA 2008 2009 2010 2011 1r TRIMESTRE 964 1.322
1.793
1.925
2n TRIMESTRE 1.050
1.384
1.802
1.952
3r TRIMESTRE 694 1.091
1.161
1.064
4t TRIMESTRE 1.218
1.524
1.889
1.848
TOTAL ANUAL 3.926
5.321
6.645
6.789
EVOLUCI Ó EN % ANY 2008/2009 ANY 2009/2010 ANY 2010/2011 CATALUNYA 35,5 % 24,90 % 2,20 % ESTATAL 26,8 % 41 % 21,80 %
TSJ Cat Memòria 2011 45
EVOLUCIÓ DELS PROCEDIMENTS VERBALS ARRENDATICIS, POSSESSORIS I PRECARIS ANYS 2008 2009 2010 2011 TIPUS
ARRENDATICI POSSESSORI PRECARI
TOTAL
ARRENDATICI POSSESSORI PRECARI
TOTAL
ARRENDATICI POSSESSORI PRECARI
TOTAL
ARRENDATICI POSSESSORI PRECARI
TOTAL 1r TRIMEST RE
3.704
71 118
3.893
4.689
46 114
4.849
4.416
47 122
4.585
4.361
48 147
4.556
2n TRIMEST RE
3.709
90 145
3.944
4.151
70 68
4.289
4.380
38 106
4.524
3.992
65 165
4.222
3r TRIMEST RE
2.969
52 64
3.085
3.520
41 84
3.645
3.174
37 63
3.274
3.189
57 158
3.404
4t TRIMEST RE
4.868
47 102
5.017
4.725
41 71
4.837
4.832
63 100
4.995
4.712
69 178
4.959
TOTAL ANUAL 15.250
260 429 15.939
17.085
198 337 17.620
16.802
185 391 17.378
16.254
239 648 17.141
EVOLUCI Ó EN % 2008/2009 2009/2010 2010/2011 TIPUS
ARRENDATICI POSSESSORI PRECARI
TOTAL
ARRENDATICI POSSESSORI PRECARI
TOTAL
ARRENDATICI POSSESSORI PRECARI
TOTAL CATALUNYA
12,03 % -23,85 % -21,45 %
10,55 %
-1,66 % -6,57 % 16,02 %
-1,37 %
-3,26 % 29,19 % 65,73 %
-1,36 %
TSJ Cat Memòria 2011 46
5. VIOLÈNCIA DE GÈNERE I ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA
De la mateixa manera que amb la rúbrica dedicada a la crisi, la rellevància social, política i jurídica de la violència de gènere determina que s'inclogui en la Memòria una rúbrica específica sobre això, a partir de les dades obtingudes de l'informe sobre violència sobre la dona publicat pel Servei d'Estadística del Consell General del Poder judicial relatiu als anys 2010 i 2011.
Les esmentades dades reflecteixen una contenció –i no pas descens pròpiament dit- de les denúncies presentades, de la mateixa manera que es manté en semblants paràmetres la qüestió de les renúncies al procediment ja iniciat.
Especialment dolorós contínua sent el nombre de dones mortes -encara que hagi descendit en relació amb el 2010-, certament inassumible per a una societat que es vana de lliure, igualitària i no discriminatòria.
5.1. DENÚNCIES PRESENTADES DE VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA (2010-2011)
VIOL È NCIA SOBRE LA DONA CATALUNYA ESPANYA Den ú ncies rebudes 2010 18.866
134.105
2011 18.475
134.002
% EVOLUCI Ó -2,07 % -0,08 % Den ú ncies per cada 10.000 habitants 2010 25,1 28,5 2011 24,5 28,4 Den ú ncies per cada 10.000 dones 2010 49,8 56,4 2011 48,5 56,1
TSJ Cat Memòria 2011 47
5.2. RENÚNCIES A LA CONTINUACIÓ DEL PROCEDIMENT (2010-2011)
VIOL È NCIA SOBRE LA DONA CATALUNYA ESPANYA Ren ú ncies al proc é s 2010 2.430
15.907
2011 2.090
15.460
% EVOLUCI Ó -13,99 % -2,81 % % Ren ú ncies al proc é s 2010 12,88 % 11,86 % 2011 11,31 % 11,54 %
5.3. PROCEDIMENTS DE VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA EN ELS ÒRGANS JUDICIALS DE CATALUNYA (2010-2011)
MOVIMENT D'ASSUMPTES PENALS CATALUNYA ESPANYA INGRESSATS 2010 30.070
194.056
2011 28.306
191.124
% EVOLUCI Ó -5,87 % -1,51 % RESOLTS 2010 31.742
198.427
2011 29.478
192.588
% EVOLUCI Ó -7,13 % -2,94 % EN TRAMITI A FINAL DE L'ANY 2010 6.450
40.200
2011 5.457
36.733
% EVOLUCI Ó -15,40 % -8,62 %
TSJ Cat Memòria 2011 48
Per tipus de processos a Catalunya
CATALUNYA DILIG È NCIES URGENTS SUMARIS DILIG È NCIES PR È VIES PROCEDIMENTS ABREUJATS JUDICIS DE FALTES LLEI ORG À NICA DEL JURAT TOTAL ASSUMPTES PENALS 2010
10.298
75 10.560
7.629
1.493
15
30.070
2011
10.219
69 9.889
6.591
1.526
12
28.306
% EVOLUCI Ó -0,77 % -8,00 % -6,35 % -13,61 % 2,21 % -20,00 % -5,87 % PROCESSOS PER TIPUS A CATALUNYA 2011 PROCEDIMENTS ABREUJATS 23,28% JUDICIS DE FALTES 5,39% LLEI ORGÀNICA DEL JURAT 0,04% DILIGÈNCIES URGENTS 36,10% DILIGÈNCIES PRÈVIES 34,94% SUMARIS 0,24%
TSJ Cat Memòria 2011 49
PROCESSOS INGRESSATS PER TIPUS DE DELICTE (2010-2011)
TIPUS DE DELICTE Homicidi Avortament Lesions al fetus Lesions i maltractaments de l'art. 153 CP Lesions i maltractaments de l'art. 173 CP Lesions i maltractaments de l'art. 148 i seg. CP Contra la llibertat Contra la llibertat i indemnitat sexuals Contra la integritat moral Contra els drets i deures familiars Trencaments de penes Trencaments de mesures Altres Total CATALUNYA 2010 2011 29 1 0 19 3 1 13.771
2.854
772 1.858
227 558 135 468 588 1.010
22.271
14.623
2.358
905 1.920
243 844 121 362 590 996 22.985
-34,48 % 200,00 % 100,00 % 6,19 % -17,38 % 17,23 % 3,34 % 7,05 % 51,25 % -10,37 % -22,65 % 0,34 % -1,39 % 3,21 % % EVOLUCI Ó ESPANYA 2010 2011 116 3 1 95 4 3 84.740
18.519
5.310
12.296
928 3.566
1.423
2.403
3.657
6.560
139.522
86.656
18.297
5.542
12.745
859 2.985
992 2.183
4.311
6.556
141.228
% EVOLUCI Ó -18,10 % 33,33 % 200,00 % 2,26 % -1,20 % 4,37 % 3,65 % -7,44 % -16,29 % -30,29 % -9,16 % 17,88 % -0,06 % 1,22 %
TSJ Cat Memòria 2011 50
JUDICIS DE FALTES DE VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA INGRESSATS PER TIPUS (2010 2011)
TIPUS DE FALTES INJ Ú RIES VEXACI Ó INJUSTA ALTRES TOTAL CATALUNYA 2010 851 286 283 1.420
2011 843 348 335 1.526
% EVOLUCI Ó -0,94 % 21,68 % 18,37 % 7,46 % 2010 4.879
3.945
1.551
10.375
ESPANYA 2011 4.681
4.199
1.581
10.461
% EVOLUCI Ó -4,06 % 6,44 % 1,93 % 0,83 %
PROCEDIMENTS DE VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA AMB RESULTAT DE MORT (2010 2011)
PROCEDIMENTS AMB RESULTAT DE MORT AMB ORDRES DE PROTECCI Ó ADOPTADES SENSE ORDRES DE PROTECCI Ó ADOPTADES TOTAL CATALUNYA 2010 2011 2 2 11 13 10 12 ESPANYA 2010 2011 12 8 70 82 57 65
TSJ Cat Memòria 2011 51
5.4. ORDRES DE PROTECCIÓ EN ELS PROCEDIMENTS DE VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA (2010-2011)
ORDRES DE PROTECCIÓ 2011 ORDRES DE PROTECCI Ó INCOADES ADOPTADES DENEGADES PENDENTS A FINAL D ’ ANY CATALUNYA 2010 2011 6.154
5.882
3.240
2.670
2.914
3.212
0 0 % EVOLUCI Ó -4,42 % -17,59 % 10,23 % 0,00 % ESPANYA 2010 2011 37.908
35.813
25.531
23.566
12.353
12.247
3 3 % EVOLUCI Ó -5,53 % -7,70 % -0,86 % 0,00 % DENEGADES 55% ADOPTADES 45%
5.5. MESURES CAUTELARS ADOPTADES DE NATURALESA PENAL 2011
MESURES ADOPTADES PRIVATIVA DE LLIBERTAT SORTIDA DEL DOMICILI ALLUNYAMENT PROHIBICIÓ DE COMUNICACIÓ PROHIBICIÓ DE TORNAR AL LLOC DEL DELICTE SUSPENSIÓ TINENÇA, ÚS D'ARMES ALTRES DE NATURALESA PENAL TOTAL Amb ordre p. Sense ordre p. Amb ordre p. Sense ordre p. Amb ordre p. Sense ordre p. Amb ordre p. Sense ordre p. Amb ordre p. Sense ordre p. Amb ordre p. Sense ordre p. Amb ordre p. Sense ordre p. Amb ordre p. Sense ordre p. CATALUNYA 2010 2011 76 42 274 6 2.696 299 2.686 284 508 53 195 49 48 43 6.483 776 45 31 210 8 2.129 369 2.141 336 323 31 231 137 118 81 5.197 993 % EVOLUCIÓ -40,79 % -26,19 % -23,36 % 33,33 % -21,03 % 23,41 % -20,29 % 18,31 % -36,42 % -41,51 % 18,46 % 179,59 % 145,83 % 88,37 % -19,84 % 27,96 % ESPANYA 2010 2011 1.342 1.010 3.955 1.191 20.944 6.790 20.917 6.784 3.965 1.558 4.647 1.531 2.275 1.445 58.045 20.309 1.097 1.003 3.491 1.559 19.614 7.022 19.413 7.038 2.782 983 4.575 1.589 2.273 1.491 53.245 20.685 % EVOLUCIÓ -18,26 % -0,69 % -11,73 % 30,90 % -6,35 % 3,42 % -7,19 % 3,74 % -29,84 % -36,91 % -1,55 % 3,79 % -0,09 % 3,18 % -8,27 % 1,85 %
TSJ Cat Memòria 2011 52
5.6. RELACIÓ ENTRE DENUNCIAT I VÍCTIMA, EN TANT PER CENT (2011)
RELACI Ó ENTRE V Í CTIMA I DENUNCIAT CATALUNYA ESPANYA CÒNJUGE 27,33 % 27,73 % EXCÒNJUGE 11,39 % 11,34 % RELACI Ó AFECTIVA 30,41 % 29,6 0% EXRELACI Ó AFECTIVA 30,87 % 31,33 %
5.7. FORMA EN QUÈ ACABEN ELS PROCESSOS, EN TANT PER CENT (2011)
FORMA EN QU È ACABEN ELS PROCEDIMENTS Catalunya Espanya PER SENT È NCIA Absolutòria Condemnatòria 4,2 % 3,3 % 7,7 % 11,1 % Lliure 3,7 % 4,1 % PER SOBRESE Ï MENT Provisional 37,2 % 32,5 % ELEVACI Ó L'ÒRGAN A 33,8 % 23,9 % ALTRES CAUSES 13,3 % 25,0 %
5.8. NACIONALITAT I SEXE DELS CONDEMNATS (2011)
RESULTAT PERSONES ENJUDICIAD ES Condemn at espanyol CATALUNYA ESPANYA 1.000
10.162
HOMES Condemn at estranger Absolt espany ol Absolt estrange r 483 4.384
651 3.784
185 896 TOTAL HOMES Condemn ada espanyola 2.319
19.226
15 93 Condemn ada estranger a 6 32 DONES Absolta espany ola Absolta estrange ra 24 87 5 11 TOTAL DONES 50 223 TOTAL Condemna ts espanyols Condemnat s estrangers Absolts espanyols Absolts estrangers 1.015
10.255
489 4.416
675 3.871
190 907 TOTAL 2.369
19.449
TSJ Cat Memòria 2011 53
6. ACTIVITAT INSTITUCIONAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
6.1. SALA DE GOVERN
6.1.1. Actuació ordinària
La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha constituït en comissió pràcticament tots els dimarts hàbils de l'any. En concret, ha celebrat 43 sessions, de les quals 7 van ser en Plenari , els dies 28 de gener, 11 de febrer, 18 de març, 27 de maig, 7 de juny i 11 de novembre.
Foto: vidreres de la sala dels Passos Perduts En data 18 de març, va jurar el seu càrrec com a jutgessa del Ple la Il·ltre. Sra. Rocío Colorado Soriano.
La Sala ha adoptat en comissió un total de 624 acords i ha resolt 20 recursos d'alçada, 4 propostes al Consell General del Poder Judicial d’inidoneïtat de jutges substituts, 6 expedients disciplinaris i 1 proposta al CGPJ d'expedient de jubilació per incapacitat per a l'exercici de la funció judicial.
TSJ Cat Memòria 2011 54
Cal destacar que, malgrat que el el nombre d'acords adoptats sigui molt elevat, l'activitat de la Sala de Govern ha estat encara més gran, ja que es comptabilitzen amb un sol número els acords relatius a les adscripcions setmanals dels jutges substituts, la valoració dels informes que mensualment remeten a la Sala de Govern per al control de la seva activitat, així com els nomenaments i incidències dels 900 jutges de pau de Catalunya.
Tal com s'indicava en la memòria anterior, i seguint el criteri de màxima transparència, tots els acords adoptats per la Sala de Govern, llevat dels que tinguessin transcendència disciplinària, es comuniquen a tots els jutges, magistrats i secretaris judicials del territori.
Igualment, es comunica amb antelació a secretaris, jutges i magistrats el guió o ordre del dia de la Comissió amb el nom del ponent.
Les comunicacions s'han fet per correu electrònic, tenint en compte les sol•licituds realitzades a aquest efecte, sens perjudici que s’hagin publicat a l'àrea restringida del web.
La dedicació necessària a la Sala de Govern ha requerit als jutges i magistrats que la integren un sobreesforç reconegut i agraït.
personal no compensat econòmicament ni tampoc en alliberament d'assumptes jurisdiccionals, que ha de ser Pàgina web del TSJ de Catalunya TSJ Cat Memòria 2011 55
Foto: Palau de Justícia de Lleida Foto: Entrada principal de la Ciutat de la Justícia de Barcelona Com l'any anterior, el president del Tribunal Superior de Justícia i la Sala de Govern van organitzar una jornada de trobada dirigida a jutges i magistrats degans de Catalunya; la VI Jornada Jutges Degans-Sala de Govern es va celebrar a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el dia 16 de desembre.
La Comissió s'ha desplaçat a la seu de les audiències provincials, concretament el dia 22 de febrer a l'Audiència Provincial de Tarragona, el dia 10 de maig a l'Audiència Provincial de Girona i el dia 15 de novembre a l'Audiència Provincial de Lleida, on va mantenir reunions amb els diversos col•lectius professionals del món jurídic en aquests territoris. Aquestes reunions amb magistrats, jutges, secretaris judicials, metges forenses, advocats, procuradors, graduats socials i juntes de personal d'aquests territoris han permès conèixer més directament la problemàtica que afecta l'Administració de justícia i han donat lloc a sessions posteriors monotemàtiques de la Sala de Govern dedicades a cadascuna d'aquestes províncies.
TSJ Cat Memòria 2011 56
Des d'un punt de vista estrictament institucional, el 27 de maig i davant la Sala de Govern, van jurar o van prometre el càrrec els nous jutges de primera instància i instrucció de la 61a promoció, destinats a Catalunya procedents de l'Escola Judicial. Així mateix, davant el Ple de la Sala de Govern, en data de 28 de juny van jurar o van prometre el càrrec els advocats fiscals destinats a Catalunya procedents del Centre d'Estudis Jurídics de l'Administració de justícia. El dia 2 desembre va tenir lloc el jurament de la 37a promoció de secretaris judicials davant la Il•lma. Sra. Secretària de Govern i de la Presidència d'aquest Tribunal Superior de Justícia.
Foto: Acte del Jurament de la promoció de Jutges.
Com és sabut, la Sala de Govern participa en diverses Comissions de cooperació, coordinació o estudi amb altres administracions i en diversos àmbits relacionats amb l'activitat jurisdiccional. En l'esmentat àmbit d'actuació, el 28 de gener de 2011 el Ple de la Sala de Govern va renovar i va designar els membres que han de formar part de les comissions i subcomissions mixtes que han anat funcionant durant l'any 2011.
TSJ Cat Memòria 2011 57
Comissi ó Jusícia: Mixta Sala de Govern-Departament de
- Il.lmo. Sr. Fernando Lacaba S - Il.lma. Sra. M.
ª - Il.lmo. Sr. Sebasti - Il.lmo. Sr. Lu í s Rodr - Il.lma. Sra. M.
ª Jos é á í á nchez Feliu Morell n Moralo Gallego guez Vega Antònia Amigo de Palau ( Sra. Secretària de Govern)
Comissi ó Mixta Sala de Govern-Col.legi de Procuradors:
- Il.lma. Sra. M.
ª Jos é Feliu Morell - Il.lmo. Sr. Gonzalo Ferrer Amigo - Il.ltre. Roc í o Colorado Soriano (fins al 23.12.2011 que va promocion ar a la categoria de Magistrada) - Il.lma. Sra. M.
ª Govern) Antònia Amigo de Palau ( Sra. Secretària de
Comissi ó Mixta Sala de Govern-Col.legi
d’Advocats:
- Il.lma. Sra. M.
ª Jos é Feliu Morell - Il.lma. Sra. Cristina Ferrando Montalv á - Il.ltre. Sra. Roc í o Colorado Soriano (fins al 23.12.2011 que va promocion ar a la categoria de Magistrada) - Il.lma. Sra. M.
ª Antònia Amigo de Palau ( Sra. Secretària de Govern) - Il.lmo. Sr. Javier Hern á ndez Garc í a (substitut)
Personal:
- Il.lma. Sra. M.
ª Jos é
Subcomissions mixtes Sala de Govern Departament de Justícia:
Feliu Morell
Informàtica:
- Il.lma. Sra. M.
ª Jos é Feliu Morell - Il.lma. Sra. Cristina Ferrando Montalv - Il.lma. Sra. M.
de Govern) ª á Antònia Amigo de Palau ( Sra. Secretària - Il.lmo. Sr. Gonzalo Ferrer Amigo - Il.lmo. Sr. Luis Rodr í guez Vega - Il.lma. Sra. M.
ª Govern) Antònia Amigo de Palau ( Sra. Secretària de TSJ Cat Memòria 2011 58
Subcomissions mixtes Sala de Govern Departament de Justícia (II) Obres e infraestructures:
- Il.lmo. Sr. Fernando Lacaba S á nchez - Il.lmo. Sr. Jes ú s M.
ª Barrientos Pacho
Lexnet:
- Il.lmo. Sr. Lu i s Rodr í guez Vega - Il.lmo. Sr. Gonzalo Ferrer Amigo (substitut)
Nou edifici Audiència Provincial de Barcelona/jutjats socials/jutjats contenciosos:
- Il.lmo. Sr. Pablo Llarena Conde - Il.lmo. Sr. Fernando Lacaba S á nchez - Il.lma. Sra. M.
ª Jos é Feliu Morell - Il.lma. Sra. M.
ª de Govern) Antònia Amigo de Palau ( Sra. Secretària
Nova oficina judicial:
- Il.lma. Sra. M.
ª Jos é Feliu Morell - Il.lma. Sra. Cristina Ferrando Montalv á - Il.lma. Sra. M.
ª de Govern) Antònia Amigo de Palau ( Sra. Secretària TSJ Cat Memòria 2011 59
6.1.2. Actuacions institucionals
Pel que fa a les relacions amb altres institucions, cal considerar:
- PARLAMENT DE CATALUNYA
El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va comparèixer davant la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya el dia 25 de maig per presentar la Memòria del Tribunal elaborada per la Sala de Govern corresponent a l'any 2009, i es va sotmetre a les qüestions que li van plantejar els representants dels grups polítics.
Fotografia. Parlament de Catalunya
- DEPARTAMENT DE JUSTíCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Les relacions de la Sala de Govern amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya s'han mantingut obertes, i en el marc d'una desitjada col•laboració institucional, sens perjudici de les diferències de criteri que s'hagin pogut produir.
Dins d’aquestes, cal fer un esment específic per a l'actuació de la Comissió Mixta Sala de Govern-Departament de Justícia de la Generalitat, creada a l'empara de l'article 17 del Reglament 4/1995, de 7 de juny, d'òrgans de govern dels tribunals, amb competències en matèries d'instal•lacions i edificis, informàtica i mitjans personals, que ha continuat reunint-se, al llarg de l'any 2011, sota la presidència alternada del president del Tribunal Superior de Justícia i de la consellera de Justícia. La proposta de treball de la Comissió per al 2011 va estar presidida per tres factors: TSJ Cat Memòria 2011 60
- Desenvolupament de l'estructura i organització de les oficines judicials de Catalunya, com es va determinar en el Decret 169/2010, de 16 de novembre, complint el calendari fixat per la Conselleria de Justícia.
- Increment de la litigiositat i litispendència en els ordres jurisdiccionals civil, de menors, jutjats mixtos, i de vigilància penitenciària.
- Situació d'especial crisi econòmica que ha determinat decisions de contenció de despesa pública.
- La Sala de Govern va posar especial èmfasi, com en anys anteriors, en la necessitat de cobertura de places amb personal titular i, si no n'hi ha, d'interí degudament format i experimentat.
Reforços en els òrgans judicials que pateixen un ingrés d'assumptes molt per sobre de la ràtio prevista pel CGPJ.
Instal•lacions i edificis judicials.
Informatització plena dels òrgans judicials de Catalunya.
Estudi de les necessitats de planta judicial per a l'any 2012.
Implantació definitiva del sistema de seguretat a la Ciutat de la Justícia.
Elaboració dels protocols necessaris per al torn d'ofici per evitar les esperes als ciutadans als jutjats de violència sobre la dona i als d'instrucció.
I en el mateix àmbit i pel que fa a l'Observatori de la Justícia de Catalunya, el treball desenvolupat en el seu si mereix una consideració especial. El Consell de Justícia de Catalunya es va constituir en virtut del Decret 119/2002, de 16 d'abril, com a fòrum d'anàlisi, reflexió, debat i participació entre els operadors i les institu TSJ Cat Memòria 2011 61
• • cions implicades de l'Administració de justícia a Catalunya, i el 2007 va esdevenir l'Observatori Català de la Justícia. En l'àmbit de la Comissió Permanent, com a derivació dels temes treballats i de les decisions adoptades en etapes anteriors, s'han abordat com a temes principals: • Els ciutadans i la justícia El personal al servei de l'Administració de justícia La mediació, l'arbitratge i altres fórmules per a la resolució de conflictes El president va participar en les sessions del 2 de juny i del 8 de novembre.
• CENTRE D'ESTUDIS JURÍDICS I FORMACIÓ ESPECIALITZADA
Específicament, i pel que fa al Centre d'Estudis Jurídics del Departament, s'han continuat impartint els cursos de formació continuada per a jutges i magistrats en l'àmbit del Conveni que en el seu moment es va subscriure amb el Consell General del Poder Judicial, àmbit que se segueix estenent a cursos per a fiscals, secretaris, jutges substituts, metges forenses i personal al servei de l'Administració de justícia.
A més de diverses jornades i conferències acollides en el CEJFE, destaquem que la Sala de Govern, juntament amb el Centre d'Estudis Jurídics, va dur a terme a la Seu d'Urgell, el 20 i 21 d'octubre, un curs específic per unificar pràctiques en matèria de execució penal, un dels problemes destacats de l'Administració de justícia.
TSJ Cat Memòria 2011 62
SÍNDIC DE GREUGES
En la seva relació amb l'Honorable Síndic de Greuges i en el marc de màxima col•laboració amb aquesta institució, s'ha continuat donant una resposta puntual a les informacions que, com a intermediari dels ciutadans, ha requerit sobre eventuals disfuncions de l'Administració de justícia. Cal destacar que la preocupació del Síndic de Greuges respecte del bon funcionament de l'Administració de justícia ha motivat, en relació amb activitats no pròpiament jurisdiccionals, l'obertura de diverses actuacions d'ofici que han acabat en acords de la Sala de Govern.
FISCALIA
El Tribunal Superior ha mantingut durant l'any 2011 unes relacions institucionals cordials amb la Fiscalia i amb la fiscal superior de Catalunya, l’Excma. Senyora Teresa Comte Massachs, i ha prestat la col•laboració necessària per solucionar les qüestions que poguessin sorgir entre ambdues institucions.
COL•LEGIS PROFESSIONALS
Com en anys anteriors, s'han mantingut les relacions institucionals necessàries entre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la Sala de Govern, d'una banda, i els col•legis d'advocats i de procuradors i els seus respectius consells de col•legis, de l’altra.
El Col•legi de Procuradors va celebrar el 27 de maig la festivitat del seu sant patró, Sant Iu, a la seu del Palau de Justícia de Barcelona, en què es va fer el jurament dels seus col•legiats i la imposició de togues.
De la mateixa manera, l’Il•lustre Col•legi d'Advocats de Barcelona va celebrar el dia 30 de gener la festivitat de Sant Raimon de Penyafort, en una sessió solemne, i a la qual es va invitar els membres de la Sala de Govern i el seu president.
TSJ Cat Memòria 2011 63
Igualment, s'han mantingut reunions amb els col•legis d'advocats, procuradors i graduats socials en les visites anuals realitzades a les ciutats de Girona, Tarragona i Lleida.
Per desenvolupar les seves funcions, la Comissió Mixta Sala de Govern-Consell dels Col•legis d'Advocats de Catalunya va celebrar sessió en 4 ocasions al llarg del 2011, mentre que la Comissió Mixta Sala de Govern-Consell dels Col•legis de Procuradors va celebrar sessió en una ocasió.
6.1.3. Actuacions en l'àmbit de la normalització lingüística
La Sala de Govern ha continuat amb la seva decidida aposta per la normalització lingüística mitjançant l'aplicació dels diferents instruments implementats. Poden destacar-se’n les següents dades:
Formació i acreditació de coneixements del català
- Cursos presencials de català: 21 de llengua general i 6 de llenguatge jurídic, amb un total de 368 persones inscrites.
- Persones inscrites en els cursos d'autoaprenentatge amb tutories de dinamitzadors lingüístics: 305 de llengua general i 291 de llenguatge jurídic, amb un total de 596 persones.
- El total de persones inscrites a cursos de català regulars, entre presencials i d'autoaprenentatge, ha estat de 964.
TSJ Cat Memòria 2011 64
La distribució de les persones inscrites als cursos de català és la següent:
Total de jutges, secretaris i fiscals inscrits a cursos de català
(Cursos presencials i per autoaprenentatge)
NIVELL DEL CURS BCN ciutat BCN Ciutat Justícia i l'Hospitalet BCN Nord BCN Sud Girona Lleida Tarragona Terres de l'Ebre TOTAL A1
14 1 2 2 0 0 0 0
19 A2
16 0 4 1 1 0 9 1
32 B
13 3 3 3 1 1 7 0
31 C
8 1 21 4 8 2 5 0
49 J
2 4 9 1 7 4 7 0
34 Total funcionaris inscrits a cursos de català
(Cursos presencials i per autoaprenentatge)
TOTAL 53 9 39 11 17
7 28 1
165 BCN Ciutat Just í cia i l'Hospitalet
TSJ Cat Memòria 2011 65
Assessorament i traducció
El mes de juliol de 2011 va tenir lloc la sessió dirigida a tots els jutges i fiscals nous que proveeixen una plaça a Catalunya per tal d’oferir-los el suport lingüístic necessari, tant en assessorament personalitzat com en formació.
En el marc d'aquest acte, els tècnics del Departament els van fer una presentació sobre les eines lingüístiques i jurídiques en llengua catalana disponibles a la xarxa i els van lliurar un llapis de memòria amb recursos d'interès per al col•lectiu. Així mateix, en el marc de la formació incial dels funcionaris dels cossos de gestió, tramitació i auxili judicial que trien plaça a Catalunya, se'ls ofereix una sessió sobre la normativa i els drets lingüístics en l'àmbit de la justícia. Aquest any se n'han impartit tres.
En tot el 2011 es van atendre un total de 1.597 sol•licituds de traducció i 896 sol•licituds de correcció. Per demarcacions, la distribució de sol•licituds és la següent:
Distribució per territori de les sol•licituds de traduccions i correccions
Barcelona ciudad Barcelona Comarcas Girona Tarragona Lleida Les Terres de l ’ Ebre
Traducciones
471 210 435 135 294 52
Correcciones
340 47 215 162 68 64
Total
811 257 650 297 362 116
Total 1.597
896 2.493
Foto: Guía de utilización del traductor Es van portar a terme millores en el traductor automàtic de l'Administració de justícia per poder traduir qualsevol mena de document, i no tan sols els que formen part d'un procediment judicial.
TSJ Cat Memòria 2011 66
Traducció de lleis
LexCat ofereix en llengua catalana la legislació estatal més rellevant aplicable a Catalunya, a través de la web de l'Administració de justícia. La normativa publicada s’ofereix íntegrament en català. Els textos s'actualitzen cada dia i s'hi afegeixen notes amb les indicacions sobre les lleis de reforma. Les normes publicades són traduccions fetes pels serveis lingüístics de l'àmbit judicial del Departament de Justícia o, en el cas de les lleis a partir de 1998, provenen del suplement en llengua catalana del Butlletí Oficial de l'Estat, editat a partir d'aquest any.
Durant l'any s'han publicat 20 textos legislatius i s'han actualitzat 68 lleis (per raó de les reformes legislatives aprovades i sentències recaigudes del Tribunal Constitucional), del total de les 120 que fins ara hi ha publicades a la web. També s'han fet les adaptacions i gestions corresponents per adaptar al Portal Jurídic de l'EADOP (Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya) les lleis que s'ofereixen a LexCat. La incorporació de LexCat en el Portal Jurídic ha produït una millora evident tant en el producte LexCat com en la seva difusió: - Ara es disposa d'un cercador potent.
- El Portal permet acumular versions de vigència, de manera que les successives reformes de les lleis es van acumulant i l'usuari les pot consultar.
- El Portal és el cercador de referència, amb la qual cosa els textos de LexCat assoleixen una difusió molt superior als que hi ha allotjats a la web del Departament de Justícia. TSJ Cat Memòria 2011 67
Idioma dels documents judicials
L'evolució en el temps del nombre de sentències redactades en castellà i en català i el pes de les confeccionades en català sobre el total de sentències queda reflectit en la taula següent:
En valors absoluts Demarcacions
Barcelona ciutat Barcelona comarques Girona Lleida Tarragona Terres de l'Ebre
Total En percentatges Demarcacions
Barcelona ciutat Barcelona comarques Girona Lleida Tarragona Terres de l'Ebre
Total Tràmits Sentències Català Castellà Total
557.747 6.346.752 6.904.499 716.023 5.381.718 6.097.741 800.312 238.212 950.882 1.751.194 616.909 855.121 61.738 1.558.280 1.620.018 4.550 344.561 349.111
2.378.582 15.199.102 17.577.684 Català
10.999 11.179 8.519 2.932 997 108
34.734 Castellà Total
108.828 119.827 71.828 83.007 14.904 23.423 8.816 11.748 21.523 22.520 4.406 4.514
230.305 265.039 Tràmits Català 8,08 11,74 45,70 Castellà
91,92 88,26 54,30
27,86 3,81 1,30
72,14 96,19 98,70
13,53 86,47 Sentències
Català
9,18 13,47 36,37 Castellà 90,82 86,53 63,63 24,96 4,43 2,39 75,04 95,57 97,61 13,11 86,89
TSJ Cat Memòria 2011 68
6.2. PRESIDÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
6.2.1. Actuació ordinària
El president ha exercit les funcions jurisdiccionals que li corresponen a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior, activitat que s'ha reflectit en l'apartat estadístic d’aquesta Memòria.
Trimestralment, el president i la secretària de Govern han assignat el personal de reforç al servei del TSJC als jutjats i tribunals que tenien necessitats més peremptòries. Igualment, continua funcionant normalment el Servei Comú Contenciós Administratiu, dependent també d'aquesta Presidència, que ha delegat funcions en el president de la Sala.
La seva competència s'estén a: repartiment d'assumptes entre les cinc seccions, registre general d'escrits i notificacions, correu, actes de comunicació i embargament, i col•laboració amb l'Arxiu i la biblioteca.
Com a serveis units a la Presidència del TSJC, hi ha l'Arxiu Central del TSJ i de l'Audiència Provincial, i la xarxa de biblioteques judicials. El volum emmagatzemat a l'Arxiu és cada cop més gran i obliga al trasllat a llocs que ofereixin millors condicions de seguretat i conservació. De tota manera, resulta important veure l'interès que continua tenint l'arxiu per a historiadors i doctorands.
Durant l'any 2011 el president del TSJ de Catalunya va fer visites als següents partits judicials: 24.03.2011: visita a l’Audiència de Girona i jutjats 13.05.2011: visita a l'Hospitalet de Llobregat 20.05.2011: visita a l’Audiència Provincial de Lleida i jutjats 7.10.2011: visita al partit judicial de Blanes 28.10.2011: visita als jutjats de Tortosa i Amposta TSJ Cat Memòria 2011 69
I, sens perjudici de les inspeccions que ha delegat en els presidents de les audiències provincials de Catalunya, el president del TSJ va fer les inspeccions següents: 13.04.2011: visita inspecció Mixt 1 de Cerdanyola del Vallès 04.11.2011: visita inspecció S. 4 AP 30.11.2011: visita inspecció Mixt 1 Sant Feliu de Llobregat El president va informar sobre 224 alardos -17 més que l'any anterior, dada que informa que l'any 2011 a Catalunya la mobilitat va augmentar respecte del 2010.
Igualment es van emetre els informes sol·licitats pel CGPJ i es van disposar els permisos i llicències que eren competència de la Presidència.
6.2.2. Actes institucionals i de representació
La Presidència del TSJC té la clara voluntat de mantenir relacions institucionals dinàmiques i habituals amb la societat catalana.
Aquesta política de relació s'emmarca en la voluntat de fer accessible a la ciutadania i a les institucions catalanes el poder judicial, afavorint la normalització institucional, la proximitat i l'obertura, sens perjudici de la prudència i la independència pròpia de les funcions jurisdiccionals, però distingint també el paper social i representatiu imprescindible de la figura del president.
Foto: Acte de la no Discriminació.
La societat catalana té una llarga tradició d'activitat social i cívica, tant des de les institucions i organismes públics com privats. Aquesta situació no és aliena a la vida institucional de la Presidència del TSJC, que es troba arrelat en la comunitat a la qual serveix i participa dels seus actes i agenda.
TSJ Cat Memòria 2011 70
El 30 de setembre, després de l'obertura solemne dels tribunals celebrada a Madrid, presidida per el rei d'Espanya, el president del Tribunal Superior de Justícia va celebrar l'acte solemne d'obertura del curs judicial a Catalunya, sens dubte el més emblemàtic dels actes judicials que se celebren al Palau de Justícia, amb assistència i intervenció de l'Excel•lentíssima Fiscal Superior de Catalunya, diversos excel•lentíssims vocals del Consell General del Poder Judicial, l'Honorable Senyora Consellera de Justícia, el president de la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya, els il•lustríssims degans dels col•legis professionals, a més d'altres autoritats civils i militars davant la Sala de Govern d'aquest Tribunal Superior de Justícia.
Foto: Apertura de l’any judicial Entre els actes destacats organitzats pel TSJ de Catalunya, podríem fer esment de les jures dels nous jutges i jutgesses que s'incorporen a la carrera judicial (18 de març, 27 de maig i 22 de desembre), o la de secretaris/àries (2 de desembre).
Foto: col.loqui sobre els Menors Podem destacar també la celebració d'un col•loqui judicial del 8 a l'11 de maig sobre menors migrants i l'aplicació de l'article de la Convenció de drets dels infants. El Col•loqui es va desenvolupar al Palau de Justícia i va estar organitzat conjuntament amb l'Oficina Regional Europea de l'Alt Comissionat de Defensa dels Drets Humans de les Nacions Unides. En el col•loqui hi van participar 40 jutges i jutgesses de tribunals europeus d'àmbit nacional i/o regional, representants d'institucions de garantia de drets, com l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, o la Defensora del Poble, que va assistir personalment al Col•loqui.
TSJ Cat Memòria 2011 71
El 29 de setembre el Palau de Justícia va acollir la presentació en la matèria.
del “Manual de dret europeu antidiscriminació”, publicat (també en català i castellà) per l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea i el Tribunal Europeu de Drets Humans. La Jornada es va coorganitzar amb l’Agència, l'Institut de Drets Humans de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, i hi van participar representants de més de 80 entitats de la societat civil, així com operadors jurídics interessats D'altra banda, s'ha participat en diversos actes organitzats pel Col•legi de Notaris, l'Il•lustre Col•legi d'Advocats de Barcelona, Forensia, el Consell de Garanties Estatutàries, i altres institucions públiques i privades.
Destacaríem aquí la compareixença del president al Parlament de Catalunya el 25 de maig per avançar dades de la Memòria judicial o la participació a l'acte organitzat amb motiu del Dia internacional contra la corrupció, que el 9 de desembre va organitzar l'Oficina Antifrau, i en el qual va haver-hi la més alta representació de les institucions públiques catalanes.
El president del TSJC va participar també a l'acte solemne de constitució de la nova corporació municipal de Barcelona celebrat l’1 de juliol.
Destaquem a més la participació del president en jornades i col•loquis d'àmbit universitari, com la celebrada el 14 de juny per la Universitat de Barcelona sobre “Mediació i Execucions Hipotecàries”, o la inauguració, el 18 de novembre, de les Jornades de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia.
TSJ Cat Memòria 2011 72
Entre les nombroses visites rebudes al Palau de Justícia per representants del poder judicial de diversos llocs del món, destaquem la visita del president del Tribunal Superior de Justícia de Mèxic DF, Excm. Sr. Edgar Elías, i entre la participació del president en actes celebrats en altres territoris, destaquem la seva participació, el 14 d'octubre, en l'obertura de l'any judicial d'Andorra, així com a la reunió anual de presidents de TSJ celebrada el novembre a Pamplona.
6.2.3. Oficina d'Atenció al Ciutadà
Depenent de la Presidència, ha continuat funcionant l'Oficina d'Atenció al Ciutadà i de Queixes i Denúncies, creada, a l'empara de les previsions que conté el Reglament 1/1998 del Consell, el juliol de l'any 2000. L'Oficina es troba ubicada al Palau de Justícia de Barcelona i atén les queixes que es presenten pel funcionament del Tribunal Superior, l'Audiència Provincial i els jutjats.
Aquest any s'han registrat un total de 333 queixes, de les quals se n'han tramitat 266 en aquesta Oficina, i 67 s'han derivat als jutjats degans. Aquest any hi ha hagut un ascens, enfront de les 274 queixes de l'any 2010.
Foto: Oficina d’Atenció al Ciutadà Palau de Justícia
TSJ Cat Memòria 2011 73
Desglossades, per temes: - Queixes referides al tracte rebut dels funcionaris: 23 - Disconformitat amb resolucions i sentències: 32 - Disconformitat amb la tramitació i les actuacions en general, dins dels procediments: 69 - Disconformitat amb el funcionament dels registres civils: 16 - Disconformitat per l'idioma: 5 - Penitenciàries: 21 - Contra resolucions dictades per altres organismes: 22 - Sol•licitud d'informació de les actuacions i procediments, realitzant al•legacions: 19 - Improcedents i/o incoherents: 41 - Demores: 11 - Actuacions governatives: 5 De totes, 69 es van rebre a través del Síndic de Greuges.
També es van atendre 527 consultes presencials (sense comptar les consultes relacionades amb la Postil•la de la Haia) i 17.877 consultes telefòniques.
En relació amb el gran volum de trucades rebudes en aquesta Oficina d'Atenció al Ciutadà, no totes corresponen estrictament a queixes; moltes fan referència a dubtes sobre procediments, documents o temes judicials, i es deriven bé a l'organisme pertinent perquè les tramiti, bé al Servei d'Orientació Jurídica de l'Il•lustre Col•legi d'Advocats de Barcelona, situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 111, on, si escau, s'atén la consulta.
Un gran nombre de les trucades corresponen a peticions de números de telèfon de diferents jutjats o d'institucions relacionades, o no, amb la justícia (col•legi d'advocats, consolats, diferents ministeris...).
Així mateix, entre un 20 i un 30 per cent de les trucades sol•liciten informació sobre legalització de documents o sobre la Postil•la de la Haia, tràmits que també es fan en aquesta Oficina.
TSJ Cat Memòria 2011 74
6.3. SECRETARIA DE GOVERN
6.3.1. Actuació ordinària
A la Secretaria de Govern es van tramitar 204 comissions rogatòries internacionals actives i 13 de passives, i es van incoar 37.296 expedients de postil•les / legalitzacions de signatures del Registre Civil.
Hi ha hagut 76 incidències en les comissions rogatòries (entre actives i passives).
Cal reiterar una vegada més que el fet que es tracti d'una matèria obsoleta -sobretot tenint en compte que es legalitzen signatures judicials- obliga a una reforma necessària de la normativa vigent o a la introducció d'eines tècniques o informàtiques que facilitin la tasca de legalització, per la qual cosa esperem que s'impulsin definitivament les novetats que a nivell tècnic s'estan realitzant com a experiència pilot per aplicar-les posteriorment en totes les secretaries de Govern.
El CGPJ està impulsant un nou programa de gestió informàtic de la Secretaria de Govern que permetrà anar suprimint el paper d'algunes de les àrees de què es compon.
Àrees: - Jutges de pau - Registre general d'entrada i sortida de Secretaria de Govern - Secretaris judicials - Sala de Govern - Jutges i magistrats - Estadística i alardos TSJ Cat Memòria 2011 75
Avui encara no s'han conclòs els diferents treballs que comporten els plans de presentació i de formació del personal sobre les diferents aplicacions previstes per a les diferents àrees en les quals es pretenen introduir les millores sol•licitades a nivell de gestió informàtica, sens perjudici de la necessitat de fer complir, amb la col•laboració inestimable prestada pel personal de la Secretaria de Govern, el seu procés d'implantació definitiva.
Cal destacar l'excel•lent tasca que al capdavant de la Secretaria de Govern duu a terme la secretària de Govern, a més de la gestió pròpia com a superior jeràrquica dels secretaris judicials de Catalunya, així com el sobreesforç que ha suposat durant l'any 2011 la gestió amb el Departament de Justícia de la problemàtica de les vacants de personal auxiliar de les diferents oficines judicials de Catalunya.
A tot això, cal afegir-hi que el compliment efectiu de les competències i funcions del president i de la secretària de Govern han suposat un increment molt considerable de les tasques, activitats i dedicació que es necessita del personal adscrit a la Secretaria de Govern i Presidència, per la qual cosa resulta convenient i just reconèixer la important tasca que du a terme tot el personal adscrit a l’una i a l’altra.
6.4. GABINET DE COMUNICACIÓ
6.4.1. Actuació ordinària
Durant l'any 2011 el Gabinet de Comunicació ha viscut canvis d’estructura i de personal. D'una banda ens trobem amb una nova responsable de comunicació i, de l’altra, el 2011 el Gabinet va tenir la baixa d'una persona que durant sis mesos va passar a donar suport a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà. Aquest fet ha comportat que hagués d'incrementar-se la dedicació de tot el personal per poder donar resposta al gran nombre de peticions que es reben diàriament en aquesta oficina amb menys personal. Des d'aquesta perspectiva, el Gabinet ha diversificat i distingit netament dues àrees de treball, una d’estrictament relacionada amb la seva relació amb els mitjans de comunicació, i l’altra, relacionada amb l'activitat institucional de la Sala de Govern i el president, als quals assisteix i dóna suport professional.
TSJ Cat Memòria 2011 76
D'altra banda, el Gabinet ha vist com el treball a la Ciutat de la Justícia continua incrementant-se de manera espectacular, la qual cosa ha comportat, després de diversos anys de reclamacions que s'han fet constar en anteriors memòries, la creació d'un nou espai dins de la Ciutat de la Justícia destinat al personal de premsa del TSJC. D'aquesta manera, s'intenta compaginar, malgrat les dificultats, la feina entre el Palau de Justícia i la Ciutat de la Justícia, de manera que el personal del Gabinet es desplaça allà on calgui, ja sigui per al seguiment dels casos mediàtics i a petició dels mitjans de comunicació, o per petició del Deganat i els jutges. Amb totes dues seus s'intenta donar un millor servei i major proximitat del Gabinet en les tasques diàries dels jutjats.
El Gabinet de Comunicació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrat a la Comissió de Comunicació del Consell General del Poder Judicial, es va fixar per a l'any 2011 seguir amb la feina de cobrir les necessitats dels mitjans de comunicació a la Ciutat de la Justícia, com a nou espai de treball. En aquest nou espai de treball el personal del TSJC treballa per dinamitzar-lo i per tal que els jutges en disposin com un instrument més de treball més proper a ells.
El Gabinet, a més de la seva tasca diària d'atendre les peticions particulars dels diferents mitjans, així com l'alt volum de trucades diàries que es reben a l'oficina i al mòbil, també s'encarrega d'enviar als mitjans els temes d'interès general per a tots: sentències amb gran interès mediàtic, informació sobre casos que es troben en fase d'instrucció, convocatòries i notes de premsa, etc.
En relació amb la difusió de temes d'interès general, durant el 2011 s'han facilitat un total de 300 comunicacions per correu electrònic a tots els mitjans de comunicació de Catalunya.
TSJ Cat Memòria 2011 77
Si desglossem aquest tipus d'enviaments podem veure de quin tipus de comunicacions es tracta: - Notes de premsa / convocatòries de premsa i notificació de veredictes:80 - Informacions de guàrdia: 65 ( correu electrònic informacions enviades a partir de les 18.15 h) - Informacions de casos en instrucció: 20 - sentències d'interès mediàtic (sempre que ja hagin estat notificades a les parts): 85 - Actuacions i interlocutòries d'interès: 25 Comunicacions que han tingut per objecte, entre d'altres, alguns dels casos que més gran interès mediàtic i social han despertat i entre els quals cal esmentar: - Judici de Jurat cas Tous. L'Audiència de Barcelona celebra un judici amb un alt seguiment per part dels mitjans de comunicació a causa de l'interès del cas i de la persona jutjada, persona de rellevància social.
- Judici Audiència de Girona. Cas Squaris.
Judici amb repercussió mediàtica i interès en mitjans de comunicació italians, ja que la víctima era una turista italiana.
- Judici Audiència de Girona. Tiroteig d'Olot.
Judici amb gran repercussió mediàtica.
Foto: Sala de vistes del Jurat - Judici Josep Anglada per pamflets xenòfobs. Judici en un jutjat penal de Manresa per un cas de distribució de propaganda xenòfoba per part d'un polític.
TSJ Cat Memòria 2011 78
- Ocupació d'edificis com a conseqüència de la crisi: Durant aquest any s'han produït molts temes d'interès derivats de la crisi econòmica que viu el país. Un és el tema dels desnonaments i ocupació d'edificis per part de famílies sense recursos. Un dels casos més destacats a Barcelona va ser l'ocupació d'un edifici a Nou Barris que va despertar l'interès dels mitjans. Cal destacar la gran col•laboració del jutge d'instrucció que portava la causa, que va facilitar tota mena d'informació al Gabinet i als mitjans per donar cobertura al cas.
- Cas Palau de la Música. Jutjat d'Instrucció 30 de Barcelona. El tema continua despertant gran interès entre els mitjans de comunicació, motiu pel qual cada vegada que hi ha alguna novetat sobre el tema es produeix una gran cobertura mediàtica.
- Cas Cacaolat. Els jutjats mercantils van tenir gran impacte en els mitjans com a conseqüència del cas Cacaolat-Clesa.
- Declaracions dels diputats del Parlament pels fets del 15-M. L'Audiència Nacional es va desplaçar al Palau de Justícia per prendre declaració als parlamentaris a conseqüència del setge al Parlament del 15-M.
Fort desplegament de seguretat i de mitjans de comunicació.
L'any 2011 s'ha seguit amb les guàrdies telefòniques. Aquestes guàrdies impliquen que, a més de l'horari de treball al Gabinet, l'encarregada de guàrdia segueix a disposició dels jutges i magistrats i dels mitjans de comunicació a les tardes, caps de setmana i festius. D'aquesta manera s'intenta donar resposta adequada a les necessitats tant dels jutjats de guàrdia com dels mitjans de comunicació.
El Gabinet posa a disposició dels mitjans de comunicació, diàriament, sentències perquè les consultin i puguin obtenir una còpia de les resolucions que tenen més interès. A part d'aquestes sentències diàries, les resolucions que tenen un interès mediàtic més gran s'envien, mitjançant el correu electrònic i seguint el tractament indicat per a cada cas a l'hora de suprimir les dades personals..., a tots els mitjans de comunicació de manera massiva. Cal destacar, de manera negativa, que l'oferta de sentències de l'Audiència Provincial de Barcelona al Gabinet ha continuat disminuint en els últims anys, per la qual cosa cal fer una crida i un recordatori a tots els magistrats i secretaris de l'Audiència sobre els acords de Sala de Govern i sobre la Instrucció de la Secretaria de Govern sobre la necessitat de facilitar TOTES les resolucions al Gabinet per poder difondre-les. Sobre això, el Gabinet ha sol•licitat al president de l'Audiència Provincial de Barcelona la TSJ Cat Memòria 2011 79
seva col•laboració perquè dugui a terme una tasca pedagògica entre els seus companys magistrats, mostrant-los la importància de difondre les resolucions i donar a conèixer la feina de l'Audiència.
És obligat assenyalar que el Gabinet continua sense tenir accés a cap base de dades de sentències, i que en aquest punt depèn de la bona voluntat de les seccions de les audiències i jutjats per obtenir les resolucions. Des del Gabinet, una vegada obtinguda la sentència i suprimides les dades personals i altres de més sensibles, es transforma la sentència en un document de format PDF per evitar possibles manipulacions i es distribueix via correu electrònic. Tot això contribueix a difondre la feina dels jutjats i millorar la imatge, rapidesa i transparència de l'Administració de justícia..
Foto: Sala de vistes del jurat
TSJ Cat Memòria 2011 80
6.4.2. Actuació institucional del Gabinet de Comunicació
Des del Gabinet de Comunicació s'han començat reunions amb el Departament de Premsa d'Interior per tal de tractar els aspectes comuns que permetin coordinar ambdós departaments a l'hora d'informar els mitjans de comunicació, especialment en l'àmbit penal.
Durant el 2011 el CGPJ ha estat treballant en la nova pàgina web dels tribunals superiors de justícia amb l'objectiu de modificar-ne el format i poder oferir un millor servei al ciutadà i als professionals. Des del Gabinet es pengen al web les sentències i resolucions d'interès, de les quals, prèviament, suprimeixen els noms i les dades personals.
6. 4.3. Programa d'activitats escolars
Depenent del Gabinet i d'acord amb el Programa d'Activitats Escolars, durant l’any 2011 han visitat el Palau de Justícia i han assistit a judicis que s'han celebrat a les sales de vistes de l'Audiència de Barcelona les següents escoles i centres: En total 1.352 persones, de 35 centres escolars, dels quals 19 són de Barcelona capital i els 16 restants de fora.
TSJ Cat Memòria 2011 81
La immensa majoria són visites de cicles d'educació secundària obligatòria i no obligatòria.
Dia 01.02.2011: Dia 09.02.2011: Dia 15.02.2011: Dia 16.02.2011: Dia 22.02.2011: Dia 23.02.2011: Dia 03.03.2011:
Dia 15.03.2011:
Dia 16.03.2011:
Dia 22.03.2011: Dia 23.03.2011: Dia 29.03.2011: Dia 30.03.2011:
Dia 04.04.2011: Dia 05.04.2011: Dia 06.04.2011: Dia 11.04.2011: Dia 12.04.2011: Dia 13.04.2011: Dia 14.04.2011: Dia 27.04.2011: Dia 28.04.2011: Dia 29/04/2011: Dia 03.05.2011: Dia 04.05.2011: Dia 23.05.2011: Dia 24.05.2011: Dia 07.06.2011: 1R TRIMESTRE: gener, febrer i març
ESCOLA ARRELS II de Solsona, ESCOLA DEL TREBALL de Barcelona, COL·LEGI LA SALLE BONANOVA de Barcelona, INSTITUT PARETS DEL VALLÈS, UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA de Barcelona, ESCOLA MARISTES DE RUBÍ ESCOLA IPSI de Barcelona, UNIVERSITAT RAMON LLULL de Barcelona, ESCOLA SAGRAT COR DE SARRIÀ de Barcelona, IES FLOS I CALCAT de Barcelona, IES FLOS I CALCAT de Barcelona, UNIVERSITAT RAMON LULL de Barcelona, ESCOLA TECNICOPROFESSIONAL XAVIER de Barcelona, 15 alumnes de cicle formatiu grau mitjà i superior 50 alumnes de cicle formatiu grau mitjà i batxillerat 60 alumnes de 1r de batxillerat 50 alumnes de cicle formatiu grau mitjà i batxillerat 12 alumnes de 3r de periodisme 54 alumnes de 2n de batxillerat 15 alumnes de 3r d’ESO 45 alumnes 3r de psicologia 23 alumnes de cicle formatiu grau mitjà 41 alumnes de cicle formatiu grau mitjà 41 alumnes de cicle formatiu grau superior 45 alumnes de 3r de psicologia 19 alumnes de cicle formatiu grau superior
2n TRIMESTRE: abril, maig i juny
INSTITUT MONTSERRAT ROIG de Terrassa, UNIVERSITAT RAMON LLULL de Barcelona, INS POBLENOU de Barcelona, INSTITUT BERNAT EL FERRER de Molins de Rei, CENTRE D'ESTUDIS POLITÈCNICS de Barcelona, ESCOLA MONTAGUT de Vilafranca del Penedès, IES ESCOLA DEL TREBALL de Barcelona, INSTITUT DE CASTELLAR de Castellar del Vallès, ESCOLA SADAKO de Barcelona, UNIVERSITAT AUTÒNOMA de Barcelona, COL·LEGI CLARET de Barcelona, IES JOANOT MARTORELL d'Esplugues de Llobregat, INSTITUT D'ARGENTONA, IL·LTRE. COL·LEGI D'AVOCATS DE BARCELONA, INS LA PINEDA de Badalona, 30 alumnes de 4t d'ESO 30 alumnes de 3r de psicologia 40 alumnes de cicle formatiu grau superior 35 alumnes de gestió administrativa 30 alumnes d'administració i finances 30 alumnes de 4t d'ESO 20 alumnes de 1r d'administració i finances 32 alumnes de 4t d'ESO i 1r de batxillerat 58 alumnes de 3r d'ESO 20 alumnes de màster en criminalística 24 alumnes de 1r de batxillerat 30 alumnes de 1r i 2n de batxillerat 20 alumnes de 1r de batxillerat 30 alumnes de curs de secretariat 20 alumnes de cicle formatiu grau mitjà TSJ Cat Memòria 2011 82
Dia 05.10.2011: Dia 17.10.2011: Dia 18.10.2011: Dia 27.10.2011: Dia 03.11.2011: Dia 04.11.2011: Dia 07.11.2011: Dia 08.11.2011: Dia 10.11.2011: Dia 22.11.2011: Dia 23.11.2011:
4t TRIMESTRE: octubre, novembre i desembre
ESCOLA SANT RAMON NONAT de Barcelona, INSTITUT THOS I CODINA de Mataró, CENTRE CATALÀ COMERCIAL de Santa Coloma de Gramenet, ESCOLA ARRELS de Solsona, ESCOLA LA MERCÈ de Martorell, ESCOLA ESPECIALITZADA LA SAGRERA de Barcelona, CENTRE D'ESTUDIS JOAN XXIII de l'Hospitalet de Llobregat, INSTITUT F. VIDAL I BARRAQUER de Tarragona, AGÈNCIA MOVEO STUDIENREISEN GMBH de Munic (Alemanya), IES LA GUINEUETA de Barcelona, UNIVERSITAT POMPEU FABRA de Barcelona, 56 alumnes de 6è de primària 50 alumnes de gestió administrativa 40 alumnes de cicles formatius 50 alumnes de 2n d'ESO 33 alumnes de 2n de batxillerat 20 alumnes de 3r i 4t d'ESO 44 alumnes de cicle formatiu grau mitjà i superior 70 alumnes de gestió administrativa àmbit jurídic 27 alumnes de dret 23 alumnes de cicle formatiu grau superior 20 alumnes de 1r de criminologia TSJ Cat Memòria 2011 83
6.5. COMISSIÓ DE VIDEOVIGILÀNCIA
La Llei orgànica 4/97, de 4 d'agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat en llocs públics, pretén conciliar la necessitat de donar protecció a les persones i als béns i el respecte als drets dels ciutadans consagrats per la Constitució.
El Reial decret 596/99, de 16 d'abril, aprova el corresponent Reglament de desplegament i execució.
A Catalunya, el Decret 134/1999, de 18 de maig, de regulació de la videovigilància per part de la policia de la Generalitat i de les policies locals de Catalunya regula la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya (CCDVC).
L'esmentada Comissió es va constituir mitjançant la Resolució de 15 de juliol de 1999, del Departament de Governació de la Generalitat.
I pel Conveni de col•laboració signat per l'Administració general de l'Estat i l'Administració de la Generalitat de Catalunya, aquesta Comissió té el caràcter d'única en l'àmbit de la comunitat autònoma.
La Comissió com a òrgan consultiu i de control en matèria de videovigilància policial a Catalunya, ha complert des d'aleshores amb la seva finalitat de vetllar perquè es garanteixi el dret a la privacitat, intimitat i la pròpia imatge dels ciutadans.
En aplicació del principi de proporcionalitat, previst a l'article 6 de la Llei orgànica 4/1997, en la seva doble versió d'idoneïtat i d'intervenció mínima, ha obligat la Comissió a establir limitacions en la utilització i l'ús de les videocàmeres, de manera que les intromissions que es produeixin en els drets a la intimitat i a la pròpia imatge siguin proporcionats a la necessitat de protegir els béns i drets constitucionalment protegits als quals serveixen les forces i cossos de seguretat.
TSJ Cat Memòria 2011 84
En tot moment, la Comissió en els seus informes ha valorat l'exigència d'existència d'un risc raonable per a la seguretat ciutadana en el cas dels dispositius fixos, i d'un perill concret, en el cas dels dispositius mòbils.
Està integrada pels següents membres:
President:
Sr. Miguel Àngel Gimeno Jubero, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Representació de la Fiscalia Superior de Catalunya:
Sr. José María Romero de Tejada, tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya
En representació de l'Administració general de l'Estat:
Sra. Isabela Pérez Nivela, advocada de l'Estat en cap a la Comunitat Autònoma de Catalunya Sra. Dolores Moran Laorden, directora de l'Àrea Funcional de Foment de la Subdelegació de Govern a Barcelona Com a vocals suplents: Sra. Noelia Calmache Rodríguez, advocada de l'Estat, coordinadora de Barcelona Sr. Iñigo Melero Serrano, cap de Secció de la Secretaria General de la Subdelegació de Govern a Barcelona
En representació de l'Administració de la Generalitat de Catalunya:
Sr. Ramon Riu i Fortuny, sotsdirector general de Qüestions Constitucionals del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya Sra. Maite Casado Cadarso, sotsdirectora general de Seguretat Interior, del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.
TSJ Cat Memòria 2011 85
Com a vocals suplents: Sra. Marta Gordi i Aguilar, advocada en cap de l'Assessoria Jurídica del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya Sra. Maria Pau Martí i González, cap de Servei de Protecció de Seguretat Ciutadana del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya
En representació de les entitats associatives dels municipis de Catalunya:
Federació de Municipis de Catalunya Vocal titular: Sra. Eugènia Revilla i Esteve, lletrada de la Federació Vocal suplent: Sra. Mònica Ruíz Aguirre, lletrada de la Federació Associació Catalana de Municipis i Comarques Vocal titular: Sr. Rafael Maria de Yzaguirre i Pabolleta, cap dels Serveis Jurídics de l'Associació Vocal suplent: Sra. Sílvia Portús i Bonet, tècnica dels Serveis Jurídics de l'Associació
Secretaris:
Sr. Manuel López Gil, en representació de l'Administració general de l'Estat Sra. María Isabel Esteban Catalán, en representació de l'Administració de la Generalitat de Catalunya Durant l'any 2011 la Comissió ha adoptat 118 acords. A continuació, en els següents quadres es classifiquen els acords en funció del cos policial, del tipus de petició sobre la qual recau l'acord i del sentit d’aquest: TSJ Cat Memòria 2011 86
En funció del cos policial que controla el sistema de videovigilància
En funció del cos policial que controla el dispositiu de videovigilància, el nombre d'acords adoptats ha estat: • • • Policies locals (dispositius fixos, mòbils i trànsit)...................91
PG-EM (dispositius fixos i mòbils)........................................21
FCSE (dispositius fixos)........................................................6
En funció del tipus de petició sobre la qual recau l'acord adoptat per la CCDVC
Acords sobre autorització de noves instal•lacions:
Cos policial
Policies locals PG-EM
Informe favorable 26 3 Informe desfavorable 2 Informe parcialment favorable 2 Informe favorable amb condicions 11 1 TOTAL 41 4
TSJ Cat Memòria 2011 87
-
Cos policial
Policies Locals Acords sobre renovació d'autoritzacions anteriors:
Informe favorable 35 Informe favorable amb condicions 1
PG-EM FCSE
4 6 Requeriment pendent de resposta 1 -
Acords sobre càmeres de trànsit:
Cos policial Informe favorable
Policies locals
10 Informe favorable amb condicions 3
PG-EM Acords sobre càmeres mòbils:
Cos policial
Tots aquests acords han estat favorables.
TOTAL 13 TOTAL 13 TOTAL 37 4 6
TSJ Cat Memòria 2011 88
En funció del sentit de l'acord pres per la CCDVC:
• • • • • • • Informe favorable...........................................................................................75
Informe favorable amb condicions...................................................................15
Informe parcialment favorable...........................................................................2
Informe desfavorable....................................................................................... 2 Requeriment pendent de resposta......................................................................1
Informe ús adequat de les càmeres mòbils........................................................13
Informe càmeres de trànsit que respecten els principis de l’LO 4/97....................10
TSJ Cat Memòria 2011 89
7. INFORME DEL PRESIDENT
La valoració conjunta i global de les dades resultants de l'activitat dels òrgans judicials de Catalunya l'any 2011 exposada fins a aquest moment permet fer-nos arribar a certes conclusions i, des d’aquestes, formular propostes concretes i identificar necessitats, cosa que es fa per tal que en tinguin esment el Consell General del Poder Judicial, el Parlament de Catalunya, el Departament de Justícia, tots els col•lectius professionals que actuen a l'Administració de justícia i l'opinió pública.
7.1. CONCLUSIONS
Foto: Sala dels Pasos Perduts És obligat assenyalar que l'any 2011, malgrat una reducció relativa respecte de 2010, s'ha mantingut un altíssim mòdul d'entrada d'assumptes en el conjunt de les diferents jurisdiccions, a conseqüència de la situació de crisi econòmica que afecta el nostre país, que supera àmpliament els mòduls establerts pel CGPJ com a assumible per a les diverses topologies de jutjats. El mòdul mitjà d'entrada civil se situa en el 165 %, mercantil en el 168 %, social en el 127 %, penal en el 114 %, contenciós administratiu en el 111 %, i en judicis de faltes d'instrucció en el 215 % - sens perjudici d'assenyalar que altres jurisdiccions no arriben als mòduls d'entrada. Les conseqüències d'aquesta sobredemanda són conegudes i adquireixen la forma de disfuncions, retards i mala qualitat del servei.
TSJ Cat Memòria 2011 90
En aquest sentit, la taxa de litigiositat s'ha situat en valors pràcticament idèntics als de 2008, seguint per sota de la mitjana espanyola.
210 205 200 195 190 185 180 196 EVOLUCIÓ DE LA TAXA DE LITIGIOSITAT CATALUNYA 204,7 ESPANYA 199 194,5 191,69 191,6 183,8 182,22 2008 2009 2010 2011
Però per primera vegada en molts anys s'ha aconseguit resoldre més assumptes que no pas els ingressats, fet que dóna lloc a una reducció dels assumptes pendents i que cal atribuir -i agrair- a l'esforç conjunt de tot el personal judicial. En aquest sentit, cal considerar jurisdiccions creixement com de de a les les espectacular l'increment absolut en totes les executòries resoltes i que permet, en general, detenir la insostenible corba de executòries registrada els darrers anys.
EVOLUCIÓ DEL TOTAL D'EXECUTÒRIES RESOLTES A CATALUNYA 2010-2011
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0 2010 2011 Civil Penal Jutjats de 1a Jutjats mercantils Jutjats de violència contra la dona instància Jutjats de família Civil Penal Jutjats de 1a instància i instrucció Civil Penal Jutjats d’instrucció Jutjats penals Jutjats de menors Jutjats Jutjats contenciosos socials administratius A.P.
TSJ. Sala Seccions Contenciosa penals Administrativa TSJ Cat Memòria 2011 91
DURADA MITJANA ESTIMADA DELS ASSUMPTES EN ELS ÒRGANS DE CATALUNYA (EN MESOS) ÒRGAN 2010 2011 Jutjats de 1a instància Jutjats de mercantils 6,2 13,5 4,8 13,2
Una altra traducció de l'esmentat esforç es visualitza en l'apreciable reducció del temps de jurisdiccions emblemàtiques com primera instància i mercantil..
resposta en Aquesta altíssima entrada d'assumptes és d'encara més difícil de gestionar per la política de contenció de la despesa pública adoptada pel Govern de la Generalitat de Catalunya el mes de juny de 2010, i els crònics problemes d'inestabilitat del personal en tots els àmbits judicials a Catalunya, així com pel manteniment de les estructures organitzatives de l’AJ. Enfront d'això, l'esforç i la dedicació personal de la major part dels jutges i magistrats i del personal judicial en general —les cotes de resolució dels quals ja fa anys que són pràcticament al límit— són clarament insuficients com a resposta.
Des d'una altra perspectiva, l'anunciada modernització de l'oficina judicial i la seva adaptació a les directrius imposades per la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica del poder judicial, continua sent una assignatura pendent, sense avenços notoris (efectius) en la matèria al llarg del 2011.
TSJ Cat Memòria 2011 92
En relació amb els mitjans materials i per les mateixes raons, l'esforç inversor del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha decrescut, de manera que no s'han iniciat nous edificis judicials i, per contra, s'ha alentit el ritme de les existents. Igualment, tot i que el Departament de Justícia ha manifestat reiteradament la seva voluntat de modernitzar l'oficina judicial, la seva traducció a la pràctica ha estat lenta al llarg de 2011.
Implantat en exercicis passats el mòdul d'entrada, registre i repartiment del projecte e-justícia.cat, els desenvolupaments i aplicacions següents no han arribat de manera apreciable, per la qual cosa queda pendent la substitució del programa Temis 2 per aquest nou programa integral de gestió processal que es pretén.
En matèria de personal, la congelació en la creació de noves oficines judicials adoptada pel Ministeri de Justícia, unit al normal desenvolupament de les convocatòries acordades al seu dia pel CGPJ ha permès, pel que fa a jutges, un índex de cobertura inusual en el territori, ja que han estat destinats a òrgans judicials a Catalunya nombrosos alumnes de l'Escola Judicial per les diverses vies d'accés a la funció judicial. Tot i els indubtables beneficis que reporta el fet que les places judicials existents a Catalunya siguin servides per jutges de carrera, no pot ocultar que l'adequació de la planta judicial a la demanda de justícia per part del ciutadà no està equilibrada.
% MAGISTRATS I JUTGES TITULARS I SUBSTITUTS 2011 TITULARS 72 % SUBSTITUTS I SUPLENTS 28 %
TSJ Cat Memòria 2011 93
Per contra, és negativa la valoració de l'índex de cobertura dels secretaris judicials, amb un cos que concentra significativament les seves vacants a Catalunya. Els nous secretaris judicials destinats són clarament insuficients, fet que obliga a una extensa utilització de l'interinatge, que arriba al 35 % de l'actuació de l'esmentat cos.
% SECRETARIS TITULARS I SUBSTITUS 2011 Secretaris titulars 65% Secretaris substituts 35%
I de retrocés clar pot definir-se la política de personal seguida pel Departament de Justícia. Sense deixar de reconèixer el marc general de contenció de la despesa pública determinat pel Govern de la Generalitat de Catalunya en l'actual conjuntura econòmica, la congelació de processos de selecció, les limitacions en la cobertura d'interinatges, la retirada dels reforços i el lapse temporal de cobertura de les baixes han dificultat apreciablement el funcionament de les oficines judicials. Al costat d'això, la formació dels funcionaris interins és escassa i suposa una dificultat afegida. En resum, cal insistir en el fet que formació i estabilitat dels funcionaris són ítems irrenunciables i per això és necessari emprendre una política activa en l'esmentat àmbit.
És des d’aquesta perspectiva des de la qual cal contemplar-se, que si és possible encara adquireix major valor, l'al•ludit esforç del personal judicial capaç de resoldre més assumptes que els ingressats, i que es reflecteix en la reducció d'assumptes pendents.
7.2. PROPOSTES
Des de les conclusions expressades, així com de la percepció que el bon funcionament de l'Administració de justícia és una reclamació social i una necessitat imperiosa per a l'adequada marxa de l'economia, per al crèdit internacional del país i per al manteniment de l'Estat de dret, és evident la necessitat d'una actuació multivalent, aprofundint i continuant en les reformes i canvis empresos en l'Administració de justícia a Catalunya, que considero que hauria de concretar-se en: TSJ Cat Memòria 2011 94
La modernització de l'oficina judicial. Promulgades les reformes processals que havien de portar a la implantació de la nova oficina judicial i provada aquesta en diverses experiències pilot, el següent pas ha de ser que progressivament s’implanti a Catalunya segons el que es va acordar entre el Departament i la Sala de Govern d'aquest Tribunal -en especial quant a serveis comuns, reivindicació usual pels col•lectius professionals- i, derivat d'això, la confecció de les RPT, qüestió clau per a l'èxit de la reforma.
Això sens perjudici que cristal•litzin els designis legislatius que advoquen per la creació de tribunals d'instància, oficina judicial que permetria la creació de noves places de jutge o magistrat sense necessitat de dotar-los d'especial suport de personal auxiliar.
En tot cas, ha de fer-se esment de les experiències dutes a terme en altres territoris, que permeten concloure que la nova oficina judicial necessita dos elements per a la seva eficàcia: 1. La possibilitat que la Sala de Govern resolgui els conflictes entre els magistrats i els directors de serveis comuns i 2. Un expedient digital que en permeti la utilització simultània per part dels magistrats i les diferents unitats de la NOJ.
Respecte dels judicis de faltes, cal crear un registre de condemnes de faltes, per aplicar de manera coherent les reformes legislatives i intentar pal•liar el problema dels multireincidents, especialment en furts.
Continuació dels plans inversors en edificis i equipaments necessaris. Malgrat el conegut mal moment per a les inversions públiques, cal més que mai continuar l'esforç inversor iniciat a fi que, precisament, el ja fet no caigui en la infrautilització. Específicament, cal un esforç superior en mitjans informàtics i telemàtics que permetin la interconnexió definitiva de la informació entre tots els jutjats, les comunicacions telemàtiques com a mètode ordinari i un programa de gestió intel•ligent que interrelacioni els serveis comuns i les UPAD, ja que d'altra manera la nova oficina judicial no serà viable, i en aquest punt cal qualificar-se el sistema Temis -utilitzat pels òrgans judicials- com a obsolet, de manera que és urgent i imprescindible un nou sistema informàtic judicial, que respongui amb quantitat i qualitat als requeriments de la societat a la justícia.
TSJ Cat Memòria 2011 95
Insistint en una temuda aturada inversora, cal deixar clar que aquesta constituiria un gran error, ja que l’actual crisi ha servit per demostrar palesament que destinar diners i recursos a la justícia no és pas una despesa, sinó una inversió. Perquè estalviar salaris de tramitació a l'Estat si els procediments laborals es resolen abans és invertir. És també invertir evitar tancaments d'empreses i més atur si aquestes aconsegueixen cobrar els seus crèdits impagats en un temps raonable. I és igualment invertir aconseguir evitar els danys de tota mena que els delinqüents amb procediments en marxa puguin cometre entre que s'inicien i finalitzen.
I fins i tot assumida si s’escau com a inevitable la retallada pressupostària, s’ha d’aplicar des de paràmetres d'eficiència, triant bé on es retalla i on no, i coneixent la naturalesa de l'Administració de justícia catalana, qüestió no sempre observada pel Departament de Justícia. Així ho ha demostrat l'aplicació de les mesures de pròrroga pressupostària i la limitació de cobertura de places vacants en que s’hi disposen, que han donat lloc a retallades sobre retallades atesa la mobilitat estructural de les plantilles judicials i la mala i consolidada solució anterior de cobrir necessitats estructurals amb mesures de reforç, amb el resultat de sensibles repercussions en el servei i un malestar generalitzat entre el personal judicial.
La consecució d'una major cobertura de les places judicials a Catalunya –jutges, fiscals, secretaris i
personal auxiliar. L'Administració de Justícia a Catalunya necessita personal, però personal qualificat i estable.
Fan falta jutges i fiscals. Fan falta secretaris – cada vegada són més els procediments on aquests actuen amb competències pròpies. I fan falta gestors, tramitadors i personal d'auxili.
Tot i que tendeix a centrar-se el problema en jutges i magistrats, la qüestió és igualment important quant als secretaris judicials -atès el pes competencial guanyat per aquests en les darreres reformes processals- i quant al personal auxiliar, ja que no n’hi ha prou amb nous edificis ni millores de mitjans materials si no s’acompanyen d'aquest personal qualificat que els faci funcionar de manera estable.
TSJ Cat Memòria 2011 96
En aquest sentit, és inassumible per al servei que s'hagin eliminat molts dels plans de reforç dels jutjats, ja que la plantilla d'aquests jutjats hauria d’haver-se incrementat els últims anys atesa la litigiositat suportada, i si no es va fer va ser perquè s’havien fixat uns plans de reforç que compensaven aquestes necessitats estructurals, així com que aquesta ja insuficient plantilla auxiliar fixada per la llei, no es cobreixi ni tan sols de manera completa.
Igualment cal assenyalar com a dèficit que les vacants que es produeixen no es treguin a l'oferta d'ocupació pública i que les que es cobreixen ho siguin fonamentalment amb personal interí que no té suficient capacitació tècnica, la qual cosa s'evitaria no només amb els plans de formació ja desplegats per la Conselleria de Justícia, sinó amb la creació de borses d'interins per a cada ordre jurisdiccional conformades d’acord amb l'experiència laboral dels aspirants.
Igualment, considero que ha d'establir-se algun sistema que permeti als jutges i magistrats intervenir d’alguna manera en les peticions de funcionaris interins, mesures de reforç de plantilla o incoació d'expedients per rendiment insuficient o falta de capacitat, ja que actualment no es preveu cap intervenció en aquests casos, amb la qual cosa se’ls allunya del que passa en el propi òrgan judicial, com si es tractés d'una cosa aliena, però sense eximir-los de la responsabilitat que se’n pogués derivar com a conseqüència del seu anormal funcionament.
Finalment seria convenient introduir, com a criteri valoratiu del personal interí, eventuals informes favorables o mencions meritòries per la seva dedicació o esforç desenvolupat en el compliment de les seves tasques.
Una política clara de personal al servei de l'Administració de justícia i dignificadora de la funció
judicial. Íntimament lligat amb el punt anterior, considero necessària una política clara de personal, tema que resta pendent. Titularitat i estabilitat constitueixen els seus objectius irrenunciables, i és desitjable que, complint-se les previsions del nou Estatut d'autonomia, l'Administració autonòmica adquireixi majors competències en aquest àmbit per acostar al territori les decisions més transcendents i poder solucionar les disfuncions existents actualment. Mentrestant, és exigible que les competències que ja es tenen (pràcticament íntegrament respecte del personal interí) s'exerceixin de manera més eficaç.
TSJ Cat Memòria 2011 97
De manera més pròxima, seria desitjable una flexibilització del Decret aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya sobre la contenció de la despesa pública en matèria de personal de l'Administració de justícia per la negativa incidència que ha tingut en el servei públic.
Igualment, caldria la consolidació com a plantilla del personal de reforç que hi ha actualment en serveis comuns, deganats i registres civils, ja que es tracta de situacions estructurals, sens perjudici, en el cas d'aquests últims, del que pugui disposar-se si es desjudicialitzen els registres civils, i activar els processos de reordenació de plantilles de manera que s'adeqüi a les càrregues de treball.
L'adaptació del mapa judicial i de la planta judicial als requeriments de la demanda per assimilar la
ràtio jutge/habitant a les mitjanes europees. Això coincideix en el temps amb els designis legislatius sobre un canvi estructural organitzatiu dels tribunals sobre la base de tribunals d'instància que permetin racionalitzar recursos, evitar conflictes de competències, abordar els problemes de substitució entre els membres de la carrera judicial, així com facilitar la unificació de criteris jurisdiccionals i l'especialització i que considero que ha de ser el camí que cal seguir.
Atenent l'esmentada tasca, considero necessari en tot cas tenir en compte: a.
Que el mòdul d'entrada d'assumptes després de les reformes processals portades a terme per la Llei 13/2009 ha de patir un procés de revisió, de manera que distingeixi entre el que raonablement pot resoldre un jutge anualment perquè s'atribueixin a la seva exclusiva competència, dels que podrien ser absorbits per l'òrgan, entenent com a tal l'oficina judicial.
b.
Que quant a la utilització del mòdul com a barem per a la creació de nous òrgans, haurem de distingir entre l'entrada d'assumptes afectada per una circumstància excepcional d'una altra que pel seu manteniment en el temps esdevé – si no es modifiquen les condicions d'accés a la justícia- estructural.
c.
Ara bé, això sens perjudici de demanar la creació de nous òrgans judicials, reiterant la creació mínima dels òrgans judicials ja exposats en la Memòria de l'exercici 2010.
TSJ Cat Memòria 2011 98
En paral•lel, haurien de recordar-se amb la suficient agilitat les mesures de reforç necessàries per a aquelles situacions ja insuportables o d'augments de càrregues de treball conjunturals o estacionals.
En virtut d'aquests paràmetres únics dels quals podem partir de moment, així com del funcionament real d'alguns partits judicials, els jutjats i places judicials d'urgent creació serien els següents segons el nostre parer:
L'impuls a les reformes legislatives que circumscriguin la intervenció judicial en els seus justos
termes, acabant amb la gratuïtat en alguns àmbits, reduint l'accés als recursos, potenciant sistemes preventius de resolució de conflictes i extraient dels jutjats i tribunals assumptes que poden resoldre's en altres àmbits (Registre Civil, jurisdicció voluntària, excepte família i certes faltes penals).
7.3. NECESSITATS
En un nivell inferior de detall i derivat dels informes emesos pels presidents de les Sales del Tribunal Superior de Justícia, de les audiències provincials i de la magistrada degana de Barcelona, s'exposaran a continuació concretes necessitats de planta, personal o equipaments - sens perjudici d’un major detall en els annexos territorials que conté aquesta memòria-, expressats per territoris i òrgans judicials.
TSJ Cat Memòria 2011 99
7.3.1. BARCELONA
TSJ DE CATALUNYA.
Pel que fa a la Sala Social, tenint en compte que té una entrada d'assumptes pròxima als 9.000 recursos de suplicació anuals, a més dels recursos de queixa i demandes d'instància, i que la plantilla es compon de 25 magistrats i un president, es considera imprescindible per al bon funcionament que es creïn quatre noves places de magistrat fonamentalment tenint en compte el gran nombre de noves competènciesque li atribueix la Llei de l'ordre social de la jurisdicció i la problemàtica creada per la situació de crisi en què ens trobem. La Sala no té en aquest moment cap reforç i disposa d'un sol magistrat suplent. Igualment, i pel que fa a les necessitats materials, cal ampliar les dependències de la Sala per tal de dotar de despatxos individuals de treball els magistrats de la Sala. Així mateix, caldria introduir millores en el sistema informàtic.
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
El nombre de magistrats es mostra clarament insuficient per a una resposta admissible. En l'ordre civil, resulta ineludible la creació d'una quarta plaça per a la secció 19a i d'una cinquena plaça que s’anés implantant de manera gradual en les diferents seccions. Es considera convenient que l'increment s'iniciï amb la dotació d'una plaça per a la jurisdicció de dret de família i sengles places per reforçar les seccions 1a, 16a i 17a. En l'ordre penal, el mateix Consell General del Poder Judicial ha identificat la necessitat d'incrementar en onze magistrats el nombre dels que desenvolupen funcions jurisdiccionals a les seccions penals de l'Audiència Provincial de Barcelona (un 25 % més que l'actual dotació). En tot cas, la creació de la cinquena plaça a la Secció 6a esdevé inajornable, no només en consideració al nombre d'assumptes entrants i el temps de resposta, sinó tenint en compte també les importants disfuncions que produeix per a la conformació de la Sala el fet que el seu president desenvolupi les funcions governatives pròpies de la Presidència de l'Audiència Provincial.
TSJ Cat Memòria 2011 100
Atesa la coneguda renúncia temporal a la construcció d'un nou edifici, considero necessari un compromís clar per superar les deficiències que pateix la seu actual.
Resulta així evident la necessitat de: • acabar les obres de rehabilitació del Palau de Justícia; • millorar les condicions de salubritat de l'edifici; • previstos; dotar de despatxos individuals els magistrats, per afavorir-ne l’aïllament i productivitat. Aquesta necessitat és particularment urgent respecte dels magistrats de seccions penals, atès que la celebració de judicis orals els obliga a l'organització de la seva agenda de treball a la seu judicial, i els despatxos col•lectius dificulten el rendiment en l'eventualitat de suspensions o conformitats en els judicis orals inicialment • hauria dotar-se l'edifici d'una nova sala d'audiència de gran capacitat, ja que el nombre de causes amb Jurat i l'augment de macrojudicis de llarga durada mostren la insuficiència de la sala polivalent per atendre les necessitats de l'Audiència Provincial, • i que les sales d'audiència de les diferents seccions penals vinguin dotades –totes elles- d'un sistema de videoconferència amb pantalles de grans dimensions que faciliti la realització satisfactòria –sense paralitzacions derivades de compartir un mateix equip i en condicions idònies de visió i so- de les proves personals que resultin afectades, considerant que la seva instal•lació seria ràpidament compensada no només des de la consideració de l'esforç personal, del qual alliberaria molts col•laboradors de la justícia (testimonis o perits), sinó atenent també a un criteri exclusivament econòmic, si tenim en compte les despeses de desplaçament (transport, allotjament, dietes, etc.) que s'evitarien a l'Administració pública.
TSJ Cat Memòria 2011 101
Atès que és evident l'augment del nombre de casos que correspon enjudiciar al Tribunal del Jurat, no resulta assumible eliminar totalment els plans de reforç de què estava dotada l'oficina, més que més apreciant la insuficiència del personal de plantilla de què disposa (2 gestors, 2 tramitadors i 2 auxilis).
La necessitat es fa més visible si s'observa que està complet el calendari d'assenyalaments de l'any 2012, de manera que caldrà iniciar l'enjudiciament paral•lel de dos processos en diverses setmanes de l'any, per evitar amb això que les causes amb pres que ingressin a partir d'ara puguin veure's posposades més d'un any. És molt freqüent que aquests processos, que en gran nombre tenen acusats a la presó provisional, es demorin més que no pas si fossin enjudiciats per les seccions ordinàries de l'Audiència Provincial. Aquesta circumstància resulta inacceptable i lesiva per als drets fonamentals, raó que fa urgent la dotació de mitjans personals que permetin el funcionament simultani de les dues sales de jurat de manera continuada.
En tot cas, seria convenient augmentar el nombre de places de jutges d'adscripció territorial, la qual cosa permetria atendre els sempre necessaris reforços de jutjats o les baixes de llarga durada d'algun dels seus titulars, amb jutges que tenen una capacitat i habilitat contrastada.
BARCELONA CIUTAT
Tot i el notori avenç que va suposar l'entrada en funcionament de la Ciutat de la Justícia, subsisteixen disfuncions, la principal i més endèmica de les quals és el deficient funcionament del sistema informàtic. És habitualment lent per a la feina diària i per fer consultes dins del mateix sistema, així com per a les connexions amb la intranet del Consell General del Poder Judicial i amb les bases de dades jurídiques.
TSJ Cat Memòria 2011 102
Es manté la problemàtica dels jutjats de guàrdia de la Ciutat de la Justícia, que tenen un espai molt reduït, amb una estructura molt incòmoda i poc pràctica per treballar. Cal un nou disseny de les oficines judicials i dels diferents despatxos dels jutjats de guàrdia.
No s'ha fet una previsió de suficient espai per als serveis comuns a la planta baixa dels diferents edificis. Això suposarà, en un futur, conflictes en el control de les persones que hauran de pujar a les plantes superiors, ja que a dia d'avui ja no queden espais disponibles per ampliar els serveis comuns que calen.
Les oficines judicials dels jutjats de primera instància i dels jutjats mercantils no tenen prou espai per a l'arxivament de tràmit, la qual cosa obliga a tenir l'arxiu a les plantes destinades a arxius generals, fet que provoca haver de demanar, de manera contínua, el trasllat de causes dels arxius als jutjats, la qual cosa no es fa amb la diligència necessària.
Malgrat aquest importantíssim augment de treball, no s'han atès les peticions de la Junta de Jutges, ja que els últims jutjats de primera instància que es van crear a la ciutat de Barcelona ho van ser l'any 1999 (jutjats núm.
56, 57 i 58). Els primers jutjats mercantils es van crear el setembre de 2004, i posteriorment, els anys 2005, 2007, 2008, i els dos últims l’any 2010. Tot això obliga els jutges a treballar molt per sobre de la càrrega de treball fixada per a aquests jutjats, de manera que arriba a resultar insostenible l'actual situació, que dificulta l'exercici de l'activitat jurisdiccional amb la dignitat i eficàcia que seria desitjable. La primera conseqüència és el retard en els assenyalaments, que han passat de fer-se de dos/tres mesos a uns sis mesos, cosa que implica una important dilació en el funcionament de l'Administració de justícia.
Resulta imprescindible la pròrroga dels reforços de tota mena disposats per als jutjats mercantils, atesa l'entrada d'assumptes. En aquests mateixos jutjats, cal avançar en el desenvolupament del sistema de notificació electrònica als administradors concursals que permeti fer-los les notificacions d'aquesta forma, per a la qual cosa resulta indispensable que el sistema de notificació, a més, permeti adjuntar documents a la notificació.
TSJ Cat Memòria 2011 103
Quant als jutjats penals, se supera en més de 150 assumptes el mòdul fixat pel CGPJ, que puja a 450 assumptes per jutjat. I quant als judicis ràpids, que haurien d'assenyalar-se dins dels quinze dies següents a l'entrada de les diligències al jutjat de guàrdia, s'estan assenyalant en aquest moment per al mes de novembre de 2012, és a dir, amb un retard de sis mesos. Pel cap baix cal crear sis jutjats penals més.
Quant als jutjats penals d'executòries, el volum d'entrada i de tràmit d'assumptes exigeix mantenir les mesures de reforç, que ja ha estat reduïda a la meitat el febrer de 2012. La plantilla de cada jutjat s'ha vist reduïda amb les mesures restrictives aplicades pel Govern de la Generalitat en matèria de personal. Han cessat dos funcionaris de reforç a cada jutjat, que en realitat havien de ser plantilla estructural, tenint a més en compte que des de l'any 2009 s'ha anat reduint el reforç cessant funcionaris de cada jutjat. En aquests jutjats cal que s'instauri en el sistema informàtic un sistema d'alertes relatives al compliment de les penes i una oficina comuna de presentació d'escrits i, en definitiva, es considera imprescindible que es creïn dos nous jutjats especialitzats en executòries de manera immediata, així com un servei comú d'executòries penals previst per a la nova oficina judicial.
Pel que fa als jutjats socials, cal assenyalar que els situats a l’edifici de la ronda de Sant Pere, núm. 41, continuen sense el necessari control de seguretat, a excepció d'un vigilant de seguretat i un mosso d'esquadra, i hi manca l'arc detector de metalls. A més, en el mateix edifici hi ha oficines privades alienes a l'Administració de justícia.
En general, el seu sistema informàtic planteja molts problemes, hi ha una clara deficiència de mitjans tècnics, en particular en el sistema informàtic. Aquest problema és particularment urgent a l'edifici del núm. 52 de la ronda de Sant Pere, que pateix constants desconnexions i gran lentitud del programa de tramitació, ja que rep el senyal dels altres edificis de jutjats per ràdio.
Cal un important increment del nombre de magistrats dels jutjats contenciosos administratius -no així de personal ni secretaris judicials-, ja que resulta evident la incapacitat de poder absorbir el volum de treball abans indicat.
Quant als jutjats de menors, cal crear un servei comú d'execució de sentències, per gestionar millor la refosa de mesures educatives i dotar els jutjats de més aparells de videoconferències per poder celebrar els judicis i evitar desplaçaments dels educadors i altre personal dels centres de menors.
TSJ Cat Memòria 2011 104
BARCELONA PROVÍNCIA
Quant als jutjats unipersonals ja s'ha indicat, per remissió a la sol•licitud expressada en la Memòria de l'exercici 2010, els òrgans de nova creació que es consideren necessaris per donar una resposta satisfactòria a la demanda de servei.
7.3.2. GIRONA
GIRONA PROVÍNCIA
Considero necessària i urgent la posada en marxa del Servei Comú d'Execució Penal dels Jutjats de Girona i de Figueres, que aglutini l'efectivitat del que s’hagi resolt i alleugereixi els òrgans judicials de l'esmentat tràmit perquè puguin dedicar-se al judici oral i a dictar sentencies.
Quant als jutjats unipersonals ja s'ha indicat, per remissió a la sol•licitud expressada en la Memòria de l'exercici 2010, els òrgans de nova creació que s'estimen necessaris per donar una resposta satisfactòria a la demanda de servei.
TSJ Cat Memòria 2011 105
7.3.3. LLEIDA
• • •
LLEIDA CIUTAT
Ha d'assenyalar-se la conveniència de reforçar tres àmbits que es consideren claus per a l'adequat funcionament dels òrgans judicials: Secció Civil de l'Audiència Provincial, Jutjat contenciós administratiu i Jutjats socials.
La proposta que es fa en aquests tres àmbits és la de procurar uns reforços puntuals, per períodes de sis mesos, que en permetrien l’actualització amb un cost molt raonable.
LLEIDA PROVÍNCIA
Quant als jutjats unipersonals ja s'ha indicat, per remissió a la sol•licitud expressada en la Memòria de l'exercici 2010, els òrgans de nova creació que s'estimen necessaris per donar una resposta satisfactòria a la demanda de servei. TSJ Cat Memòria 2011 106
7.3.4 TARRAGONA
En aquesta circumscripció, ha d'assenyalar-se, en termes generals, una infradotació d'òrgans molt vinculada a la falta de valoració del factor poblacional estacional en les polítiques de creació d'òrgans i dotació de plantilles orgàniques.
Recordem que la província té més de 140 quilòmetres de costa, fet que suposa que en èpoques de vacances la població pot arribar a doblar la censada en alguns partits -per exemple, al Vendrell i Amposta.
TARRAGONA CIUTAT
Creació del Servei Comú d'Actes de Comunicació a Tarragona i del Servei Comú d'Executòries Penals per als jutjats penals de Reus i de Tortosa.
El manteniment del reforç als jutjats socials i l'establiment d'un reforç del Jutjat Mercantil.
TARRAGONA PROVÍNCIA
Creació dels Serveis Comuns d'Actes de Comunicació al Vendrell i del Servei Comú d'Executòries Penals per als jutjats penals de Reus i de Tortosa.
Quant als jutjats unipersonals ja s'ha indicat, per remissió a la sol•licitud expressada en la Memòria de l'exercici 2010, els òrgans de nova creació que es consideren necessaris per donar una resposta satisfactòria a la demanda de servei.
TSJ Cat Memòria 2011 107
8. ANNEXOS TERRITORIALS
8.1. TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
8.1.1. SALA CIVIL I PENAL DEL TSJ DE CATALUNYA
(Informe presentat per l’Excm. Sr. President de la Sala Civil i Penal, Miguel Ángel Gimeno Jubero.)
8.1.2. SALA SOCIAL DEL TSJ DE CATALUNYA
(Informe presentat per l’Il•lm. Sr. President de la Sala, José de Quintana Pellicer.)
8.1.3. SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TSJ DE CATALUNYA
(Informe presentat per l’Il•lm. Sr. President de la Sala, Emilio Berlanga Ribelles.)
TSJ Cat Memòria 2011 109
8.2. AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
(Informe presentat per l’Il•lm. Sr. President de l'Audiència Provincial de Barcelona, Pablo Llarena Conde.)
8.3 AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA
(Informe presentat per l’Il•lm. Sr. President de l'Audiència Provincial de Girona, Fernando Lacaba Sánchez.)
8.4 AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA
(Informe presentat per l’Il•lm. Sr. President de l'Audiència Provincial de Lleida, Francisco Segura Sancho.)
8.5.- AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA
(Informe presentat per l’Il•lm. Sr. President de l'Audiència Provincial de Tarragona, Javier Hernández García.)
8.6.- JUTJAT DEGÀ DE BARCELONA
(Informe presentat per la Il•lma. Sra. Magistrada Jutgessa Degana de Barcelona, Sra. Maria Josep Feliu Morell.)
TSJ Cat Memòria 2011 110