Transcript Història i evolució del concepte de ciutadania

EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA
HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE
DE CIUTADANIA
Joaquín Valdivielso
Índex
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Aparició del concepte a Occident: la
politeía grega
L’evolució greco-romana
La primera modernitat
La Il·lustració i les revolucions
La visió lineal-progressista de ciutadania
Tres models generals de ciutadania
1. Aparició del concepte politeía
la crisi del model arcaïc de virtut
La crisi social del s. VII a.C. a la Grècia
arcaica: conflictes entre l’aristocràcia i la
oligarquia
 Hesíode i les edats dels homes, Simònide,
Teognis, Píndar, defensa de la classe
dominant amenaçada
 El aristós cerca noves bases on legitimarse a un escenari canviant: L’heroi de
l’épos, la excel·lència i diké, es transforma
en el «millor» dins de l‘oikos

1. Aparició del concepte politeía
instauració de l’espai cívic
Auge d’activitats demiúrgiques
 El comerç en les ciutats litorals de les
colònies
 Transformació del mètode d’ensenyament
del saber: aparició de la filosofia
 Consciència de l’autoconstitució
 Draco: La reforma dels hoplites
 Solón: codi com a lleis (nomoi) objectives,
públiques, fixes (dikaiosyne v. diké)

1. Aparició del concepte politeía
l’Àgora, koiné hestía, llar comuna

Reformes de Solón, Clísthenes, Efialtes,
Temístocles i Pericles a Atenes
1. Aparició del concepte politeía
Consolidació de la democràcia, s. V a. C.







Tres pilars: Consell, tribunals, Assemblea
Magistratures rotatives
Sorteig i representació combinats
Legalisme i juridificació: La fama heroica es
transforma en competició per als honors cívics a
través del discurs bell
Ostracisme: rebuig del personalisme
Del principi gentilici al principi territorial: el
demos substitueix al clan, la participació en el bé
públic als llinatges
Exclossos metecs, esclaus, dones
1. Aparició del concepte politeía
L’ideal de ciutadà






Isonomía: garanties positivades en la llei
Isegoría, parrhesía: «Qui dessitja parlar?»
Isotés: remuneració de l’Assemblea
polités en oposició a l’idiótes, al insociable
eleuthería: 1) autosuficiència del ciutadà
independient amb areté, contra la servitud o
l’esclavatge; 2) autogovern de la pólis; 3) domini
de la llei contra faccions i interessos individuals
Virtuts: valor, prudència, pietat, justícia, saviesa,
amistat
1. Aparició del concepte politeía
L’ideal de ciutadà segons Aristòtil
“De totes les coses, en efecte, el poble s’ha
fet amo a si mateix, i tot ho governa
mitjançant votacions de decrets i als
tribunals, on el poble es sobirà.”
“Un ciudatà es defineix més que res per
tenir el tret de participat en les funcions
judicials i en el govern [...]. Així, doncs, es
clar qui és el ciutadà: qui té la potestat de
participar en la funció deliberativa o
judicial.”
1. Aparició del concepte politeía
Esparta
Tres grups: homonioi, espartiates
guerrers; hilotas dependents, i perioikoi,
perifèrics
 Apella o assemblea d’espartiates, un
tribunal gerontocràtic o gerousía, cinc
funcionaris o èfors, dos reis, militar i
religiós
 Austeritat marcial i comunitat d’infants
 Model viril de ciutadania i de règim estable
fins al segle XVIII

1. Aparició del concepte politeía
Les tipologies polítiques
Heròdot: discussió sobre oligarquia,
monarquia, i isonomia
 Tucídide: Atenàgores recomana un règim
mixt de govern (politeía)
 Sofistes: tothom potser ciutadà
 Sòcrates: la tècnica ciutadana, restringida
 Plató: reacció aristocràtica intel·lectualista
 Aristòtil: règim mixt és superior a la
democràcia, degenerada

1. Aparició del concepte politeía
Aristòtil: Poder cívic
Autoritat convencional i limitada
 Assegura l’estabilitat
 Condicions: nombre mitjà d’habitants
 Diferent de l’autoritat natural del marit
sobre la seva dona, o amo sobre esclau
 Home, animal polític, zoon politiké
 Condició: Skolé, temps lliure, oci
 Vita activa, màxim bé mundà, excel·lència
humana

2. Evolució grecorromana
Escoles helenístiques: Kosmopolités
Domini macedoni sobre Grècia
 Creixement de les filosofies de la vida i les
religions populars
 Pèrdua progressiva d’hegemonia dels
ideals ciutadans com a segona naturalesa
 Revaloració: autodomini v. autogovern
 Concepció post-cívica del ciutadà: ciutadà
universal sota una concepció abstracta

2. Evolució grecorromana
Roma republicana, s. II-I a. C.
Societat classista amb tres ordres
 Senat i cònsols restringits a l’aristocràcia
 Assemblees populars, comita centuriata,
limitades als patricis, de la patria, nobles o
als cavallers; equestri
 Els no ciutadans participen del concilium
plebis, una assemblea fiscalitzada per un
tribú, amb molt poques atribucions
 Visió cíclica d’evolució dels règims (Polibi)

2. Evolució grecorromana
L’ideal romà del ciuis





Politeía: Res publica
República moderada, temperada, alabada per
Escipió, Ciceró, Sèneca, Marc Aureli
lex ja no és la convenció grega, expressa els
mores maiorum, els costums ancestrals que
guien les assemblees i el senat
Esparta, model de moderació, coratge, concòrdia,
«com d’origen diví més que no humà».
Virtus viril guerrera del que s’autogoverna
2. Evolució grecorromana
Cap a la roma cristiana
Influència de l'estoïcisme en vers una
noció abstracta de lex i de deure
 Expansió imperial i difumini de les
distincions entre ciutadans i no ciutadans
 Èmfasi en el món interior o ultraterrenal
 Oikoemene, ciutat de tots universal
 Ciutat de Déu (Sant Agustí) en oposició a
la ciutat dels homes

3. Primera modernitat
Les ciutats medievals tardanes
Ciutadania com a un privilegi d’un nucli de
població respecte d’un senyor, rei feudal o
bisbe (p. ex., dret foral, “burgos”, etc.)
 Ciutadà és sempre súbdit excepte els
senyors dels territoris amb privilegis
 Classicisme escolàstic i renaixentista (s.
XII-XIII fins a XVI): recuperació de l’ideal
grec a través d’Aristòtil i els moralistes i
historiadors romans (Tomàs d’Aquino,
Marsili de Pàdua)

3. Primera modernitat
Les repúbliques italianes renaixentistes





Revitalització de la vida cívica urbana: creixent
autogovern, integració dels gremis, creació dels
parlamenti i comunes.
Ideal de la civilità: llibertat i autogovern
Virtú, secularització de la virtut estoica i oposició
amb la virtut cristiana, que desprotegeix al
ciutadà fora de la república
Autodisciplina, austeritat, honestedat, laboriositat
patriotisme, senzilla pietat, predomini del interès
públic
Contraposició entre inestabilitat i vulnerabilitat
pròpia i la llibertat de Roma/Esparta
3. Primera modernitat
Les monarquies absolutistes
Oposició entre monarquia i república,
entre súbdit i ciutadà
 Unificació de la llei sota una única
autoritat: utilització del terme ciutadà com
a condició del súbdit universal sota un
regne sobirà, en oposició al ventall de
formes de pertinença dels estaments (p.
ex. Bodin i Hobbes)
 En la pràctica són ciutadans amb dret a
participar del govern només els membres
dels pobles: nobles, propietaris i clericat.

4. La Il·lustració i les revolucions
El debat sobre la història




Revolucions a Anglaterra, Nova Anglaterra i
França: el parlamentarisme nacional i l’apropiació
de la sobirania per part de la nació o poble
Adaptació del humanisme cívic renaixentista a
Anglaterra, França i Holanda
Roma com a ideal d’autogovern
Tensió entre els valors clàssics de ciutadania i els
nous valors moderns i liberals –intimitat, interès
privat, individualisme, propietat immoble com a
font de riquesa, comerç,...
4. Il·lustració i revolucions
La revolució democràtica francesa
Rousseau: El sobirà com a subjecte
col·lectiu; la voluntat general, producte de
la deliberació pública bona; súbdit i sobirà
coincideixen en el poble igualat per la llei
racional i el contracte social; hi ha un
vincle moral comú que sanciona els drets i
defineix els deures
 Unificació dels ideals republicans i el
liberals: subjecte de drets naturals
inviolables és l’únic autor de la seva llei
 Distinció entre home i ciutadà

5. Visió lineal-progressista de ciutadania
Marshall Ciutadania i classe social (1949)


1.
2.
3.
Ciutadania: cos de drets i deures,
estatus, que acompanya la plena
pertinença a la societat
3 Parts de la ciutadania
Drets civils, s. XVIII, jutjats
Drets polítics, s. XIX, parlaments
Drets socials, s. XX, estat social
5. Visió lineal-progressista de ciutadania
Linealitat en els nous àmbits






Civils: mascles blancs, propietaris i caps
de família (liberalisme)
Polítics i civils: mascles treballadors
independents (socialisme)
Civils: dones (sufragisme)
Socials: mascles adults i dependents
Civils: negres i altres minories
Socials: dones i altres minories
5. Visió lineal-progressista de ciutadania
Dificultats






Èmfasi en els drets i oblit dels deures
Visió individual del drets i la ciutadania
Visió acumulativa que xoca amb la
heterogeneïtat històrica
Reducció a tres dimensions
Concepció del subjecte de drets en virtut
de la seva independència (reedita la
virtut clàssica patriarcal)
Crítiques neoliberals a la ciutadania
social: genera passivitat i clientelisme
6. Models generals de ciutadania
Republicana







llibertat política és un bé
Autogovern: Participació sense dominació (i no
tant autorealització) és font de normativitat
deliberació forma la voluntat política
Igualtat
Control del poder (rotació del càrrecs,
revocabilitat, etc.
Ciutadania activa: Virtut cívica com a disposició
a l’acció i el compromís en favor del bé públic
Problemes: 1) pressuposa interaccions
personals immediates, i 2) naturalitza les
pertinences nacionals
6. Models generals de ciutadania
Liberal






Regla social o llei com a constricció a la voluntat
La màxima llibertat és pre- o asocial
Drets naturals: font de normativitat
Institucions públiques agreguen preferències i
eviten els conflictes
Ciutadà és un consumidor amb drets
Problemes: 1) invitació a l’oportunisme i el
sobreconsum de bens públics, 2) conflicte entre
interès públic i privat, 3) insatisfacció i
necessitat d’incrementar ad infinitum la despesa
pública
6. Models generals de ciutadania
Comunitarista






Horizont col.lectiu constitueix el jo i els valors
Deures i valors densos
Història: font de normativitat
Coincidència entre la voluntat general i les
particulars
Reivindicació prioritària de la identitat
Problemes: 1) pressuposa un principi interior
d’unitat de la comunitat històrica, 2) els valors
comunitaris no són necessàriament igualitaris ni
densos
6. Models generals de ciutadania
Cosmopolita





Crisis de la distinció entre dins i fora
“Patriotisme constitucional”: la voluntat
autoconstituent expressada en la llei universal i
integradora és el substrat de la comunitat
política
Secularització de formes de pertinença
Existència d’un proto-Estat, una societat civil i
una opinió pública globals
Problemes: 1) drets sense sancionar, 2) deures
asimètrics, 3) manca d’un poder coactiu legítim
global