Transcript EL MERCAT DEL TABAC: - Repositori Digital de la UPF

Ferran Balat
Cosmin Gradinaru
Fedor Morozov
Adrià Rodríguez
EL MERCAT DEL TABAC:
• Producte purament agrari vol dir preu
reduït?
• Philip Morris - líder en tot el món?
• Demanda inelàstica?
• Més regulat que la resta de mercats?
• Govern: potenciar l’industria o minar-la
desincentivant el consum del producte?
• Mercat espanyol: què és el que passa?
OBJECTIUS DEL TREBALL
• Descriure l’estructura del mercat del tabac: els principals
participants, marques, divisió per països...
• Estudiar les diferències en les regulacions que adopten
diferents països per combatre el tabaquisme
• Definir un perfil del fumador local a Barcelona i rodalies.
• Crear una aproximació de la demanda de tabac i
estudiar la seva elasticitat.
• Analitzar la situació del tabac a Espanya i veure si les
polítiques enfront al tabaquisme tenen èxit.
METODOLOGIA
• Consulta de quotes de mercat, marques, preus i
altra informació directament de les majors
empreses del sector
• Comparació de nivells d’impostos i regulacions
de la publicitat, venda i consum definides als
Butlletins Oficials de cada Estat.
• Recollida de preferències i reaccions a
augments de preus d’una base estadística de
195 fumadors de Barcelona i rodalies.
PRIMERA PART
El Tabac Al Món
PREUS AL MÓN
(Cost de 20 cigarrets Marlboro)
PRINCIPALS PARTICIPANTS
PHILIP MORRIS
INTERNATIONAL
• Marlboro, L&M,
Chesterfield, Parliament...
• 15,4% quota de mercat
• Ingressos de 22.8 bln USD
• 75 000 empleats
• +50 fàbriques
BRITISH AMERICAN
TOBACCO
•
•
•
•
•
•
•
Lucky Strike, Pall
Mall, Kent, Dunhill
13% quota de mercat
5.56 bln USD
715 bln cigarrets/any
56 000 empleats
49 fàbriques
JAPAN TOBACCO
INTERNATIONAL
•
•
•
•
•
•
Winston, Camel, Mild Seven...
11% quota de mercat
Beneficis 2,4 bln USD
385 bln cigarrets/any
23 000 empelats
40 fàbriques
IMPERIAL
TOBACCO
•
•
•
•
•
•
Winston, Camel, Mild Seven...
11% quota de mercat
Beneficis 2,4 bln USD
385 bln cigarrets/any
23 000 empelats
40 fàbriques
CHINA NATIONAL
TOBACCO
•
•
•
•
Més de 100 marques diferents
30% quota de mercat (est.)
130 fàbriques
1.7 trilions de cigarrets/any
?
MÀRQUETING
IMPOSTOS I TAXES
SEGONA PART
Lleis, restriccions al comerç i a la
publicitat, impostos, i altres
peculiaritats del mercat del tabac al
món
ESPANYA
• Impost del 57% sobre el preu de venda.
• Venda autoritzada solament a estancs i
màquines expenedores amb vigilància.
• Prohibició de vendre cigarrets en
quantitats menors de 20.
• Estrictes regulacions a llocs de consum de
tabac: àrees sense fum.
• Prohibició total de la publicitat excepte
dintre d’estancs i clubs de fumadors.
ESTATS UNITS
• Impost de 50 a 100 USD per miler de
cigarrets.
• Venda més flexible que a Espanya.
• Prohibició d’incloure promocions d’interès
per a no fumadors amb paquets de tabac.
• Prohibició de la publicitat en molts àmbits,
però menys exclusiva que a Espanya.
ANDORRA
• Impost del 10,8% sobre el preu de venda.
• Venda autoritzada en quasi bé qualsevol
comerci.
• “Mercadillo” internacional del tabac
• Cap regulació en quant a zones sense
fum, menys àrees sanitàries, transport
públic i zones perilloses.
• Cap tipus de regulació en quant a la
publicitat
XINA
• Impost de prop de 38% sobre el valor de
venda
• País amb més fumadors del món (en
valors absoluts).
• Monopoli estatal amb més de 100
marques de baixa qualitat i preu molt
reduït.
• Exportació: taxa de 180% sobre el valor
de venda al país.
CUBA
• Els preus més barats del món per
cigarrets: des de 0,008 € per paquet.
• Normativa:
Prohibició de la venda a menors de 18
anys, regulació d’espais sense fum similar
a Espanya, prohibició de la publicitat als
mitjans de comunicació i carrers.
• Realitat:
Tot això s’incompleix amb total impunitat.
RÚSSIA
• Impost del 33% sobre el valor de venda
• Un dels pocs països on el consum de tabac no està
disminuint sinó tot el contrari.
• Produeix cigarrets sense filtres, en contra d’estàndards
de qualitat internacionals. Aquest tipus de cigarrets es
venen a un preu molt baix.
• Exportació: taxa de 180% sobre el valor de venda al
país.
• Manca de regulacions en quant a la venda de cigarrets
(menys la prohibició de vendre a menors)
• Publicitat prohibida als mitjans de comunicació però
permesa al carrer.
TERCERA PART
Els fumadors i els seus hàbits a nivell
local
REALITZACIÓ DE L’ENQUESTA
Enquesta realitzada a zones diferenciades: Sant
roc, Raval, Barri del Carme, Mas Ram, Pedralbes,
L’Eixample, Barceloneta.
2 OBJECTIUS:
-Estudi dels hàbits dels consumidors.
-Elaboració d’una corba de demanda i estudi de la
seva elasticitat
PERFIL DELS ENQUESTATS
perfil mitjà de l'enquestat
sexe
home
edat
41
edat d’inici
16-17
pressupost semanal
18,5
grau d’addicció
5,72
Nivell d’ingressos
1250
perfil de les dones
edat
40
edat d'inici
16
pressupost
setmanal
19,03
perfil dels homes
edat
41
edat d'inici
17
pressupost
setmanal
18,06
grau d’addicció
5,81
grau d'addicció
5,67
Nivell d'ingressos
1000
Nivell d'ingressos
1400
consum franja 16-30 anys
18%
16%
14%
12%
10%
hombres
8%
mujeres
6%
4%
2%
0%
[0 - 5)
[5-10)
[10-15)
[15-20)
20+
consum franja 30 a 50
25%
20%
15%
hombres
mujeres
10%
5%
0%
[0 - 5)
[5-10)
[10-15)
[15-20)
20+
consum franja 50 a 70
35%
30%
25%
20%
hombres
mujeres
15%
10%
5%
0%
[0 - 5)
[5-10)
[10-15)
[15-20)
20+
consum franja + de 70
30%
25%
20%
hombres
15%
mujeres
10%
5%
0%
[0 - 5)
[5-10)
[10-15)
[15-20)
20+
relació entre edat d'inici, grau d'adicció i consum
18
16
14
12
10
Edat mitja d'inici del consum
8
Grau mitjà d'adicció
6
4
2
0
menys de 5
5 a 10
10 a 15
15 a 20
més de 20
HIPÒTESI INICIAL: Quan abans es comença a fumar, major és el consum i
major el grau d’addicció.
DESCARTADA!
Motivos del inicio del consumo
9%
3%
29%
Ambiente Familiar
Amigos
Fama/publicidad
Otros
59%
AVIS: La publicitat és la gran ignorada, perquè la gent no sembla
adonar-se dels seus efectes sobre el nostre comportament, molt
més notoris del que ens adonem.
pressupost per franges d'edat
12%
10%
8%
16-30
30-50
6%
50-70
més de 70
4%
2%
0%
0a5
5 a 10
10 a 20
20a30
més de 30
Els que destinen més pressupost són les persones d’entre 16 i 50
anys, tot i això a l’enquesta hi ha moltes més persones d’aquesta
franja, cosa que pot adulterar els resultats.
Camel
11%
Sin Preferencia
15%
Amsterdamer
1%
Drum
1%
Ducados
9%
Davidoff
1%
Fortuna
3%
Winston
12%
Golden virginia
1%
Vogue
1%
Pueblo
1%
Pall Mall
2%
Nobel
9%
Marlboro
23%
L&M
2%
Lucky Strike
8%
Motiu d'el·lecció de marca
Publicidad
4%
precio
46%
precio
Calidad
Calidad
50%
COM HEM DIT, LA PUBLICITAT SEMBLA SER UN MOTIU
DESCONEGUT PER LA GENT.
Publicidad
¿Cigarrillos o tabaco de liar?
Liar
13%
Cigarrillos
87%
SEMBLA QUE EL TABAC DE LIAR ES MOLT MES DEMANDAT
PELS GRUPS D’EDAT MÉS JOVE, POTSER PEL SEU PREU
A quines situacions fuma més?
Conduïnt
1%
5%
A la feina
1%
18%
En companyia d'altres
fumadors
38%
Nervis
Dinant
0%
37%
De festa
A casa
MALGRAT LES LLEIS ANTITABAC, FUMAR A LA FEINA ENCARA ÉS
BASTANT POPULAR.
Et creus capaç de deixar de fumar?
48%
si
52%
MOLTA GENT NO ES CONSCIENT DEL QUE FUMA, O DEL QUE LI
COSTARIA DEIXAR DE FER-HO
no
paquets consumits si p=0
37,95%
40%
35%
30%
27,69%
25%
20%
12,82%
15%
10%
5%
7,18%
7,18%
3,59%
2,56%
1,03%
0%
0,5
1
1,5
2
2,5
3
4
5
SI EL PREU FOS 0, UN 26,07% FUMARIA MÉS DE DOS PAQUETS
AL DIA
HIPÒTESIS INICIALS
• LES DONES CONSUMEIXEN MÉS TABAC QUE ELS
HOMES. CERTA
• QUAN MENOR ÉS L’EDAT D’INICI DEL CONSUM,
MAJOR ÉS EL CONSUM ACTUAL. FALSA
• ELS MOTIUS PRINCIPALS DE LA COMPRA ÉS EL
PREU. FALSA
• EL MOTIU D’INICIAR EL CONSUM ES LA INFLUÈNCIA
DELS FUMADORS DE L’ENTORN. CERTA
• LA GENT QUE MÉS TABAC CONSUMEIX ÉS
AQUELLA AMB MÉS RENTA. FALSA
Anàlisis de la demanda a
nivell local
Metodologia
“Si el preu del producte augmenta 0,10 €, què faríeu?”
•
•
•
•
•
Assignem un valor de 1 (90% del que
consumia abans)
Fumaria una mica menys (10%) Assignem un valor de 0.9
Fumaria bastant menys (40%) Assignem un valor de 0.6
Fumaria molt menys (60%)
Assignem un valor de 0.4
Deixaria de fumar (100%)
Assignem un valor de 0
Em seria igual (0%)
Fets observats
•Inicialment és molt inelàstica
•Al final és lineal
•La funció que més s’apropa és una funció polinòmica de
grau 2
•La correlació és molt gran
Si afegim el consum màxim
K
El punt de tall de l’eix X va ser mesurat amb
el consum de paquets de tabac que van
escollir els consumidors si el preu fos zero
(gratis), i representat aquest volum de
consum com a proporció del nivell de
consum actual K.
La corba final
De la mateixa manera, el punt de tall a l’eix
dels preus va ser mesurat amb el preu mitjà
que ha de valer un paquet perquè la gent no
compri tabac.
Al tractar-se d’una estimació i de preguntes
molt subjectives, no podem assegurar la
verosimilitut de la corba final. Les úniques
dades que podem donar per segures i
representatives de la reacció de les
persones és la funció de demanda per al
interval de preus P0, P1,15 (en la gràfica
següent).
CONCLUSIONS
• El poder coercitiu de la publicitat ha d’estar limitat per l’estat. Tot i
ser mesures paternalistes, eviten part del consum entre els sectors
joves.
• Hi ha més homes que fumen que dones, però elles fumen més
quantitat.
• Les campanyes de conscienciació són positives: només el 3%
comença a fumar motivats per la publicitat.
• Solució efectiva per al tabaquisme entre joves: augment de preu.
• Un augment de preu comportaria:
– Una baixada considerable del consum, degut a la elasticitat de la
demanda davant canvis importants en el preu.
– Per augment important ens referim a una pujada d’impostos de prop del
25%, amb el que arribaríem a nivells escandinaus.
Moltes gràcies!
Ferran Balat
Cosmin Gradinaru
Fedor Morozov
Adrià Rodríguez