Transcript Direcció Estratègia - descobrint l`economia

DIRECCIÓ ESTRATÈGICA DE
L’EMPRESA I CREIXEMENT
EMPRESARIAL
L’ ESTRATÈGIA
• L’estratègia és una maniobra o pràctica que consisteix en triar
una de les alternatives de les quals es disposa per aconseguir
uns objectius.
• D’estratègies empresarials hi ha de molts tipus segons el camp
o l’àrea de l’empresa en la qual ens centrem. Podem parlar
d’estratègia quan comprem a uns proveïdors o altres, podem
parlar d’estratègia de preus (baixos, de prestigi, d’introducció)
o estratègies de marca.
L’ESTRATÈGIA
• Considerem estratègia al conjunt de decisions que pren una
empresa, tenint en compte quins són els nostres objectius i de
quins mitjan disposem.
• Pel que fa a la direcció estratègica és el procés de gestió d’un
conjunt d’estratègies empresarials, per tal de tenir èxit dins
d’un entorn incert i canviant i una competència que també
tracta de guanyar.
PROCÉS DE DIRECCIÓ ESTRATÈGICA
1. Anàlisi estratègica
–
–
–
–
–
Definició objectius i metes
Avaluació recursos dels que disposem
Avaluació fortaleses i debilitats de ls que disposem
Avaluació Entors Extern
Anàlisi Entorn Competitiu  anàlisi de PORTER
DAFO
2. Elecció estratègica
–
–
–
Elaboració dels escenaris de futur: contemplar possibles escenaris
(optimista, pessimista) segons els Estats de la Naturalesa.
Formulació de l’estratègia
Avaluació
3. Implantació
–
–
Eines estratègiques: PERT i gràfiques de GANTT
Control Estratègic
ANÀLISI ESTRATÈGICA
• Cal que Observem…
1. L’Entorn econòmic, polític, social, legal, tecnològic
(factors externs)
2. Capacitat estratègica: recursos disponibles pel que fa a
treballadors, capital, (factors interns: punts forts i
febles)
3. Expectatives: objectius i metes de l’empersa a tots els
nivells
ANÀLISI ESTRATÈGICA
Exemple  una tenda d’Esports
• Entorn: cal observar que estem en crisi (econòmic), que la
gent cada cop fa més esport (social), que tenim forta
competència, que podem obrir de dilluns a dissabte (legal).
• Capacitat Estratègica: una sola tenda (debilitat) però molt ben
situada (fortalesa). 3 treballadors especialitzats en esports de
muntanya.
• Expectatives: situar-se com a empresa referent en esports
alpins, obrir un nou local,…
ELECCIÓ I IMPLANTACIÓ ESTRATÈGICA
• Elecció Estratègica: quin tipus d’estratègia volem implantar?
És el mateix una estratègia per desfer-se’n d’estock (rebaixes)
que una d’ampliar el local?
 Caldrà doncs, definir quin nivell d’estratègia volem implantar.
• Implantació estratègica: com planifiquem la seva
implantació? Quins recursos hem de destina? Com controlem
que està funcionant?
L’ENTORN
• Recordem de l’any passat que l’Entorn de l’empresa
era quelcom fonamental per l’empresa. Diferenciàvem
entre:
• L’entorn general: aquell que afectava a totes les
empreses i que no podem controlar.
• L’entorn específic: aquells factors externs que
afectaven de manera concreta a una empresa o sector
i determinarà amenaces i oportunitats.
L’ENTORN GENERAL
1. Factores polítics: guerres, bones relacions internacionals
2. Factors legals:




3.
4.
5.
6.
normes fiscals (impsotos)
Mercantils
laborals (salari mínim)
Mediambientals
Factores socials i demogràfics.
Factors tecnològics: nous materials, innovacions
Factors econòmics: cojuntura econòmica
Factors demogràfics: quanta mà d’obra, quanta gent pot
consumior...
7. Factors Culturals, religiosos
ENTORN ESPECÍFIC
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Nivell de rivalitat entre els competidors actuals.
Amenaça de nous competidors.
Amenaça de productes substitutius.
Poder de negociació dels proveïdors.
Poder negociaciór dels clients
Tipus de mercat: oligopoli, c. monopolística, c.
perfecta
7. Barreres d’entrada
8. Formació dels treballadors
9. Encariment de matèries primeres
ANÀLISI DEL NUCLI
COMPETITU DE PORTER
• Serveix per detectar amenaces i oportunitats.
• Analitza 5 forces: les empreses competidores i la seva
rivalitat, clients, proveïdors i productes substutius.
• Ens pot ajudar a analitzar la situació en la qual es
troba una empresa.
ANÀLISI DE L’ENTORN COMPETITIU (PORTER)
GRAU DE
RIVALITAT
DELS
COMPETID
ORS
AMENAÇA
PRODUCTE
S
SUBSTITUTI
US
PODER DE
NEGOCIACI
Ó DELS
CLIENTS
SITUACIÓ
COMPETITI
VA DE
L’EMPRESA
AMENAÇA
ENTRADA
DE NOUS
COMPETID
ORS
PODER DE
NEGOCIACI
Ó DE
PROVEÏDOR
S
ANÀLISI DEL NUCLI COMPETITIU
1. Rivalitat dels competidors: quin tipus de mercat és?
Competència monopolística, oligopoli,…Hi ha empreses que
dominen el mercat? Hi ha marques amb poder?
2. Amenaça de productes substitutius: pot aparèixer algun
producte nou que faci ombra al meu?
3. Amenaça de nous competidors: quines barreres d’entrada hi
ha als mercats? És fàcil entrar en el mercat?
ANÀLISI DEL NUCLI COMPETITIU
1. Grau de poder dels proveïdors: qui subministra les
mercaderies o matèries primeres és una gran empresa? O és
petitat? Sóc el seu únic client?
2. Grau de poder de clients? Qui em compra els productes? Els
pot comprar a una empresa de la competència? Quina
elasticitat te el meu bé?
Exemple: una hamburgueseria
 Grau Rivalitat: alt. Mercat de competència monopolística on hi ha
moltes hamburgueseries, a més amb dues marques que dominen el
mercat (McDonalds Burger King)
 Amenaça nous competidors: elevada. Poques barreres d’entrada en
aquest mercat. Dependrà del barri en què s’ubiqui.
 Amenaça de productes substitutius. Podem considerar el menjar
ràpid i per tant les pizzeries com un producte que ens podria fer
competència.
 Poder clients: limitat. Poden triar entre molts oferents però no
condicionar el preu.
 Poder proveïdors: limitat i segons quin. Coca-cola molt de poder. La
persona que ens porti el pa no tant.
A MÉS A MÉS TAMBÉ CAL VALORAR
• Quin tipus de mercat és
• Quines barreres d’entrada tenim
• L’extistència de marques o patents
Tipus de Mercats
Mercat
Grau
Domini
Concentr sobre
ació
preus
Homogene Inform. Barr
ïtat
eres
producte
Altres
Exemple
caracter
ístiques
Comp.
Perfecta
Molt
No
oferents/d
emand
Si
Si
No
Molta
Taronges
competè
ncia
Un únic
producte
No
Si
oferent
Si: decideix
preu i
quantitat
No
Renfe
competè
ncia
Oligopoli
Pocs
oferents
Si: té poder
de mercat
Si:
productes
molt
similars
No
Si
Competè Petroli,
ncia i
Avions,
cooperac Tabac
ió
Com.
Monop
Molts
oferents
Només
algunes
empreses
diferenciació
No: els
productes
estan
diferenciats
(marca)
No
Si
Molt
Sabatilles,
competè perfums,
ncia
mòbils...
Monopoli 1 sol
ALGUNES BARRERES D’ENTRADA
•
•
•
•
Marques molt consolidades:
Control de matèries primeres
Grans inversions de capital i/o costos fixos
Que una empresa compti amb el control
exclusiu de matèries primeres
• Existència de patents
• Competència ferotge
• Competència amb costos molt baixos
NIVELLS ESTRATÈGICS
• Segons els objectius que es vulguin assolir, els
recursos a utilitzar i en quin grau afecta la nostra
decisió a l’empresa
podem definir 3 nivells
d’estratègia:
corporatives
De negoci
Operatives
ESTRATÈGIES CORPORATIVES
• Relacionades amb objectiu global de l’empresa
• Marc de referència de totes les decisions de
l’empresa (exemple: preus baixos)
• Són globals: és el primer nivell de decisió i afecten la
totalitat de l’empresa
• Dimensió temporal a llarg termini
ESTRATÈGIA CORPORATIVA
• La direcció estratègica a nivell corporatiu (estratègies
corporatives) està supervisada pels directius, per exemple pel
consell de direcció.
• Les estratègies corporatives fixen els criteris i defineixen les
orientacions en què ha de basar-se la resta de decisions
empresarials.
• Exemples: reorientar el negoci, diversificar (produir nous
productes no relacionats, sortir a l’estranger, postar per la
qualitat…)
ESTRATÈGIA DE NEGOCI
• Aspectes més concrets pel que fa al producte que es
vol potenciar o una unitat de negoci (part del negoci
amb autonomia pròpia) que vol que sigui més
competitiva.
• Preses per càrrecs intermedis
• Dimensió temporal a mig termini
• Exemples:intentar fomentar una de les línies de
producte de l’empresa.
ESTRATÈGIA OPERATIVA
- Tenen com a referència les estratègies de rang
superior
- Estan relacionades amb el dia a dia (incidències)
- Són específiques: només es prenen decisios sobre
coses concretes, per departaments o àrees.
- Estan preses per càrrecs intermedis o menors
- Tenen una dimensió temporal a curt termini
- Exemples: campanyes prublicitàries, canvi de
proveïdors, reorganització de processos a l’empresa…
ANÀLISI INTERNA: AVANTATGE
COMPETITIU
• Com ja sabem l’empresa cerca l’eficiència i vol
millorar la seva posició respecte a altres empreses.
• Per tant ha d’aprodundir en aquells aspectes en els
quals tingui avantatge competitiu.
• L’avantatge cometitiu són aquelles característiques
interenes que ha de desenvolupar per aobtenir i
reforçar una posició d’avantatge davant dels
competidorsde.
L’AVANTATGE COMPETITIU
• És una característica que ens aporta quelcom diferent
o ens posiciona millor que el rival:
– Diferencii el producte o l’empresa  marca
– De costos baixos
– Tecnologia
– Servei al client
– Logística
LA CREACIÓ DE VALOR
• És una manera de fer l’empresa més competitiva.
• Cada cop que fem una transformació al produte diem
que li afegim valor (fusta vs. Taula).
• Si creem valor podem assolir unes millors
estratègies cometitives
• Podem crear valor afegint alguna caracteristica a un bé o servei.
LA CREACIÓ DE VALOR
• Sector primari. Crea valor obtenint recursos de la
naturalesa: agrícoles, miners…
• Sector secundari. Crea valor quan transforma un
béns en uns altres
• Sector terciari. Crea valor al oferint serveis …
CADENA DE VALOR
• L’eina utilitzada per a descompondre i analitzar
cadascuna de les activitats que es duen a terme en
una organització per a fabricar i vendre un producte
o servei .
• Així podem estudiar quin valor aporta cadascuna de
les activitats els costos que suposem
• A més ens ajuda a identificar les fonts dels avanatges
competitius i poder definit les estratègies
CADENA DE VALOR
• Les companyies low-cost han desenvolupat la seva cadena de
valor, trossejant tot el procés productius:
• Cobren per cada servei que et fan:
– Triar seient
– Assegurances
– Facturació que no sigui online
I així maximitzen els seus beneficis
LES ESTRATÈGIES COMPETITIVES
• Es troben dins les estratègies corporatives i tracten de que
l’empresa millori la seva situació competitiva respecte al
sector.
• Per tant són estratègies que exploten els avantatges
competitius i tracten de crear valor per assolir l’èxit.
• És a dir, són aquelles utilitzades per l’empresa per a competir
LES ESTRATÈGIES COMPETITIVES
• En distingirem:
–
–
–
–
–
Diferenciació
Preus Baixos
Híbrida
Lideratge en costos
Difernciació segmentada
DIFERENCIACIÓ
• Es basa en oferir un producte diferent al de la
competència
• L’estratègia de diferenciació explota els avantatges
competitius de les característiques singulars dels
productes o serveis que s’ofereixen.
• Això fa que ells clients estiguin disposats a pagar un preu
més elevat pels productes o serveis que ofereix una
empresa, a causa d’alguna diferència amb els seus
competidors.
DIFERENCIACIÓ
• Consisteix a oferir un producte o servei “únic”, de manera
queel consumidor el consideri diferent als que ofereix la
competència, i per això estiguic disposat a pagar un preu
superior.
• Diferenciació: es tracta d’oferir un producte amb qualitats
diferents o potenciades respecte de la competència, i que
s’acosti més als gustos dels consumidors. Es pretén que el
producte sigui percebut com a diferent dels de la competència
PREUS BAIXOS
• Es busca oferir un preu inferior al de la competència,
però proporcionant el mateix valor afegit.
• No totes les empreses poden triar aquesta estratègia
competitiva, ja que depen molt de la seva estructura
de costos.
LIDERATGE EN COSTOS
• Consisteix a fabricar un o diversos productes, o dur a terme
uns serveis amb uns costos inferiors als de la competència,
sense ignorar altres variables com la qualitat o el servei.
• Tracta de produir a un cost unitari inferior que la competència
i així poder oferir els productes a més bon preu, o bé vendre
al mateix preu que els altres però obtenint un marge de
beneficis superior al dels competidors.
ENFOCAMENT O DIFERENCIACIÓ
SEGMENTADA
• Consisteix a centrar-se amb exclusivitat en un segment de la
línia de producte, en un grup concret de clients o en una
determinada àrea geogràfica.
• Aquest segment de mercat estretament definit que els
competidors bé poden passar per alt, ignorar o tenir
dificultats per atendre (cas d’àrea geogràfica específica), o bé
grups especialitzats de clients (com ara adolescents, metges,
jubilats, entre d’altres) es denomina nínxol.
HÍBRIDA
• És aquella que combina un preu reduït amb la diferenciació o
la combinació d’altres estratègies.
CREIXEMENT DE L’EMPRESA
• Estudiarem:
– La localització
– La dimensió
– El creixement: intern i exter
– Globalització, internacionalització i deslocalització
– Multinacionals vs. pimes
LOCALITZACIÓ DE L’EMPRESA
• Lloc físic on s’ubica l’empresa
• L’empresa ha de triar un lloc adient pel
desenvolupament de la seva capacitat productiva i
això dependrà de diversos factors.
• Un error de localització pot condicionar en gran
mesura la marxa de l’empresa.
• Caldrà tenir en compte diversitat de factors
FACTORS DE LOCALITZACIÓ
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
Comunicacions i transport
Abastiment de matèries primeres i proveïdors
Subministraments
Desenvolupament econòmic de la regió
Previsió de la demanda de mercat
Costos de construcció
Mercat de treball i mà d’obra
Legislació i impostos (fiscalitat)
Inversions i finançament
Factors socials i culturals
Medi ambient i factors climàtics
FACTORS DE LOCALITZACIÓ
1.- Comunicacions i transport: calen infraestructures, un bon
accés per a clients i proveïdors. De vegades les empreses
s’ubiquen en polígons o parcs tecnològics per aprofitar les
economies d’escala i aprofitar transports, vies de comunicació...
2.- Abastiment de matèries primeres: proximitat de proveïdors,
reducció costos d’abastiment, qualitat de les mercaderies…
3.- Subministrament: accès i preu dels serveis. Llum, aigua, gas,
internet
FACTORS DE LOCALITZACIÓ
4.- Desenvolupament econòmic de la regió: si la regió ha crescut
o no, nivell de renda dels habitants, atur,…
5.- Demanda de mercat: el departament de vendes ha de fer un
estudi de mercat per veure si el producte que vol oferir pot tenir
cabuda en aquest mercat.
6.- Costos de construcció: preu del m2, materials
7.- Mercat de Treball: coneixements tècnics dels treballadors, la
conflictivitat laboral, els sindicats existents, els salaris…
FACTORS DE LOCALITZACIÓ
8.- Legislació i impostos: les normatives i lleis que poden afectar
a la meva empresa. Els impostos sobre els beneficis, sobre
activitats econòmiques, a la importació…
9.- Inversions i finançament: d’on podem obternir recursos
econòmics.
10.- Factors socials i culturals que poden incidir en la meva
empresa.
11.- Factors climàtics i mediambientals
EL CLÚSTER
•
Concentració geogràfica d’empreses, institucions i centres de coneixements
(universitats) que comparteixen interés per un sector econòmic concret.
•
Segons Michael Porter, els clústers són “un grup d’empreses geogràficament
properes, adequadament interconnectades i associades en institucions d’un
sector determinat i finalment relacionades per concordances i
complementarietats. Grup d’empreses del mateix negoci amb reptes
estratègics similars.
•
El clúster esdevé un instrument altament efectiu per reforçar la
competitivitat de les empreses, ja que permet desenvolupar: habilitats clau,
tecnologies i relacions en xarxa entre fabricants, clients i proveïdors.
•
Generen oportunitats de creixement empresarial i creació de sinèrgies entre
empreses
•
Exemple: el 22@ o Sillicon Valley
CLÚSTER: CARACTERÍSTIQUES
•
•
•
•
Les principals característiques d’un clúster són
Concentració geogràfica de l’activitat econòmica.
Especialització en un sector econòmic concret.
Efecte “taca d’oli”, atès que la seva activitat
beneficia a tota la regió.
• Triple hèlix: sistema administració-universitatempresa.
• Equilibri entre competència i col·laboració per
part dels seus membres.
EL CLÚSTER
• Són una manerea d’aconseguir avantatges competitius.
• Poden col·laborar i treballar en xarxa multitud d’empreses i
entitats diverses .
• La concentració geogràfica estimula inversions i permet
sinèrgies, intercanvis d’informació, accés a mà d’obra formada
i compartir béns públics i equipaments diversos.
• És essencial la cooperació i confiança entre
els agents que hi participen.
LA DIMENSIÓ DE L’EMPRESA
• La dimensió de l’empresa no ve determinada per les seves
instal·lacions físiques, sinó per la capacitat productiva, és a dir
la màxima producció en condicions normals.
• Aquesta ve determinada pel nombre de treballadors,
tecnologia, producció.
• Una empresa pot ser gran pel que fa a volum de vendes i
petita pel que fa a treballadors
LA DIMENSIÓ DE L’EMPRESA
Empresa
Treballadors
Volum de
negoci/vendes
ACTIU
GRAN
>250
>50 M d’€
> 43 M d’E
MITJANA
50 < 250
< 50 M d’€
< 43 M d’€
PETITA
10 < 50
<10 M d’€
< 10 M d’E
MICRO
< 10
< 2 M d’€
< 2 M d’€
LA DIMENSIÓ DE L’EMPRESA
• Com podem saber la dimensió òptima?
• Què és millor per un restaurant, un local gran o dos més
petits?
• Cal produir al màxim amb els menors costos unitaris possibles
• Pot dependre de:
–
–
–
–
La demanda de mercat
Les noves tecnologies
Costos i finançament
Perspectives de futur
EL CREIXEMENT
• Les empreses tenen com a objectiu créixer al llarg de
la seva vida, per això parlem d’una tendència natural.
• Quan una empresa decideix créixer ho pot fer
mitjançant:
– Creixement Intern  inversions en la seva pròpia estrucutra
– Creixement Extern
CREIXEMENT A L’EMPRESA
• Tendència natural de l’empresa. Creixen perquè:
–
–
–
–
–
–
Menors costos i aprofitar les economies d’escala
Aconseguir major quota de mercat
Eliminar competidors
Assegurar abastiment
Assegurar posició relativa davant els clients
Aconseguir majors beneficis
CREIXEMENT INTERN
• Increment de la capacitat productiva o bé l’augment de la varietat
dels seus productes, és a dir, una estratègia de desenvolupament de
mercat o diversificació.
• Dins del creixement intern trobarem:
– Estratègies d’Expansió
• Desenvolupament Mercat
• Desenvolupament producte
• Penetració
– Estratègies de Diversificació
• Vertical
• Horitzontal
• Heterogènia
– Ampliació locals, nova maquinària, mobiliari…
ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT
• L’empresa ha de decidir si vol créixer en les activitats
que està realitzant o vol diversificar la seva activitat
productiva.
PRODUTE/
MERCAT
Actual
Diferent/Nou
Actual
Expansió
Expansió
(Penetració Mercat) Desenvolupament
Producte
Diferent/Nou
Expansió
Desenvolupament
Mercat
Diversificació
- Horitzontal
- Vertical
- Heterogènia
ESTRATÈGIA EXPANSIÓ
• Consisteix en mantenir certa relació amb
l’activitat que s’està portant a terme.
• No canvia de negoci, sinó que intenta
potenciar-los
– Penetració Mercat
– Desenvolupament Mercat
– Desenvolupament Producte
PENETRACIÓ DEL MERCAT
• Augmentar la participació del mercat actual
amb productes actuals.
– Augment us del producte: envàs, horaris
– Campanya publicitària
– Nous usuaris
DESENVOLUPAMENT MERCAT
• Línia productes actuals en nous mercat  pot ser en
nous mercats geogràfics (una empresa espanyola que
comença a vendre a França) o nous targets o nínxols
de mercat.
• Xampú Johnsons per a mares i bebes, o potitos per a
gent que fa esports de muntanya,…
DESENVOLUPAMENT PRODUCTE
• Nous productes en mercats actuals.
• Qualsevol empresa que hagi fet un producte
nou (relacionat amb el que feia) en el mercat.
DIVERSIFICACIÓ
• Canvi respecte a la situació actual pel que fa a
productes i mercat.
• Una empresa pot diversificar amb la producció
d’altres béns i serveis que no són de la seva
especialitat. (Corte Ingles: productes + agència de viatges,
Yamaha, Bic)
TIPUS DIVERSIFICACIÓ
• Vertical: porten a terme diferents fases de
l’activitat productiva (rodes + cotxes)
• Horitzontals: el producte o mercat manté una
relació amb tecnològica o comercial amb els
existents. (maquina d’afaitar + escuma)
• Heterogènia: productes diferents  Yamaha
AVANTATGES
CREIXEMENT INTERN
• Menys costós que l’extern
• Estalvi de temps important
• Permet l’adquisició de factors més recents (maquinària tecnològicament
més avançada, personal amb formació més actualitzada, dissenys més
innovadors,
• No es perd el control de l’empresa
• Permet una ampliació gradual de la dimensió de l’empresa, la qual cosa
permet una millor planificació del creixement.
• Implica fer inversions a l’empresa i per tant augmentar el patrimoni.
• Incrementa la capacitat productiva de l’empresa i es adequat si volem
evitar la imitació dels producte
CREIXEMENT EXTERN
• El creixement extern és el que es realitza per alguna
operació d’adquisició, fusió, control o cooperació
amb d’altres empreses i s’accedeix a nous mercats.
• Es dona quan um sector està madur i no te sentit
sobredimensionar-lo.
• Està fortament relacionat amb la concentració
empresarial.
LA CONCENTRACIÓ EMPRESARIAL
• Les empreses s’uneixen, pacten o cooperen
aconseguint així dimensions majors.
• Aquestes noves dimensions els dona poder i certs
avantatges tals com:
–
–
–
–
–
–
Economies d’escala
Major finançament (més possibilitats de prèstecs)
Millorar accés a mercat de matèries primeres
Competir en millors condicions (monopolistes)
Eliminar la competència
Augmentar marge de beneficis
FORMES DE CREIXEMENT EXTERN
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Fusions pures
Fusió per Absosrcions
Participació en societats
Cooperació d’empreses
Clústers
Holdings
Trust o concentració vertical
Cartel o concentració horitzontal
1. FUSIÓ PURA
1. FUSIÓ PURA
• Unió entre diverses socieats per crear-ne una de
nova.
• Les empreses que es fusionen desapareixen i en
sorgeix una de nova que assumeix els drets, bens i
obligacions de les altres i per tant forma un
patrimoni únic.
2. FUSIÓ PER ABSORCIÓ
• Una empresa n’absorbeix o adquireix una altra. A
diferència de la fisió pura en l’absorció, una de les
empreses implicades desapareix i s’integra totalment
en el patrimoni de l’empresa absorbent.
• EL patrimoni de l’empresa que desapareix és assumit
per l’empresa en la qual s’integra.
3. PARTICIPACIÓ EN SOCIETATS
• Quan una empresa compra part del capital social d’una altra
empresa amb la intenció de dominar-la, ja sigui de manera
parcial o total.
• Cap de les empreses no perd la seva capacitat jurídica.
• La participació en empreses comportarà diferents nivells de
control segons el percentatge de capital adquirit.
– Control Absolut: 80% del capital social
– Majoritari: més del 50%
– Minoritari: menys del 50%
4. COOPERACIÓ D’EMPRESES
• Relacions especials entre empreses que estableixen
acords cooperen en major o menor grau per tal
d’aconseguir un benefici comú.
• De vegades cooperen per minimitzar costos,
compartir coneixements i tecnologia, comprar
matèries primeres, augmentar vendes…
• Les formes de cooperació poden ser diverses:
4. COOPERACIÓ D’EMPRESES
• Tecnològica: compartir una certa tecnologia. Es dona
en sectors de grans costos fixos i importància de les
patents.
• Financera: major finançament i més barat.
• Comercial: franquícies. També venda conjunta de
productes.
LES JOINT-VENTURE
• Aventura conjunta  aliança d’empreses. Normalment
dues o + empreses llancen un producte nou en mercats
diferents.
• És una forma de la Unió Temporal d’Empreses amb un
objectiu comú.
• Cada empresa aporta alguna cosa (capital, tecnologia,
marca o altres actius).
• Exemple
5. HÒLDINGS
• Forma d’organitzacions d’empresa segons la qual una
companyia matriu aconsegueix participacions d’altres
empreses que controla.
• Les empreses s’uneixen per constituir un grup
financer. Llavors la matriu compra accions de les
filials.
• De vegades (sobretor històricament) són holdings
financers que controlen empreses de tipus industrial.
5. HÒLDINGS
• Els hòldings tenen com a avantatge que controlen
diversos sectors.
• S’utilitza per beneficiar-se fiscalment, ja que te
una única seu principal (normalment en països
amb impostos baixos)
• Facilita la integració vertical i horitzontal
6. TRUST O CONCENTRACIÓ VERTICAL
• Conjunt d’empreses que formen part de difernts
fases de l’activitat productiva.
• Associant-se es pretenen reduir costos o també
controlar un major nombre de fases de producció i
distribució.
• També s’aconsegueix tenir una posició predominant
en el mercat.
7. CÀRTEL O CONCENTRACIÓ
HORITZONTAL
• Grup d’empreses del mateix sector productiu que
arriben a acords sobre preus o quantitats amb la
intenció d’augmentar el seu poder de mercat i els
seus benefici.
• Busquen excercir una posició de monopoli en el
mercat.
AVANTATGES CREIXEMENT EXTERN
• Un important estalvi de temps, ja que és molt més ràpid i permet
augmentar la dimensió des del mateix moment en què es tanca la
negociació d’integrar la nova empresa.
• Pot ser la única manera de superar una determinada barrera d’entrada a
un sector o un mercat geogràfic en el qual el creixement intern resulta
impossible.
• Aquesta via és més fàcil d’utilitzar en mercats o sectors madurs, ja que
normalment aquests es troben sobredimensionats i no tindria sentit
créixer per mitjà de creixement intern afegint més sobredimensió a
l’oferta del sector.
• No sobredimensiona l’oferta del sector, en el cas que aquest sigui
madur, tal com faria el creixement intern.
DESAVANTATGES CREIXEMENT EXTERN
• Generalment, és més car que el creixement intern, ja que cal pagar un
sobrepreu pel fet de comprar una empresa en funcionament.
• Presenten molt sovint problemes d’integració entre les dues empreses
que s’uneixen, les quals poden ser molt diferents l’una de l’altre.
• Això pot comportar un cost important derivat de la reestructuració de la
nova empresa, del nou disseny de departaments, de la relocalització
d’activitats, de l’eliminació de les tasques duplicades, de l’acomiadament
del personal sobrant, …
• Pot comportar pèrdua d’autonomia o les senyes d’identitat d’una
empresa.
LA GLOBALITZACIÓ
• Procés d’interconnexió i augment de les relacions
multilaterals entre Estats, empreses i mercats.
• Aquest procés fa que el «món es faci petit» i es
superin les fronteres nacionals.
• En un primer nivell ha destacat la interconnexió
econòmica i financera i la política, però cada cop més
hi ha una globalització cultural.
LA GLOBALITZACIÓ
• Per tant parlem de la globalització com un procés
polític, econòmic, social, cultural i ecològic basat en
la interconnexió a nivell mundial.
• Això provoca una major interrelació econòmica a
nivell global i que les decisions i accions que passen
en un lloc del planeta afectin de manera immediata a
a l’altra punta del món.
LA GLOBALITZACIÓ
• Aquest procés és més evident avui en dia però es
porta donant des de fa segles. (comerç internacional)
• El procés ha estat accelerat per la millora dels mitjans
de comunicació (internet) i dels transports i
infraestructures
EFECTES POSITIUS GLOBALITZACIÓ
•
•
•
•
•
•
Ha facilitat la internacionalització empresarial
Àrees de lliure comerç
Augment riquesa global
Augment de les possibilitats de treball
Remeses d’emigrants
Apertura i desenvolupament d’altres països
EFECTES NEGATIUS
• Augment del poder de les empreses multinacionals en
detriment dels Estat s
• Augment de les desigualtats entre rics i pobres
• Manca de control d’empreses deslocalitzades que tenen
treballadors en condicions laborals precàries.
• No compliment de normes mediambientals
• Noves formes d’escalvitut: (immigrants, treball infantil,
prostitució)
• Sobreús de recursos naturals
• Deslocalitzacions industrials i empitjorament de condicions
laborals
• Paradisos fiscals
• Consum desenfrenat
INTERNACIONALITZACIÓ
• Procés que comporta un increment important i accelerat en
els fluxos de comerç internacional, la mobilitat de persones
físiques i jurídiques, la transferència de tecnologia, els
coneixements en general i els moviments de capital.
• En el món de l’empresa és obertura com l’obertura als mercats
internacionals, és a dir, les operacions que una empresa fa per
vincular-se amb els mercats internacionals
FACTORS A TENIR EN COMPTE
• Manca d’informació sobre el mercat al qual les
empreses s’internacionalitzen
• Legislacións diferents
• Manca de personal especialitzat en el país
• Resistència al canvi del personal de l’empresa
• Diferència cultural-psicològica
• Pràctiques empresarials diferents
ESTRATÈGIES
D’INTERNACIONALITZACIÓ
• Són estratègies de creixement a un nivell alt
• La seva implantació té fortes repercussions
organitzatives, a més de forts canvis culturals i de
manera de pensar i d’actuar de l’empresa.
• Existeixen aspectes econòmics, tecnològics i
competitius que pressionen en un doble sentit
l’empresa que opera internacionalment:
– Forces que actuen fomentant la integració globlal
– Forces que impulsen l’empresa cap a una resposta més
local
ESTRATÈGIES
D’INTERNACIONALITZACIÓ
•
Forces que impulsen a la integració global vs
una de local
Nivells mínims de volum de producció i
tecnologia per ser competitius
mundialment
Molta presència d’empreses
multinacionals entre els clients
Grans inversions per rendibilitzar
Intensitat tecnológica elevada
Homogeneïtat de les necessitats dels
consumidors
Diferències en els canals de distribució
Fortes necessitats d’adaptar els
productes a diferents països
Grans diferències de necessitats entre
els consumidors de diferents països
Fortes restriccions dels governs locals
ESTRATÈGIES
D’INTERNACIONALITZACIÓ
• Multidomèstica
• Global o etnocèntrica
• Transnacional
ESTRATÈGIA MULTIDOMÈSTICA
•
•
•
•
•
•
Es descentralitza l’organització en cada país que opera
L’empresa dona una resposta diferenciada a cada filial
Independència de la filial respecte a la matriu
Contracta treballadors locals
Són empreses domèstiques unides per una central
Ho apliquen aquelles empreses que cedeixen a
pressions locals
ESTRATÈGIA MULTIDOMÈSTICA
• Dona respostes més concretes als diferents mercats
depenenet del les característiques pròpies del
mercat
ESTRATÈGIA GLOBAL
• Tracta d’obtenir un avantatge competitiu comú amb una
centralització de recursos globals per tots els països en els
quals opera, i tota l’administació la fa des de el país d’origen
de l’empresa matriu.
• Hi predomina la necessitat d’integració
• Directius provinents del país de la matriu
• Filials amb poca independència: no tenen marge per proposar
estratègies. Són simples centres de distribució
• Tots els productes són iguals a tots els països
ESTRATÈGIA GLOBAL
• Les empreses perceben el món com un únic
mercat homogeni
• Aprenentatge d’altres seus
• Reducció de costos
ESTRATÈGIA TRANSNACIONAL
• Elimina barreres geogràfiques i utilitza totes les seves
estratègies de producción i de vendes sense tenir en
compte d’on provenen, és a dir, de la filial que les
proposen.
• Els diferents centres de diversos països aporten noves
idees i productes per poder ser explotats a nivel global.
• A cada filial se li pot asignar algún paper determinant:
comercial, d’innovació…
• Té una visió global del mercat, però actua de manera local.
• Intenta equilibrar ambdues visions, la global i la local.
ESTRATÈGIA TRANSNACIONAL
• Aportacions diferenciades de les filials (en
funció de les seves circumstàncies i
característiques)
• Elevada autonomia de les filials (font d’idees)
• Paper de coordinació de la matriu
DESLOCALITZACIÓ
• Fenomen pel qual una empresa trasllada una fase de la seva
activitat productiva a un altre país, generalment menys
desenvolupat, cercant abaratir costos (laborals, fiscals,
mediambientals, de seguretat).
• En aquests països la renda per càpita i el salari mitjà, sol ser,
generalment inferior.
• Més propi d’empreses industrials (Zara)
• També en serveis (Movistar)
DESLOCALITZACIÓ
• Les empreses es deslocalitzen no només per
salaris, sinó per altres causes com:
finançament, legislació, impostos,….
• Hi ha empreses que deslocalitzen una part de
la seva fase productiva (outsourcing)
• D’altres es deslocalitzen completament i
tanquen seus al país d’origen.
• Efecte negatiu sobre el país d’origen.
LA DESLOCALITZACIÓ
• La deslocalització es ve donant des de sempre bé
sigui de forma directa o indirecta.
• De forma directa és quan la decisió és quan passa
de manera clar i publicitada. Indirecta és quan
l’empresa no pot subsistir.
• Molts sectors madurs han estat deslocalitzats
(naval, tèxtil,…) i traslladats a altres països menys
desenvolupats.
OUTSOURCING
EXTERNACIONALITZACIÓ
• Quan una empresa externalitza (contracta) una
part de la seva producció o servei.
• Subcontracten amb la finalitat de reduir costos.
• De vegades és dins del propi país i de vegades es
fa dins del propi país però a una altra empresa,
donat que és més barat produir que comprar.
(transport, neteja,…)
EMPRESES MULTINACIONALS
• Procés d’ampliació de mercats per part de les grans empreses,
que ha estat afavorit per la globalització.
• Són empreses que operen i tenen resultats en 2 o més països
(sense que hagin de dur la mateixa activit.ats en tots ells)
• Tenen una gran capacitat productiva i resultat de la
concentració de capitals.
CARACTERÍSTIQUES
•
•
•
•
•
•
Gran capacitat productiva
Dimensió gran i constant creixement
Realització de grans inversions en I+D
Organització descentralitzada (matriu + filials)
Coneixement sistema polític-econòmic on operen
Gran poder econòmic (algunes tenen més PIB que
molts països)
• Alta tecnologia i professionals molt ben preparats
• Aprofiten economies d’escala  més competitives
en el mercat
PIMES
• Menys de 250 treballadors, menys de 50 M d’€ de vendes i/o menys
43 M d’actiu.
• El 99% de les empreses espanyoles són PIMES,
• Són creadores de llocs de treball.
• La propietat del capital pertany a una o poques persones.
• Es mouen en mercats més locals donat que tenen poca capacitat
d’internacionalització.
• Estretes relacions personals entre treballadors i direcció
• Tenen autonomia en la presa de decisions  rapidesa
AVANTATGES
• La seva dimensió i estructura organitzativa és més flexible i
per tant s’adapten més ràpidament als canvis del mercat.
• Menor conflictivitat laboral, donat a unes relacions més
properes entre els treballdors i la seva organització informal.
• La relació amb els clients és més propera i per tant són més
competitives en aquest sentit.
• Identificació del personal amb el projecte i els seus objectius.
• Poden subministrar a les grans empreses i fer-se un lloc en els
mercats locals
AVANTATGES
• Estalvi de costos de supervisió. Facilitat de comunicació.
• Independència de la direcció - no depen d’accionistes- cosa que li
permet rapidesa i flexibilitat en la presa de decisions.
• Flexibilitat i adaptació davant canvis (ja que tenen menys
treballadors i menys càrregues)
• Possibilitat de canviar de sector o d’activitat en poc de temps.
• Posició privilegiada en els mercats locals, doant el seu coneixement
d’aquests i la seva proximitat amb els clients. Tenen un ampli
coneixement amb els clients.
DESAVANTATGES
• Poca capacitat negociadora amb proveïdors i clients.
• Insuficiència de recursos per invertir en recerca, innovació i
desenvolupament de nous productes o processos.
• Ls eva dimensió petita no els permet oferir tant bones condicions
en preus o tantes ofertes com les grans empreses.
• Impossibilitat d’aprofitar economies d’escala associades a la
dimensió i per tant, per reduir costos de producció associats a
aquestes. (disminució de costos a mesura que produïm)
• No poden accedir amb tanta facilitat al finançament. Depenene
bàsicament del crèdit bancari i de crèdits comercials de proveïdors i
subministradors (no borsa).
• Poca capacitat exportadora
DESAVANTATGES
• Menor capacitat d’internacionalització, ja que tenen menys
recursos, xarxes, contactes…
• No compten amb personal tant especialitzat
• No tenen la capacitat técnica de de les grans empreses, ja que els
costa més tenir bons assessors en diferents disciplines.
• Organitzacions molt personalistes, sovint basades en la figura dels
seus líders.
• Tecnologia menys avançada que eles multinacionals ja que no
poden dedicar tants recursos a I+D.ç
• Poder negociador limitat
PIMES I GLOBALITZACIÓ
• Davant d’un món amb competència creixent tant a nivell
nacional com internacional les PIMES han d’adoptar
estratègies per la seva supervivència.
• Cal que aprofiten les seves fortaleses (internes) i les
oportunitats (externes)
• Així mateix cal que superin les seves (debilitats) i facin front a
les amenaces del seu context extern.
• Per això, caldrà que defineixin bé la seva estratègia
PIMES I GLOBALITZACIÓ
• Entre les dificultats recordem que:
– Tenen problemes per créixer per manca de finançament
– Tenen problemes per internacionalitzar-se i exportar, pel
seu desconeixement d’altres mercats i mancances
tècniques empresarials
– Tenen costos més elevats i depenen molt dels recursos a
curt termini, per això governs de la UE obren línies de
finançament
PIMES I GLOBALITZACIÓ
• Per això cal que aprofiten els seus avantatges
comparatius com:
– Coneixement dels mercats locals
– Relacions estretes amb clients i proveïdors
– Atacar els nínxols de mercat no cobert per les
multinacionals
– Cercar aliances internacionals
– Afegir valor als seus productes