UNITAT VIII: ELS INDICADORS ECONÒMICS

LA MACROECONOMIA

 És la part de la teoria econòmica que estudia l’economia de forma global, és a dir, dels fenòmens que afecten al conjunt de l’economia.

 Les variables que es tenen en compte per saber la situació en les que es troba l’economia s’anomenen macromagnituds  Permeten saber el nivell d’activitat econòmica d’un país o un conjunt de països

VARIABLES CLAU

 Les variables clau són una mica com un termòmetre  permeten prendre la temperatura a l’economia   Quines són per a vosaltres les variables clau??

Quines preguntes us feu vosaltres sobre l’economia?

 Perquè hi ha rics i pobres?

    Perquè de vegades cau la producció i l’ocupació?

Perquè pugen els preus? Com pot augmentar un país la seva taxa de creixement econòmic? I la seva riquesa?

Perquè hi ha crisis i no afecten a tothom igual?

VARIABLES CLAU

DE

L’ECONOMIA

 Per respondre aquestes preguntes a més dels factors econòmics hem de tenir en compte:      Factors Culturals: cultura de l’esforç, de l’estalvi,...

Factors Geogràfics i climàtics: condicionen agricultura Religiosos: Factors històrics: guerres, colonitzacions, Factor Polítics: qui ha governat?

L

A MACROECONOMIA

:

VARIABLES CLAU

1.

El creixement econòmic i de la producció: que l’activitat econòmica sigui cada cop més gran. tots els béns i serveis finals que es produeixen en un país durant un any )

PIB

mesura el valor de mercat de

2.

L’ocupació: aconseguir que hi hagi llocs de treball per tothom, com reduir l

’atur

.

3.

L’estabilitat del nivell de preus: preus estables per evitar incertesa i disminuir risc. (

IPC i inflació

)

4.

La distribució equitativa de la renda 5.

Altres: relacions amb

l’exterior

(moneda i balança pagaments) i els

pressupostos

de l’Estat (gastem més que ingressem?)

I

MPORTÀNCIA DELS INDICADORS  Ens ajuden a prendre decisions econòmiques, ja que ens permeten l’anàlisi sobre la reflexió en la que es troba un país.

 Ens permet comparar entre diferents economies

I

MPORTÀNCIA DELS INDICADORS

:

EL

PIN

 Creixement producció i riquesa  creixement econòmic (PIB)  Si augmenten béns i serveis  + beneficis per empreses   Famílies: tenen més diners per gastar Sector Públics: ingressa més diners (impostos), i pot invertir en la seva població i el desenvolupament

I

MPORTÀNCIA DELS INDICADORS

:

ATUR I INFLACIÓ  Si hi ha menys atur:     Les famílies tenen més ingressos Augmenta el consum, més demanda i les empreses volen produir més Govern paga menys subsidis i recapta més Es poden reduir les desigualtats  Si la inflació (augment general de preus) està controlada:    Els salaris i pensions no perden valor Les empreses poden mesurar millor les seves inversions perquè hi ha menys incertesa Disminueix el risc d’especulació amb béns bàsics

E

L

F

LUX

C

IRCULAR DE LA

R

ENDA  Per estudiar la producció o renda total d’una economia utilitzem el concepte de flux circular de la renda.  Recordem que és el conjunt d’intercanvis que es donen

entre els agents econòmics d’una economia.

 En capítols anteriors....

  Havíem vist que hi havia dos agents: empreses i economies domèstiques I dos mercats: el de béns i serveis i el de factors productius

Flux circular de la renda

Remuneració factors (salaris, interesos) Empreses (PRODUCCIÓ) Factors de producció (terra, treball i capital)   Families (COMSUM) Bens i serveis produïts Retribució al consum de productes

Remuneració factors (salaris, interesos) Factors de producció (terra, treball i capital)

Empreses

Bens i serveis Retribució al consum de productes

Consumidors Estat

FLUX CIRCULAR DE LA RENDA AMB MÉS AGENTS

: S

ECTOR PÚBLIC I

S

ECTOR EXTERIOR  El Sector Públic    Intervenció en el mercat de béns i serveis: el SP consumeix i ofereix béns i serveis i paga en diners (màquina re refrescos en un hospital i viatges amb la Renfe) Intervenció en el mercat de factors: contractació de treballadors, però també pagament de lloguers o interessos Intervenció del SP fora dels mercats:  Dona transferències a economies domèstiques (subsidi atur)  Dona subvencions a les empreses  Rebre impostos

FLUX CIRCULAR DE LA RENDA AMB MÉS AGENTS

: S

ECTOR PÚBLIC I

S

ECTOR EXTERIOR  El Flux circular de la renda es completa amb la intervenció d’un altre agent econòmic el sector exterior.

 Diem que hi ha una economia oberta on es donen Exportacions (béns o serveis d’un país que es venen a un altre país) i Importacions (béns o serveis de fora que compra un país).

L

A

C

OMPTABILITAT NACIONAL

 Registre sistemàtic del valor monetari de totes les operacions econòmiques que es porten a terme.

 Gràcies a ella es pot conèixer com evoluciona l’economia.

 Quines magnituds econòmiques tracta?

  El PIB La renda nacional   La renda familiar El Producte Nacional Brut

EL P

RODUCTE

I

NTERIOR

B

RUT

(PIB)

 Per poder calcular la producció total d’una economia s’utilitzen diverses macromagnituds, entre les quals podem destacar el PIB.

 El PIB és el valor monetari de tots els béns i serveis finals

que es produeixen a dins d’un país durant un període de temps determinat (normalment 1 any) independentment de l’origen dels propietaris dels factors productius

A

NALITZEM LA DEFINICIÓ PER PARTS

...

 Valor monetari total: nombre d’unitats monetàries que es paguen per cada bé o servei. Volem sumar un conjunt de béns (però com sumem fruites i cotxes?):  Béns i serveis finals: en el càlcul del PIB no es compten tots els béns i serveis produïts a un país, sinó aquells que es venen a usuaris finals.

Ex: barres de pa (només es compta la barra, no la farina) Cotxes: es compta el cotxe no la xapa, la pintura, etc.

Si comptéssim els béns intermedis (els que s’utilitzen en el procés de producció) els comptaríem més d’una vegada, ja que estan inclosos en el valor del bé final.

A

NALITZEM LA DEFINICIÓ PER PARTS

...

Per tant el que considerarem en cada etapa és el valor afegit: diferència entre el valor dels béns produïts i el cost de les matèries primeres i altres béns intermedis utilitzats per produir-los.

 Produïts: béns produïts. Les compres de terrenys o accions no s’inclouen ja que no es produeixen. Tampoc els productes de segona mà.

 Dins d’un país: el que es produeix dins les fronteres d’Espanya, malgrat que el capital o els treballadors puguin ser d’altres països.

PER A NOSALTRES EL PIB SERÀ

 La Producció o la Riquesa que ha aconseguit una economia durant un període determinat de temps.

 L’utilitzem per comparar economies entre elles o en el temps ( Xina te un PIB tants milions d’Euros).  Quan comparem el PIB de diversos anys, els economistes parlen del creixement econòmic (ja que és un increment de la producció i la riquesa)  Quan parlem del PIB x càpita, vol dir el PIB per habitant (dividim PIB/habitants)  Això s’utilitza per mesurar la riquesa per habitant.

C

ÀLCUL DEL

PIB

 Hi ha tres maneres bàsiques de calcular el PIB.

1.

2.

3.

Pel mètode de la producció Pel mètode de les despeses Pel mètode de les rendes o costos

1) C

ÀLCUL PEL MÈTODE DE LA

P

RODUCCIÓ

F

INAL  Consisteix en sumar el valor de tots els béns i serveis finals produïts.

 Suposem un país on es produeixen dos béns

Discos

Prim Matèries---100 Cantants------------500 Distribució--------100 Valor final---------700

Pantalons

Treball-------120 Disseny------100 Maquinària---300 Valor final----520  El valor de la producció final, PIB, és el resultat de la suma del valor dels béns finals produïts: 1220.

M

ÈTODE DE LA PRODUCCIÓ

:

SUMA DE VALORS AFEGITS  Per tant només tenim en compte el valor dels béns finals produïts, donat que el valor dels productes intermedis està inclòs en el valor dels productes finals.

 Podem trobar-lo també amb la suma de valors afegits

Producte

Blat Farina Pa

Valor productiu

50 80 100

Consum Intermedi

0 50 80

Valor Afegit

50-0= 50 80-50=30 100-80=20

U

N ALTRE EXEMPLE  Un lleyataire ven fusta a una serradora per 500€, la qual la talla i la subministra a una fàbrica de mobles per 800€. La fàbrica ven el producte per 1500 al consumidor. Encara que el valor de les transaccions ascendeix a 2800, les empreses implicades només afegeixen valor per 1500.

  Lleny-fusta(500)  Serradora-taulons(800)  Fàbrica-moble(1500)  consumidor VA= ----500------------300---------------700------- = 1500

2) C

ÀLCUL DEL

PIB

PEL MÈTODE DE LES DESPESES  Suposa calcular la suma de totes les despeses que realitzen tots els agents econòmics d’una economia en adquirir béns i serveis finals.

 El PIB està forma per 4 elements 1.

2.

3.

4.

Consum Privat (C) Inversió (I) Despesa Pública (G) Exportacions netes (XN)

PIB= C + I + G + XN

E

LEMENTS DEL

PIB

EN EL MÈTODE DE LES DESPESES

1.

Consum Privat (C): conjunt de despeses realitzades per les economies domèstiques  no s’inclouen ni els cotxes de segona mà ni les accions o immobles (els habitatges es consideren inversió )

2.

 Inversió Privada (I): despeses fetes per les empreses privades: Formació Bruta de Capital (fàbriques, màquines, edificis per a ús residencial, vehicles...)  Variació d’existències (béns produïts però no venuts)

E

LEMENTS DEL

PIB

EN EL MÈTODE DE LES DESPESES 3. Despesa pública (G): conjunt de despeses que fa el SPub per adquirir béns i serveis, bé siguin de consum (pissarres, cadires,) com béns de capital (carreteres, màquines de raig X...). No tot el que es gasta el Spub s’inclou en el PIB. Per exemple pensions i subvencions.

4. Exportacions Netes (X-M): Exportacions(X) menys Importacions (M). Hi ha béns que es produeixen dins d’un país i s’exporten i altres produïts fora que s’importen. Per tant comptarem aquells que s’hagin produït a dins i restarem els que hem importat.

PIB DESPESES: P

ER TANT EL

PIB

S

’

OBTÉ  Diem que el PIBpm (a preus de mercat) s’obté sumant les despeses en béns i serveis adquirits pels diferents agents: economies domèstiques, empreses, sector públic i sector exterior.



PIBpm= C+I+G+(X-M)

 Aquesta macromagnitud la coneixem com la Demanda Agregada, ja que representa la despesa total (suma de les despeses) duta a terme per tots els agents econòmics

3) EL PIB PEL MÈTODE DELS INGRESSOS O LES RENDES

 Un cop calculat el PIB pel mètode del valor afegit i pel mètode de les despeses (PIB a preus de mercat) passem a calcular el PIB pel mètode dels ingressos.

 Quan ho calculem per aquest mètode obtenim el PIB cost de factors.

 Cal tenir en compte que quan calculem el PIB d’un país, obtindrem el mateix resultat si calculem quan s’ha comprat (PIBpm x mètode de despesa), que si calculem quan s’ha venut (mètode producció o VA), que si calculem els ingressos.

E

L

PIB PEL MÈTODE DELS INGRESSOS

 Quins són els ingressos de l’economia? Doncs hem de pensar que els ingressos de les empreses quan venen béns o serveis, serveixen per remunerar els factors de producció.

 Per tant ens hem de preguntar quines són les remuneracions dels factors de producció.

 Així si sumem tots els ingressos o rendes, podem saber la producció d’un país.

Q

UINES SÓN LES REMUNERACIONS DELS FACTORS DE PRODUCCIÓ

?

 Salaris  Lloguers  Interessos  Beneficis empresarials Exedent Brut d’explotació  Per tant per calcular el PIBcf hem de sumar totes aquestes retribucions  PIBcf= salaris+lloguers+interessos+beneficis  Per tant el PIB d’una economia és igual a la renda generada per aquesta economia.

R

ELACIÓ

PIB

PM I

PIB

CF  Com que el sector públic intervé en l’economia el PIBpm i el PIBcf no coincideixen plenament. Perquè coincideixin hem de tenir en compte: a) b) Els impostos indirectes (Ti): IVA, impostos a les importacions,...encareixen la producció Les subvencions a empreses(Sb): transferències del Spub a les empreses, i per tant abarateixen la producció.

PIBpm = PIBcf + Ti - Sb

 L IMITACIONS DEL PIB No hi consten les activitats no declarades. “No controla l’economia submergida”.

  No mesura les activitats en les que no hi ha contraprestació econòmica. Ni feines domèstiques, treball voluntari, o activitats de bescanvi.

No informa de la qualitat de béns i serveis  No informa de les externalitats: Avenços tecnològics o contaminació.

 El PIB no mesura la distribució de la riquesa entre els habitants. Fins i tot si calculem el PIB per càpita. Encara que sigui alt, és possible que la distribució sigui desigual.

PIB per càpita = PIB total/nº habitants

LA COMPTABILITAT NACIONAL

 Conjunt d’indicadors que informen sobre les diverses activitats econòmiques a dins d’un país:    Producte Nacional Brut Renda Nacional Renda Nacional Disponible

E

L

PRODUCTE NACIONAL BRUT (PNB)

 Si el PIB era el valor dels béns produïts a l’interior d’un país, amb independència de la procedència dels factors...

 El PNB és el valor monetari de tots els béns i serveis finals que es produeixen durant un període de temps determinat (1any) amb factors productius de

propietat

independentment de que sigui fóra o dins del país.

nacional,

EL PNB

 La propietat nacional fa referència a:  El valor de la producció obtinguda pels factors productius nacionals (treballadors o capitals espanyols) tant dins com fora del país.

 No és té en compte les rendes dels factors estrangers produïdes en territori nacional  PNB: és igual al PIB + les rendes dels factors nacionals a l’estranger (Rfne) – les rendes de factors estrangers dins del territori nacional (Rfen).

PNBpm= PIBpm + Rfne - Rfen

PNB

 Ex:

professor universitari de nacionalitat portuguesa, dona classes a Barcelona i dona una conferència a Berlin.



Contribuiex al PIB espanyol i alemany i al PNB portugués



Ex : fàbrica Ford de València, és propietat de companyia nord-americana. Beneficis s’inclouen al PIB espanyol, però no al PNB espanyol.

P

RODUCTE

N

ACIONAL

N

ET A PREUS DE MERCAT  PNNpm = PNBpm - Amortitzacions

L’

AMORTITZACIÓ  L’amortització és aquella part de la producció o la renda que es destina a reparar o substituir el capital físic de les empreses.  Les empreses destinen una part dels seus diners a crear un dipòsit per substituir béns quan aquests han perdut el valor.  Imagineu-vos una empresa que compra una furgoneta per al transport de les seves mercaderies. Nosaltres sabem que aquesta furgoneta perd valor (es deprecia) cada any. L’empresa guarda una mica d’estalvis per comprar-ne una quan aquesta sigui vella.

EL P

RODUCTE

N

ACIONAL

RENDA NACIONAL N

ET A COST DE FACTORS O LA  Recordem que les rendes que obtenen els factors productius són: salaris + lloguers + interessos + beneficis. Si els sumem ens dona el PIBcf.  Per trobar el Producte Nacional Nét a cost de factos o la Renda nacional només RN=PNNcf = PNNpm – Impostos indirectes + Subvencions

L

A

R

ENDA

N

ACIONAL  Indica les rendes totals que rep un país.

 És la suma de les remuneracions pagades als factors de producció nacionals.

 Ens indica quant guanyen treballadors i empresaris  Mesura quantitats brutes, abans d’impostos i Seg Social RN = PNNcf

L

A

R

ENDA

D

ISPONIBLE

P

ERSONAL I

L

A

R

ENDA

P

ERSONAL  La Renda Personal és el conjunt de rendes que obtenen les famílies d’una economia. Es calcula:   Restant a la Renda Nacional els beneficis no distribuïts per les empreses, els impostos sobre els beneficis i les cotitzacions empresarials a la seguretat social.

I sumant-li les transferències de l’Estat a les economies domèstiques  La renda personal disponible és realment la renda de la que disposen les famílies o economies domèstiques per poder consumir o estalviar.

 RPD= RN – Beneficis empresarials no distribuïts – Impostos directes (sobre benefici i IRPF) – Pagaments a la Seguretat Social + Transferències.

RP= RN – (Bnd – T - CSS) + Tr

L

ES

M

ACROMAGNITUDS NOMINALS I REALS  Quan es comparen variables (PIB) de diferents anys pot sorgir el problema de que el resultat estigui influït pels preus.

 Per això distingim entre el valor nominal i el valor real.



El valor nominal

 és allò que s’obté quan s’utilitzen els preus del període. També s’anomena variable a preus

corrents



El valor real

 s’obté quan es calcula amb els preus d’un any base o de referència, així s’elimina l’efecte de la inflació. També s’anomena variable a preus constants

L

ES

M

ACROMAGNITUDS NOMINALS I REALS  El PIB que hem vist fins ara era el PIB nominal, ja que preníem els preus de l’any en qüestió.

 Quan comparem el PIB de dos períodes diferents pot variar: A.

B.

C.

la quantitat produïda els preus tots dos Pot ser que un país produeixi el mateix però que a causa de la pujada de preus, el valor de la producció sigui major.

C

ALCUL DEL

PIB R

EAL Any 2000

Llibres

Preu 4 2005 5 Q 100 150 Total Preu Q 400 750

Bicicletes

20 25 200 Total

PIB nomin al

Total

PIB real

Total 100 2000 2400 2400 5000 5750 4600 2010 6 160 960 30 250 7500 8460 5640

E

L CÀLCUL DEL

PIB R

EAL  S’agafen els preus de l’any base (en el nostre exemple l’any 2000) i es multipliquen per les quantitats de l’any en qüestió.

 El PIBnominal i el PIB real seran el mateix per a l’any base.

 El PIB 2005= 4*150+ 20*200=4600  El Pib 2010=4*160+20*250= 5640  Així podem comparar quin PIB ha estat major descomptant l’efecte de les pujades o baixades de preus

L

ES

V

ARIACIONS DEL

PIB

 Per saber quan ha variat alguna macromagnitud es fa la fòrmula de les variacions que ja coneixem.

 PIB real (2) – PIB real (1) *100 PIB real (1) Així podem saber quan ha variat el PIB d’un any a un altre

E

XERCICI  Un país produeix taronges i llimones. Durant els anys 2009, 2010 i 2011 es van vendre 1000, 1200 i 1550 kg de taronges a 1€, 1,2€ i 1,5€ el kg.

 Pel que fa a les llimones aquests anys es van vendre 6000, 7000 i 8000 kg a 0,8 , 0,9 i 1,10€/kg.

 Calcula el PIB nominal, el PIB real respecte l’any 2009 i la variació del PIB entre els anys 2009 i 2011.

L

ES MACROMAGNITUDS NOMINALS I REALS  Perquè l’efecte dels preus no influeix en el resultat els economistes realitzen un procediment que consisteix en passar el PIB nominal al PIB real. És el que es coneix com deflactar.

 Deflactar és eliminar l’efecte de la inflació en una macromagnitud o valor.

 Deflactor PIB= (PIB nominal/PIBreal) *100  Ens ajuda a saber l’evolució de TOTS els preus de l’economia  Inflació moment t= Inf= (Def. PIBt –Def PIBt-1)/DefPIBt-1 *100

E

L

N

IVELL

G

ENERAL DE

P

REUS

(NGP)

 El Nivell General de Preus és la mesura global dels preus de tots els béns i serveis d’una economia.

 El creixement que es dóna al NGP s’anomena

inflació

 els diners perden valor i els béns en guanyen (demà amb els mateixos diners podré comprar menys)  Quan el NGP disminueix s’anomena

deflació

 amb els mateixos diners demà podré comprar més béns i serveis.

T

IPUS D

’I

NFLACIÓ  Inflació moderada: < 10%. En economies dels països centrals inferior al 3%  Inflació galopant: >10% i <100%  Hiperinflació: >100%  Deflació: taxa d’inflació negativa

A

LGUNS EXEMPLES D

’

HIPERINFLACIÓ  http://www.youtube.com/watch?v=qRXF3ccHEy8

A

LEMANYA

1922

    En Alemania después de la Primera Guerra Mundial tenían que pagar cantidades ingentes de dinero a los aliados.

La recaudación fiscal no era suficiente para hacer frente a los pagos, así

que se decidió imprimir dinero extra para efectuar los pagos. Esto hizo que la inflación se disparase a niveles insospechados: entre enero de 1922 y diciembre de 1923 la tasa de inflación acumulada era de un billón porciento la gente empezó a usar otros bienes como moneda de cambio, debido a que el valor no se devaluaba tanto, como los cigarrillos

H

IPERINFLACIÓ

Z

IMBAWE

C

AUSES DE LA INFLACIÓ 1.

2.

3.

a) a) b) c) Inflació per Excés de Demanda Creada per les empreses Creada per les famílies Creada pel Sector públic a) b) c) d) Inflació de Costos Per l’encariment dels recursos naturals Per l’espiral de salaris-preus Per l’espiral salaris-salaris Pels tipus d’interès a) b) Manca de competència Pel poder de mercat Especuladors Inflació per “impressió de diner”

1. I

NFLACIÓ DE

D

EMANDA  Empreses:  millora expectatives empresarials pot fer augmentar la demanda de béns de capital i que pugin els preus.

 Famílies: quan estalvien menys i gasten més  Sector Públic: millora d’infraestructures, augmentar despeses en hospitals,...

2. I

NFLACIÓ DE COSTOS  Encariment recursos naturals: increment matèries primeres es traslladat pels empresaris al preu dels productes.

 Espiral salari-preus: pels sindicats treballadors amb salaris majors als que els correspondria  augment preus  Espiral salari-salari: si augment de salaris en un sector, els treballadors d’altres sectors també ho demanaran.

 Tipus d’interès: si augmenten interessos, per a les empreses que han de tornar prèstecs augmenten els costos, i per tant augmentaran els preus dels productes.

3. INFLACIÓ PER MANCA DE COMPETÈNCIA

 Competència imperfecta  mercats com els oligopolistes o monopolistes hi ha empreses que tenen poder de mercat. Això fa que aquestes pugin els preus.

 Especuladors: hi ha gent que es dedica a comprar i vendre béns i obtenir beneficis d’aquestes transaccions. Si els especuladors es dediquen a comprar i vendre molt, els preus poden tendir a augmentar i crear inflació (exemple: pisos en Espanya)

4. INFLACIÓ PER IMPRESSIÓ DE DINER

 Els governs i els bancs centrals imprimeixen diners i això fa que pugin els preus.

 http://www.youtube.com/watch?v=TnKbGm6_qi0

CONSEQÜÈNCIES DE LA INFLACIÓ (I)

1.

  Sobre la renda dels individus Pèrdua de poder adquisitiu. Grups pejudicats: totes aquelles persones que cobren una renda fixa o que la seva renda augmenta menys que la inflació.  Pensionistes: actualització del sector públic < augment IPC  Treballadors: els sous no pugen quan pugen els preus 2.

Sobre la competitivitat dels productes del país: que els de l’exterior.

Si augmenten els preus a l’interior del país els productes seran menys competitius ( més cars)  Grups perjudicats: Empreses exportadores de productes nacionals.

 Grups Beneficiats: Empreses Importadores

CONSEQUÈNCIES DE LA INFLACIÓ (II)

3 . Sobre l’assignació de recursos d’una economia : Un producte amb un preu elevat pot ser atractiu des del punt de vista de l’oferta, de tal manera que si el preu no fos tant elevat els recursos que es destinen a aquesta activitat es destinarien a una altra.

4 . Sobre els estalviadors i els deutors: la inflació beneficia el deutor i perjudica els estalviadors. Quan als estalviadors els tornen diners no podran gaudir de tants béns. En canvi per als deutors si disminueix valor dels diners, baixa valor del deute. L’estat se’n beneficia perquè sempre paga a crèdit.

5 . Incertesa:

informació a consumidors i empreses per afrontar les decisions econòmiques. Inseguretat.

si els preus canvien constanment deixen de transmetre

EFECTES INFLACIÓ

 Pensionistes  Treballadores  Estalviadors  Empreses exportadores  Deutors  Estat: paga a crèdit  Empreses importadores

L

A INFLACIÓ ÉS SEMPRE NEGATIVA

??

 Una taxa moderada d’inflació pot tenir efectes positius ja que fomenta inversió i estimula economia: si saps que el que vens cada cop val més tens incentius a produir.

M

ESUREM LA

I

NFLACIÓ  Per calcular la inflació s’utilitzen dues macromagnituds:   IPC El Deflactor del PIB

L’ IPC (Í

NDEX DE

P

REUS AL

C

ONSUM

)

 És un índex, que mesura de manera ponderada els preus d’un cistell de béns consumit per una economia domèstica representativa.

 Cal tenir en compte que un índex de preus no pot tenir en compte tot el conjunt de béns i serveis d’una economia.

 Compara el valor d’una variable amb un altra d’un moment anterior.

C

ÀLCUL DE

L’IPC: 3

PASSOS 1.

Es determina quins són els béns i serveis que consumeixen una família representativa d’una economia. Aquest conjunt de béns és

el cistell

2.

Es calcula els preus mitjans de cadascun dels béns i serveis que formen el cistell en el període que s’està estudiant. Així mateix es compara amb preus que tenien aquests béns o serveis en el període base o de referència.

3.

Es selecciona un conjunt de famílies i se’ls realitza l’Enquesta de Pressupostos Familiars, amb la qual es tracta de determinar en quins béns i serveis es gasta la família la seva renda i així tenim la importància que te cada bé en el seu consum.

E

L

C

ISTELL DE

B

ÉNS I

S

ERVEIS DE L

’IPC

 L’IPC s’elabora amb prop de 220.000 preus de 489 artícles agrupats en 12 grups que ponderen de manera diferent segons importància.

C

ÀLCUL

IPC

 IPC any 1  Definim gn= % o proporció que es gasta en cada bé. Per exemple:  g1= importància dels aliments; g2= importància roba; g3= importància benzina....El total ha de sumar 100.

 IPC1=g1* (PAliments1/PAliments0) + g2* (PRoba1/PRoba0) + g3(Pbenzina1/Pbenzina0)+....

E

XEMPLE

Preu

Aliments Transport Habitatge Roba

% de despesa

20 15 55 10

2010

8 5 800 9

2011

7 6 900 10    IPC 2011 = 20 *(7/8) +15*(6/5)+10*(900/800)+55*(11/9)+10*(10/9) IPC 2011= 113,97 Creixement dels preus= 13,97%

C

ÀLCUL DE LA

T

AXA D

’

INFLACIÓ  Taxa d’inflació = (IPC 1 -IPC 0 )/IPC 0 *100  En el nostre exemple= (113,97 -100)/100*100  Per tant hi ha hagut una inflació del 13,97%

I

NFLACIÓ A LA

U

NIÓ

E

UROPEA

C

ARACTERÍSTIQUES I LIMITACIONS DE L

’

IPC  Característiques  Les ponderacions no es mantenen fixes (pensem que el que ara gastem en tecnologia és molt més que fa 20 anys)   Els productes que formen l’IPC s’han de revisar cada 5 anys (ja no es pot incloure un disc-man) Inclou les ofertes i les rebaixes  Limitacions  L’espanyol no inclou les despeses de lloguer i habitatge   No té en compte les variacions en la qualitat dels béns Són representatives les famílies que s’enquesten?

EL D

EFLACTOR DEL

PIB

 El Deflactor del PIB és el «preu» del PIB, és a dir un índex que mesura el preu mitjà dels components del PIB.

 Deflactor = PIB nominal/ PIB real  Té com avantatge que mesura el canvi de preus de tots els béns produïts en un país

R

EALITAT

E

CONÒMICA D

’

UN PAÍS  Mesurada per     Ocupació, activitat, atur Producció: PIB i PIB x càpita Preus: IPC Desigualtat de la renda: IDH, taxes de desigualtat  Afectada per    Factors externs: polítics, climàtics, legals Factors interns: Oferta i Demanda Sector Públic  Com a resultat    Més o menys benestar Més o menys igualtat Més o menys creixement econòmic

L’ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ

 És un índex elaborat pel Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament, que mesura el desenvolupament humà per països.

 Té en compte per fer aquest índex:   PIB per càpita Esperança de vida en néixer  Taxa d’Alfabetització del país