Transcript Unitat I_eco - descobrint l`economia

UNITAT I
L’ECONOMIA:
LA NECESSITAT DE TRIAR
QUÈ ÉS L’ECONOMIA?

Ciència que s’ocupa de la manera en què l’individu o la
societat utilitza administra uns recursos escassos, per
produir béns i serveis destinats a satisfer unes
necessitats indivisuals i/o col·lectives.

Per tant cal que des d’avui comencem a trencar
estereotips: eoconomia no només són diners, borsa, etc.
MICROECONOMIA
I MACROECONOMIA
L’economia, com totes les ciències, compta amb
diferents àmbits d’estudi i diferents corrents de
pensament.

Microeconomia: estudia el comportament individual dels
agents econòmics i les relacions entre aquests agents. Com
individus, empreses i secvtor públic es relacionen amb els
mercats i determinen els preus.

Macroeconomia: comportament global de l’economia i
s’ocupa dels fenomens que afecten el conjunt de l’economia.
L’ACTIVITAT
ECONÒMICA (PÀG
13)
Les relacions de caràcter econòmic van destinades a
satisfer necessitats. Compten amb 3 activitats bàsiques:
La producció
La distribució
El Consum
LA PRODUCCIÓ
- És la transformació de recursos en bens i serveis
-Es planteja: Què? Quant? Com? Per a qui? Produir...
FACTORS
PRODUCTIUS
O
IMPUTS
Procés de producció o
transformació
BÉNS I SERVEIS
O
OUTPUTS
DISTRIBUCIÓ:
és l’aproximació dels productes als consumidors. També és el
procès que determina quina proporció del que s’ha produït
correspondrà a cada individu o grup social.
CONSUM:
Decisió de com distribuir els ingresos per satisfer
les necessitats i l’acte pel qual finalment gaudim
del bé adquirit a canvi d’un preu
ELS AGENTS ECONÒMICS (PÀG 16)

Les empreses: són les que produeixen i distribueixen
béns i serveis per satisfer les necessitats dels individus.

Les economies domèstiques o famílies: donen el seu
treball a canvi d’un salari. Amb aquesta renda que
perceben de les empreses i sector públic consumeixen
béns i serveis per satisfer necessitats.

El Sector Públic (Estat, Ajuntaments…): ofereix béns i
serveix, recapta impostos i dóna transferències a
individus i empreses. S’encarrega de la distribució de la
renda i de regular l’economia
EL PROBLEMA ECONÒMIC
 Recursos
limitats respecte
necessitats/desitjos il·limitats
VS
EL PROBLEMA ECONÒMIC
FACTORS
PRODUCTIUS
ESCASSOS
DESITJOS
NECESSITAT
IL·LIMITATS
DE TRIAR
ELS RECURSOS
O FACTORS PRODUCTIUS
Què necessita l’economia per produir béns i serveis?
 Quins són aquests factors productius escassos?

Els factors productius són els elements que les persones
utilitzen per elaborar béns i serveis. Es poden combinar
de manera diferent segons el producte o l’empresa.
En economia en distingim 3:
 Terra: es retribueix o es paga mitjançant rendes de la
terra
 Treball: es retribueix o es paga un salari
 Capital: es retribueix amb interessos o beneficis
empresarials
LA

TERRA
Engloba tots els recursos naturals que tenen valor, que
poden ser explotats:

Terra cultivable, pastures, minerals, la pesca, aigua, etc.

Però produccions i consums il·limitats tendeixen al seu
esgotament.

Actualment hi ha recursos naturals renovables (no
s’esgoten pel seu ús, com l’energia solar) i no renovables
(petroli), la sobreexplotació dels quals i la seva
escassetat els dóna valor en la producció.
EL
TREBALL
Esforç humà, físic o intel·lectual, aplicat per realitzar
alguna tasca del procès de producció.
 Factor bàsic de producció. Perquè?


Perquè sense el treball no es poden combinar la resta de
factors productius
EL CAPITAL

Normalment la gent ho associa als diners però no és tants sols això.

Conjunt de productes que l’èsser humà utilitza per elaborar altres
productes i no per a la seva satisfacció immediata. És a dir aquell béns i
serveis que s’utilitzen per produir altres béns i serveis.

Distingim 3 tipus

Físic  inversions necessàries per realitzar l’activitat productiva:
fàbriques, maquinària.

Financer  fons disponibles per una empresa per la compra de capital
físic: diners, accions,...
Humà: educació i formació de treballadors que incrementa els
rendiments del treball

L’ESCASSETAT

L’escassetat: és un concepte relatiu en el sentit que hi ha
un desig d’adquirir una quantitat de béns i serveis
majors que la disponible.

Escassetat problema universal? Afecta a totes les
societats?  Béns i serveis escassos respecte desitjos.

L’escassetat  implica triar  prendre decisions sobre
com utilitzar els recursos  renunciar a l’oportunitat
d’utilitzar-los d’una altra manera
L’ESCASSETAT

Econòmica

Física

Perquè es produeix l’escassetat física?
Perquè no hi hagi recursos per tothom
 Perquè hi ha un mal repartiment o distribució dels recursos

LES
NECESSITATS

Que són? És la sensació de carència d’alguna cosa lligat al desig de satisferla. Tot allò que desitgem o necessitem per viure. Les necessitats humanes
són il·limitades

De quin tipus?

Materials (una samarreta) i no materials (amistat):

Individuals (tenir una moto) i les socials que poden ser col·lectives (transport) i/o
públiques (ordre públic)

Bàsiques, què són aquelles que tenim per desenvolupar-nos com a
ciutadans/anes (alimentació, drets humans, ) o secundàries (lleure)
* Cal tenir en compte que moltes necessitats són induïdes per altres persones del
nostre entorn, empreses, mitjans de comunicació... (mòbils amb internet)
LES NECESSITATS: COM LES SATISFEM?
Depén de molts factors:
 - Classe social, nivell de renda, època històrica.
 Amb els béns i serveis es satisfan necessitats humanes
tant materials (roba, aliments,...) com immaterials
(sanitat, educació)


Algunes necessitats es satisfan a través d’altres factors
com la cultura democràtica, l’absència de racisme,...
ELS BÉNS
Bé: allò que satisfà, directament o indirectament els desitjos i
necessitats dels èssers humans
Tipus de béns segons:
1) Grau escassetat: lliures o econòmics
2) materialitat: béns (materials: ordinador) o serveis (no
materials: viatge)
3) funció: capital o consum
4) grau de transformació: intermedis o finals
5) propietat: públics o privats
6) consum: públic o privat
TIPUS DE BÉNS








Béns lliures: il·limitats, no tenen propietat (aire)
Béns econòmics: escassos i apropiables
Segons grau
escassetat
De capital: no atenen necessitats humanes, es destinen a
produir altres béns o serveis. ( un martell)
De consum: es destinen a les necessitats humanes.
Poden ser duradors o no duradors. (gelat)
Intermedis: els cal encara una transformació. (un tall de tela)
Finals: ja han estat transformats (uns pantalons)
Consum Públic: el pot consumir tothom sense restriccions
Consum Privat: el consum del mateix per part d’una persona
impedeix el seu consum per part d’una altra
Segons
funció
Segons
transformació
Segons
Consum
PRACTIQUEM
-
Ex. 6 -9 de la pàgina 14
PRACTIQUEM A CASA
1. L’adquisició d’un ordinador pot ser una decisió de
consum o de producció, depenent de l’agent econòmic
que la prenga (economies domèstiques o empresa).
Justifica la teva resposta.
2. Justifica si l’aire pot ser un bé econòmic.
3. Explica perquè l’aigua d’un riu no és un bé econòmic i
l’aigua en ampolla si que ho és.
L’ECONOMIA ÉS ESCOLLIR

L’elecció sobre l’ús que donem als recursos escassos
determinarà les necessitas que podem satisfer.

L’economia tracta d’estudiar les decisions que han de
prendre els agents econòmics per gestionar aquests
recursos escassos.

Una elecció òptima és aquella que proporciona el millor
ús possible dels recursos amb la finalitat d’aconseguir-ne
el màxim rendiment.
EL COST D’OPORTUNITAT

Cost d’oportunitat: és el valor de tot allò al que
renunciem per poder obtenir alguna cosa. El cost
d’oportunitat d’un bé o servei és la quantitat d’altres
béns i serveis als quals cal renunciar per aconseguir-lo.

TOTA DECISIÓ TÉ UN COST

Però no totes les coses a les que renunciem tenen un
valor quantificable!
RAONEM DONCS EN TERMES ECONÒMICS...
Triem perquè hi ha alternatives...cal decidir
 Triem perquè els recursos són escassos:
temps, diners, béns limitats
 Triem la decisió que més ens satisfà...

...però sempre renunciem a alguna cosa
LA FRONTERA DE POSSIBILITATS
PRODUCCIÓ (PÀG 26-31)
DE
Definició
 Representació
 Exemple
 Conceptes essencials
 Situacions



Eficiència i ineficiència econòmica
Desplaçaments de la FPP
Moviments al llarg de la corba
 Desplaçament de la corba: creixement econòmic

LA FRONTERA
DE
POSSIBILITATS
DE
PRODUCCIÓ

Situació inicial:
 Escassetat de recursos i factors productius
 Necessitats humanes il·limitades
 desitjos d’adquirir béns i serveis > que el nombre de
factors productius amb el que compta una economia
 cada vegada que decidim utilitzar els recursos d’una
manera, renunciem a fer-ho d’una altra.
 La manera en què es combinen els diversos recursos
productius per obtenir un bé o servei és la
tecnologia
LA TECNOLOGIA

És la manera com combinem els recursos productius, és
a dir, quin mètode de producció utilitzem per aconseguir
la màxima producció.
LA FRONTERA DE POSSIBILITATS DE
PRODUCCIÓ

Totes les societats tenen una producció potencial, és a
dir, un límit de producció de béns i serveis si
s’utilitzessin els recursos de manera eficient.

Aquest límit és la Frontera de Possibilitats de Producció.
LA FRONTERA DE POSSIBILITATS
PRODUCCIÓ (FPP)
DE

Definició (FPP): quantitat màxima de béns i serveis que
una economia pot produir durant un període de temps
determinat, utilitzant la totalitat dels factors productius
de que disposa i amb una situació d’eficiència, donada
una tecnologia i la quantitat d’altres béns i serveis.

Reflecteix les quantitats màximes de béns i serveis que
és capaç de produir una societat en un determinat
període de temps amb uns recursos productius i una
tecnologia determinada
REPRESENTEM-LA
Simplificació: model
Una economia, amb els seus factors productius, tant
sols produeix 2 béns:
1.
2.
1.
2.
Aliments
Màquines
Situació
Aliments
Màquines
Cost
Oportunitat
A
0
16
4
B
1
12
5
C
2
7
7
D
3
0
-
FPP
Mirem a la pissarra i observem/copiem
 Què veieu?  6 punts diferents
 6 situacions

Extrems: tant sols es produeix un bé
 Casos intermedis. El pas d’un punt a l’altre ens
indicarà la quantitat de màquines a la que
renunciem per obtenir una unitat més d’aliments.
 Casos fora de la corva: impossibles
 Casos dins de la corva: ineficients

FPP

Quan una economia es situa a sobre la corva
diem que està produïnt eficientment. No pot
produir més béns amb els factors que té.
Aprofitem de la millor manera possible els
recursos.

Creieu que sempre és així? Perquè?
EL MODEL TEÒRIC DE LA FPP ENS IL·LUSTRA
 L’escassetat
de recursos
 El cost d’oportunitat: com més màquines es
fabriquen em de renunciar a més aliments
 La producció potencial o màxima, amb uns
recursos i una tecnologia donada.
FPP

Anem al llibre i practiquem a partir de
l’exemple de la pàgina 28
FPP
Moviments al llarg de la corva  combinacions
eficients
 Desplaçament de la corva de l’FPP 
creixement econòmic
 Perquè?

Millora tècnica o avenç tecnològic
 Augment del capital
 Augment del nombre de treballadors
 Nous recursos naturals

EL CREIXEMENT ECONÒMIC
És l’increment del valor de la producció de béns i serveis
d’una societat en un període de temps determinat.
 Maneres de créixer:

Augmentant els recursos productius: si hi ha més terra,
treball i/o capital
 Millorant la productivitat (relació entre la quantitat de béns i
serveis produïts i els recursos emprats per produir-los) :
millorar l’eficiència, reduint temps per produir, amb
educació.

PRACTIQUEM A CASA I A CLASSE
Ex 3 i 5 pàg 30.
 Senyala les combinacions eficients i un punt de
combinació ineficient.
 Ex 3,4 , 5 i 7 pàgina 43

L’INTRECANVI, L’ESPECIALITZACIÓ I LA
DIVISIÓ
DEL TREBALL

Perquè divisió del treball?

Necessita d’intercanvi
Avantatges: millora la productivitat d’una
economia i incrementa la producció total,
donat que els treballadors i les empreses
s’especialitzen en una tasca concreta.
 Desavantatges: monotonia

L’INTERCANVI

Intercanvi
Bescanvi
 Diners


Es veu afavorit per l’ús de la moneda i del
diner fiduciari  afavoreix el procès de divisió
del treball o especialització.
EXERCICIS
2, 6, 7, 9, 10,
 Un text
