Diapositive 1

Download Report

Transcript Diapositive 1

Cerc BdT 112.3a Puois nostre temps comens’a brunezir, vv. 31-36 :
Ves manhtas partz vey lo segle faillir,
per qu’ieu n’estauc marritz e cossiros,
que soudadiers non truep ab cuy s’apays,
per lauzengiers qu’an bec malahuros,
qui son pejor que Judas que Dieu trays;
ardre·ls degr’ om e totz vius sebellir.
De maints côtés, je vois le monde faillir : je
suis marri et soucieux de ce que le soudoyer
ne trouve plus qui le nourrisse, par le fait des
médisants à la langue maudite, pires que
Judas, qui trahit Dieu ; on les devrait brûler
ou ensevelir tout vivants.
63.2 A,
senhor,
qui reverdezida,
so cuges, vv.43-48
et 55-58 :
BnMar BdT 63.8
Quan
l’erb’es
vv. 50-53:
Car
si je fais
sottement
duaigus,
tapagequand
et que je
« Langue
fourchues
», becs
Car si·n fauc fol’esbrugida
Lenguaforcat,
becx agutz,
m’enquiers
tropà près
de la et
vérité,
le procès estdetout
fait gagné,
que les
equan
troptotz
granlovertat
plaitzl’enquier
es vencutz
vieilles
et les–calomniateurs
auront
détruit
leurs paroles
que Dieu honnisse!
… les
e lor
si
auran
digzm’amor
que di aunitz
delida
mon
voilà amour
(?) frappés d’une pierre et ils ont
. .vieillas
e
. . . . . . .e. lauzengier.
..........
bien de quoi réfléchir.
ve·us los ab peira batutz
et an pro que consirar.
BnMar BdT 63.7a Quant la plueja e·l vens e·l tempiers, vv. 15-18 [7, 14, 35] :
« Langues fourchues » sont pires que
Lengua forcat son pejor
Je
désire
ma dame,
réussir quelque
Judas
quitant,
trahit
son seigneur,
car ils jour
cel qu’a
son Senhor,
Tan
voil,trait
domna,
q’us jorns primiers
(auprès
avant
quepleure
notre amour
rient de de
ce vous),
dont un
autre
et ils ne
[var. Eque
esplei
- que
nostr’amors
Judas que trait]
non cas
soit
brisé par
bouleversent
la loi.des jaloux et par des
que gelos
ri d’aquo
c’autre
plor
per
ni per
lauzengiers,
« losengiers ».
e fan
cui
mals
la lei
focs
cambiar,
las lengas abras.
BnMar BdT 63.3 Bel m’es lai latz la fontana, vv. 10-18 :
Dona es vas drut trefana
de s’amor pos tres n’apana:
estra lei
n’i son trei,
mas ab son marit l’autrei
un amic cortes prezant.
E si plus n’i vai sercant
es desleialada
e puta provada.
Une dame est déloyale en amour
envers son ami, quand elle
l’accorde à trois; c’est contre la
loi qu’ils sont à trois. Mais je lui
permets à côté de son mari un
ami courtois et estimé. Et si elle
en cherche plus, elle est
déshonorée et putain avérée.
PrAlv BdT 323.24 Sobre·l vieill trobar e·l novel , vv. 1-6:
Sobre·l vieill trobar e·l novel
vueill mostrar mon sen als sabens,
qu’entendon be cil que a venir son
c’anc tro per me no fo faitz vers entiers,
e qui non cre qu’ie·n sia verdadiers
auia dese con estau a razon.
BnMar BdT 63.6, D’entier vers far ieu non pes, vv. 1-6:
31-36:
73-78:
D’entier
E
De
quan
far sos
canorgues
vers
novelhs
far ieu
si
e fres
mes
non pes
Pey
so
Ni
es
ges
d’Alvernh’
bella
de fragz
maestria
no∙n
en canongia,
faria
eAqui
E
si
Dieu
fatz
belhs
per
versque∙s
motz
tota prometia
lassa
via, e lia
Entiers
de
En
belh
l’an un
que
artos’es
pueys
dosentremes;
o tres,
si fraysses?
Quar
mas
Et
onnon
si
plus
feys,
cove
sion
fols
q’us
asses,
joglar
disses
es
Per que
que
Entier
deni
totz
l’entier
frag
n’ano
senhoria.
pretz
so mia
cambia.
Composer
des
airsàd’Auvergne
nouveaux
inédits,
Et ne
Je
quand
songe
Pierre
pas
faire une et
fut
chanson
entré
PrAlv
BdT
323.3
Al
dessebrar
del
païs,
vv.
45-48:
une chanoine
maîtrise;
etunje
celui
qui
sait
comme
«c’est
entière
»belle
(parfaite),
dans
mais
n’en
canonicat,
ferais
lacer
et lier
paroles,
exerce un bel
pourquoi
pas
non
plus
sede
promettait-il
debelles
« brisée
» «(imparfaite),
entièrement
et»
A partir
art;
maispour
il ne
convient
quechansons,
à Dieu,
pourtant
je
fais
ensuite
sans «cesse
sepas
briser
des
»quelqu’un
(rompre
m'ave
de
la
terra
conia;
dise
qu’il
estCar
supérieur
à tout
monde.
ses vœux)?
une
ou ydeux
ouil se
trois
transforma
par lean,
en
mais
fol
si no·m
fos per
n'azir,
jongleur,
fussent-elles
deque·s
sorte
encore
qu’il plus
change
nombreuses,
son renom
meselles
mi
fora
en
canonia.
« entier
ne sont
». ni « entières » ni brisées ».
PrAlv BdT 323.11 Chantarai d’aquestz trobadors, vv. 19-24 :
E·l tertz Bernartz de Ventadorn,
qu’es menre de Bornelh un dorn:
en son paire ac bon sirven
per trair’ ab arc manal d’alborn,
e sa maire escalfav’ al forn
et amassav’ a l’issermen.
Le troisième, Bernard de Ventadour,
inférieur à Bornelh de la largeur de
la main, eut pour père un serviteur
expert à tirer de l’arc de cytise.
Quant à sa mère, elle chauffait le
four et ramassait des sarments.
PrAlv BnMar
BdT 323.11
d’aquestz
trobadors,
vv.tempiers,
79-84 : vv. 7, 14, 35 :
BdTChantarai
63.7a Quant
la plueja
e·l vens e·l
Quant à Pierre d’Auvergne, il a une voix
Peire d’Alvernhe
a tal
lo matin egal
delvotz
alborn
telle qu’il chante aussi bien en haut qu’en
que non canta sus ni desotz,
bas et se vante fort auprès de toute gent.
e lauza·s
mout
a tota
eu∙m
al mon
belgen;
palais el forn
Mais c’est bien le maître de tous, à
pero maiestres es de totz,
condition qu’il rende un peu plus claires
ab q’un
pauc
esclarzis
sos
motz,
dels mals no∙m puesc partir un dorn
ses paroles, car c’est à peine si on les
qu’a penas nulhs hom los enten.
comprend.
PrAlv BdT 323.11 Chantarai d’aquestz trobadors, vv. 49-54 :
E l’ochens Bernatz de Saissac,
qu’anc un sol bon mestier non ac
mas d’anar menutz dos queren,
et anc pueys no·l prezei un brac,
pus a·N Bertran de Cardalhac
ques un vieil mantel suzolen.
Le huitième est Bernard de Saissac,
qui n’eut jamais d’autre bon métier que
d’aller mendier de menus dons. Et je
l’estime moins que fange depuis qu’il
est allé mendier à Bertrand Cardaillac
un vieux manteau couvert de crasse.
BnMar BdT 63.7 Farai un vers ab son novelh, vv. 37-39 et 43-46 :
BnMar BdT 63.8 Quan l’erb’es reverdezida, vv. 8-14:
Celui qui est tout abandonné de ses amis,
Cuy siey amic falhon del tot
tellement
convoité
l’amour,
j’y ai
Si ai seri’
amorops
encobida
devraitJ’aibien
s’efforcer
de ne
pas toujours
ben
a perforsar
tout mon désir, que de ma
eque
mes
totestes
montostemps
cossirier el lot
rester tant
dansmis
la boue.
non
vie je ne veux faire, de mon propre
que ja no vuelh a ma vida,
gré,qued’autre
métier,
car iljamais
mon so
grat,
autre
mestier,
Mais ce
l’homme
a, surtout
convient
Mas
quefar
hom
a, sobretot
depuisavec
ma mesure.
naissance
voulus
qu’anc
pus
nasquey
de ma maire
de le mener
S’il jenene
le fait
pas et
cove
per
mezura
menar,
à autre
et je ne et
nonon
volgui
autr’obra
faire
qu’il lem’appliquer
néglige, il est
obligéchose,
de poursuivre
si
o fai
es senes
cot:
vis point d’autre
ni
d’autrel’ave
labor
noeviu.
de pourchasser
le bien labeur.
d’autrui.
l’autruy
segr’
cassar.
BnMar BdT 63.8 Quan l’erb’es reverdezida, vv. 57-66:
N’Eblon man ves Marguarida,
lo vers per un mesatgier,
qu’en lui es amor jauzida
de don’ e de cavalier.
Et ieu soi sai ajustaire
de dos amicx d’un vejaire,
N’Aimes e·N L’Estrebesquiu.
J’envoie la chanson par un messager
à messire Eble, du côté de Margarida,
car chez lui amour de dame et de
chevalerie trouve un joyeux accueil.
Et ici, je mets d’accord deux amis
d’un [même?] avis, les sires Aimes et
le Dénoueur.
N’Aimes e·N L’Estrebeschaire
son dui amic d’un vejaire
[...] ab L’Entrebeschiu.
Les sires Aimes et le Dénoueur sont
deux amis d’un avis…
PrAlv BdT 323.11 Chantarai d’aquestz trobadors, vv. 61-66 :
E N’Ebles de Saigna·l dezes,
a cuy anc d’amor non venc bes
si tot se canta de coynden:
us vilanetz enflatz plages,
que dizon que per dos poges
lai se logua e sai si ven.
Le dixième est messire Ebles de Saignes, qui
n’eut jamais grand succès en amour, bien qu’il
chante comme s’il avait mal aux dents (?).
C’est un vilain, prétentieux et chicaneur, dont
on dit que pour deux deniers pougeois, il se
loue d’un côté et se vend de l’autre.
BnMar BdT 63.7 Farai un vers ab son novelh, vv. 43-50 :
Mas so que hom a, sobretot
cove per mezura menar,
si non o fai es senes cot:
l’autruy l’ave segr’ e cassar.
Ab so qu’ieu sembli be la cot
que non talh’ e fa∙l fer talhar.
Mais ce que l’homme a, surtout il convient de
le mener avec mesure. S’il ne le fait pas et qu’il
le néglige, il est obligé de poursuivre et de
pourchasser le bien d’autrui. Avec cela, je
ressemble bien à la pierre à aiguiser qui, sans
tailler, fait tailler le fer.
Aquo de qu’ieu non say un mot
cugi ad autruy ensenhar.
Ce dont je ne sais pas (moi-même) un mot, je
pense l’enseigner à autrui.
Horace, Ars poetica, 304-306 :
Ergo fungar vice cotis, acutum
reddere quae ferrum valet exsors ipsa secandi.
Munus et officium, nil scribens ipse, docebo
Donc, je veux jouer le rôle de la pierre
à aiguiser, capable de rendre le fer
tranchant sans avoir elle-même la
propriété de couper. J’enseignerai,
sans rien écrire moi-même, la tâche et
le devoir.
BnMar BdT 63.5 Compahno, per companhia, vv. 36-39:
Pero per conseill faria
la leujor
Bernart Martin lo Pintor
que ditz e trai guirentia
Ainsi il ferait la légèreté selon le
conseil de Bernart Martin le Peintre
qui dit et témoigne.
Horace, Ars poetica, 9-10, 361 :
Pictoribus atque poetis
quidlibet audendi semper fuit aequa
potestas
Ut pictura poesis
Les peintres et les poètes,
toujours, eurent le juste pouvoir
de tout oser.
Il en est d’une poésie comme
d’une peinture
BnMar BdT 63.1 Amar dei, vv. 10-13:
Dunc dompnei
color en peintura,
mas be vei
en plan ma rancura
Sap. 15, 4-5 : Non enim in
errorem induxit nos hominum
malae artis excogitatio, nec
umbra picturae labor sine
fructu, effigies sculpta per
varios colores, cuius aspectus
insensato dat concupiscentiam.
Alors je me donne l’air d’être
heureux en amour [je courtise une
vaine apparence], mais en réalité je
vois bien ce qui fait mon chagrin.
Non, les inventions humaines d'un art
pervers ne nous ont pas égarés, ni le
travail stérile des peintres, ces figures
barbouillées de couleurs disparates, dont
la vue éveille la passion chez les insensés
et leur fait désirer la forme inanimée
d'une image morte.
GlPoi BdT 183.2 Ben vueill que sapchon li pluzor, vv. 1-3 :
Ben vueill que sapchon li pluzor
d’un vers, si es de bona color
qu’ieu ai trat de bon obrador
Je veux que tout le monde sache s’il est
de bonne couleur, ce petit vers sorti de
mon atelier.
Marc BdT 293.16 D’aisso laus Dieu, vv. 49-51 :
Del plus torz fens
sui ples e prens,
de cent colors per mieills chauzir
Je suis doué et rempli d’une infinité
d’artifices, de cent moyens pour
aboutir [ou nuire]
RbAur BdT 389.22 Cars, douz e fenhz del bederesc, v. 19:
Cars, bruns e tenhz motz entrebesc
J’enchevêtre des mots obscurs et ternes
JfRud BdT 262.7 Qui no sap esser chantaire (BnMar ?):
Qui no sap esser chantaire,
braire
deu quant aug lo ver sonar
clar
e qant son per tot mesclat
prat
e·l rozal del mati s’espan
blan
sobre l’erba josta·l sauza.
Que celui-là qui ne sait pas
chanter aboie, quand j’entends
les vergers résonner gaiement,
quant partout les prés sont
bigarrés et que la rosée du matin
s’épand doucement sur l’herbe
auprès du saule.
BnVen 70.9, 1: Bel m’es can eu vei la brolha
BnVen 70.10, 1: Bel m’es qu’eu chan en aquel mes
Marc 293.11, 1: Bel m’es quan la rana chanta (cf. 293.12, 12a, 13, 21)
JfRud 262.5, 1: Quan lo rius de la fontana
Marc 293.31, 9-10: E s’esforsa si la rana lonc la fontanilha
Marc 293.21, 1-4: Bel m’es quan la fuelh’ ufana / en l’auta branquilha /
e∙l rossinholets s’afana / desotz la ramilha
Cerc 112.1c, 6: Contre l’ivern e∙l freig aurei
GrEsp 244.13, 42-43: Dous aureys / tempratz non trop cautz ni freys
Cerc 112.1a, 3: Can par la flors sobre·l verjan
Cerc 112.3a, 2: E li verjan son de la fuelha blos
Cerc 112.4, 2: E·l fuelha chai de sus verjan
Marc 293.5, 7-11: C’est amors… a cui es douss’e privada
« In conclusione: nella poesia di Bernart Marti si possono
cogliere echi formali da Marcabruno, ma non si trova affatto il
rigoroso moralismo marcabruniano. In particolare, la strofa in
cui egli sentenzia che estra lei n’i son trei non costituisce
un’interpretazione autentica della condanna che Marcabruno
pronuncia contro cella qu’en pren dos o tres. Essa ricorda, sì, i
versi di Marcabruno; ma, forse giuocando consapevolmente
sull’equivoco, in realtà li corregge, nel senso di quello ch’io
chiamerei “il compromesso cortese”. Compromesso tra la
spregiudicata esuberanza d’un Guglielmo d’Aquitania e l’arcigno
ritegno d’un Marcabruno; compromesso tra libertinaggio
d’istinto mondano e monogamia di legge divina »
A. Roncaglia, « Trobar clus: discussione aperta », p. 43-44
Marc 293.15, 27-30:
Mas cella qu’en pren dos o tres
e per un non s’i vol fiar,
ben deu sos pretz asordejar
e sa valors a chascun mes.
Mais celle qui en prend deux ou
trois [amants? hommes?] et ne
veux donner sa foi à un seul doit
bien avilir son prix et sa valeur
chaque mois
Marc 293.18, 43-44 et 55-57 (ms. C):
Selh’amor[s] viu de rapina
L’amour qui ne se contente pas d’un
seul [homme] vit de pillage [tromperie]
que per un sol non defina
………………………………………………
……………………………………….
L’amour qui s’incline devant deux
Amors qui ves dos s’aclina
personnes et en désire aussi une
quer lo ters que∙l plec l’esquina, troisième devant laquelle plier l’échine
plus es puta que maustina
est plus dévergondé qu’une mâtine
Cerc 112.1a, 36-37:
Non a valor d’aissi enan
cela, c’ab dos ni ab tres jai
Celle qui couche avec deux ou
trois amants, de ce jour-là, elle
perd toute valeur
Marc 293.30, 87: ni de son cor plus trefana
Marc 293.15, 27-30:
Mas cella qu’en pren dos o tres
e per un non s’i vol fiar,
ben deu sos pretz asordejar
e sa valors a chascun mes.
Mais celle qui en prend deux ou
trois [amants? hommes?] et ne
veux donner sa foi à un seul doit
bien avilir son prix et sa valeur
chaque mois
Marc 293.32, 64-72:
C’amors s’embria
lai on conois son par;
blancha e floria,
e presta de granar,
ses fellonia
fai contr’amic aisar;
ops l’es qe∙is gar
cel cui bon’amors guia
de mespreiso.
Car amour croît là où il
reconnaît son compagnon;
blanc et fleuri et prêt à
germer, sans méchanceté
il met à son aise le vrai
amant; il faut que celui
que guide le bon amour se
garde
des
mauvaises
actions.
Marc 293.30, 54-56:
Per so n’auretz per soudada
al partir: bada, fols, bada,
e la muz’a meliana
Pour ce, vous aurez pour salaire,
au départ: baye, fou, baye, et la
perte de l’après-midi.
Marc 293.5, 12: Tant que∙l fols deven musaire
Marc 293.5, 29: Si l’us musa, l’autre bada
Marc 293.14, 1: La musa port’e∙l badalh
Marc 293.14, 33: Qu’estra grat mus’e badalha
Marc 293.25, 63-64: Bad’e mus / qui∙l vol plus
Marc 293.42, 15-16: E∙l jelos bada e musa /
e fai badiu badarel
Cerc 112.4, 37-38: Bel m’es quant ilh m’enfolhetis /
e∙m fai muzar e∙n vauc badan
BnMar BdT 63.1, 55-57: non a rei / el mon tan com dura / mieils estei
Cerc BdT 112.1b, 5-6:
mas tan s’es de mi loignada /q’ieu non la puesc aconseguir
Marc BdT 293.1, 42: que trop s’es de mi alonhatz
BnMar BdT 63.1, 49-50: tant es fin’e pura, / grail’e grass’e plana
RmMir BdT 406.6, 53-54: qu’en tela renzana / agr’en sa cabana
ArGlMarsan, Ensenhamen, 11: camizas de ransan
Flamenca, 5822-5833: camis’e bragas ac de tela / de Rens ben faita e sotil
GlPoi BdT 183.1, 23-24:
enquer me lais Dieus viure tan / qu’aia mes mans soz son mantel
Cerc BdT 112.1b, 47-49:
si josta mi despoliada
non la puesc baizar e tenir
dins cambra encortinada
JfRud BdT 262.5, 12-14:
ab atraich d’amor doussana
dinz vergier o sotz cortina
ab dezirada companha
Léo SPITZER, « L’amour lointain de Jaufré Rudel et le sens de
la poésie des troubadours », in Romanische Literaturstudien
1936-1956, Tübingen 1959 (1944), p. 363-417.
Grace FRANK, « The distant love of Jaufré Rudel », Modern
language notes, 57 (1942), p. 528-534.
Pietro G. BELTRAMI, « Ancora su Guglielmo IX e i trovatori
antichi », Messana, n.s. 4 (1990), p. 5-45.
PrAlv BdT 323.15, 8-11:
Contr’aisso m’agrada∙l parers
d’amor lonhdana e de vezis,
quar pauc val levars ni iazers
a lui ses lieys cuy es aclis,
Dans cette situation, j’aime bien l’apparition
d’un amour lointain et voisin, parce que la
veille et le sommeil ont peu de valeur pour
lui, sans celle à laquelle il est soumis
BnVen BdT 70.7, 7:
eu melhur enans que sordei
Je deviens meilleur au lieu d’empirer
Vida du Monge de Montaudon:
E fo faichs seingner del Puoi Sainta Maria e de
dar l’esparvier. Lonc temps ac la seingnoria de
la cort del Puoi, tro que la cortz se perdet
Et il fut fait seigneur du Puy Sainte-Marie,
avec le privilège de donner l’épervier.
Longtemps il eut la seigneurie de la cour
du Puy, jusqu’au moment où la cour
disparut
Canso de la Crozada, 7954-7955:
Qui no sap cosselh pendre l’ora que l’a mestier,
ja a la cort del Poy no prengua l’esparvier
Celui qui ne sait pas prendre sa décision
à l’instant où cela lui est nécessaire, ne
se hasarde pas à prendre l’épervier à la
cour du Puy
Canso de la Crozada, 8119:
Que fier e trenca e briza totz los cors e·ls correitz
Elle rompit et brisa tous les cuirs
et les attaches
JfRud BdT 262.5, vv. 8-14:
Amors de terra lonhdana,
per vos totz lo cors mi dol.
E no·n puesc trobar meizina
si non vau vostre reclam
ab atraich d’amor doussana
dinz vergier o sotz cortina
ab dezirada companha.
BnMar BdT 63.3, vv. 33-36, 43-47:
Cerc BdT 112.1b, vv. 3-6, 12-13, 47-49:
Ges non ai mon cor voiant
d’amor quan m’en vauc prezant
per Na Dezirada,
mas trop m’es lunhada.
……………………………………….
c’asatz fauc meils mon talant
quan l’ai despoillada
sotz cortin’ obrada.
vueil un novel chant comenzar
d’un amor cui am e dezir;
mas tan s’es de mi loignada
q’ieu non la puesc aconseguir
……………………………………………….
Las! tan l’aurai desirada
qe per lei plaing, plor e sospir
……………………………………………….
si josta mi despoliada
non la puesc baizar e tenir
dins cambra encortinada.
En autr’amistat propdana
m’amar mis, que∙m fo dolsana:
BnMar BdT 63.6, 15-17:
Fols hom leu so cujaria
que chans nulhs entrebesques
qu’om de vanetat fezes
Marc BdT 293.33, 9-11:
mas menut trobador bergau
entrebesquill
mi tornon mon chant en badau
ElCai BdT 133.2, 17-18:
Qu’us rics savais que trastomba
fin’amor e l’entrebesca
Marc BdT 293.37, 7-8 et 11-12:
Trobador, ab sen d’enfanssa,
movon als pros atahina, […]
e fant los motz, per esmanssa,
entrebeschatz de fraichura
GlAde BdT 202.4, 13-14:
Ans vauc de bresc entrebrescan,
debresc entrebrescat d’enjan
GrBor BdT 242.11, 20-21:
es, qui sap razo gardar,
com los motz entrebeschar
RbAur BdT 389.20, 20-21:
q’ieu non sui cel que paresc:
q’en autre sen m'entrebesc
Marc BdT 293.14, 35-36:
qu’amors adoncx entrebresca,
enginhos desentrebresc
RbAur BdT 389.22, 19 et 26-27:
Cars, bruns e tenhz motz entrebesc
……………………………………………..
e enclau Joven e serga
per qu’ira e jois entrebesca
Marc BdT 293.31, 39-40:
del cim tro qu’en la racina,
entrebescat hoc e no
RbAur 389.41, 36-37:
Ben ai ma voluntat plena
de tal sen que s’entrebesca
Attribution: C+CReg2 = Marc; R+CReg1 = BnMar; ABDEIKNN2 = PrAlv
8ababcd (cf. Cerc BdT 112.4 Quant l’aura doussa s’amarzis)
8 coblas unissonans + tornada cd
Mss. ABIKNN2z:
Sainta Maria d’Orien,
guiza·ls reis e l’emperador
e faitz lor far ab la lur gen
lo servizi Nostre Seignor,
qe·il Turc conoscant l’entresseing
on Dieus moric per nos carnau.
reis = Philippe II Auguste et Henri II
Plantagenêt (ou son fils Richard
Cœur de Lion)
emperador = Frédéric Barberousse
date = troisième croisade, 1187-1190
Mss. C(DE):
Sancta Mari’, en Orien,
guiza·l rei e l’emperador
e lur fagz far ab la lor gen
lo servizi Nostre Senhor,
que·lh Turc conosco l’entressenh
que Dieus pres per nos mort carnau.
rei = Louis VII
emperador = Conrad III
date = deuxième croisade, 1145-1147
BnMar BdT 323.5, 1:
Belha m’es la flors d’aguilen (ABCDKN2)
Belha m’es la flor d’aguilen (IENR)
DdPra BdT 124.5, 1: Bela m’es la votz autana
BnMar BdT 323.5, 2:
quant aug del fin joi la doussor
cant aug dels dos chans la dossor (R)
GlMon BdT 225.2, 1-5:
Ar ab lo coinde pascor,
qan vei de bella color
flors per vergiers e per pratz,
e aug chantar daus totz latz
los auseletz per doussour
BnMar BdT 323.5, 5:
e son de flors cubert li reynh (C)
e son de flors cubert li ram (ABDEIKNN2)
e son li ram cubert de penh (R)
ArDan BdT 29.5, 2: son nou de flors els rams li renc
BnMar BdT 323.5, 6:
gruec e vermelh e vert e blau (ABCDEIKN2)
groc e vermeill e vert e brau (N)
gruoc e vermelh e blanc e blau (R)
Marc BdT 293.2, 5: quant li prat son vermelh e groc
BnVan BdT 293.12, 6: e son li prat groc e vermelh
PrRmTol BdT 355.14, 2: e·il prat son groc vert e vermeill
ArDan BdT 29.4, 1-2:
Er vei vermeilz vers blaus blans gruocs
vergiers plais plans tertres e vaus
molherat:
Marc BdT 293.4, 31 et 39; 5,19; 8, 16 et 51; 17, 31,42 et 44; 19,46; 36,27; 39,50; 40,16
Marc BdT 293.36, 25-28:
Drudari’ es trassaillida
e creis Putia s’onor,
e·il moillerat l’ant sazida
e so·is fait dompnejador
Cerc BdT 112.1a, 15-17:
Ben sai qe lor es mal estan
als moilleratz car se fan gai
domnejador ni drudejan
Marc BdT 293.5, 19-30:
Moillerat, per saint Ylaire,
son d’una foldat confraire,
Qu’entr’els es guerra moguda
tals que cornutz fa cornuda,
e cogotz copatz copada.
Puois eis la coa de braire.
Tals cuid’ esser ben gardaire
de la so’ e del autrui laire,
c’atretals es devenguda
d’aicel de sai que la cuda;
si l’us musa, l’autre bada
e ieu sui del dich pechaire.
Marc BdT 293.39, 50-56:
Non puosc sofrir qu’als moilleratz
non diga lor forfaitz saubutz;
non sai la cals auctoritatz
lor mostra c’om los apel drutz
BnMar BdT 323.5, 7:
semblan fant del ase cortes,
De molheratz ges no m’es gen (CR)
c’ab son seignor cuidet bordir,
De moilleratz no m’es pas gen (ABDEIKNN2)
cant lo vic trepar ab sos ches.
GlPoi BdT 183.7, 43-48:
Fait ai lo vers, no sai de cui;
et trametrai lo a celui
que lo·m trametra per autrui
enves Peitau,
que·m tramezes del sieu estui
la contraclau.
Marc BdT 293.12a, 31-33:
Car el n’a la clau segonda
per qe·l segner, so·us afin,
porta capel cornut conin
BnMar BdT 323.5, 10:
Engienhs cossi gardon las lor (C)
Engeing ab que gardon las lor (ABDEIKNN2)
Ab genh co mielhs gardon labor (R)
RmMir BdT 406.23, 15-16:
Ab fals digz et ab termes loncs
fant dompnas de cortes vilas
Marc BdT 293.33, 19-20:
Avoleza porta la clau
e geta Proez’ en issill
Marc BdT 293.32, 19-24:
Non sai que faire,
tant fort sui entrepres,
q’entorn l’araire
si fant villan cortes
e·il just pechaire
d’aisso q’en lor non es
Marc BdT 293.41, 34-36:
Tans n’i vei dels
contraclaviers,
greu sai remanra conz entiers
a crebar ni a meich partir.
Marc BdT 293.36, 25-28:
Drudari’ es trassaillida
e creis Putia s’onor,
e∙il moillerat l’ant sazida
e so·is fait dompnejador
BnMar BdT 323.5, 15-16:
E l’ases quan bram’ eyssamen,
cum fai lebriers ab son senhor (C)
E l’asne braydis eyssamen,
com fa·l lebrier a son senhor (R)
E l’ases camjet eissamen,
qand vi·l lebrier ab son seignor (AB)
Ellas si·s camjon eissamen,
com lo lebriers ab son seignor (DEN)
Ellas si·s camion eissamen,
qan lo lebriers ab son seignor (IKN2)
Adémar de Chabannes, à partir d’Ésope 275:
Asinus cotidie uidebat Catellum blandiri Dominum, et de mensa saturari, et a familia illi largiri
plura. Sic dixit As[inus] : Si Canem immundissimum sic diligit Dominus meus et familia,
[quanto magis me], et si obsequium illi fecero, qui multo plus melior sum quam Canis, et
multis rebus laudabilior, et ualde utilis? Aqua [ex] sanctis fontibus alor; cibus mihi mundus
datur; melior sum Catello; meliori uita frui possum et maximum honorem habere. Cum haec
As[inus] cogitass[et], uidit Dominum introire. Cui occurrens uelocius et clamans prosiliuit,
et ambos pedes super humeros Domini sui imposuit, eumque lingua linguens, et
ungulis uestem discerpens, Dominum suo fatigat pondere. Clamore Domini concitatur
omnis familia; fustes et lapides arripiunt, et super Asinum insurgunt; faciunt debilem membris,
costisque confractis abitiunt ad praesepia lassum atque semiuiuum.
Ne quis indignus ingerat, ut melioris officium faciat.
Marc BdT 293.39, 50-56:
Non puosc sofrir qu’als moilleratz
non diga lor forfaitz saubutz;
non sai la cals auctoritatz
lor mostra c’om los apel drutz
semblan fant del ase cortes,
c’ab son seignor cuidet bordir,
cant lo vic trepar ab sos ches.
Marc BdT 293.2, 26-30:
Greu cug mais que ja lur don
aquist soldat vay qu’es traitz pla
seguon la natura del ca:
pus lo guos ro e·l lebriers gron,
de sus ves del plat bufa·l foc.
Marc BdT 293.31, 46-49:
Dompna non sap d’amor fina
c’ama girbaut de maiso,
sa voluntatz la mastina
cum fai lebrieir’ ab gosso
BnMar BdT 323.5, 20:
de veziat enguanador (C)
d’enverinat enjanador (R)
de l’enveiat enganador (AB)
de l’envezat enganador (DEIKNN2)
Marc BdT 293.25, 34-35:
Per semblant es veziada,
plus que veilla volps cassada
DdPra BdT 124.12, 27-30:
Qu’a dreg son coguos e sufren
silh qui plus s’en fan veziat;
que donas e drut e marit,
tug volon esser amador.
BnMar BdT 323.5, 21:
que l’autrui pa guasta e despen (C)
que l’autruy blat gast’e despen (R)
l’autrui gran gasta e despen (ABDEIKNN2)
Marc BdT 293.2, 13:
qu’encaritz son li guasta-pa
BnMar BdT 323.5, 23:
mas cel a cui grans fams en pren (ADIKNN2)
mas selh a cuy grans fams en prenh (CE)
e sela que la fam destrenh (R)
RmDur BdT 397.1, 3: e pus yeu ab vos m’en emprenh
RmMir BdT 406.7, 1: A penas sai don m’apreing
RmMir BdT 406.20, 54: d’amar, pus eu de vos n’apreing
RmMir BdT 406.26, 10: e faz e dic e aprein
RmMir BdT 406.44, 14: que qora∙s vol m’emprenh en la mesclanha
BnMar BdT 323.5, 24:
manja lo pan que non l’abau (ABCNN2)
manja·l pan que non l’abau [-1] (DEIK)
manuga·l pan que non l’abau (R)
BnVan BdT 71.3, 41-48:
Maritz-drutz, qu’autrui con bezuc,
del sieu fai lo trieu d’Espanha,
et es li·n avols mesclanha
si per un colp ne pren trezens,
que luy suefre, et er sufrens,
si no∙s n’irays;
ben sembla que pels autruys bays
fassa dels sieus eys sufrensa.
Marc BdT 293.11, 49 et 63:
maritz qui l’autrui con grata […]
e fai son seinhor sufren
Marc BdT 293.11, 55-56:
que qui car compra car ven,
ar, segon la lei de Piza.
BnMar BdT 323.5, 26:
deu tastar d’atretal sabor (ABCIKNN2R)
deu tastar de tal sabor [-1] (DE)
BnMar BdT 323.5, 28:
e·l gelos met li guardador (ABCN)
e·l gilos meten gardador (DEIKN2)
car lo sieu meteus gardador (R)
Marc BdT 293.29, 23-30:
e tenon guirbautz als tisos
cui las comandon a gardar.
E segon que ditz Salamos,
non podon cill pejors lairos
acuillir d’aquels compaignos
qui fant la noirim cogular,
et aplanon los guirbaudos
e cujon lor fills piadar.
Marc BdT 293.34, 22-28:
Eyssamens son domnas trichans
e sabon trichar e mentir,
per que fan los autrus enfans
als maritz tener e noyrir;
d’aqui naisso·l malvat avar
qu’us non ama Joy ni Deport
ni n’auza hom entr’elhs parlar.
Marc BdT 293.31, 46-52:
Dompna non sap d’amor fina
c’ama girbaut de maiso,
sa voluntatz la mastina
cum fai lebrieir’ ab gosso;
ai!
D’aqui naisso·ill ric savai
que no fant conduit ni pai
BnVan 71.1a, 36-37:
Aquest parelhs fai paria
don nays semensa non monda
GcFai BdT 167.15, 31-37:
Tant cum reignet leialmen amistatz,
fo·l segles bos e senes vilania,
mas, puois c’Amors tornet en tricharia,
es deschazutz Jovens, et abaissatz –
et ieu meteis, pos dir vuoill las vertatz,
ai tant apres dels fals drutz trichadors,
qe non es dreitz que ja mais en reveigna
BnMar BdT 323.5, 35:
cist tenon l’aver el destreing (ABENz)
cist ten l’aver el destreing [-1] (DIKN2)
sest ama l’aver el estrenh (C)
quest serra l’aver el destrenh (R)
Cerc BdT 112.2a, 3-6:
ir’ e dolor e marrimen
ai, car vei abaissar Joven:
malvestatz puej’ e Jois dissen
despois muric lo Peitavis.
BnMar BdT 323.5, 36:
li fals e·il garsson naturau (AB)
li fes e·l garson natairau (N)
li fel e·l garson naturau (N2z)
e·l fel son garson naturau (D)
e·ill fol son garson naturau (E)
e·l fel e·l garson naturau (IK)
li folh e·l guarso naturau (C)
lo filh de garizon naturau (R)
BnVan BdT 323.6, 50:
lo vers vas la fin s’atraia
BnVan BdT 71.1a, 43-44:
vers la fenida s’embria
lo vers, s’es qui∙l chant ni∙l gronda
BnVan BdT 71.1, 50:
del vers es prop la fenizos
Cerc BdT 112.1c, 31:
plas es lo vers, vauc l’afinan
PrAlv BdT 323.7, 36:
chantadors, lo vers vos fenis
PrRmTol BdT 355.12, 43:
lo vers vai a la fenida
PrAlv BdT 323.4, 40-42:
Faich ai longa carantena,
e sai, si la fezes loignor,
ades la trobera pejor
BnMar BdT 323.5, 47:
q’ieu non sui drutz ni no m’en feing (ABE)
quez ieu non son drutz ni m’en feing (DIKNN2z)
qu’ieu no suy drutz ni drutz no·m fenh (C)
pero no son drutz ni m’en fenh (R)
Ms. C:
O
Non er mais drutz ni drutz no·m fenh
lo peniers ni joys non l’esjau
ω
Ms. E:
Non es mais drutz ni drutz no·s fenh
ε ni jois no l’esjau
los pitar
y
Ms. R:
Ies no son drutz ni drutz no·m fenh
ni per joy d’amors no m’esjau
A
B
MoMon BdT 305.7, 57-58:
Monge,
I K penhers
N2(z)ab afachar
N
D
lor fai manhs colps d’aval sofrir
E
C
R