Transcript Filo_Unitat_10 - BLOG 1r BATXILLERAT

Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
BLOC III: FILOSOFIA MORAL I POLÍTICA
TEMA 10: ÈTIQUES DE LA
FELICITAT I DE LA JUSTÍCIA
Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
ELS ORÍGENS DE L´ ÈTICA OCCIDENTAL
1.1. ELS POEMES HOMÈRICS. VIRTUT I COMUNITAT
Ilíada i Odissea presenten el següent món moral:
- Allò que és bo: serveix a la comunitat.
- Virtut (areté): excel.lència ( qualitat de sobresortir)
- Home bo: el millor (aristós)
1.2. L´ACTITUD SOCRÀTICA
Els filòsofs pre-Socràtics s´ocuparen d´investigar el principi de l´univers,
en canvi, Sòcrates es va centrar en l´home.
Els sofistes, contemporanis de Sòcrates, ensenyaven com parlar en
públic a canvi de diners. Per contra, Sòcrates només estava interessat
en la recerca de la veritat.
Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
ELS ORÍGENS DE L´ ÈTICA OCCIDENTAL
SÒCRATES:
- Actitud de cercar la veritat sense descans.
- Buscar la veritat: oposar-se al dogmatisme.
- Mètode per trobar la veritat: la reflexió i el diàleg.
- Segons Sòcrates, el seu mètode és la maièutica: donar a llum la
veritat. (Igual que la seva mare que ajudava a donar a llum)
- Els conceptes morals descoberts valen per tots els homes (Universal).
- Saviesa = Virtut = Felicitat
- Intel.lectualisme moral: qui obra malament és per ignorància de la
virtut.
Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
LA FELICITAT ES DIU DE MOLTES MANERES
2.1. TRES MODELS DE FELICITAT
1. EUDEMONISME: Ser feliç és autorealitzar-se, assolir les metes pròpies
de l´èsser humà. (Aristòtil)
2. AUTOSUFICIÈNCIA: Ser feliç és ser autosuficient, valer-se per si
mateix sense dependre de res ni de ningú. (Cínics, Estoics)
3. HEDONISME: Ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar el
dolor. (Epicur)
Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
LA FELICITAT ES DIU DE MOLTES MANERES
2.1 FELICITAT COM A AUTOREALITZACIÓ: EUDEMONISME
La felicitat és el fi últim natural
Aristòtil considera que les accions humanes es realitzen per un fi, però hi
ha un fi últim que dóna sentit als altres: la felicitat (eudaimonia):
- La felicitat serà un bé perfecte, es busca per si mateix i no per cap
altre superior.
- Un bé suficient per si mateix, qui el posseeix no desitja cap altra cosa.
- El bé que s´aconsegueix exercint l´activitat pròpia de l´èsser humà.
- El bé que s´aconsegueix amb una activitat contínua.
Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
LA FELICITAT ES DIU DE MOLTES MANERES
Vida teorètica i saviesa pràctica
Cada persona exerceix una funció en la societat i, per això, cal adquirir
les virtuts adequades. La virtut que ajudi a aconseguir la felicitat serà
la més perfecte.
Les accions que tenen el fi en si mateixes són més perfectes.
Aquestes característiques es troben en l´exercici de l´activitat teorètica o
contemplativa. La felicitat consistirà en el seu exercici.
Fer aconseguir la felicitat cal també viure moralment segons l´intel.lecte
pràctic. Ens ajuden 2 tipus de virtuts: dianoètiques (intel.ligència) i
ètiques (caràcter).
La virtut dianoètica és la prudència, que ens ajuda a trobar el terme mig
entre l´excés i el defecte.
Un home que viu segons les virtuts és un home feliç, però necessita viure
en una ciutat regida per lleis bones. Per tant, l´ètica exigeix la política.
Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
LA FELICITAT ES DIU DE MOLTES MANERES
2.3. LA FELICITAT COM A AUTOSUFICIÈNCIA
Període postaristotèlic de desconcert polític. Els filòsofs miren d´esbrinar
què fa feliços als homes.
Els cínics (Antístenes, Diògenes)
La felicitat consisteix en la llibertat radical de l´individu davant les
normes i institucions polítiques.
L´home és bo per naturalesa i és savi aquell que viu segons la naturalesa,
menysprea les convencions socials, valora la llibertat, ho sotmet tot a
crítica, refusa el plaer,... mitjançant l´autodomini i l´ascetisme.
Els estoics (Zenó, Sèneca, Marc Aureli)
És savi aquell que viu segons la natura, descobrint l´ordre del cosmos.
El savi sap dominar les emocions i no es fa il.lusions respecte al futur (tot
està en mans del destí). La pau interior, serenor, impertorbabilitat és la
única font de felicitat, ja que el savi és autosuficient.
Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
LA FELICITAT ES DIU DE MOLTES MANERES
2.4. LA FELICITAT COM A PLAER: HEDONISME
Els hedonistes consideren que hi ha moral perquè els homes cerquen el
plaer i fugen del dolor.
L´intel.lecte moral és calculador perquè ens serveix per calcular els
mitjans més adequats per aconseguir el màxim de plaer possible.
L´epicureisme (Epicur)
La saviesa té dues arrels: plaer i intel.lecte calculador. És savi que sap
organitzar la vida calculant quins plaers són més duradors i intensos,
quins tenen conseqüències menys doloroses i qui els distribueix
millor al llarg de la vida.
L´epicureisme és un hedonisme individualista.
Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
LA FELICITAT ES DIU DE MOLTES MANERES
L´utilitarisme (Jeremy Bentham, John Stuart Mill)
L´utilitarisme és un hedonisme social perquè considera que els éssers
humans tenim uns sentiments socials la satisfacció dels quals és font
de plaer. (Simpatia)
La meta de la moral consisteix a arribar a la màxima felicitat (màxim
plaer) per el major nombre de persones.
Bentham parla d´una aritmètica dels plaers: el plaer és susceptible de
mesura (es pot calcular la quantitat de plaer). Els plaers de les
persones es poden comparar per tal d´arribar a un màxim.
Mill es centra en la qualitat dels plaers. Hi ha plaers superiors i inferiors.
Són superiors els plaers intel.lectuals i morals.
L´utilitarisme actual distingueix: - utilitarisme de l´acte que valora la
correcció de l´acte per les seves conseqüències.
- Utilitarisme de la regla que valora l´acte en relació a alguna regla
considerada moral per la bondat de les conseqüencies.
Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
ÈTIQUES DE LA JUSTÍCIA
Kant s´ha anomenat deontologista (perquè s´ocupa del deure, de les
normes) i també formalista (perquè s´ocupa de la forma de les normes
i no del contingut)
3.1. EL FORMALISME ÈTIC
Crítica a les ètiques materials i heterònomes
Kant considera les ètiques anteriors ètiques materials (perquè indiquen el
contingut, la matèria d´allò bo) i ètiques heterònomes (perquè
identifiquen allò moralment bo amb un fi que li ve donat per
naturalesa)
Les critica perquè la voluntat així seria heterònoma i no autònoma. Els
deures morals només serien aquells que ens ajudassin a assolir el fi ja
donat.
Els humans tenim una consciència moral d´uns deures que ens imposam
de forma autònoma i ens manen de forma universal. Cal aclarir quins
són aquests deures i no el contingut del bé.
Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
ÈTIQUES DE LA JUSTÍCIA
La consciència moral: l´imperatiu categòric
Imperatius: ordres que ens ordenen obrar d´una manera o altra. 2 tipus:
- Hipotètics:
- Obliguen només a les persones que volen aconseguir un fi.
- L´acció expressada en l´ordre és un mitjà per aconseguir un fi.
- La forma de l´ordre és “si vols ser x, has de fer y”, per tant, només
mana als interessats en x.
- Són consells d´una raó prudencial o calculadora, no ordres morals.
- Categòrics:
- Obliguen de forma universal i incondicional.
- La forma de l´ordre és “has (o no has) de fer x”. Mana sense
condicions, sense prometre res a canvi.
- Són ordres morals. Hi ha orientacions que no s´han de seguir perquè
són inhumanes.
Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
ÈTIQUES DE LA JUSTÍCIA
La forma dels deures morals
Són deures morals aquells que tenen unes característiques formals que
provenen de la raó:
- És universal. Serà una llei moral aquella llei moral que es va crear
perquè tots els homes compleixin.
- Es refereix a éssers que són fins ens si mateixos. Serà llei moral la
que protegeixi a éssers en valor absolut i són fins en si mateixos: les
persones.
- Forma part d´una legislació universal en un regne dels fins. Seria una
llei vigent en un regne en què els éssers racionals es tractessin entre
si com a fins i no com a mitjans.
Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
ÈTIQUES DE LA JUSTÍCIA
Conseqüències de l´ autonomia
Si som capaços de donar-nos les lleis anteriors és perquè superam
l´egoisme i som autònoms. Les conseqüències de l´autonomia són:
- La dignitat humana. Un ésser autònom no té preu, sinó dignitat.
Aquesta idea és fonament dels drets humans.
- La bona voluntat. Allò moralment bo és tenir bona voluntat. Té bona
voluntat qui vol complir el deure pel respecte que li mereixen les lleis
específicament humanes.
- El bé suprem. La bona voluntat és el bé moral, però la unió de la
bondat moral i la felicitat constitueixen el bé suprem, que és possible
per l´acció de Déu.
Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
ÈTIQUES DE LA JUSTÍCIA
3.2. L´ÈTICA MATERIAL DELS VALORS
Una alternativa al formalisme
Segons Scheler, Kant comet l´error de creure que només comptam amb 2
facultats: la raó, que és capaç d´universalitat i només proporciona
formes; i la sensibilitat, que proporciona coneixements particulars i
dóna continguts.
Hi ha actes com estimar, preferir o odiar que no són racionals sinó
emocionals i proporcionen uns continguts materials que no provenen
de la sensibilitat. Aquests continguts són els valors.
L´axiologia pura
Els valors són qualitats dotades de contingut, que estan a les coses, però
són independents tant d´elles com dels nostres estats d´ànim
subjectius.
Els valors es capten a través de la intuïció emocional.
És possible construir una axiologia pura, una ciència pura dels valors
que consta de 3 principis: 1) Valors positius o negatius. 2) Relació
valor i deure. 3) Jerarquia de valors. Bé moral: voluntat de fer el valor
Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
ÈTIQUES DE LA JUSTÍCIA
3.3. LES ÈTIQUES PROCEDIMENTALS
Són deontològiques, però per comprovar si una norma és
universalitzable, ho han de comprovar tots els afectats, aplicant
procediments racionals.
L´ètica del discurs (Apel i Habermas)
El punt de partida de l´ètica del discurs és el fet que les persones
argumentem sobre normes i ens interessem per saber quines són
moralment correctes.
A aquestes argumentacions es pot adoptar 2 posicions:
1) Discutir sense voler sabre si la norma és correcte. Es converteix en un
diàleg absurd.
2) Prendre el diàleg seriosament i volent saber si ens podem entendre.
Així el diàleg es converteix en un diàleg amb sentit.
Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
ÈTIQUES DE LA JUSTÍCIA
Un diàleg amb sentit
L´ètica del discurs intenta descobrir els pressupòssits que fan racional
l´argumentació, la fan una activitat amb sentit. Es pressuposa:
1) Que tots els éssers capaços de comunicar-se són interlocutors vàlids,
s´han de tenir en compte els seus interessos i defensats per ells
mateixos.
2) Que no qualsevol diàleg permet descobrir que la norma és correcte,
sinó només aquell en que hi ha una simetria entre els interlocutors.
Aquest diàleg és el discurs.
Per comprovar si la norma és correcte cal atenir-se al 2 principis:
1) Principi d´universalització
2) Principi de l´ètica del discurs
Aquest és un discurs ideal, en una situació ideal de parla, però ens
serveix com a meta.
Col·legi
BEAT RAMON LLULL
Inca
ÈTIQUES DE LA JUSTÍCIA
3.4.UNIVERSALISME I COMUNITARISME
Des dels orígens de l´ètica occidental existeixen disputes entre els
defensors d´una ètica de les comunitats concretes i els d´una ètica
universal.
Segons els comunitaristes:
- Els principis universals allunyen els individus de la comunitat en la
que adquireixen identitat i ignoren les virtuts per cultivar-la.
- La pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats,
atomitzats, sense vincles.
És urgent reconstruir comunitats on les persones aprenguin a ser morals
i posin afecte a les lleis i institucions.
Segons els universalistes:
- Les comunitats són indispensables per la persona, però la solidaritat
comunitària és de grup.
- L´autèntica solidaritat és la universal: capacitat de posar-se en lloc de
les altre persones, membre d´una comunitat universal actual i futura.