Transcript La Religió romana

La Religió Romana
A. Característiques generals
La pietat
Les cerimònies i ritus
expressaven el sentir religiós
romà.
La pietat era atendre al
culte i
a les seves
cerimònies escrupolosament
regulades.
A. Característiques generals
Sentit pràctic

La relació entre els homes i els
déus era semblant a un pacte:
Els romans
respectaven i
veneraven els seus déus.
Els déus havien d’atendre les
demandes dels romans



A. Característiques generals
Formalisme
Pràctica escrupolosa i
formalista dels ritus i
fórmules
Qualsevol errada en els
gestos
o
paraules
comportava la repetició del
ritus.
Una cerimònia perfecte
garantia la seva eficàcia.
A. Característiques generals
Conservadurisme

Els romans sabien
conservar els seus
antics costums i les
seves creences.

Seguien practicant ritus
i fórmules de l’època
prehistòria dels llatins.
A. Característiques generals
Sincretisme religiós
Practicaven un politeisme obert.
 Eren receptius envers els déus dels altres:
- Acceptaren els déus etruscs
- Assimilaren els grans déus de l’Olimp grec.
- Adoptaren cultes orientals
- Abraçaren el cristianisme.

B. Fases de la religió romana
1. Època arcaica:
1.1.fase llatina







Adoraven els númens que eren les forces naturals
divinitzades.
No tenien cap cosmogonia, mitologia ni cap genealogia
de déus.
Alguns numens esdevenen veritables déus: Saturn,
Janus, Júpiter, Mart, Quirí, Neptú, Vulcà…
El culte es realitzava a les cases, els camps, cruïlles de
camins, boscos, fonts…
No construïen temples.
No representaven els déus en forma humana
(antropomorfa)
Hi havia un déu per a cada treball del camp o la
ramaderia.
Qui era el rei
Numa?
Principals esperits o númens
•Sterculinus: presidia la femada
•Vernactor: ajudada a guaretar
•Redarator: cridat quan es tractava de llaurar el
camp per segona vegada.
•Reparator: ajudava el pagès a preparar la terra.
•Sator: cridat per a l’hora de sembrar.
•Occator: presidia la rasclada.
•Saturnus: vinculat a la sembra.
•Iuppiter: relacionat amb la llum.
•Terminus: marcava els límits d’un territori.
Altres divinitats agràries

CARMENTA .........deessa de les fonts i de la predicció

CERES ................ deessa dels fruits de la terra

FAUNUS ............. déu dels ramats

FLORA ................ deessa de les flors

LIBER .................déu de la vinya

PALES ...............déu- deessa de les pastures i dels pastors

POMONA ............deessa de les fruites i dels arbres
B.Fases de la religió romana
2.Època de la monarquia:
1.2. fase etrusca










Tenen una teologia, una cosmogonia.
Inici d’ organització de la religió pública oficial:
sacerdoci, rituals, calendari de festes…
Representaren el déus en forma antropomorfa
(influència grega).
Assimilació dels déus llatins, sabins i etruscs amb
les divinitats d’origen grec.
Substitució de la «tríada» llatina, masculina,
per una tríada etrusca: Júpiter, JUNO, MINERVA,
Construcció de temples semblants als grecs:
temple del Capitoli, Roma.
Aporten l’endevinació.
Sarcerdots-endevins: Àugurs I harúspexs.
Creença d’una vida d’ultratomba.
Els aconteixements i fenòmens són explicats
com a sobrenaturals I intervenció directa d’una
divinitat.
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Les principals divinitats de la religió Etrusca foren:
Tínia: divinitat suprema. Tenia el poder del raig.
Uni: encarregada de la protecció dels naixements, dels nens...
Menerva: la seva funció era l’educació.
Turan: l’amor i la bellesa.
Turms: rituals fúnebres. Guiava cap a l’inframón.
Sethalans: déu del foc.
Nethuns: protegia als mariners.
Selvans: déu dels boscos.
Satres: déu llançador de raigs
Aita i Phersipnai: regnava en el món d’ultratomba.(inf. grega)
Apu, Hercle, Artums: divinitats d’origen grec.
Conclusions de l’etapa etrusca de la religió romana:
Investiga sobre la llegenda
de la fundació de Roma

Els etruscs van aportar:
-L’organització de la religió
romana.
-L’hel.lenització del panteó
romà.
-L’endevinació.
B.Fases de la religió romana
3.Època de la República

S’estableix la religió romana de
manera definitiva

Dos tipus de culte:
- domèstic o privat.
- oficial o públic.
B.Fases de la religió romana
3.Època de la República
3.1.Culte domèstic o privat

· El Lars familiars:
Déus protectors de la casa i la família. Se’ls
representava amb el corn de l’abundància.
· Els Penats: (dos)
Divinitats invisibles. Primer protectors del rebost
(penus). Després s’estengue a tota la família.
Eren venerats amb Vessta.

· Els Manes:
Els déus familiars. Eren les ànimes dels difunts
de la família. Relacionat amb el naixement,
casament o altres celebracions familiars
· El Geni:
Esperit del pater familias. Se’l representavaen el
sacrarium, junt amb el Lar i els Penats,
en
forma de serp.
El cap de la família exercia de sacerdot de la casa.
Presidia totes les celebracions relacionades amb
el culte domèstic.
B.Fases de la religió romana
3.Època de la República
3.2.Culte oficial o públic





Es celebraven festes (feriae) a les divinitats.
A les festes s’oferien sacrificis d’ animals, es feien
menjars compartits i processons suplicatòries.
S’encenien focs, s’adornaven estàtues i altars.
S’oferien exvots i es practicaven dances i cants
rituals.
Assimilació romana: consistirà en atribuir al déu
romà les atribucions i mites del déu grec.
Aquest nou panteó greco-romà serà la base sobre la
que s’organitzarà la religió oficial de la ciutat de
Roma.
Els jocs (ludi) eren festes cívico-religioses amb cursa
de cavalls, teatre, gladiadors, caceres de feres...
Què són les festes
saturnals?
Els déus del
panteó romà
JÚPITER-ZEUS Poder suprem. Águila,ceptre,
llamp

JUNO-HERA Matrimoni. Paó

MINERVA-ATENA Intel.ligència Mussol,
oliver

APOL.LO-APOL.LO Sol, arts. Arc, lira

DIANA-ÀRTEMIS. Caça. Lluna, Cérvola,
arc.

MERCURI-HERMES
caduceu

VULCÀ-HEFESTO Foc. Enclusa, martell.

VESTA-HESTIA Llar, foc. Flama

MART-ARES Guerra. Casc, armes

VENUS-AFRODITA Amor, bellesa. Colom

CERES-DÉMETERTerra. Falç

NEPTÚ-POSiDÓ Mar, Trident, cavall

LIBER-DÍONIS- BACUS Vi, Pàmpols,
copa
Comerç.
Ales,
B.Fases de la religió romana
4. Època de l’Imperi
4.1.Culte a l’Emperador

Segueix l’estil dels monarques orientals.
El
Senat proposà el culte a la figura de
l’emperador.
Octavi
mort.
El
El
August és divinitzat després de la
culte queda establert a partir de Calígula.
nom de l’emperador va quedar associada
al déu Jupiter.
B.Fases de la religió romana
4. Època de l’Imperi
4.2.Cultes orientals

Les necessitats religioses dels
romans començaren a ser
satisfetes per uns altres cultes
arribats
de
les
províncies
orientals:
-Deessa Cibeles, de Frígia
-Déu Mitra, de Pèrsia
-Déu Osiris, d’Egipte
-Deessa Isis, d’Egipte
-Déu Serapis, d’Egipte




Cultes amb components de misteri,
promesa d’immortalitat, fraternitat...
Gran acceptació entre la població
més senzilla.
Les elits proposaven noves corrents
filosòfiques:
estoicisme, neoplatonisme,
pitagorisme, epicureisme...
B.Fases de la religió romana
4. Època de l’Imperi
4.3.El cristianisme
Distingim tres fases :
1.
Difusió
1.1.Primer a les províncies romanes orientals.
1.2. Després a Roma. Aprofitant el corrent
d’entrada de religions orientals.
2.
Organització :
Organizació jerarquitzada dels cristians:
Bisbe, sacerdot, diaca, fidel
El bisbe de Roma serà el cap de l’Església
cristiana.
Pateixen persecucions de diferents emperadors.
3. Oficialitat:
•
Constantí: acceptació del cristianisme com
a religió romana a partir de l’ edicte de l’
emperador (Milán, año 313).
Convoca el concili de Nicea.
Teodosi a finales del siglo IV converteix
lareligió cristriana en la religión oficial de l’
Imperi romà.
•
•
Els cultes als déus del panteó grecoromà foren perseguits. Es mantingué
molt temps a les zones rurals (paganus)
Roma passava a ser la nova capital del
cristianisme.
C. Altres aspectes
1.Sacerdots


- Els Pontífexs, s’ ocupen del culte públic i del calendari.
Vigilaven ús correcte dels ritus. Presidien grans
cerimònies religioses.
- Els flamines. Cadascú s’ ocupava del culte d’una de les
grans divinitats. Els més importants: els tres déus de la
primitiva tríada llatina: Júpiter, Mart i Quirí. (Identificat
amb Rómul).

- Les Vestals, verges de la deessa Vesta. Vetllaven el foc
del temple de Vesta.

- Els
Àugurs, encarregats d’ interpretar fets i
esdeveniments de la vida quotidiana i el vol de les aus.

- Els harúspexs, sacerdots d’ origen oriental,
encarregats d’ observar i estudiar les vísceres dels
animals sacrificats
Auspicis



L’ aportació etrusca més significativa
a la religió romana fou l’endevinació.
Amb l’endevinació es volia saber la
bona o dolenta predisposició de les
divinitats vers la persona que
desitjava
emprendre
qualsevol
activitat.
Mètodes d’endevinació:
- Vol dels ocells
- Forma dels núvols
-Examen de les entranyes dels
animals sacrificats
-Interpretació de fenòmens
naturals extraordinaris.
Qui eren els àugurs?
I els harúspexs?
C. Altres aspectes
2.Els oracles
C. Altres aspectes
3.Temple





Principal lloc de culte.
Era la residència del déu.
Roma copià el temple etrusc.
El temple etrusc era adaptat del
grec
Els rituals es celebraven davant
la façana del temple. On hi
havia l’altar.
C. Altres aspectes
4.Enterraments
- Tipus:
inhumació (plebeus i esclaus)
incineració (patricis)
- Més endavant es generalitza la inhumació:
- Sepulcres esculpits
- Ofrenes de vi i menjar.
- Tombes:
- Mausoleu, monument funerari, columbari.
- Cista, fossa comuna, catacomba
- Llocs d’enterraments: vora les calçades o vies
i necròpolis.
I ARA NOMÉS US
QUEDA
ESTUDIAR!!!!!