Transcript File - Mestresergi. 4t de Primària

LES NORMES
D’ACCENTUACIÓ
LES SÍL·LABES, SÍL·LABA TÒNICA, LES PARAULES
AGUDES, PLANES I ESDRUÍXOLES.
Sergio Arnau
Mestresergi.weebly.com
LA SÍL·LABA

La síl.laba és cadascun dels colps de veu
que fem quan diem una paraula.
En general una paraula té tantes síl.labes
com vocals: ca-sa, ca-di-ra.
•
•
•
•
1 síl·laba = monosíl·laba
2 síl·labes = bisíl·laba
3 síl·labes = trisíl·laba
+3 síl·labes = polisíl·laba
ATENCIÓ!
Si dins d’una paraula trobem dues
vocals de costat, cal veure si formen
part de la mateixa síl·laba o de síl·labes
diferents.

Més endavant estudiarem quan dues o
més vocals formen part de la mateixa
síl·laba, o es separen.
LA SÍL·LABA TÒNICA
De totes les síl·labes d’una paraula,
només una és la que té el to de veu
més alt o fort. Eixa és la síl·laba
tònica.
 Només la vocal de la síl·laba tònica
pot dur accent gràfic.
 Exemples de síl·laba tònica:
Or-di-na-dor
te-lè-fon
Xo-co-la-ta
fà-bri-ca

L’ACCENT GRÀFIC

Hi ha dos tipus d’accent gràfic:
• Obert (`)
• Tancat (´)
Només les vocals poden portar
accent gràfic. En les lletres E i la
O pot ser obert o tancat:
ACCENTUACIÓ

Les paraules poden ser:
• Agudes, si la síl·laba tònica és l’última.
cla-tell
ge-noll
a-mics
• Planes, si la síl·laba tònica és la
penúltima.
col-ze
es-pat-lla
pes-ta-nya
• Esdrúixoles, si la síl·laba tònica és
l’antepenúltima.
llà-gri-ma
fà-bri-ca
tò-ni-ca
NORMES D’ACCENTUACIÓ
(No sempre posem accent gràfic a la síl·laba tònica)

Accentuem les paraules agudes
quan acaben en: vocal, vocal+s,
–en o –in.
ma-tí

pa-ra-dís
de-pèn
ma-ga-zín
NO s’accentuen si acaben en
qualsevol altra lletra.
a-mic
ma-ti-ner

Accentuem les paraules
planes si NO acaben en:
vocal, vocal+s,
–en o –in.
plà-tan
cèr-col
ú-nic
No s’accentuen si acaben en:
vocal, vocal+s, –en o –in.
xo-co-la-ta


Sempre accentuem les
paraules esdrúixoles:
fí-si-ca
dè-ri-a
his-tò-ri-a
AMPLIACIÓ
D’INFORMACIÓ
A partir del tercer cicle de
primària
L’ACCENT GRÀFIC DE LA E
En general tant siguin agudes, planes o
esdrúixoles l’accent és sempre obert: è
Excepcions més usuals:

De paraules esdrúixoles: església, llémena.

De paraules planes: cérvol, préssec, feréstec, ésser,
néixer, créixer, prémer, esprémer, témer, érem, éreu.


De les agudes: clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé,
rebé, també, abecé, després, només i les que fan el plural
en –essos com congrés (congressos), ingrés (ingressos),
exprés, succés... (llevat de xerès, interès i espès).
Les terminacions verbals, exemple: vindré, tinguéssiu...
(llevat de reté (retenir), manté (mantenir), encén
(encendre), entén (entendre), estén (entendre), estén
(estendre), i pretén (pretendre).
L’ACCENT GRÀFIC DE LA O
Si la paraula és esdrúixola l’accent serà obert: ò
Si la paraula és plana, l’accent també serà obert:
ò
Si la paraula és aguda, l’accent serà tancat: ó
Excepcions més usuals:




De les esdrúixoles: fórmula, pólvora,
tómbola, tórtora.
De les planes: estómac, furóncol, córrer (i
derivats).
De les agudes: arròs, espòs, repòs, talòs,
terròs, això, allò, però...
Compostes amb monosíl·labs: rebò, retrò,
reclòs, capgròs, semitò, ressò, debò...
Va bé recordar algunes sèries en que els
mots s'accentuen sempre de la
mateixa manera:






Formes verbals: veuré, llegiré, serraré...;
vingué, begué, digué; entretingués,
marxés, veiés, calqués...
Numerals: sisè, desè, vintè, quarantè…
Gentilicis: francès, portuguès, aranès…
Adjectius derivats: verdós, plujós,
relliscós…
Mots derivats acabats en -ència:
abstinència, eficiència, dissidència...
Substantius derivats: afecció, estimació,
impressió, informació...
L’ACCENT DIACRÍTIC

L’accent diacrític serveix per
distingir dues paraules que
s’escriuen igual, però tenen
un significat diferent.
BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi)
BE/BENS (mamífer)
BÓTA/BÓTES (recipient)
BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR)
DÉU (divinitat)
DEU (cardinal o verb DEURE)
DÓNA/DÓNES (verb DONAR)
DONA/DONES (persona)
ÉS/SÓN (verb ESSER)
ES/SON (pronom, possessiu o ganes de
dormir)
FÉU (passat verb FER)
FEU (present verb FER)
MÀ (extremitat)
MA (possessiu)
MÉS (adverbi)
MES (conjunció o trenta dies)
MÈU (d’un moix)
MEU (possessiu)
MÒLT (verb MOLDRE)
MOLT (quantitat)
MÓN (planeta)
MON (possessiu)
NÉT/-A/-S/-ES (parentesc
NET/-A/-S/-ES (absent de brutor)
ÓS (mamífer)
OS (del cos)
PÈL (vellositat)
PEL (per+el)
QUÈ (interrogatiu i darrere
prepos.)
QUE (altres casos)
SÉ (verb SABER)
SE (pronom)
SÍ (afirmació)
SI (condició, nota musical o pronom)
SÒL (solar, terra)
SOL (la resta de significats)
TÉ (verb TENIR)
TE (la resta de significats)
ÚS (verb USAR)
US (pronom)
VÉNS/VÉNEN (verb VENIR)
VENS/VENEN (verb VENDRE)
VÓS (tractament personal)
VOS (pronom feble)
Recorda!
L'accent diacrític es conserva en els
compostos:







déu: adéu, pregadéu...
féu: desféu, reféu...
mòlta: remòlta...
món: rodamón...
nét: besnét, renét...
pèl: contrapèl, repèl...
sòl: subsòl...
ELS DIFTONGS
Quan pronunciem dues vocals en una mateixa
síl·laba diem que formen un diftong.
- vocal forta (a,e,o) i una feble (i,u)
- dues vocals febles

Diftong decreixent
• La última vocal del
diftong és una vocal
feble.
ai, ei, ii, oi, ui, au,
eu, iu, ou, uu

Diftong creixent
• La vocal feble és la
primera.
gua, güe, güi, guo
qua, qüe, qüi, quo

Quan la i i la u es troben a
principi de mot seguides d’una
vocal, o bé entre vocals, també
formen diftong creixent amb la
vocal del seu darrere.
• A principi de mot: io-ga, hie-na,
ian-qui
• En posició intervocàlica: de-ia, seuen, ca-ca-uet.
HIAT

La i i la u situades entre una
consonant i una vocal forta NO
formen diftong, sinó HIAT, i per tant
es compten les síl·labes separades.
Ex.: ci-èn-ci-a, cu-a


Formen hiat les combinacions de
dues vocals fortes (ea, ae, ao,
oa, eo, oe), com per exemple: ide-a i ne-ó.
També en formen la i i la u
seguides de vocal, quan van
precedides d’una consonant que
no sigui la q ni la g, com ara:
can-vi-ar, nu-a o llu-ent.
ELS DÍGRAFS
Quan hem de partir paraules a
final de línia, hem de fixar-nos en
els dígrafs. Hi ha dígrafs que se
separen i d’altres que no.

Dígrafs que se
separen
rr rs
ss sc
l·l tg tx
ix tj tz

Dígrafs que no se
separen
ny
ll
qu
gu
ALTRES NORMES
D’ACCENTUACIÓ

NO s’accentuen les agudes si acaben
en i o u que forma part d’un diftong:
re-mei

a-vui
ba-bau
S’accentuen les planes si acaben en i
o u que forma part d’un diftong:
portàveu
servíssiu