Transcript grecia1

L’ART DE L’ANTIGA GRÈCIA (I):
L’ARQUITECTURA
INDEX
A. AVALUACIÓ INICIAL
B. EL CONTEXT
1. El marc geogràfic
2.El context històric
3.L’imaginari
3.1 La dimensió humana i la racionalitat
3.2 L’ideal de bellesa
C.L’ARQUITECTURA GREGA
1. Característiques generals
2. El temple grec
3. Els ordres arquitectònics
4. Les tipologies arquitectòniques
D. EL COMENTARI D’UNA OBRA ARQUITECTÒNICA
1. El primer pas: catalogació i descripció
2. L’anàlisi formal
3. La interpretació
4. Exercici d’aplicació: el Partenó
AVALUACIÓ INICIAL
1. Respon les preguntes següents:
Esmenta alguns edificis arquitectònics de l’antiga Grècia que recordis.
Esmenta el nom d’algun arquitecte o artista grec si te’n recordes i d’alguna de les
seves obres.
Saps què s’hi feia en un temple grec? Descriu-ho breument.
Sabries explicar quina és la diferència entre anàlisi formal i interpretació d’una
obra arquitectònica? Si ho saps posa un exemple d’alguns aspectes que sigui propi
d’una anàlisi formal i un altre que es refereixi a la interpretació.
Sabries explicar la funció o finalitat dels temples grecs? Si ho saps posa’n un
exemple.
Observa la imatge que tens a continuació i en un full a banda comenta-la dient tot
el que hi vegis i puguis interpretar
Quin és el meu punt de partida?
A) Has estudiat aquest tema abans? (Sí o No)
B) 1: No ho sé; 2: Ho sé una mica; 3: Ho sé bastant bé; 4: Ho sé; 5: Ho sabria explicar a un company/a
CONCEPTE/TEMA
antropocèntric
polis
estil
pensament racional
arquitectura arquitravada
ordre arquitectònic
dòric
jònic
corinti
harmonia visual
arcaic
clàssic
hel·lenístic
A) ESTUDI PREVI
B) CONEIXEMENT
Sí ( o No)
1 (o 2, o 3, o 4 o 5)
B. EL CONTEXT
1.El marc geogràfic
Llegeix i subratlla les idees principals
El món grec és bàsicament vertebrat a l’entorn de la Mediterrània. Els grecs s’hi llançaren
condicionats per la pobresa del seu país: cada racó del litoral es presta a la instal·lació d’un port per
poc abrigat que estigui dels vents contraris. El comerç marítim els va posar en contacte entre ells i
amb altres pobles de la mar.
Reproducció del “Culip IV”,
carregat d’àmfores, descobert
al Cap de Creus,
probablement en contacte
comercial amb els ibers.
Un exemple de costa
al Peloponès
La península grega té un relleu fragmentat en valls separades per muntanyes de poca alçada.
Cap plana no excedeix de 20 km de llarg per 12 d’ample. Fins i tot les illes, encara que tinguin
una certa extensió, són fragmentades. Per això el tros de terra que veu el ciutadà des de la
part alta de la seva ciutat és la seva pàtria. Més enllà hi habiten forasters encara que parlin la
mateixa llengua.
Acròpolis o “part alta “d’Atenes
Acròpolis o “part alta” de Corint
Una illa grega
El clima és mediterrani. Té un estiu molt sec i una curta estació plujosa a l’hivern. Aquesta eixutor,
juntament amb la nitidesa de l’atmosfera, van donar a l’home grec un refinat sentit de la precisió i
una finesa d’esperit i una sensibilitat molt diferent de la dels pobles nòrdics. A causa del clima, tant
el menjar com el vestit, l’escola, el taller, la casa, la plaça i el temple estan projectat cap enfora. La
majoria vol veure i ser vista. Les idees es confronten en públic.
Quan a recursos naturals, Grècia té contínuament com a companya la pobresa. La manca de rius va
fer que l’agricultura de regadiu no tingués la importància de l’Antic Egipte, ni tampoc va exigir cap
centralització o cooperació social. La tendència a l’autoorganització més aviat va potenciar
l’individualisme.
Oliveres i ametllers a la Grècia actual
Recollint olives a l’antiga Grècia
Assenyala algunes característiques de la civilització grega que es puguin deduir del seu
medi geogràfic segons aquest text.
Primer paràgraf: una civilització comercial deguda a la pobresa del territori
on viu que es posa en contacte amb altres pobles de la Mediterrània.
Segon paràgraf: el relleu, per la seva fragmentació, explica en part la
tendència a la fragmentació política en polis de la civilització grega.
Tercer paràgraf: la sequedat i l’eixutor del clima col·laboren a la precisió, la
vida a l’aire lliure, i la possibilitat de confrontació pública de les idees.
Quart paràgraf: la manca de grans rius i grans paisatges agraris no va
obligar a tasques de cooperació i va ajudar a caminar vers l’individualisme.
Indica a quin topònim correspon cada lletra
A: ................................................
Cnossos
B: Troia
................................................
C: Atenes
................................................
B
D:................................................
D:Olímpia
G
E: Esparta
................................................
C
H
F: Milet
................................................
D
F
J
E
K
G: Focea
................................................
I
H: Corint
................................................
A
................................................
I: Citera
J: Micenes
................................................
K: Halicarnàs
................................................
Què et sembla que deu voler dir que una escultura es tituli avui "Venus de Milos",
"Hera de Samos", “Mausoleu d’Halicarnàs”, “teatre d’Epidaure” o que és una
escultura pertanyent a "l'escola de Pèrgam?"
Mausoleu d’Halicarnàs: construcció funerària situada a la ciutat d’Halicarnàs
Venus de Milos: una escultura de la dea de l’amor
trobada o realitzada a l’illa de Milos.
Hera de Samos: una representació de la dea Hera,
esposa de Zeus, realitzada o trobada a l’illa de
Samos.
Què et sembla que deu voler dir que una escultura es tituli avui "Venus de Milos",
"Hera de Samos", “Mausoleu d’Halicarnàs”, “teatre d’Epidaure” o que és una
escultura pertanyent a "l'escola de Pèrgam?"
Escola
Teatre
ded’Epidaure:
Pèrgam: unteatre
grupgrec
d’artistes
situat ad’un
la població
estil similar
d’Epidaure.
el nucli dels quals es
trobava a la ciutat de Pèrgam.
2.El marc històric
Cultura minoica: Creta.
1100 aC: Guerra de Troia
Aqueus: Micenes
Pèricles: s. V aC
Llegeix i subratlla les idees principals o les paraules clau
Se sol dividir la Història de l'antiga Grècia en dos grans períodes separats per la guerra de Troia (XII aC): el
període prehel·lènic (3.000-1100) i el període hel·lènic pròpiament dit (XII – II aC).
El primer poble històric identificat sobre sòl grec va ser el dels pelasgs al començament del tercer mil·lenni.
Abans del 2.000 aC. es documenten també diverses onades de grups humans procedents del nord que
s'instal·len principalment a la península del Peloponès. Es tracta dels aqueus. Van ser els protagonistes de la
famosa guerra de Troia i van arribar l'apogeu de la seva civilització entre els segles XVI i XII aC. Els centres
més importants de la seva cultura s'han trobat en les ciutats de Micenas i Tirint.
Micenes
Tirint
Màscara funerària d’un
aqueu
Porta dels lleons
Micenes
Llegeix i subratlla les idees principals o les paraules clau
Al mateix temps que es desenvolupava la civilització aquea a la península del Peloponès, a l’illa de Creta
s'expandia una cultura molt refinada que va rebre el nom de minoica com a conseqüència del mite de
Minos. El centre més important de la cultura cretenca va ser Cnossos, ciutat en la qual durant el segle XIX
de la nostra era es va descobrir un palau impressionant la complexa estructura dels quals recordava la idea
d’un laberint. La civilització minoica va desaparèixer al segle XIV, probablement com a conseqüència de
l'expansió aquea.
Cnossos
Fresc del palau de Cnossos
Reproducció idealitzada del palau de Cnossos
Llegeix i subratlla les idees principals o les paraules clau
El període prehel·lènic finalitza en el segle XII moment en el qual els aqueus es van embardissar en una
llarga guerra contra Troia (ciutat situada en el pujol de Hissarlik, en l'actual Turquia, prop de l'estret dels
Dardanels) de la qual van resultar vencedors. Els fets d’aquesta guerra van ser narrats, quatre segles més
tard, per Homer en els monumentals poemes èpics de la Ilíada (Ilion era Troia, en grec)i l'Odissea
Homer
Reproducció “Cavall de Troia”
Respon el següent test sobre el text anterior marcant amb una X la casella corresponent
SÍ
L’arribada dels aqueus a Grècia, al segle XIV aC, separa el període hel·lènic del
prehel·lènic
La cultura minoica es produeix a dues poblacions de la península del Peloponès
La guerra de Troia té lloc al segle XII aC
Un dels centres importants de la cultura minoica és el palau de Cnossos
El primer poble del qual es té coneixement històric a Grècia és el poble dels
pelasgs.
Micenes i Tirint són dos dels centres importants on es va desenvolupar la cultura
micènica
L’ordre d’aparició de les cultures prehel·lèniques és: cretencs o minoics, pelasgs i
micènics.
Els aqueus són uns dels protagonistes de la guerra de Troia
La Ilíada i l’Odissea narren la guerra entre aqueus i troians
NO
Llegeix i subratlla les idees principals o les paraules clau
Des de l'any 1000 aC. fins al segle II a la zona de l'antiga cultura grega, fase hel·lènica pròpiament dita,
els historiadors han convingut a distingir-hi diversos períodes.
Una època "obscura" entre l'any 1000 i l'any 750 aC., anomenada així perquè se'n té molt poca informació.
A continuació se situa l'època arcaica que es va caracteritzar pel govern de l'aristocràcia, per l’organització
social en petits districtes territorials independents situats al voltant d'una ciutat fortificada (en grec polis)
i per l'aparició del primer pensament racional (Tals de Milet) i les primeres formulacions de la
matemàtica (Pitàgores). També daten d’aquesta època els primers jocs olímpics (776 aC). Durant aquesta
època les polis gregues colonitzaren la costa nord del Mediterrani i la costa del Mar Negre on també
apareixeran nombroses manifestacions artístiques gregues.
Època Arcaica
Segles VIII-VI aC
Tales de Milet
Pitàgores
La polis d’Atenes, a partir del 510 aC, introdueix la democràcia amb la reforma política d'un dirigent
anomenat Clístenes. És la primera vegada que aquesta paraula, democràcia, surt a la Història.
Artísticament, entre els anys 479 i 336, s'escola el període anomenat clàssic. Atenes al principi
continuarà sent la capdavantera, especialment entre el 443 i el 429, període dirigit per Pèricles, època
de màxima esplendor de la democràcia atenesa. Va ser durant l’època clàssica que els grecs van
guanyar les guerres mèdiques contra els perses i van reforçar la seva identitat. Els grans filòsofs grecs
són d'aquesta època (Sòcrates, Plató, Aristòtil), època que també va contemplar grans realitzacions
científiques (com les del metge Hipòcrates) i literàries (la tragèdia grega i el desenvolupament dels
espectacles teatrals).
Època clàssica
segles V i IV aC
Clístenes: pare de la democràcia
grega
Pèricles: dirigent polític d’Atenes
Plató i Aristòtil segons Rafael
(Pintor del segle XVI)
El període clàssic acaba després d'un seguit de tensions i lluites amb un nouvingut del Nord:
Macedònia. L'any 336 aC Filip i el seu fill Alexandre unifiquen l'espai hel·lènic i es projecten cap a
l'exterior, tot i que per poc temps ja que a la mort d’Alexandre el seu imperi es desintegrarà. El període
hel·lenístic, que és com es coneix artísticament parlant aquest període, acaba el 148 aC, moment en el
qual Grècia és conquerida pels romans. L'època hel·lenística va ser l'etapa d'or de la ciència grega:
Euclides, Arquímedes i Eratòstenes entre altres científics van viure durant el període hel·lenístic.
Període hel·lenístic:
segles III i II aC
Euclides: un gran geòmetra
Arquímedes: un gran físic
Eratòstenes: matemàtic i
geògraf
Completa a partir de la informació dels textos anteriors el següent fris cronològic. Si no t’hi cap fes-ho en un full a
banda.
2000
1.500
1000
500
PERÍODE PREHEL·LÈNIC
Aqueus
Cultura minoica (Creta)
+1
PERÍODE HEL·LÈNIC
XII
aC
776
Època
obscura
Guerra
de Troia
Primera
Olimpíada
510
Època
arcaica
443429
Època
clàssica
148
Època
hel·lenística
Roma
conquereix
Grècia
Democràcia a
Atenes
Època de
Pèricles
C. L’IMAGINARI
1. La dimensió humana i la racionalitat
Llegeix i subratlla les idees principals o les paraules clau
La cultura i l’art grec es van caracteritzar per la seva dimensió humana. El fet que la vida
comercial fos tan important i que la seva estructura política no superés l’àmbit de la polis o
ciutat-estat ajuda a explicar, en part, aquesta dimensió humanitzadora. Una població reduïda,
obligada a conviure en un espai relativament limitat i en una economia oberta cap enfora
(comerç mediterrani) semblen explicar, parcialment, la progressiva “humanització” de lleis,
costums i religions ben diferents del despotisme dels imperis orientals (egipcis, assiris i
perses). La democràcia, el pensament racional i una religió amb divinitats de forma humana i
amb les mateixes passions que els humans són el reflex d’aquesta humanització progressiva
que culminarà en el seu període anomenat clàssic (segles V i IV aC). Per això s’afirma que
l’actitud humana dels grecs va ser antropocèntrica.
Divinitats gregues
Els grecs es van distingir dels de les èpoques precedents per un aspecte molt important: a partir de
l'època arcaica van començar a interpretar el que veien a partir de la raó més que no pas a partir dels
mites i de les religions. Per això es diu que van introduir la racionalitat. També s'afirma, pel mateix
motiu, que els grecs van tenir una actitud antropocèntrica davant de la vida (=centrada en l'home),
sobretot a partir del segle V aC. No té res d'estrany, doncs, que els grecs fossin els primers filòsofs i els
primers científics de la Història. I que la seva arquitectura i escultura fos ben diferent a la de les
èpoques precedents, traduint aquesta actitud humana i democràtica.
Tales de Milet:
el primer filòsof
Hipòcrates: el pare
de la medecina
occidental
Temple de Luxor: Antic Egipte
Niké
(Atenes)
“La mort
de Àptera
Sòcrates”,
tal com
la va imaginar al segle XVIII
“Jean Louis David”
Marca amb una X a la casella corresponent del test.
SÍ
La cultura grega es va distingir de les precedents per la seva tendència humanitzadora.
L’art grec s’assemblarà molt a les cultures coetànies (perses) o que el van precedir
(egipcis).
La dimensió humana de l’art grec es deu, en part, al comerç i a l’estructura de
l’organització política que mai no va superar la “polis” o ciutat i un espai circumdant
petit.
La religió grega és un reflex de la dimensió humana de la seva cultura.
El pensament grec va ser fonamentalment mític i era en el mite on trobava l’explicació de
les grans preguntes filosòfiques.
Les lleis i costums grecs van ser molt similars als egipcis.
Es diu que els grecs van introduir la racionalitat perquè quan volien explicar la realitat ho
feien a partir de la religió.
Dues de les característiques bàsiques de la civilització grega van ser la dimensió humana
i la racionalitat.
NO
Indica quin dels textos següents és un text mític i quin representa un inici del pensament
racional. Argumenta la resposta. Els dos documents són de l’època grega.
Text A
Anaxímenes va dir que l’aire infinit és el principi de tot, i que d’ell procedeixen les coses divines i que les altres
procedeixen dels elements que s’originen a l’aire. Que la forma de l’aire és així: quan està condensat és invisible;
es manifesta en refredar-se i escalfar-se, en humitejar-se i posar-se en moviment. Està sempre en moviment
perquè les coses que canvien no canviarien si no es posessin en moviment. Es manifesta de manera distinta
segons que es condensi o s’enrareixi perquè quan s’expandeix, tot enrarint-se, es converteix en foc, però al
contrari, es condensa i es fa vent. Per condensació de l’aire procedeixen els núvols i l’aigua.
Text B
En el principi Eurínome, la deessa de totes les coses, va sorgir nua del Caos (...) va separar el mar del cel i dansà
solitària sobre les onades. Dansà cap el sud i es va produir vent al seu darrera. (...) Eurínome es va girar, va
fregar el vent del nord que es va convertir en la serp Ofió. Es va posar a dansar altra volta i la serp Ofió se li va
enroscar. (...) Així va ser com va quedar prenyada. (...) Després es va convertir en una coloma i va posar l'ou
universal (...) D'aquest ou van sorgir totes les coses que existeixen: el sol, la lluna, els planetes, les estrelles, la
terra amb les seves muntanyes i rius, els seus arbres, les herbes i les criatures vivents.
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
El text que representa el pensament mític és el B i el text que representa el pensament racional és
l’A
…………………………………………………………………………………………………………………………………....................
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
……………………………………………………………………………………………………………………………………………………..
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
……………………………………………………………………………………………………………………………………………………..
Indica quin dels textos següents és un text mític i quin representa un inici del pensament
racional. Argumenta la resposta. Els dos documents són de l’època grega.
Text A
Anaxímenes va dir que l’aire infinit és el principi de tot, i que d’ell procedeixen les coses divines i que les altres
procedeixen dels elements que s’originen a l’aire. Que la forma de l’aire és així: quan està condensat és invisible;
es manifesta en refredar-se i escalfar-se, en humitejar-se i posar-se en moviment. Està sempre en moviment
perquè les coses que canvien no canviarien si no es posessin en moviment. Es manifesta de manera distinta
segons que es condensi o s’enrareixi perquè quan s’expandeix, tot enrarint-se, es converteix en foc, però al
contrari, es condensa i es fa vent. Per condensació de l’aire procedeixen els núvols i l’aigua.
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
El text racional és l’A, degut al filòsof Anxímenes ja que, intenta explicar els fenòmens
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
i el seu origen a partir de les coses mateixes com es pot deduir dels mots subratllats
sense recórrer al mite.
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
Enuncia que tot el que existeix procedeix de l’aire… i descriu les formes amb què
apareixen les coses sense fer referència a la intervenció de cap divinitat.
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
……………………………………………………………………………………………………………………………………………………..
Indica quin dels textos següents és un text mític i quin representa un inici del pensament
racional. Argumenta la resposta. Els dos documents són de l’època grega.
Text B
En el principi Eurínome, la deessa de totes les coses, va sorgir nua del Caos (...) va separar el mar del cel i dansà
solitària sobre les onades. Dansà cap el sud i es va produir vent al seu darrera. (...) Eurínome es va girar, va
fregar el vent del nord que es va convertir en la serp Ofió. Es va posar a dansar altra volta i la serp Ofió se li va
enroscar. (...) Així va ser com va quedar prenyada. (...) Després es va convertir en una coloma i va pondre l'ou
universal (...) D'aquest ou van sorgir totes les coses que existeixen: el sol, la lluna, els planetes, les estrelles, la
terra amb les seves muntanyes i rius, els seus arbres, les herbes i les criatures vivents.
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
Text de pensament mític. L’origen de les coses o fenòmens no s’explica a partir de les
coses mateixes sinó a partir d’un principi diví: la dea Eurínome. És el principi diví el
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
qui separa el mar del cel.
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
L’explicació dels processos també és mítica: ja que parla de “l’ou universal”
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
com a origen de tot i de la metamorfosi en de la deia en coloma!
……………………………………………………………………………………………………………………………………………………..
2. L’ideal de bellesa
Llegeix i subratlla les idees principals o les paraules clau
A diferència dels antics egipcis, l’estètica dels quals van començar imitant, els grecs de mica en mica van
introduir el punt de vista. L’art no s’havia de fer segons unes normes fixes –com per exemple representar
els peus de perfil—sinó segons es veien o es percebien per la vista. Ara bé, tampoc no es tractava de
representar el que es veia tal com era aparentment sinó d’acord amb el criteri del que es considerava bell
o bonic.
Els grecs van començar imitant l’escultura precedent
(egípcia)
Els grecs, però, de mica en mica van anar representant
les persones tal i com es percebien
Llegeix i subratlla les idees principals o les paraules clau
Els antics grecs creien que Zeus havia assignat una mesura apropiada per a tots els éssers. El món –com el
moviment del sol i dels planetes-- responia, doncs, a una harmonia precisa i mesurable. Per als grecs les
coses podien existir perquè estaven ordenades i estaven ordenades perquè s’hi complien lleis matemàtiques
i relacions numèriques precises. La bellesa, doncs, no es podia destriar d’aquesta proporció que era inherent a
la natura.
En el temple de Delfos dedicat a Apol·lo hi constaven les següents frases: “el que és exacte és el més bell;
“respecte del límit”; “odia la desmesura”; “res de massa”. Aquestes frases resumeixen els ideals de bellesa dels
grecs. Per als antics grecs la bellesa, allò que atreia i era agradable a la vista, havia de ser com el món,
ordenada, simètrica i proporcionada.
Com que havien posat l’ésser humà en el centre de les seves preocupacions i mesures, tant en l’arquitectura
com en l’escultura es van proposar de buscar relacions numèriques, és a dir, proporcions segons el que
consideraven que tenien els homes i les dones ideals.
ZEUS
Apol·lo
L’home ideal de Vitruvi
Indica, en un full a banda, en quina d’aquestes imatges de ceràmica grega s’ha assolit el punt de vista
característic de l’art grec. Argumenta la resposta.
A
En el vas “A” encara es manté la convenció de veure
la figura i els peus de perfil sense que importi el
braç esquerre de la figura d’Aquil·les
B
En el vas “B” la figura del guerrer que es posa la
cuirassa ja no segueix un patró fix de perfil sinó
que proposa la imatge tal i com es percep i de front
combinat amb les altres figures naturals.
Un exemple de proporció: la secció àuria. Llegeix.
La proporció és la relació numèrica entre el tot i les parts o de les parts entre si. Un exemple de
proporció va ser la que Plató havia denominat la “secció” i que més endavant s’anomenaria “secció
àuria” o “divina proporció”. La va demostrar Euclides al seu llibre Els elements (300 aC).
La “secció àuria” és un rectangle que produeix una família de formes proporcionades entre elles. Té una
relació constant i es divisible harmònicament. Encabeix curiosament espirals que es troben a la
naturalesa.
La proporció àuria respon a la següent relació o raó:
a+b
=
a
a
b
La longitud de la línia (a + b) és al segment major (a) com aquest (a) és al segment petit (b).
La proporció d’or:
AB/BE = AE/AB
A
D
B
E
G
C
F
H
4. Traça
Si marquem
una
5. El
paral·lela
nou
els rectangle
punts
al costat
claus
–assenyalat
petit
amb del
unarectangle
lletra
en vermell-resultarà
que és
passi
que
un rectangle
per
en aquest
la intersecció
de
rectangle
proporció
deel
lasegment
àuria
diagonal gran
i de la
(AB) partit pel
1.
Forma
un
rectangle
amb
dos
quadrats
iguals
3.
Des
del
vèrtex
inferior
dret
traça
una
perpendicular
a la
perpendicular
segment petit
traçada
(BE) del
desseu
del costat
vèrtex gran
inferior
és igual
dret. al costat sencer (AE) partit pel segment gran (AB)
diagonal del rectangle
2. Traça la diagonal del rectangle
El rectangle auri conté a dins una sèrie infinita de rectangles que mantenen la proporció àuria: BECF, que inclou
BEHI i així successivament.
H
I
L’espiral que passa pels punts proporcionals del rectangle auri tracen una línia contínua que es troba en la naturalesa cosa
que als grecs els va suggerir l’existència de proporcions alienes als humans.
La proporció en l’escultura: el cànon de Policlet. Llegeix.
Policlet va escriure un llibre anomenat Cànon (mot que significa ‘mesura’), el contingut del qual s'ha
perdut. A l'època del Renaixement es va arribar a un cert consens sobre les idees que s'atribuïen a Policlet.
Segons això la unitat de mesura seria el dit mitjà de la mà, el qual dividiria la cara en tres parts iguals
(front, nas, barba), formant un mòdul. A més s'afegien set mòduls més:
1.Des de la fi de la barba fins a la línia superior del pit.
2.Del pit a la cintura
3.De la cintura al pubis
4.Del pubis a la meitat de la cuixa
5.De la meitat de la cuixa a la ròtula del genoll
6.De la ròtula a la meitat de la cama.
7.De la meitat de la cama a la planta del peu.
L'amplitud de l'home era de dos mòduls (de muscle a muscle) mentre que l'amplada dels malucs era d'un
mòdul i tres quarts. Aquestes proporcions s'invertien si la imatge corresponia a una dona.
Mòdul: la suma de tres dits
mitjans de la mà
Unitat de mesura del cànon
Verifica les proporcions del Dorífor de Policlet segons el que diu el text.
1
L’amplitud de les espatlles era de
dos mòduls (a) i (b)
2 (a)
(b)
3
4
L’amplada dels malucs és d’un
mòdul i tres quarts.
5
6
7
El dit central de la mà repetit tres vegades
iguals formava el mòdul del cap. Aquest
mòdul es repetia sis vegades més
Llegeix les següent fonts i respon a les qüestions que vénen a continuació en un full a banda.
Argumenta a partir de les següents fonts que els antics grecs tenien una actitud antropocèntrica i una mentalitat racional.
Com et sembla que havia de ser una escultura perquè un grec de l’antiguitat la trobés bonica o bella?
Quin és l’aspecte més important i nou de la civilització grega respecte de les anteriors? (Només en el cas que s’hagi estudiat l’antic
Egipte abans).
Font A
La nostra forma de govern no ha d'envejar res a les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas uns
imitadors d'altres. Som una democràcia, perquè l'administració està en mans, no d'uns pocs, sinó de la majoria.(...) La llibertat és la nostra
norma de govern en la vida pública. (...)
Som amants de la bellesa amb simplicitat.(...) La pobresa entre nosaltres no és considerada humiliant per a ningú; l'humiliant és no fer res
per defugir-la. Els nostres ciutadans es preocupen igual dels afers particulars que dels públics.
Discurs de Pèricles (any 431 a.C.)
La font permet deduir que la bellesa per als grecs comporta simplicitat.
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
Respecte als aspectes nous, el més destacable és la democràcia i la idea que l’administració està en
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
mans de la majoria.
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
……………………………………………………………………………………………………………………………………………………..
Llegeix les següent fonts i respon a les qüestions que vénen a continuació en un full a banda.
Argumenta a partir de les següents fonts que els antics grecs tenien una actitud antropocèntrica i una mentalitat racional.
Com et sembla que havia de ser una escultura perquè un grec de l’antiguitat la trobés bonica o bella?
Quin és l’aspecte més important i nou de la civilització grega respecte de les anteriors? (Només en el cas que s’hagi estudiat l’antic Egipte
abans).
Font B
¿En què consisteix l'atractiu que un objecte bonic exerceix sobre la persona que el contempla, allò que desperta el seu
interès, el sedueix i l'omple de goig simplement mirant-lo...? Gairebé tothom considera que el que es reconeix
visualment com a bonic és la simetria de tot i les parts entre sí,(...), en els objectes visibles, com en tot, el que és bell és
sempre essencialment simètric, ordenat.
Plotí: Enèada.(s.III d.C.)
Font C
"L'home és la mesura de totes les coses"
Anàxagoras (s. V a.C.)
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
Aquestes fonts permeten deduir l’humanisme de la concepció grega que es reflectirà en l’art (“l’home
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
és la mesura de totes les coses”)
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
La primera font permet entendre les formes artístiques gregues ja que preconitza una idea prèvia sobre
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
la bellesa: és bell allò que és simètric i ordenat.
……………………………………………………………………………………………………………………………………………………..
Llegeix les següent fonts i respon a les qüestions que vénen a continuació en un full a banda.
Argumenta a partir de les següents fonts que els antics grecs tenien una actitud antropocèntrica i una mentalitat racional.
Com et sembla que havia de ser una escultura perquè un grec de l’antiguitat la trobés bonica o bella?
Quin és l’aspecte més important i nou de la civilització grega respecte de les anteriors? (Només en el cas que s’hagi estudiat l’antic Egipte
abans).
Font D
"Per als egipcis la proporció de les estàtues no es calcula d'acord amb les aparences que s'ofereixen als ulls, tal i com
s'esdevé amb els grecs, sinó que un cop disposades les pedres i tallades, comencen a treballar-hi elegint un mòdul procedent
de les parts més petites que pugui aplicar-se a les més grans. A continuació divideixen l'esbós del cos en vint-i-una parts,
establint així totes les proporcions de la figura vivent."
Diodor: Relació entre l'escultura egípcia i l'escultura grega (s. I a.C.)
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
La font permet deduir que l’aportació grega a l’art va consistir a reproduir les coses tal i com es veien, a
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
diferència
dels egipcis que aplicaven un mòdul determinat sense pensar-hi més.
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
……………………………………………………………………………………………………………………………………………………..