Transcript La monarquia autoritària dels Reis Catòlics

08
La monarquia autoritària: els Reis Catòlics
2. La monarquia dels Reis Catòlics
3. L’articulació de la nova monarquia
4. L’organització econòmica i social
5. L’Humanisme i el Renaixement a Espanya
6. L’escultura i la pintura renaixentistes a Espanya
CIVES 2
08
1.3. L’enfortiment de la monarquia
• La monarquia medieval tenia el poder limitat pel de la noblesa i
el dels burgesos de les ciutats.
• Durant el segle XV, a diversos països europeus, els reis es varen
proposar imposar la seva autoritat sobre tots els súbdits.
• Es va consolidar un nou model d’organització del poder: la
monarquia autoritària.
CIVES 2
08
2. La monarquia dels Reis Catòlics
2.1. La unió de Castella i Aragó
2.2. L’expansió territorial
• L’expansió territorial de la monarquia (mapa)
2.3. La política exterior
CIVES 2
08
2.1. La unió de Castella i Aragó
• El 1469 es varen unir en matrimoni el príncep Ferran d’Aragó i
la princesa Isabel, germana d’Enric IV, rei de Castella.
• Ferran es va convertir el 1479 en rei de la Corona d’Aragó.
Aquell any, Isabel es va imposar com a reina de Castella.
• La unió dels territoris castellà i aragonès no va comportar la
seva unificació en un únic regne, sinó que va ser només una
unió dinàstica.
• En les seves relacions amb els altres Estats, els Reis Catòlics
varen actuar sempre conjuntament en nom dels seus dos regnes.
CIVES 2
08
2.2. L’expansió territorial
• Els Reis Catòlics varen voler unir la resta dels territoris
peninsulars sota la seva corona i per això varen dur a terme una
política d’expansió territorial:
• Varen conquerir el regne nassarita de Granada, últim reducte
musulmà a la Península.
• El regne de Navarra va ser envaït per un exèrcit castellà. El
1515 va quedar incorporat a Castella però va conservar les lleis
i les institucions.
• Els Reis Catòlics varen desenvolupar una política d’enllaços
matrimonials amb Portugal.
CIVES 2
08
L’expansió territorial de la monarquia
CIVES 2
08
2.3. La política exterior
• Els Reis Catòlics també varen desenvolupar un paper important
en la política europea i varen orientar la seva política
internacional en dues direccions:
• La primera va ser la conquesta del regne de Nàpols. Així es
pretenia frenar les ambicions expansionistes franceses. També
es varen ocupar places del nord d’Àfrica per frenar els
barbarescos.
• La segona s’orientava cap a l’Atlàntic i va establir les bases del
futur imperi castellà. L’expansió atlàntica es va iniciar amb la
consolidació de la seva sobirania sobre les illes Canàries.
CIVES 2
08
3. L’articulació de la nova monarquia
3.1. La consolidació del poder reial
3.2. La monarquia autoritària a Castella
3.3. La uniformitat religiosa
CIVES 2
08
3.1. La consolidació del poder reial
• El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) va significar la
imposició del nou model de monarquia autoritària, sobretot a
Castella.
• Ferran i Isabel es varen proposar imposar als seus estats
l’autoritat del rei per damunt de qualsevol altre poder.
• A la Corona d’Aragó, les institucions medievals varen seguir
vigents, però es va instituir la figura del virrei, representant del
monarca a cada territori de la Corona.
• A Castella la monarquia va aconseguir, realment, imposar el seu
poder i dur a terme una reforma profunda de les institucions.
CIVES 2
08
3.2. La monarquia autoritària a Castella
• Quan Isabel va pujar al tron de Castella, al regne hi havia una
situació d’anarquia i desordre.
• Per posar fi a aquesta situació, es va crear la Santa Hermandad
(1476), un cos armat encarregat de perseguir malfactors i
criminals.
• Les corts varen mantenir el seu caràcter consultiu. Es varen
crear un sistema de consells, formats per juristes escollits i
pagats pel rei.
• També es va crear un exèrcit professional i permanent.
• Es va crear l’Audiència Reial i es va instituir la Comptadoria
Reial d’Hisenda.
CIVES 2
08
3.3. La uniformitat religiosa
• La uniformitat religiosa es va convertir també en un objectiu de la
nova monarquia dels Reis Catòlics.
• Es va instar els jueus a convertir-se, i els que no ho varen fer foren
perseguits i expulsats d’Espanya el 1492.
• Després de la conquesta de Granada, es va garantir als musulmans el
manteniment de la seva religió i dels seus costums.
• Però a partir de 1499, el cardenal Cisneros va posar fi a la tolerància i
va impulsar els bateigs obligatoris, fet que va donar lloc a l’aparició
dels moriscos (musulmans batejats).
• Per controlar el manteniment de l’ortodòxia catòlica i vigilar els
conversos, els Reis Catòlics varen instituir una altra vegada el
Tribunal de la Inquisició (1478).
CIVES 2
08
4. L’organització econòmica i social
4.1. Castella: una economia ramadera
4.2. La lenta recuperació de la Corona d’Aragó
4.3. Els grups socials
CIVES 2
08
4.1. Castella: una economia ramadera
• Durant el regnat dels Reis Catòlics, l’economia castellana va
continuar orientada cap a la ramaderia, fonamentalment ovina.
• La llana castellana va continuar sent el producte d’exportació
principal.
• La monarquia va protegir els interessos ramaders, per la qual cosa es
varen promulgar lleis que protegien la poderosa Mesta, l’organització
que aplegava els ramaders castellans.
• L’economia castellana va rebre l’impuls més gran a partir de la
colonització d’Amèrica.
CIVES 2
08
4.2. La lenta recuperació de la Corona d’Aragó
• La crisi de la Baixa Edat Mitjana va delmar la població de la
Corona d’Aragó i va debilitar la seva economia.
• Per pal·liar la crisi, el rei Ferran va propiciar una sèrie de
mesures per revitalitzar l’economia dels seus regnes.
• Va voler posar fi a la conflictivitat dels pagesos a Catalunya,
decretant la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que va
abolir alguns drets feudals al camp.
• A Catalunya es varen promulgar lleis per afavorir el comerç, la
navegació i les manufactures.
• A Aragó va continuar el predomini de l’agricultura i es va
reforçar el règim senyorial.
CIVES 2
08
4.3. Els grups socials
• La noblesa i el clero constituïen les classes privilegiades i
posseïen la major part de la terra i dels ramats.
• La noblesa va augmentar el poder econòmic gràcies a la institució
de la primogenitura, que prohibia la venda del patrimoni familiar
i obligava a deixar-lo en herència al primogènit.
• La majoria de la població la integraven pagesos sense terres.
• A les ciutats es va desenvolupar una burgesia dedicada a activitats
comercials i artesanals.
CIVES 2