Transcript Les propietats textuals

Les propietats
textuals
Adequació, coherència, cohesió i
correcció
L’adequació
Adaptació del text a la situació comunicativa
(context).
L’adequació
L’adaptació al context es defineix en funció dels següents
factors:
• Tema
• Canal:
-oral
-escrit
• Intenció comunicativa
• Grau de formalitat (relació entre emissor i destinatari)
En funció d’aquests elements escollirem un determinat registre i
un determinat gènere textual o tipus de document.
Registres
Registres formals:
• -estàndard
• -cientificotècnic
• -literari
Registres informals:
• -col·loquial
• -vulgar
Tipologies textuals
• Text descriptiu: descripció d’un paisatge, retrat...
• Text argumentatiu: carta al director, editorial d’un
diari, article d’opinió, assaig, ressenya crítica...
• Text explicatiu o expositiu: llibre de text, examen,
diccionari, enciclopèdia, exposició oral…
• Text narratiu: notícia, novel·la, conte, còmic,
cinema...
• Text predictiu: previsió meteorològica, horòscop
• Text conversacional: diàleg, entrevista, conversa
telefònica, xat, carta, diàleg teatral...
La coherència
El text és una unitat de sentit. Cal
seleccionar la informació i organitzar-la.
Selecció de la informació
A l’hora de seleccionar la informació hem tenir en
compte la seva rellevància i, per tant, si:
• Respon a l'objectiu.
• Conté la informació necessària.
• No inclou idees contradictòries.
Organització de la informació
A l’hora d’organitzar la informació hem de tenir en compte:
La progressió lògica de les idees (progressió temàtica), que
pot ser:
- constant (La Maria és intel·ligent. És molt ràpida pensant.
Sempre diu coses sensates.)
- lineal (Aquest matí he anat a la perruqueria. Allà he
trobat a la Maria. M’ha dit que ha trencat amb el seu
xicot.),
- derivat (L’obra d’Àngel Guimerà es divideix en tres etapes:
l’etapa de les tragèdies romàntiques...; l’etapa dels drames
realistes... ; l’etapa modernista... )
Organització de la informació
• Per organitzar correctament la informació hem de tenir
en compte que cada paràgraf és una unitat de sentit en
el text, és a dir, ha de tractar una sola idea o informació
del tema general del text.
• Hi ha diferents tipus de paràgrafs segons la funció que
facin en el text:
• - Introductoris
• - Expositius
• - Conclusius
Regles de la coherència
4 regles bàsiques:
• Regla de repetició: el tema ha d’anar
apareixent al llarg del text.
• Regla de progressió: el text ha d’anar
aportant nova informació.
• Regla de no contradicció: el que es diu no pot
contradir el que ja s’ha dit.
• Regla de relació: la informació que apareix ha
de tenir una relació amb el món real o amb
l’imaginari representat.
Errades de coherència
• No podem dir que estava plovent i que al carrer,
sense paraigua, el protagonista tenia la roba ben
eixuta (regla de relació).
• No pot aparèixer un personatge que tingui
únicament dos fills i, més endavant, parli de les
seves dues filles (regla de contradicció).
• No podem començar parlant d’un tema i a mig
discurs, deixar de parlar-ne sense haver-ho
justificat prèviament (regla de repetició).
• No ens podem encallar en una idea i no aportar
nova informació (regla de progressió).
La cohesió
Unitat formal del text constituïda pels
recursos lèxics i gramaticals que ofereix la
llengua.
1)Concordança
Concordança nominal (gènere i nombre)
DETERMINANT – NOM- ADJECTIU
Concordança verbal (nombre i persona)
VERB - SUBJECTE (substantiu, pronom o
expressió substantivada)
2)Referència
• És un dels mecanismes que garanteix la
cohesió textual.
• Els mecanismes de referència serveixen
per concretar la situació comunicativa en
què es produeix el discurs (referència
situacional) i per assenyalar algun element
esmentat en el text (referència textual).
a)Mecanismes de referència
lèxica
•La referència s’estableix
mitjançant paraules amb
significat lèxic ple.
Repetició lèxica
• Repetició d’una paraula o frase per a
referirse a un mateix concepte al llarg del
discurs.
"Som aquí, hem estat aquí i serem aquí".
Substitució lèxica
Substitució de paraules o frases per altres equivalents.
• SINONíMIA
• HIPONÍMIA I HIPERONÍMIA (camps semàntics)
• DERIVACIÓ (famílies lèxiques)
• METÀFORA
• METONÍMIA
• SINÈCDOQUE
• PARAULES COMODÍ
• PARÀFRASI
b)Mecanismes de referència
gramatical
• La referència s’estableix
mitjançant paraules que no té
tenen un significat lèxic ple:
pronoms, adverbis, determinants.
Mecanismes de referència
gramatical
Tipus:
• Referència situacional o exofòrica:
dixi.
• Referència textual o endofòrica:
anàfora i catàfora.
• El·lipsi.
Referència situacional o exofòrica:
dixi.
• Propietat que tenen algunes paraules
(díctics) de situar-nos en el temps, l’espai o
amb relació a la 1a persona del singular
(jo).
– espacial: "Crec que és millor que sopem
allà perquè fa més fresca".
– personal: "La més simpàtica és ella:
sempre està contenta".
– temporal: "Avui ha estat un dia terrible,
he treballat deu hores seguides".
Referència textual o endofòrica:
anàfora i catàfora.
• anàfora: Signe gramatical que s’interpreta
en funció d’un element lèxic aparegut
anteriorment.
"Va lliurar els textos de la conferència per
fer-ne un llibre".
• catàfora: Signe gramatical que
s’interpreta en funció d’un element lèxic
que apareixerà a posteriori.
"Vindran tots: els meus pares, els meus
germans i els meus cunyats".
Mecanismes de referència
gramatical
El·lipsi: Omissió d’una o diverses
paraules en una construcció
gramatical completa sense que se’n
perdi el significat.
“En Pep va arribar a casa seva. Va
obrir la porta i va entrar.”
3)Puntuació
La puntuació és un altre dels
mecanismes de cohesió textual.
• El nen va perdre la joguina; el seu
pare, els diners. (element anafòric)
• S’ha trencat la cama: no podrà jugar
al futbol. )connector discursiu)
4)Correlació dels temps
verbals
• La correlació
5)Connexió - Connectors
textuals
1. CONNECTORS ADDITIUS: indiquen, diversament, suma d’informació en
el discurs.
a. Addició i ampliació: i, a més, en efecte, efectivament, certament, per
descomptat...
b. Continuïtat: i, a continuació, a més, doncs
bé, així, llavors / aleshores...
c. Distribució: d’una banda/d’un costat, d‘(una) altra banda, per una
banda / per l’altra, d’entrada, d’antuvi, en primer lloc, en segon
lloc, per últim, per fi, per acabar, finalment, al seu torn...
d. Digressió —o canvi de tema—: per cert, a propòsit
e. Especificació (en concret, especialment, en especial, en
particular, específicament, fet i fet, de fet...
f. Generalització: en general, generalment...
g. Intensificació: i encara més, més encara, a més –a més-...
Connectors textuals
2. CONNECTORS DISJUNTIUS: indiquen alternativa entre dos
conceptes o dues formulacions diferents d’un concepte
totalment o parcialment.
a. Reformulació: és a dir, o sigui, això és, en altres paraules, dit
d’una altra manera/forma, vull dir, vaja, millor dit, més ben
dit, encara millor, si voleu/si preferiu...
b. Exemplificació: per exemple, posem per cas, com ara, a tall
d’exemple, així...
c. Resum: en resum, en síntesi, en suma, comptat i debatut, ras i
curt, total...
Connectors textuals
3. CONNECTORS CONTRASTIUS: indiquen algun tipus de contrarietat
(una relació de “sí/no”) entre els elements que uneixen.
a. Opositius: però, en canvi, ara bé, tanmateix, això
sí, altrament, si no, en cas contrari...
b. Concessius: no obstant (això), (amb) tot i això, malgrat
tot, així i tot, de tota manera/de totes maneres, en tot cas, en
qualsevol cas, sigui com sigui, però, per això, al
capdavall, comptat i debatut, total...
c. Restrictius: si més no, almenys, més aviat.
d. Refutatius: per contra, ans al contrari, ben al contrari...
e. Contrapositius: en realitat, ben mirat, de fet, fet i fet, si bé es
mira...
Connectors textuals
• 4. CONNECTORS CONSECUTIUS: indiquen que la informació
següent es presenta com a efecte de l’anterior.
a. Conseqüència: En/(com a) conseqüència, (així) doncs, per
tant, així, per consegüent,consegüentment, ...)
b. Conclusió: en definitiva, en fi, al capdavall, al cap i a la
fi, total, tot plegat, concloent, en conclusió...)
La correcció
Aplicació de les regles gramaticals
La correcció
• Ortografia
• Morfologia
• Sintaxi
• Lèxic