Transcript lectura ràpida i sense esforç de les paraules

LLINARS DEL VALLÈS
11 d’abril 2013
LECTURA IV
Als hiverns de molt fred, quan la temperatura
aconsegueix molts graus sota zero, no fa estrany sentir
les canonades de la conducció de l’aigua han espetegat.
Això passa perquè l’aigua s’hi gela i una manera
d’evitar-ho és no tancar del tot les aixetes i deixar que
l’aigua baixi per tal que no arribi a gelar-se.
Perquè, a diferència d’altres casos que amb el fred
s’encongeixen, l’aigua augmenta de volum en gelar-se.
Podràs comprovar-ho si omples d’aigua freda un flascó
de vidre, el tanques hermèticament i el poses al
congelador de la nevera durant dos o tres dies.
TRASTORNS ESPECÍFICS DEL
DESENVOLUPAMENT
 Llenguatge
 Conducta
 Aprenentatge
La dislèxia és un trastorn inesperat,
perdurable i resistent al tractament
 És una dificultat
inesperada en la
lectura, en relació a la
intel·ligència, la
motivació, la educació
o el estatus
professional.
(S. Shaywitz)
Nena de 10 anys
• La majoria de nens i
nenes que pateixen
T.E.A.E., podrien
compensar els seus
dèficits si:
– Detectéssim el seu
trastorn precoçment
– La família tingués la
informació necessària
– Si els donem el
tractament adequat
– L’escola integrés els
seu dèficit
Hem d’entendre els Trastorns
Específics d’Aprenentatge com un
problema de salut escolar que
condiciona la qualitat de vida dels
nens i les nenes i, també, de les
seves famílies
MITES SOBRE LA DISLÈXIA
 L’escriptura en mirall
és un símptoma de
dislèxia.
 L’entrenament visual
és un tractament per la
dislèxia.
 La dislèxia és més
freqüent en nens que
en nenes.
 La dislèxia desapareix
amb el creixement.
 Les persones
dislèctiques no poden
ser intel·ligents, o són
molt intel·ligents.
ES UNA DISFUNCIÓ NO UN RETARD
MADURATIU
. Shaywitz 2003 Dystexia Pediatrics in Review 24(5) 147
El seu origen és neurològic
Estudi coordinat per el Dr. E.
Paulesu.
– Es van estudiar
persones dislèctiques
de parla anglesa,
francesa i italiana, en les
tres llengües van
presentar una menor
activació en les àrees
cerebrals de l’hemisferi
esquerre que els seus
homòlegs del grup
control
En la dislèxia s’observa un alt
component genètic.
• La història familiar
és un dels factors
de risc més
important
La realitat és:
• Sempre
presentaran:
- Dificultats en
el llenguatge
escrit
– Dificultats en
l’escriptura
– Dificultats
significatives
en l’ortografia
– Aprenentatge
lent de
l’escriptura
• Sovint presenten:
• Dificultats en
matemàtiques
especialment en el
aprenentatge de
símbols i sèries de
xifres com taules de
multiplicar
• Problemes de
memòria a curt
termini i
d’organització
• Dificultats per seguir
instruccions i
seqüències complexes
• Fluctuacions de
capacitat
• Tenen dificultats per
respondre a les
exigències escolars
en totes les àrees
d’estudi
• Poden presentar
carències
d’aprenentatge
• Potser, carències en
les habilitats socials
• Baixa autoestima que
influeix negativament
en l’aprenentatge
Dades de la UTAE.
Consciència fonològica
És força difícil i no s’arriba de forma
espontània. Cal fer un treball explícit de
consciència fonològica: “entrenar” a
escoltar i sentir els sons de la parla;
ajudar-los a centrar l’atenció en
l’estructura dels sons de les paraules i
no en el significat.
Automatització: lectura ràpida i
sense esforç de les paraules
 A mesura que avança el desenvolupament de la
lectura, la transformació grafema-fonema
s’aconsegueix una progressiva automatització en
el reconeixement de las paraules
 La automatització és molt important perquè permet
fer més atenció al contingut, ja que no s’ha de
pensar para llegir.
 La automatització en el reconeixement automàtic
de les paraules és necessària per la fluïdesa però
no suficient
La fluïdesa lectora es considera una de las
característiques funamentals de una lectura experta,
permet llegir un text amb precisió y rapidesa
 Els elements fonamentals necessaris per la fluïdesa
són la precisió i la velocitat lectora
 Els lectors amb baixa fluïdesa centren la seva
atenció en descodificar les paraules
 Per la qual cosa els queda poca atenció per
comprendre el contingut del text
Les lectures orals repetides i controlades milloren
la fluïdesa lectora y el reconeixement lector
general
 Les alumnes llegeixen i rellegeixen un text diverses
vegades o fins arribar a un nivell determinat de fluïdesa
 La pràctica de la lectura oral millora amb àudio, programes
informàtics lectors, ajuda de companys, etc.
No hi ha evidencia científica que confirmi que el
temps que es dedica a la lectura silenciosa i
independent, amb poca ajuda, millori la fluïdesa i
el rendiment lector general.
 La majoria del vocabulari s'aprèn
indirectament, a través de les
experiències diàries amb el llenguatge
oral y escrit
 Algun tipus de vocabulari s’ha
d’ensenyar de manera directa.
 L’ensenyament directe del vocabulari
ajuda a la comprensió lectora
 Fa falta dedicació activa i amplia al
vocabulari
• “...car en aquell moment exacte vaig
renunciar a examinar-me perquè el
terror que em produïa, el dolor físic
que se’n deriva, el descontrol que en
seguia, la secreció de saliva, de suor
de llàgrimes, era un preu massa alt i
vaig acceptar covardament el coixí de
la benevolència familiar. ¿No
t’agrada? Doncs deixem-ho córrer. El
més greu era que m’agradava, però no
ho vaig dir a ningú.
• Maria Aurèlia Capmany “Mala memòria” 1987
Paraula clau per a les persones
adultes dislèctiques:
ACCESSIBILITAT
 Stanovich (1986)
va definir l’efecte
“Mateus” en la
lectura: Els que
són rics són
cada vegada ho
són més i els
que són pobres,
cada vegada són
més pobres.
Què podem fer o demanar a l’escola
per millorar la ansietat dels alumnes
 Maximitzar la atenció
individualitzada
 Animar al alumne a
preguntar
 Comprovar que ha
entès el material que
es presenta por escrit
 Texts adequats al seu
nivell de lectura
 Evitar la copia exhaustiva
de la pissarra
 Comprovar que ha entès
les instruccions orals
 Llegir-li las preguntes i els
texts que be treballar
 Exàmens orals, si es
possible o mixtes
 Permetre utilitzar tots els
recursos que tingui al seu
abast
 Saber que pot oblidar el
que semblava haver après
 Fer-lo sortir a la pissarra
només si sabem que pot
respondre correctament
 Iniciar la correcció por allo
que ha fet bé
 Corregir els seus treballs
de la manera més
immediata possible
 Adequar la quantitat de
feina que ha de fer en casa
y en l’escola
 Valorar el seu rendiment
d’acord amb el seu
progrés, no el del grup
classe
Què s’ha de fer?
 Reflexionar sobre la nova legislació
(LEC) en la pràctica educativa i les
adequacions que necessiten els alumnes
dislèctics, posant una atenció especial
en els adolescents i en els adults joves.
 La universitat ha d’investigar per
comprendre la dislèxia i el seu impacte,
les competències i capacitats individuals
d'una persona amb un trastorn
d'aprenentatge.
El Nen/a Necessita:
– Donar el temps necessari
– Establir un temps màxim de deures a casa
– Sempre que sigui possible, ajustar o adaptar els
materials escrits a les característiques i nivell del nen.
– Llegir amb regularitat als nens. El fet de no llegir amb
fluïdesa no ha d’impedir que pugui gaudir i seguir la
lectura d’una altra persona.
– Disposar de materials diversos i adaptats a les
característiques i necessitats dels nens amb dificultats
(llibres de lectura fàcil, contes gravats, etc.)
– Fer un ús adequat de les noves tecnologies (lectors de
llibres, etc.).
– No corregir dues vegades el mateix error, etc..
Associació Lectura Fàcil
www.lecturafacil.net/
 H. G. Wells, L’home invisible
Beneficis de llegir al nen/a
 Llegir en veu alta al nen/a i escoltar al nen quan
ens llegeix millora el temps compartit i
contribueix al seu desenvolupament de diferents
maneres:
Crea un vincle entre el nen i l’adult
Ajuda a millorar les habilitats de comprensió i d’atenció
Incrementa el període d’atenció del nen
L’ajuda a construir i/o ampliar el seu vocabulari
L’ajuda a millorar la qualitat gramatical en les feines
escolars
 Amplia els seus coneixements i la seva informació





L.E.C
Article 56. Educació infantil
 3. Durant l’educació infantil s’ha
d’assegurar la detecció precoç de
les necessitats educatives
específiques i de les
manifestacions evolutives que
puguin indicar un risc de trastorn
dels alumnes, que han de rebre
una atenció ajustada a llurs
característiques singulars.
Article 82
Criteris d’organització dels
centres per a atendre els
alumnes amb trastorns
d’aprenentatge o de
comunicació relacionats
amb l’aprenentatge
escolar
1. El projecte educatiu de cada centre ha
d’incloure els elements metodològics i
organitzatius necessaris per a atendre
adequadament els alumnes amb trastorns
d’aprenentatge o de comunicació que puguin
afectar l’aprenentatge i la capacitat de
relació, de comunicació o de comportament.
2. L’Administració educativa ha d’establir, per
mitjà dels serveis educatius, protocols per a
la identificació dels trastorns d’aprenentatge
o de comunicació i l’atenció metodològica
adequada.
Quines eines tenim
actualment?
 Les adaptacions curriculars:
 Són les decisions referides a la programació
o a les activitats de classe que: seleccionar,
prioritzar, temporalitzar, referides a un
determinat alumne/a o a un grup
d’alumnes.
 Pla individualitzat (PI):
 És una programació, una metodologia o uns
criteris d’avaluació, de vegades també un
emplaçament, que sols utilitzarem per a un
determinat alumne/a
Perquè un Pla Individualitzat per
els alumnes amb Trastorns
d’Aprenentatge?
 Les seves dificultats incideixen en una de les
competències clau de l’aprenentatge escolar: la
lectura i l’escriptura, que dóna accés a la resta
d’aprenentatges.
 Només amb el pas del temps no milloren, cal
determinar el més aviat possible els suports i
les ajudes tècniques necessàries.

Per a aquells que en acabar el batxillerat es
presentin a les proves d’accés a la universitat,
el fet d’haver cursat amb PI els servirà per
acreditar la seva condició de dislèxia.
 No podem demanar a un alumne
que faci allò que no es capaç de
fer, però no deixeu de demanar-li
allò que si pot fer
 Empatia, compassió, necessitat
de sentir-se estimat i acceptat;
són emociones y universals
• 1) Intervenció a l’escola
per la comprensió i
acceptació dels T.E.A.E.
Si fa falta s’hauran de
fer adaptacions en les
avaluacions i l’estudi
• 2) Suport a la família per
què doni al nen/nena
una atenció emocional
adequada i l’ajudin en la
qualitat i quantitat de
l’estudi
García Marquez pide la jubilación de la
ortografía en el Congreso de Zacatecas (7/4/1997)
 “Jubilemos la
ortografía, terror del
ser humano desde la
cuna”,
“simplifiquemos la
gramática”,
“humanicemos sus
leyes”, Eran las
consignas del
escritor “como
botellas arrojadas a
la mar, con la
esperanza de que
lleguen al dios de las
palabras”