Transcript HPCFA2 CVx
Slide 1
Dimecres 27 de febrer 2013
Slide 2
Com va
afectar la
guerra civil a
la pintura
catalana?
Com van
reaccionar
els pintors
catalans?
Slide 3
Artistes que van viure la
guerra l’estranger
Artistes que es van quedar
a Catalunya durant la
guerra
Tots tres van
tornar a
Catalunya
Carles Fontserè
Joan Miró
Dalí
Joaquim Mir
Joaquim Sunyer
Slide 4
1936. Viu a Barcelona (de gener a juny.) Participa en una
exposició a Nova York. A finals d’any s'instal·larà a París
amb la família.
Joan Miró
1893-1983
1937 i 1938 . Els passa a París. S’implica en la causa
republicana.
1939. A finals d’agost marxa a Varengille –sur- Mer
(Normandia ) on hi viurà fins l’any 1940.
1940. A causa de la Segona Guerra Mundial torna a
Espanya i s’estableix a Palma encara que farà llargues
estades a Mont-roig i Barcelona. Treballarà de forma
discreta. No col·laborarà amb el règim.
Miró, Barcelona 1935
1941. Primera gran retrospectiva al Museu d’Art Modern
de Nova York. L’any 1947 s’instal·la durant 9 mesos a la
ciutat americana.
1956. Es traslladà definitivament a Mallorca, on el seu
amic l’arquitecte Josep Lluís Sert li havia dissenyat un
estudi.
Slide 5
Joan Miró
Personatges asseguts
1936
..Marquen el començament dels anys cruels i
difícils pels quals passava el món. Estan
farcides d'oposicions, de conflictes, de
contrastos. En dic les meves “pintures
salvatges”. El fet de pensar en la mort em va
induir a crear monstres que m’atreien i, al
mateix temps, em repel·lien. Fou un període
en que vaig fugir del meu propi país per la
guerra civil i vaig tornar a França. Però no
em vaig desesperar gaire temps. Estimo la
vida. Vaig entendre que el realisme, una
certa classe de realisme, és una manera
excel·lent de vèncer la desesperació…
Joan Miró
Slide 6
Joan Miró
.. Aquell ambient de terror
em tenia paralitzat i
gairebé no podia pintar
res, i per això feia
exercicis pintant del
natural a l’acadèmia de
la Grande Chaumière..
Dona nua pujant l’escala
1937
Slide 7
Joan Miró
Cap d’home
1937
Slide 8
Joan Miró
1937
Slide 9
Natura morta del sabatot, 1937
Slide 10
El mateix Joan Miró explica…
..Estava molt deprimit i desconcertat. Vivia a París.. Un dia, en sortir de
dinar, vaig trobar per terra una ampolla trencada, embolicada amb
un paper. I em vaig dir amb això pintaré un bodegó. El sabatot l’hi
vaig posar segurament pensant en el Bodegó de les botes de Van
Gogh. Li vaig demanar a la meva dona que anés a comprar una poma.
Hi vaig clavar la forquilla; no pensava pas, en fer-ho, en el soldat que
enfonsa la baioneta en el cos de l’enemic sinó que vaig posar-la-hi
perquè era un cobert… amb el rosegó de pa no vaig voler representar
la imatge de la fam ..
..La guerra civil només era que bombardeigs, morts… i jo volia reflectir
aquest moment tant dramàtic i trist. Confesso que no era conscient
que estava pintant el meu Guernica… Recordo que tenia la
consciència que pintava una cosa tremendament greu..
..El color és important i contribueix a donar-li una força
penetrant..
Bodegó de les botes de Van Gogh
Slide 11
Slide 12
Pavelló de la República
(Josep Lluís Sert i José Lasarta)
Joan Miró realitzarà una gran pintura mural:
El segador
(Pagès català en revolta)
Pagès de gest agressiu, amb la falç a la mà
simbolitzant l’actitud revolucionària
Slide 13
Joan
Miró
Dona en
revolta
1938
És l’única obra coneguda d’aquest moment en que les imatges fan referència directa a la guerra.
Les cases en flames dibuixades esquemàticament en segon terme al·ludeixen al drama dels
bombardegis i a la destrucció. La dona en primer terme amb la cama molt deformada amb
connotacions fàl·liques, subratlla la cruesa de la guerra.
Slide 14
L’autoretrat és un dels temes
que apareix més reiteradament
a l’obra de Miró.
El període comprès entre el
1937 i el 1942 és un dels
moments en que s’hi dedicà
més intensament.
..Vaig començar el meu retrat..
Obra molt ben feta, molt
detallada.. Creieu-me que és
una feinada… serà una obra que
resumirà tota la meva vida.. Em
sembla que serà l’obra més
important de la meva vida..
Joan Miró
Autoretrat I
1937-1938
Slide 15
Miró
A
U
T
O
R
E
T
R
A
T
II
1938
No hi ha cap referència a una imatge figurativa. Només hi podem veure dos ulls
encesos en un espai habitat per peixos, estels i ocells. Destaca la mirada
penetrant dels ulls. Representa una pèrdua del jo.. Un univers animista..
Aparició d’un llenguatge nou.
Slide 16
Joan Miró
Retrat II
1938
Destaca la
simetria
No observem
cap sentiment
d'angoixa
Slide 17
Joan Miró
Le coq
1939
Quadre pintat a
Normandia
Slide 18
Sèrie de les Constel·lacions
Miró concep la sèrie
en el viatge en tren de
París a Varengeville
El mateix artista va
explicar que se sentia
molt pessimista i
que tot ho veia
perdut .
Es va tancar en si
mateix . Deixa pas a
l’evasió per tal
d'alliberar-se de la
realitat, tot creant un
vocabulari de formes
que perdurarà fins al
final de la seva obra.
Varengeville, Palma i Mont-roig
Slide 19
Crea un univers particular que tenia com a punt de partida els
reflexos produïts per la llum damunt l’aigua
La dona,
l’estel,
el sol,
la lluna i
l’ocell
esdevindran
temes
comuns a
partir
d’aquest
moment.
Slide 20
Dones rodejades pel vol d’un ocell
1941
...Començo gairebé sempre amb
els negres… quan el dia següent
els torno a veure i estic content
ataco els colors… els colors
segueixen el dibuix.. Segueixen
un cert equilibri, al costat d’un
negre poso un vermell i al costat
del vermell un blau..
Joan Miró
Segon sembla Miró seguia
sempre un mateix procediment.
Un cop dibuixada una figura o
imatge principal, ell continuava
emplenat l’espai amb
configuracions suplementàries
per assolir una composició
equilibrada.
Slide 21
L’estel
matinal
1940
Miró va pintar aquesta obra a Varengeville mentre escoltava música de Bach i Mozart
Slide 22
Miró explica que en
aquella època .. sentia un
profund desig d’escapar.
Em tancava
deliberadament en mi
mateix. La nit, la música i
les estrelles van començar
a tenir un paper cada
vegada més important en
la suggestió de les meves
pintures..
..No faig cap diferència
entre pintura i poesia..
Les Constel·lacions són producte d’una època difícil però al
mateix temps mostren un potencial optimista. Donen lloc a un
nou llenguatge més personal, cal·ligràfic…
Slide 23
1936. A Londres va rebre la noticia de
la Guerra Civil i l’afusellament de
García Lorca.
Salvador Dalí
1904-1989
..La opinió pública em
demanava que em decidís
d’una vegada, que em fes
stalinista o hitlerià. No, no,
no! Mil vegades no!
Continuaria essent com
sempre i fins a la meva mort
dalinià i únicament dalinià...
..La política em sembla un
càncer que mata la poesia ...
Salvador Dalí
Dalí i Garcia Lorca a Cadaquès
Slide 24
1938. Participarà a l’exposició surrealista de París però l’any
següent s’anirà apartant del moviment:
Desinterès pels temes polítics i socials
Interès pels diners i el triomf.
Problemes amb Andre Breton
1940. S’estableix als Estats Units arran de la invasió alemanya.
1942. Escriu la seva autobiografia: La vida secreta de Salvador
Dalí
1948. Torna a Europa.
1949. Torna a Espanya. Gran rebuda per part del règim.
1961. Es comença a gestar el projecte del Teatre-Museu Dalí de
Figueres
Slide 25
Dalí
Construcció tova amb
mongetes bullides
Premonició de la Guerra
Civil
1935
Dalí volia establir-se de nou a
Cadaquès però davant la difícil
situació que es vivia a Espanya
ho va descartar
Paisatge rocós.
El protagonista és un
monstruós cos humà
desmembrat en el qual
braços i cames
s'estrangulen mútuament
La presencia de les
mongetes s’ha interpretat
com la fam..
Slide 26
Influències de
Goya
Slide 27
Dalí
Canibalisme de
tardor
1936
Representa dos
amants que s’estan
menjant…
Al·legoria al plaer, a
l’amor… que porta a
la destrucció i a la
mort
Slide 28
L’enigma de Hitler, 1937
L’enigma d’Hitler, 1937
Slide 29
L’obra és una referència al·legòrica a la Conferencia de Munic celebrada
el 1938 entre Hitler, Mussolini, el president de França i representants
del govern britànic en la qual Hitler va aconseguir una declaració de no
agressió de França i Anglaterra. El mateix Dalí la defineix com un
reportatge condensat d’una sèrie de somnis provocats pels fets de
Munic...
Aquesta obra segons Dalí estava desproveïda de qualsevol significat
polític. Encara que en alguna ocasió l’artista va declarar la seva
fascinació per Hitler. Això i el fet de representar-lo a aquesta pintura
van ser motius suficients perquè el grup surrealista decidís la seva
expulsió del moviment.
La pintura està situada al cap de Creus. A la platja del fons es poden
observar una sèrie de persones gaudint de la seva vida, a l’esquerra
del quadre sota un paraigua negre, clavat a la sorra, trobem un gos
també negre que sembla que els estigui vigilant.
Slide 30
El cel gris i amenaçant juntament amb el mar encalmat presagia una
tempesta.
El telèfon és negre com les converses de Chamberlain amb Hitler i està
penjat sobre una branca seca i morta. El telèfon mig destruït fa al·lusió a
les negociacions trencades. El micròfon trencat recorda les pinces d’una
llagosta.
La llàgrima que cau de l'auricular fa referència a les noticies que arriben.
El cable també està trencat, significa el trencament de la comunicació.
El paraigües tancat al·ludeix a la figura del president francès
Chamberlain… Dalí el relaciona amb un ratpenat. Al quadre podem
trobar dos ratpenats més, un colgat a la branca i l’altre al plat al costat
d’una baina morta.
El plat. El paraigües i el ratpenat pengen sobre un plat buit que
simbolitza la fam i sobre el que veiem unes mongetes i la fotografia de
Hitler
La dona amagada darrera el paraigües representa l’individu anònim,
sense cap identitat. Va vestida de negre i porta un drap a la mà.
Slide 31
Dalí
Girafes enceses
1936-1937
La protagonista és una
dona sense cara ,
sostinguda per muletes.
Al pit i a la cama esquerra
apareixen una sèrie de
calaixos.
Darrera una altra dona,
amb el braç alçat i
mocador vermell. Al fons
una girafa cremant-se
Slide 32
Dalí
Espanya
1938
La cara del personatge
central és tret d’un combat
de cavalleria de Leonardo
da Vinci
A La vida secreta Dalí va
escriure.. De tota Espanya
martiritzada s’elevà una
olor d’encens, de carn de
capellà cremada..
Slide 33
Dalí
El rostre de la guerra, 1940
Slide 34
Dalí. Cignes que reflecteixen elefants, 1937
Slide 35
Josep Maria Sert
1874-1945
Pintor difícil de situar dintre de cap
moviment pictòric. Destacà principalment
com a muralista. Va tenir un gran èxit arreu
del món (França, Estats Units... ) i va rebre
nombrosos encàrrecs de decoració tant
d'edificis públics com privats.
La seva pintura s’ha comparat amb mestres
del Barroc (Rubens), Goya, Tintoretto...
Durant la Segona República fou agregat
cultural a l'ambaixada espanyola a París. La
destrucció de la seva obra a la catedral de Vic
el 1936, així com l'assassinat d’un amic seu,
canonge de Vic, va fer que s'apropés al règim
franquista; malgrat això, no fou un artista
afavorit pel nou règim.
Slide 36
Sert.
Triomf d'Apol·lo, 1913
Slide 37
Sert va presentar al pavelló del Vaticà a
l’Exposició Internacional de París de
1937 una obra que feia referència a la
guerra civil espanyola: La intercesión
de Santa Teresa en la Guerra Civil
española. També es coneix com Por los
mártires de España
Durant la guerra civil es van cremar les
pintures de la catedral de Vic que el
pintor va refer un cop acabada la
guerra
Va ser un dels encarregats de salvaguardar
les obres del Prado durant la Guerra Civil,
que foren posades sota la protecció de la
Societat de Nacions a Ginebra
Pavelló d'Alemanya
Slide 38
Sert.
Pintures de la catedral de Vic. Acabades l’any 1945.
Slide 39
Què passava
a Catalunya?
Molts artistes
participen a la
vida política i
sindical
Importància
dels cartells de
propaganda
Slide 40
Els artistes s’afilien als
sindicats
Els artistes del sindicat de la CNT faran un
manifest a tots els artistes de Catalunya en el
que defensen una noció col·lectiva i
igualitària del treball dels artistes:
...L’artista rebel, ara sense esperances,
sotmès a imposicions reconquerirà el seu
dret a viure com un productor més ..
L’art no podrà ser mai una producció en
sèrie ni col·lectiva, cada artista ha de
tenir la seva pròpia personalitat. Abolits
els privilegis.. cap artista per important
que sigui s’ha de sentir superior al més
humil dels treballadors...
Slide 41
Carme Millà
1907-?
Una de les poques
dones cartellistes
Sindicalista CNT
1938
Slide 42
Josep Alumà
1897-1974
Cartellista
publicitari
1932
Slide 43
Durant el conflicte Alumà va
treballar per la República.
Després de la guerra i a
causa d’un cartell sobre
l'Exèrcit Popular el van
condemnar a mort.
Sortosament la pena va
quedar reduïda a cadena
perpetua. Finalment només
va passar uns pocs anys a la
presó.
Després de sortir de la presó la
seva carrera artística no va ser la
mateixa. Va fundar una Acadèmia
de pintura
Slide 44
Carles Fontserè
1916- 2007
Cartellista anarquista.
Va destacar pels seus treballs per a la CNT, la
FAI i el POUM durant la Segona República i la
Guerra Civil Espanyola.
El 1939 es va exiliar a França i posteriorment
a Mèxic i Nova York. Va treballar amb
Cantinflas i al costat de Salvador Dalí a
Hollywood
Slide 45
Carles Fontserè
Va ser el cartell més
votat entre els lectors
del diari ARA
(2011)
Slide 46
Funció propagandística
dels cartells
Importància del missatge.
Estils diferents
Slide 47
Antoni Lienas
1936
Relació amb la pintura
expressionista
Slide 48
Cartells republicans
Influències de l’art clàssic, del
cinema...
Slide 49
Importància dels
cartells durant la
guerra civil a tot
Espanya
Juan Antonio
Morales
Los Nacionales
1937
Slide 50
Cartells del bàndol
franquista
Slide 51
Els primers anys del franquisme
El franquisme va intentar imposar una cultura i
uns pintura uniforme centrada en el nacionalisme
i la religió . Va acabar amb els moviments
d’avantguarda i va tornar a un estil tradici0nal i
acadèmic
Madrid, capital i centre de l’art oficial
Censura, control…
Càrrecs a mans de persones defensores del règim
Slide 52
La pintura durant els
anys 40 va ser militant i
commemorativa, amb
representacions de
Franco i temes
relacionats amb la guerra
Arturo Reque
Instituto de Historia y Cultura
Militar
Slide 53
Zuloaga
1870-1945
Un pintor al servei del
franquisme
Autoretrat
Slide 54
Participació del bàndol
nacional a la XXI Exposició
Internacional d’Art de Venècia
(1938)
Eugeni d’Ors va ser l’encarregat de
seleccionar els pintors. Entre ells hi
havia Zuloaga que va enviar 28 obres.
Va rebre el Gran Premi
Benito Mussolini
Slide 55
Zuloaga
Slide 56
Zuloaga
Retrato de Doña
Carmen
Arconada,
1940
Slide 57
Benjamín Palencia
1894-1980
Pintor de trajectòria avantguardista abans de la guerra. Amb el franquisme va tenir
cert reconeixement oficial
Representant del fauvisme ibèric
1943. Primera Medalla a Exposición Nacional de Bellas Artes
Slide 58
Segona meitat del segle XX arreu del món
- Nova York: centre cultural i artístic. Expressionisme abstracte.
Importància de l’obra de Miró.
- Europa està destruïda. Època dura. Aparició de l' Informalisme
(L’art sense forma) i del Moviment existencialista literari (Sartre i
Camus): angoixa de la vida. Dolor, soledat, tristesa
- Gran quantitat de moviments artístics, tendències... que tenen una
vida molt breu . Estils figuratius i abstractes, contradictoris i
diferents encara que amb un lleuger predomini de l’abstracció
- Gran llibertat pels artistes
- Diferents funcions de les obres d’art: denuncia social, joc, recerca...
Slide 59
Expressionisme
abstracte
Escola de
Nova York
Pollock
1947
Slide 60
Joan Miró.
Dona escoltant música, 1945
Slide 61
Joan Miró. Libellule des ailerons rouges à la poursuite d’un serpent glissant en
spirale vers l’étoile-comète, 1951
Dimecres 27 de febrer 2013
Slide 2
Com va
afectar la
guerra civil a
la pintura
catalana?
Com van
reaccionar
els pintors
catalans?
Slide 3
Artistes que van viure la
guerra l’estranger
Artistes que es van quedar
a Catalunya durant la
guerra
Tots tres van
tornar a
Catalunya
Carles Fontserè
Joan Miró
Dalí
Joaquim Mir
Joaquim Sunyer
Slide 4
1936. Viu a Barcelona (de gener a juny.) Participa en una
exposició a Nova York. A finals d’any s'instal·larà a París
amb la família.
Joan Miró
1893-1983
1937 i 1938 . Els passa a París. S’implica en la causa
republicana.
1939. A finals d’agost marxa a Varengille –sur- Mer
(Normandia ) on hi viurà fins l’any 1940.
1940. A causa de la Segona Guerra Mundial torna a
Espanya i s’estableix a Palma encara que farà llargues
estades a Mont-roig i Barcelona. Treballarà de forma
discreta. No col·laborarà amb el règim.
Miró, Barcelona 1935
1941. Primera gran retrospectiva al Museu d’Art Modern
de Nova York. L’any 1947 s’instal·la durant 9 mesos a la
ciutat americana.
1956. Es traslladà definitivament a Mallorca, on el seu
amic l’arquitecte Josep Lluís Sert li havia dissenyat un
estudi.
Slide 5
Joan Miró
Personatges asseguts
1936
..Marquen el començament dels anys cruels i
difícils pels quals passava el món. Estan
farcides d'oposicions, de conflictes, de
contrastos. En dic les meves “pintures
salvatges”. El fet de pensar en la mort em va
induir a crear monstres que m’atreien i, al
mateix temps, em repel·lien. Fou un període
en que vaig fugir del meu propi país per la
guerra civil i vaig tornar a França. Però no
em vaig desesperar gaire temps. Estimo la
vida. Vaig entendre que el realisme, una
certa classe de realisme, és una manera
excel·lent de vèncer la desesperació…
Joan Miró
Slide 6
Joan Miró
.. Aquell ambient de terror
em tenia paralitzat i
gairebé no podia pintar
res, i per això feia
exercicis pintant del
natural a l’acadèmia de
la Grande Chaumière..
Dona nua pujant l’escala
1937
Slide 7
Joan Miró
Cap d’home
1937
Slide 8
Joan Miró
1937
Slide 9
Natura morta del sabatot, 1937
Slide 10
El mateix Joan Miró explica…
..Estava molt deprimit i desconcertat. Vivia a París.. Un dia, en sortir de
dinar, vaig trobar per terra una ampolla trencada, embolicada amb
un paper. I em vaig dir amb això pintaré un bodegó. El sabatot l’hi
vaig posar segurament pensant en el Bodegó de les botes de Van
Gogh. Li vaig demanar a la meva dona que anés a comprar una poma.
Hi vaig clavar la forquilla; no pensava pas, en fer-ho, en el soldat que
enfonsa la baioneta en el cos de l’enemic sinó que vaig posar-la-hi
perquè era un cobert… amb el rosegó de pa no vaig voler representar
la imatge de la fam ..
..La guerra civil només era que bombardeigs, morts… i jo volia reflectir
aquest moment tant dramàtic i trist. Confesso que no era conscient
que estava pintant el meu Guernica… Recordo que tenia la
consciència que pintava una cosa tremendament greu..
..El color és important i contribueix a donar-li una força
penetrant..
Bodegó de les botes de Van Gogh
Slide 11
Slide 12
Pavelló de la República
(Josep Lluís Sert i José Lasarta)
Joan Miró realitzarà una gran pintura mural:
El segador
(Pagès català en revolta)
Pagès de gest agressiu, amb la falç a la mà
simbolitzant l’actitud revolucionària
Slide 13
Joan
Miró
Dona en
revolta
1938
És l’única obra coneguda d’aquest moment en que les imatges fan referència directa a la guerra.
Les cases en flames dibuixades esquemàticament en segon terme al·ludeixen al drama dels
bombardegis i a la destrucció. La dona en primer terme amb la cama molt deformada amb
connotacions fàl·liques, subratlla la cruesa de la guerra.
Slide 14
L’autoretrat és un dels temes
que apareix més reiteradament
a l’obra de Miró.
El període comprès entre el
1937 i el 1942 és un dels
moments en que s’hi dedicà
més intensament.
..Vaig començar el meu retrat..
Obra molt ben feta, molt
detallada.. Creieu-me que és
una feinada… serà una obra que
resumirà tota la meva vida.. Em
sembla que serà l’obra més
important de la meva vida..
Joan Miró
Autoretrat I
1937-1938
Slide 15
Miró
A
U
T
O
R
E
T
R
A
T
II
1938
No hi ha cap referència a una imatge figurativa. Només hi podem veure dos ulls
encesos en un espai habitat per peixos, estels i ocells. Destaca la mirada
penetrant dels ulls. Representa una pèrdua del jo.. Un univers animista..
Aparició d’un llenguatge nou.
Slide 16
Joan Miró
Retrat II
1938
Destaca la
simetria
No observem
cap sentiment
d'angoixa
Slide 17
Joan Miró
Le coq
1939
Quadre pintat a
Normandia
Slide 18
Sèrie de les Constel·lacions
Miró concep la sèrie
en el viatge en tren de
París a Varengeville
El mateix artista va
explicar que se sentia
molt pessimista i
que tot ho veia
perdut .
Es va tancar en si
mateix . Deixa pas a
l’evasió per tal
d'alliberar-se de la
realitat, tot creant un
vocabulari de formes
que perdurarà fins al
final de la seva obra.
Varengeville, Palma i Mont-roig
Slide 19
Crea un univers particular que tenia com a punt de partida els
reflexos produïts per la llum damunt l’aigua
La dona,
l’estel,
el sol,
la lluna i
l’ocell
esdevindran
temes
comuns a
partir
d’aquest
moment.
Slide 20
Dones rodejades pel vol d’un ocell
1941
...Començo gairebé sempre amb
els negres… quan el dia següent
els torno a veure i estic content
ataco els colors… els colors
segueixen el dibuix.. Segueixen
un cert equilibri, al costat d’un
negre poso un vermell i al costat
del vermell un blau..
Joan Miró
Segon sembla Miró seguia
sempre un mateix procediment.
Un cop dibuixada una figura o
imatge principal, ell continuava
emplenat l’espai amb
configuracions suplementàries
per assolir una composició
equilibrada.
Slide 21
L’estel
matinal
1940
Miró va pintar aquesta obra a Varengeville mentre escoltava música de Bach i Mozart
Slide 22
Miró explica que en
aquella època .. sentia un
profund desig d’escapar.
Em tancava
deliberadament en mi
mateix. La nit, la música i
les estrelles van començar
a tenir un paper cada
vegada més important en
la suggestió de les meves
pintures..
..No faig cap diferència
entre pintura i poesia..
Les Constel·lacions són producte d’una època difícil però al
mateix temps mostren un potencial optimista. Donen lloc a un
nou llenguatge més personal, cal·ligràfic…
Slide 23
1936. A Londres va rebre la noticia de
la Guerra Civil i l’afusellament de
García Lorca.
Salvador Dalí
1904-1989
..La opinió pública em
demanava que em decidís
d’una vegada, que em fes
stalinista o hitlerià. No, no,
no! Mil vegades no!
Continuaria essent com
sempre i fins a la meva mort
dalinià i únicament dalinià...
..La política em sembla un
càncer que mata la poesia ...
Salvador Dalí
Dalí i Garcia Lorca a Cadaquès
Slide 24
1938. Participarà a l’exposició surrealista de París però l’any
següent s’anirà apartant del moviment:
Desinterès pels temes polítics i socials
Interès pels diners i el triomf.
Problemes amb Andre Breton
1940. S’estableix als Estats Units arran de la invasió alemanya.
1942. Escriu la seva autobiografia: La vida secreta de Salvador
Dalí
1948. Torna a Europa.
1949. Torna a Espanya. Gran rebuda per part del règim.
1961. Es comença a gestar el projecte del Teatre-Museu Dalí de
Figueres
Slide 25
Dalí
Construcció tova amb
mongetes bullides
Premonició de la Guerra
Civil
1935
Dalí volia establir-se de nou a
Cadaquès però davant la difícil
situació que es vivia a Espanya
ho va descartar
Paisatge rocós.
El protagonista és un
monstruós cos humà
desmembrat en el qual
braços i cames
s'estrangulen mútuament
La presencia de les
mongetes s’ha interpretat
com la fam..
Slide 26
Influències de
Goya
Slide 27
Dalí
Canibalisme de
tardor
1936
Representa dos
amants que s’estan
menjant…
Al·legoria al plaer, a
l’amor… que porta a
la destrucció i a la
mort
Slide 28
L’enigma de Hitler, 1937
L’enigma d’Hitler, 1937
Slide 29
L’obra és una referència al·legòrica a la Conferencia de Munic celebrada
el 1938 entre Hitler, Mussolini, el president de França i representants
del govern britànic en la qual Hitler va aconseguir una declaració de no
agressió de França i Anglaterra. El mateix Dalí la defineix com un
reportatge condensat d’una sèrie de somnis provocats pels fets de
Munic...
Aquesta obra segons Dalí estava desproveïda de qualsevol significat
polític. Encara que en alguna ocasió l’artista va declarar la seva
fascinació per Hitler. Això i el fet de representar-lo a aquesta pintura
van ser motius suficients perquè el grup surrealista decidís la seva
expulsió del moviment.
La pintura està situada al cap de Creus. A la platja del fons es poden
observar una sèrie de persones gaudint de la seva vida, a l’esquerra
del quadre sota un paraigua negre, clavat a la sorra, trobem un gos
també negre que sembla que els estigui vigilant.
Slide 30
El cel gris i amenaçant juntament amb el mar encalmat presagia una
tempesta.
El telèfon és negre com les converses de Chamberlain amb Hitler i està
penjat sobre una branca seca i morta. El telèfon mig destruït fa al·lusió a
les negociacions trencades. El micròfon trencat recorda les pinces d’una
llagosta.
La llàgrima que cau de l'auricular fa referència a les noticies que arriben.
El cable també està trencat, significa el trencament de la comunicació.
El paraigües tancat al·ludeix a la figura del president francès
Chamberlain… Dalí el relaciona amb un ratpenat. Al quadre podem
trobar dos ratpenats més, un colgat a la branca i l’altre al plat al costat
d’una baina morta.
El plat. El paraigües i el ratpenat pengen sobre un plat buit que
simbolitza la fam i sobre el que veiem unes mongetes i la fotografia de
Hitler
La dona amagada darrera el paraigües representa l’individu anònim,
sense cap identitat. Va vestida de negre i porta un drap a la mà.
Slide 31
Dalí
Girafes enceses
1936-1937
La protagonista és una
dona sense cara ,
sostinguda per muletes.
Al pit i a la cama esquerra
apareixen una sèrie de
calaixos.
Darrera una altra dona,
amb el braç alçat i
mocador vermell. Al fons
una girafa cremant-se
Slide 32
Dalí
Espanya
1938
La cara del personatge
central és tret d’un combat
de cavalleria de Leonardo
da Vinci
A La vida secreta Dalí va
escriure.. De tota Espanya
martiritzada s’elevà una
olor d’encens, de carn de
capellà cremada..
Slide 33
Dalí
El rostre de la guerra, 1940
Slide 34
Dalí. Cignes que reflecteixen elefants, 1937
Slide 35
Josep Maria Sert
1874-1945
Pintor difícil de situar dintre de cap
moviment pictòric. Destacà principalment
com a muralista. Va tenir un gran èxit arreu
del món (França, Estats Units... ) i va rebre
nombrosos encàrrecs de decoració tant
d'edificis públics com privats.
La seva pintura s’ha comparat amb mestres
del Barroc (Rubens), Goya, Tintoretto...
Durant la Segona República fou agregat
cultural a l'ambaixada espanyola a París. La
destrucció de la seva obra a la catedral de Vic
el 1936, així com l'assassinat d’un amic seu,
canonge de Vic, va fer que s'apropés al règim
franquista; malgrat això, no fou un artista
afavorit pel nou règim.
Slide 36
Sert.
Triomf d'Apol·lo, 1913
Slide 37
Sert va presentar al pavelló del Vaticà a
l’Exposició Internacional de París de
1937 una obra que feia referència a la
guerra civil espanyola: La intercesión
de Santa Teresa en la Guerra Civil
española. També es coneix com Por los
mártires de España
Durant la guerra civil es van cremar les
pintures de la catedral de Vic que el
pintor va refer un cop acabada la
guerra
Va ser un dels encarregats de salvaguardar
les obres del Prado durant la Guerra Civil,
que foren posades sota la protecció de la
Societat de Nacions a Ginebra
Pavelló d'Alemanya
Slide 38
Sert.
Pintures de la catedral de Vic. Acabades l’any 1945.
Slide 39
Què passava
a Catalunya?
Molts artistes
participen a la
vida política i
sindical
Importància
dels cartells de
propaganda
Slide 40
Els artistes s’afilien als
sindicats
Els artistes del sindicat de la CNT faran un
manifest a tots els artistes de Catalunya en el
que defensen una noció col·lectiva i
igualitària del treball dels artistes:
...L’artista rebel, ara sense esperances,
sotmès a imposicions reconquerirà el seu
dret a viure com un productor més ..
L’art no podrà ser mai una producció en
sèrie ni col·lectiva, cada artista ha de
tenir la seva pròpia personalitat. Abolits
els privilegis.. cap artista per important
que sigui s’ha de sentir superior al més
humil dels treballadors...
Slide 41
Carme Millà
1907-?
Una de les poques
dones cartellistes
Sindicalista CNT
1938
Slide 42
Josep Alumà
1897-1974
Cartellista
publicitari
1932
Slide 43
Durant el conflicte Alumà va
treballar per la República.
Després de la guerra i a
causa d’un cartell sobre
l'Exèrcit Popular el van
condemnar a mort.
Sortosament la pena va
quedar reduïda a cadena
perpetua. Finalment només
va passar uns pocs anys a la
presó.
Després de sortir de la presó la
seva carrera artística no va ser la
mateixa. Va fundar una Acadèmia
de pintura
Slide 44
Carles Fontserè
1916- 2007
Cartellista anarquista.
Va destacar pels seus treballs per a la CNT, la
FAI i el POUM durant la Segona República i la
Guerra Civil Espanyola.
El 1939 es va exiliar a França i posteriorment
a Mèxic i Nova York. Va treballar amb
Cantinflas i al costat de Salvador Dalí a
Hollywood
Slide 45
Carles Fontserè
Va ser el cartell més
votat entre els lectors
del diari ARA
(2011)
Slide 46
Funció propagandística
dels cartells
Importància del missatge.
Estils diferents
Slide 47
Antoni Lienas
1936
Relació amb la pintura
expressionista
Slide 48
Cartells republicans
Influències de l’art clàssic, del
cinema...
Slide 49
Importància dels
cartells durant la
guerra civil a tot
Espanya
Juan Antonio
Morales
Los Nacionales
1937
Slide 50
Cartells del bàndol
franquista
Slide 51
Els primers anys del franquisme
El franquisme va intentar imposar una cultura i
uns pintura uniforme centrada en el nacionalisme
i la religió . Va acabar amb els moviments
d’avantguarda i va tornar a un estil tradici0nal i
acadèmic
Madrid, capital i centre de l’art oficial
Censura, control…
Càrrecs a mans de persones defensores del règim
Slide 52
La pintura durant els
anys 40 va ser militant i
commemorativa, amb
representacions de
Franco i temes
relacionats amb la guerra
Arturo Reque
Instituto de Historia y Cultura
Militar
Slide 53
Zuloaga
1870-1945
Un pintor al servei del
franquisme
Autoretrat
Slide 54
Participació del bàndol
nacional a la XXI Exposició
Internacional d’Art de Venècia
(1938)
Eugeni d’Ors va ser l’encarregat de
seleccionar els pintors. Entre ells hi
havia Zuloaga que va enviar 28 obres.
Va rebre el Gran Premi
Benito Mussolini
Slide 55
Zuloaga
Slide 56
Zuloaga
Retrato de Doña
Carmen
Arconada,
1940
Slide 57
Benjamín Palencia
1894-1980
Pintor de trajectòria avantguardista abans de la guerra. Amb el franquisme va tenir
cert reconeixement oficial
Representant del fauvisme ibèric
1943. Primera Medalla a Exposición Nacional de Bellas Artes
Slide 58
Segona meitat del segle XX arreu del món
- Nova York: centre cultural i artístic. Expressionisme abstracte.
Importància de l’obra de Miró.
- Europa està destruïda. Època dura. Aparició de l' Informalisme
(L’art sense forma) i del Moviment existencialista literari (Sartre i
Camus): angoixa de la vida. Dolor, soledat, tristesa
- Gran quantitat de moviments artístics, tendències... que tenen una
vida molt breu . Estils figuratius i abstractes, contradictoris i
diferents encara que amb un lleuger predomini de l’abstracció
- Gran llibertat pels artistes
- Diferents funcions de les obres d’art: denuncia social, joc, recerca...
Slide 59
Expressionisme
abstracte
Escola de
Nova York
Pollock
1947
Slide 60
Joan Miró.
Dona escoltant música, 1945
Slide 61
Joan Miró. Libellule des ailerons rouges à la poursuite d’un serpent glissant en
spirale vers l’étoile-comète, 1951