Slide 1

Universitat Autònoma de Barcelona

Problemes de conducta i conducta disruptiva
a l’aula en joves escolaritzats de 10 a 16
anys: variables familiars
Beatriz Molinuevo Alonso1,2
Pepita Henrich Pujol 3
1Departament

de Psiquiatria Medicina Legal
2Institut de Neurociències
3Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Biada de Mataró

XIII Curs de Formació Continuada
Jornades de Psiquiatria de la Infància I la Joventut
Barcelona, Gener de 2007

1. Objectius



Estudiar fins a quin punt es relaciona la conducta
antisocial de nois i nois de 10 a 14 amb les
pràctiques educatives dels seus pares.



Estudiar fins a quin punt els problemes de conducta
als centres d’ensenyament secundari i la conducta
antisocial de joves entre 14 i 16 anys pot estar
relacionada amb variables familiars.

2. Estudi 1. Mètode: Subjectes
• Mostra:

Nois i noies d’escoles (5è-6è Primària) i instituts
(1er i 2n Secundària) públics i concertats de la comarca
d’Osona.

• Edat:

10 a 14 anys – Mitjana: 12,65; D.E. 1,20

Taula 1. Dades demogràfiques

Freqüència (%)

Variables (N=364)
Sexe

Nois
Noies

177 (48,6)
187 (51,4)

2. Estudi 1. Mètode: Material i variables de l’estudi

• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
PARES I FILLS/FILLES

• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
FILLS/FILLES

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES

Conducta antisocial

Les pràctiques educatives parentals
ineficients es relacionen amb la
conducta antisocial de nens i nenes
de 10 a 14 anys.

1
0,75

0,25
0

*

*

Implicació

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Escassa
Monitorització /
Supervisió

Inconsistència
en la Disciplina

Càstig Corporal

-0,75
-1

L’escassa monitorització/supervisió
resulta ser la pràctica educativa
que mostra més relació.

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

FILLS/FILLES

Conducta antisocial

1
0,75

*

0,5

Les percepcions dels pares i els
fills/filles es corresponen.

Correlació

Correlació

0,5

0,25
0

*

*

*

Implicació
Pare

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Escassa
Inconsistència
Monitorització
en la
/ Supervisió
Disciplina

-0,75
-1

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Càstig
Corporal

3. Estudi 1. Resultats: Diferències en percepcions de pares i fills/filles
Sempre 5

*

*

*
Pares

De
3
vegades
Gairebé 2
mai
Mai

Fills/filles

*

*

Mitjana

Gairebé
sempre 4

*

1

l
e
s itiu
lina
is ió
p ora
Ma r
Par e
o
r
p
v
i
ó
ó
r
o
P
i
i
c
e
l
C
c
c
s
i
up
Di
ic a
ic a
t ig
Est
n la
Imp l
Imp l
Cà s
ió / S
e
c
a
a
i
z
rit
tè nc
onito
nsis
M
o
c
a
n
I
ss
Esc a
APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Hi ha discrepàncies en les percepcions de pares i fills/filles.
Els pares tendeixen a autovalorar-se millor pel que fa a la
implicació, l’estil positiu i la monitorització/supervisió.

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES
Conducta Antisocial

FILLS/FILLES

100

Conducta antisocial
100

Escassa monitorització /
supervisió

50

75

% Variança

% Variança

75

25

9,8

Càstig corporal
50

Escassa monitorització /
supervisió
1,4
25

0
1
APQ: Pràctiques Educatives
Parentals

26,1

Model: R = 9,8%
0

1 Educatives
APQ: Pràctiques
Parentals

Model: R = 27,1%

Conèixer les companyies dels fills/filles, els ambients que freqüenten,
les activitats que realitzen i els llocs on es troben al llarg del dia seria
components fonamentals de regulació efectiva del comportament en
aquestes edats.

2. Estudi 2. Mètode: Subjectes

• Mostra:

Alumnes de 3è curs de l’IES Miquel Biada (Matarò)

• Edat:

14 a 16 anys – Mitjana: 14,34; D.E. 0,58

Taula 2. Dades demogràfiques

Variables Mostra inicial (N=91)
Sexe

Nois
Noies

Freqüència (%)
56 (61,5)
35 (38,5)

2. Estudi 2. Mètode: Material i variables de l’estudi
• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
JOVES
• Característiques sociodemogràfiques de la família

JOVES
Nivell d’estudis dels pares
• Variables escolars
JOVES
Expulsions del centre educatiu per mal
comportament
• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
JOVES

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb el sexe dels joves

Expulsats del centre educatiu per mal comportament
100

Percentatge

75

Nois
50

Noies

25

0

No

Sí

Les expulsions del centre educatiu per mal comportament són més
habituals en els nois que en les noies.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
MARE

100%

100%

75%

75%

No

50%

Sí

25%

Percentatge

Percentatge

PARE

No
Sí

50%

25%

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Nivell d'estudis

Secundaris
complerts, títol
universitari

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Secundaris
complerts, títol
universitari

Nivell d'estudis

Els pares amb baix nivell d’estudis (analfabet o primaris incomplerts)
tenen més probabilitat de tenir fills que hagin estat expulsats del
centre educatiu per problemes de conducta.
El nivell d’estudis dels pares pot ser tant un factor de ric (nivell baix)
com un factor protector (nivell alt).

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb les pràctiques educatives parentals

Mitjana

EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
Sempre

5

Gairebé
sempre

4

De
vegades 3
Gairebé
mai
Mai

Sí
No

*

2

1

l
ora
sitiu
sió
li na
i
p
o
p
v
r
i
p
r
c
o
il
c
is
pe
Est
la d
stig
/ su
à
n
ó
i
C
e
c
n ci a
ritza
è
o
t
t
i
s
i
s
on
con
am
n
s
I
s
a
Esc

re
re
ma
n pa
ó
ó
i
i
c
c
li ca
li ca
Im p
Im p

Una baixa implicació del pare es relaciona amb l’existència d’expulsions.
Importància de la figura parental en nois adolescents.
Compartir temps amb els fills, mostrar interès per la seva educació i les
seves amistats faciliten un funcionament adaptatiu.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75

0,5

Correlació

0,25

0

*

*

-0,25

MARE

-0,5

-0,75

PARE

-1

Nivell d’estudis dels pares
Els nivells d’estudis del pare i de la mare es relacionen amb la
conducta antisocial de nois adolescents.
Quan més baix el nivell d’estudis, tant del pare com de la mare, més
nombre de conductes antisocials i viceversa.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75
0,5

Correlació

0,25

*

*

0
-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Implicació
Pare

Estil positiu

Escassa Inconsistència Càstig
Monitorització
en la
Corporal
/ Supervisió Disciplina

-0,75
-1

Influència de la figura paterna en la regulació de la conducta
antisocial dels nois adolescents. Els pares més implicats influeixen
positivament en el desenvolupament dels seus fills.
La monitorització i supervisió continua sent una pràctica educativa
rellevant en aquestes edats pel que fa a la regulació de la conducta
antisocial.

4. Conclusions finals

• Les pràctiques educatives parentals es relacionen amb problemes
de conducta a l’aula i conducta antisocial en nois i noies.
• La influència de les pràctiques educatives parentals varia segons l’edat.
• La figura paterna, pel que fa a la implicació, sembla ser rellevant en
el cas dels nois joves.
• Segons augmenta l’edat la influència perd pes amb l’excepció de
l’escassa monitorització / supervisió (nois).
• El nivell d’estudis dels pares pot actuar com a factor protector en
l’aparició de problemes de conducta al centre educatiu i de conducta
antisocial.
• Les pràctiques educatives parentals poden actuar com a
mediadores en aquesta relació.

4. Conclusions finals

Els programes de tractament dirigits a joves que presenten
aquesta problemàtica conductual haurien de considerar:

La informació dels pares i dels fills i filles.
L’entrenament en determinades pràctiques educatives
parentals.
La promoció de la figura/rol del pare.
El nivell d’estudis dels pares.


Slide 2

Universitat Autònoma de Barcelona

Problemes de conducta i conducta disruptiva
a l’aula en joves escolaritzats de 10 a 16
anys: variables familiars
Beatriz Molinuevo Alonso1,2
Pepita Henrich Pujol 3
1Departament

de Psiquiatria Medicina Legal
2Institut de Neurociències
3Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Biada de Mataró

XIII Curs de Formació Continuada
Jornades de Psiquiatria de la Infància I la Joventut
Barcelona, Gener de 2007

1. Objectius



Estudiar fins a quin punt es relaciona la conducta
antisocial de nois i nois de 10 a 14 amb les
pràctiques educatives dels seus pares.



Estudiar fins a quin punt els problemes de conducta
als centres d’ensenyament secundari i la conducta
antisocial de joves entre 14 i 16 anys pot estar
relacionada amb variables familiars.

2. Estudi 1. Mètode: Subjectes
• Mostra:

Nois i noies d’escoles (5è-6è Primària) i instituts
(1er i 2n Secundària) públics i concertats de la comarca
d’Osona.

• Edat:

10 a 14 anys – Mitjana: 12,65; D.E. 1,20

Taula 1. Dades demogràfiques

Freqüència (%)

Variables (N=364)
Sexe

Nois
Noies

177 (48,6)
187 (51,4)

2. Estudi 1. Mètode: Material i variables de l’estudi

• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
PARES I FILLS/FILLES

• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
FILLS/FILLES

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES

Conducta antisocial

Les pràctiques educatives parentals
ineficients es relacionen amb la
conducta antisocial de nens i nenes
de 10 a 14 anys.

1
0,75

0,25
0

*

*

Implicació

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Escassa
Monitorització /
Supervisió

Inconsistència
en la Disciplina

Càstig Corporal

-0,75
-1

L’escassa monitorització/supervisió
resulta ser la pràctica educativa
que mostra més relació.

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

FILLS/FILLES

Conducta antisocial

1
0,75

*

0,5

Les percepcions dels pares i els
fills/filles es corresponen.

Correlació

Correlació

0,5

0,25
0

*

*

*

Implicació
Pare

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Escassa
Inconsistència
Monitorització
en la
/ Supervisió
Disciplina

-0,75
-1

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Càstig
Corporal

3. Estudi 1. Resultats: Diferències en percepcions de pares i fills/filles
Sempre 5

*

*

*
Pares

De
3
vegades
Gairebé 2
mai
Mai

Fills/filles

*

*

Mitjana

Gairebé
sempre 4

*

1

l
e
s itiu
lina
is ió
p ora
Ma r
Par e
o
r
p
v
i
ó
ó
r
o
P
i
i
c
e
l
C
c
c
s
i
up
Di
ic a
ic a
t ig
Est
n la
Imp l
Imp l
Cà s
ió / S
e
c
a
a
i
z
rit
tè nc
onito
nsis
M
o
c
a
n
I
ss
Esc a
APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Hi ha discrepàncies en les percepcions de pares i fills/filles.
Els pares tendeixen a autovalorar-se millor pel que fa a la
implicació, l’estil positiu i la monitorització/supervisió.

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES
Conducta Antisocial

FILLS/FILLES

100

Conducta antisocial
100

Escassa monitorització /
supervisió

50

75

% Variança

% Variança

75

25

9,8

Càstig corporal
50

Escassa monitorització /
supervisió
1,4
25

0
1
APQ: Pràctiques Educatives
Parentals

26,1

Model: R = 9,8%
0

1 Educatives
APQ: Pràctiques
Parentals

Model: R = 27,1%

Conèixer les companyies dels fills/filles, els ambients que freqüenten,
les activitats que realitzen i els llocs on es troben al llarg del dia seria
components fonamentals de regulació efectiva del comportament en
aquestes edats.

2. Estudi 2. Mètode: Subjectes

• Mostra:

Alumnes de 3è curs de l’IES Miquel Biada (Matarò)

• Edat:

14 a 16 anys – Mitjana: 14,34; D.E. 0,58

Taula 2. Dades demogràfiques

Variables Mostra inicial (N=91)
Sexe

Nois
Noies

Freqüència (%)
56 (61,5)
35 (38,5)

2. Estudi 2. Mètode: Material i variables de l’estudi
• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
JOVES
• Característiques sociodemogràfiques de la família

JOVES
Nivell d’estudis dels pares
• Variables escolars
JOVES
Expulsions del centre educatiu per mal
comportament
• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
JOVES

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb el sexe dels joves

Expulsats del centre educatiu per mal comportament
100

Percentatge

75

Nois
50

Noies

25

0

No

Sí

Les expulsions del centre educatiu per mal comportament són més
habituals en els nois que en les noies.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
MARE

100%

100%

75%

75%

No

50%

Sí

25%

Percentatge

Percentatge

PARE

No
Sí

50%

25%

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Nivell d'estudis

Secundaris
complerts, títol
universitari

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Secundaris
complerts, títol
universitari

Nivell d'estudis

Els pares amb baix nivell d’estudis (analfabet o primaris incomplerts)
tenen més probabilitat de tenir fills que hagin estat expulsats del
centre educatiu per problemes de conducta.
El nivell d’estudis dels pares pot ser tant un factor de ric (nivell baix)
com un factor protector (nivell alt).

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb les pràctiques educatives parentals

Mitjana

EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
Sempre

5

Gairebé
sempre

4

De
vegades 3
Gairebé
mai
Mai

Sí
No

*

2

1

l
ora
sitiu
sió
li na
i
p
o
p
v
r
i
p
r
c
o
il
c
is
pe
Est
la d
stig
/ su
à
n
ó
i
C
e
c
n ci a
ritza
è
o
t
t
i
s
i
s
on
con
am
n
s
I
s
a
Esc

re
re
ma
n pa
ó
ó
i
i
c
c
li ca
li ca
Im p
Im p

Una baixa implicació del pare es relaciona amb l’existència d’expulsions.
Importància de la figura parental en nois adolescents.
Compartir temps amb els fills, mostrar interès per la seva educació i les
seves amistats faciliten un funcionament adaptatiu.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75

0,5

Correlació

0,25

0

*

*

-0,25

MARE

-0,5

-0,75

PARE

-1

Nivell d’estudis dels pares
Els nivells d’estudis del pare i de la mare es relacionen amb la
conducta antisocial de nois adolescents.
Quan més baix el nivell d’estudis, tant del pare com de la mare, més
nombre de conductes antisocials i viceversa.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75
0,5

Correlació

0,25

*

*

0
-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Implicació
Pare

Estil positiu

Escassa Inconsistència Càstig
Monitorització
en la
Corporal
/ Supervisió Disciplina

-0,75
-1

Influència de la figura paterna en la regulació de la conducta
antisocial dels nois adolescents. Els pares més implicats influeixen
positivament en el desenvolupament dels seus fills.
La monitorització i supervisió continua sent una pràctica educativa
rellevant en aquestes edats pel que fa a la regulació de la conducta
antisocial.

4. Conclusions finals

• Les pràctiques educatives parentals es relacionen amb problemes
de conducta a l’aula i conducta antisocial en nois i noies.
• La influència de les pràctiques educatives parentals varia segons l’edat.
• La figura paterna, pel que fa a la implicació, sembla ser rellevant en
el cas dels nois joves.
• Segons augmenta l’edat la influència perd pes amb l’excepció de
l’escassa monitorització / supervisió (nois).
• El nivell d’estudis dels pares pot actuar com a factor protector en
l’aparició de problemes de conducta al centre educatiu i de conducta
antisocial.
• Les pràctiques educatives parentals poden actuar com a
mediadores en aquesta relació.

4. Conclusions finals

Els programes de tractament dirigits a joves que presenten
aquesta problemàtica conductual haurien de considerar:

La informació dels pares i dels fills i filles.
L’entrenament en determinades pràctiques educatives
parentals.
La promoció de la figura/rol del pare.
El nivell d’estudis dels pares.


Slide 3

Universitat Autònoma de Barcelona

Problemes de conducta i conducta disruptiva
a l’aula en joves escolaritzats de 10 a 16
anys: variables familiars
Beatriz Molinuevo Alonso1,2
Pepita Henrich Pujol 3
1Departament

de Psiquiatria Medicina Legal
2Institut de Neurociències
3Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Biada de Mataró

XIII Curs de Formació Continuada
Jornades de Psiquiatria de la Infància I la Joventut
Barcelona, Gener de 2007

1. Objectius



Estudiar fins a quin punt es relaciona la conducta
antisocial de nois i nois de 10 a 14 amb les
pràctiques educatives dels seus pares.



Estudiar fins a quin punt els problemes de conducta
als centres d’ensenyament secundari i la conducta
antisocial de joves entre 14 i 16 anys pot estar
relacionada amb variables familiars.

2. Estudi 1. Mètode: Subjectes
• Mostra:

Nois i noies d’escoles (5è-6è Primària) i instituts
(1er i 2n Secundària) públics i concertats de la comarca
d’Osona.

• Edat:

10 a 14 anys – Mitjana: 12,65; D.E. 1,20

Taula 1. Dades demogràfiques

Freqüència (%)

Variables (N=364)
Sexe

Nois
Noies

177 (48,6)
187 (51,4)

2. Estudi 1. Mètode: Material i variables de l’estudi

• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
PARES I FILLS/FILLES

• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
FILLS/FILLES

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES

Conducta antisocial

Les pràctiques educatives parentals
ineficients es relacionen amb la
conducta antisocial de nens i nenes
de 10 a 14 anys.

1
0,75

0,25
0

*

*

Implicació

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Escassa
Monitorització /
Supervisió

Inconsistència
en la Disciplina

Càstig Corporal

-0,75
-1

L’escassa monitorització/supervisió
resulta ser la pràctica educativa
que mostra més relació.

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

FILLS/FILLES

Conducta antisocial

1
0,75

*

0,5

Les percepcions dels pares i els
fills/filles es corresponen.

Correlació

Correlació

0,5

0,25
0

*

*

*

Implicació
Pare

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Escassa
Inconsistència
Monitorització
en la
/ Supervisió
Disciplina

-0,75
-1

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Càstig
Corporal

3. Estudi 1. Resultats: Diferències en percepcions de pares i fills/filles
Sempre 5

*

*

*
Pares

De
3
vegades
Gairebé 2
mai
Mai

Fills/filles

*

*

Mitjana

Gairebé
sempre 4

*

1

l
e
s itiu
lina
is ió
p ora
Ma r
Par e
o
r
p
v
i
ó
ó
r
o
P
i
i
c
e
l
C
c
c
s
i
up
Di
ic a
ic a
t ig
Est
n la
Imp l
Imp l
Cà s
ió / S
e
c
a
a
i
z
rit
tè nc
onito
nsis
M
o
c
a
n
I
ss
Esc a
APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Hi ha discrepàncies en les percepcions de pares i fills/filles.
Els pares tendeixen a autovalorar-se millor pel que fa a la
implicació, l’estil positiu i la monitorització/supervisió.

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES
Conducta Antisocial

FILLS/FILLES

100

Conducta antisocial
100

Escassa monitorització /
supervisió

50

75

% Variança

% Variança

75

25

9,8

Càstig corporal
50

Escassa monitorització /
supervisió
1,4
25

0
1
APQ: Pràctiques Educatives
Parentals

26,1

Model: R = 9,8%
0

1 Educatives
APQ: Pràctiques
Parentals

Model: R = 27,1%

Conèixer les companyies dels fills/filles, els ambients que freqüenten,
les activitats que realitzen i els llocs on es troben al llarg del dia seria
components fonamentals de regulació efectiva del comportament en
aquestes edats.

2. Estudi 2. Mètode: Subjectes

• Mostra:

Alumnes de 3è curs de l’IES Miquel Biada (Matarò)

• Edat:

14 a 16 anys – Mitjana: 14,34; D.E. 0,58

Taula 2. Dades demogràfiques

Variables Mostra inicial (N=91)
Sexe

Nois
Noies

Freqüència (%)
56 (61,5)
35 (38,5)

2. Estudi 2. Mètode: Material i variables de l’estudi
• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
JOVES
• Característiques sociodemogràfiques de la família

JOVES
Nivell d’estudis dels pares
• Variables escolars
JOVES
Expulsions del centre educatiu per mal
comportament
• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
JOVES

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb el sexe dels joves

Expulsats del centre educatiu per mal comportament
100

Percentatge

75

Nois
50

Noies

25

0

No

Sí

Les expulsions del centre educatiu per mal comportament són més
habituals en els nois que en les noies.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
MARE

100%

100%

75%

75%

No

50%

Sí

25%

Percentatge

Percentatge

PARE

No
Sí

50%

25%

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Nivell d'estudis

Secundaris
complerts, títol
universitari

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Secundaris
complerts, títol
universitari

Nivell d'estudis

Els pares amb baix nivell d’estudis (analfabet o primaris incomplerts)
tenen més probabilitat de tenir fills que hagin estat expulsats del
centre educatiu per problemes de conducta.
El nivell d’estudis dels pares pot ser tant un factor de ric (nivell baix)
com un factor protector (nivell alt).

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb les pràctiques educatives parentals

Mitjana

EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
Sempre

5

Gairebé
sempre

4

De
vegades 3
Gairebé
mai
Mai

Sí
No

*

2

1

l
ora
sitiu
sió
li na
i
p
o
p
v
r
i
p
r
c
o
il
c
is
pe
Est
la d
stig
/ su
à
n
ó
i
C
e
c
n ci a
ritza
è
o
t
t
i
s
i
s
on
con
am
n
s
I
s
a
Esc

re
re
ma
n pa
ó
ó
i
i
c
c
li ca
li ca
Im p
Im p

Una baixa implicació del pare es relaciona amb l’existència d’expulsions.
Importància de la figura parental en nois adolescents.
Compartir temps amb els fills, mostrar interès per la seva educació i les
seves amistats faciliten un funcionament adaptatiu.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75

0,5

Correlació

0,25

0

*

*

-0,25

MARE

-0,5

-0,75

PARE

-1

Nivell d’estudis dels pares
Els nivells d’estudis del pare i de la mare es relacionen amb la
conducta antisocial de nois adolescents.
Quan més baix el nivell d’estudis, tant del pare com de la mare, més
nombre de conductes antisocials i viceversa.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75
0,5

Correlació

0,25

*

*

0
-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Implicació
Pare

Estil positiu

Escassa Inconsistència Càstig
Monitorització
en la
Corporal
/ Supervisió Disciplina

-0,75
-1

Influència de la figura paterna en la regulació de la conducta
antisocial dels nois adolescents. Els pares més implicats influeixen
positivament en el desenvolupament dels seus fills.
La monitorització i supervisió continua sent una pràctica educativa
rellevant en aquestes edats pel que fa a la regulació de la conducta
antisocial.

4. Conclusions finals

• Les pràctiques educatives parentals es relacionen amb problemes
de conducta a l’aula i conducta antisocial en nois i noies.
• La influència de les pràctiques educatives parentals varia segons l’edat.
• La figura paterna, pel que fa a la implicació, sembla ser rellevant en
el cas dels nois joves.
• Segons augmenta l’edat la influència perd pes amb l’excepció de
l’escassa monitorització / supervisió (nois).
• El nivell d’estudis dels pares pot actuar com a factor protector en
l’aparició de problemes de conducta al centre educatiu i de conducta
antisocial.
• Les pràctiques educatives parentals poden actuar com a
mediadores en aquesta relació.

4. Conclusions finals

Els programes de tractament dirigits a joves que presenten
aquesta problemàtica conductual haurien de considerar:

La informació dels pares i dels fills i filles.
L’entrenament en determinades pràctiques educatives
parentals.
La promoció de la figura/rol del pare.
El nivell d’estudis dels pares.


Slide 4

Universitat Autònoma de Barcelona

Problemes de conducta i conducta disruptiva
a l’aula en joves escolaritzats de 10 a 16
anys: variables familiars
Beatriz Molinuevo Alonso1,2
Pepita Henrich Pujol 3
1Departament

de Psiquiatria Medicina Legal
2Institut de Neurociències
3Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Biada de Mataró

XIII Curs de Formació Continuada
Jornades de Psiquiatria de la Infància I la Joventut
Barcelona, Gener de 2007

1. Objectius



Estudiar fins a quin punt es relaciona la conducta
antisocial de nois i nois de 10 a 14 amb les
pràctiques educatives dels seus pares.



Estudiar fins a quin punt els problemes de conducta
als centres d’ensenyament secundari i la conducta
antisocial de joves entre 14 i 16 anys pot estar
relacionada amb variables familiars.

2. Estudi 1. Mètode: Subjectes
• Mostra:

Nois i noies d’escoles (5è-6è Primària) i instituts
(1er i 2n Secundària) públics i concertats de la comarca
d’Osona.

• Edat:

10 a 14 anys – Mitjana: 12,65; D.E. 1,20

Taula 1. Dades demogràfiques

Freqüència (%)

Variables (N=364)
Sexe

Nois
Noies

177 (48,6)
187 (51,4)

2. Estudi 1. Mètode: Material i variables de l’estudi

• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
PARES I FILLS/FILLES

• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
FILLS/FILLES

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES

Conducta antisocial

Les pràctiques educatives parentals
ineficients es relacionen amb la
conducta antisocial de nens i nenes
de 10 a 14 anys.

1
0,75

0,25
0

*

*

Implicació

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Escassa
Monitorització /
Supervisió

Inconsistència
en la Disciplina

Càstig Corporal

-0,75
-1

L’escassa monitorització/supervisió
resulta ser la pràctica educativa
que mostra més relació.

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

FILLS/FILLES

Conducta antisocial

1
0,75

*

0,5

Les percepcions dels pares i els
fills/filles es corresponen.

Correlació

Correlació

0,5

0,25
0

*

*

*

Implicació
Pare

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Escassa
Inconsistència
Monitorització
en la
/ Supervisió
Disciplina

-0,75
-1

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Càstig
Corporal

3. Estudi 1. Resultats: Diferències en percepcions de pares i fills/filles
Sempre 5

*

*

*
Pares

De
3
vegades
Gairebé 2
mai
Mai

Fills/filles

*

*

Mitjana

Gairebé
sempre 4

*

1

l
e
s itiu
lina
is ió
p ora
Ma r
Par e
o
r
p
v
i
ó
ó
r
o
P
i
i
c
e
l
C
c
c
s
i
up
Di
ic a
ic a
t ig
Est
n la
Imp l
Imp l
Cà s
ió / S
e
c
a
a
i
z
rit
tè nc
onito
nsis
M
o
c
a
n
I
ss
Esc a
APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Hi ha discrepàncies en les percepcions de pares i fills/filles.
Els pares tendeixen a autovalorar-se millor pel que fa a la
implicació, l’estil positiu i la monitorització/supervisió.

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES
Conducta Antisocial

FILLS/FILLES

100

Conducta antisocial
100

Escassa monitorització /
supervisió

50

75

% Variança

% Variança

75

25

9,8

Càstig corporal
50

Escassa monitorització /
supervisió
1,4
25

0
1
APQ: Pràctiques Educatives
Parentals

26,1

Model: R = 9,8%
0

1 Educatives
APQ: Pràctiques
Parentals

Model: R = 27,1%

Conèixer les companyies dels fills/filles, els ambients que freqüenten,
les activitats que realitzen i els llocs on es troben al llarg del dia seria
components fonamentals de regulació efectiva del comportament en
aquestes edats.

2. Estudi 2. Mètode: Subjectes

• Mostra:

Alumnes de 3è curs de l’IES Miquel Biada (Matarò)

• Edat:

14 a 16 anys – Mitjana: 14,34; D.E. 0,58

Taula 2. Dades demogràfiques

Variables Mostra inicial (N=91)
Sexe

Nois
Noies

Freqüència (%)
56 (61,5)
35 (38,5)

2. Estudi 2. Mètode: Material i variables de l’estudi
• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
JOVES
• Característiques sociodemogràfiques de la família

JOVES
Nivell d’estudis dels pares
• Variables escolars
JOVES
Expulsions del centre educatiu per mal
comportament
• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
JOVES

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb el sexe dels joves

Expulsats del centre educatiu per mal comportament
100

Percentatge

75

Nois
50

Noies

25

0

No

Sí

Les expulsions del centre educatiu per mal comportament són més
habituals en els nois que en les noies.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
MARE

100%

100%

75%

75%

No

50%

Sí

25%

Percentatge

Percentatge

PARE

No
Sí

50%

25%

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Nivell d'estudis

Secundaris
complerts, títol
universitari

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Secundaris
complerts, títol
universitari

Nivell d'estudis

Els pares amb baix nivell d’estudis (analfabet o primaris incomplerts)
tenen més probabilitat de tenir fills que hagin estat expulsats del
centre educatiu per problemes de conducta.
El nivell d’estudis dels pares pot ser tant un factor de ric (nivell baix)
com un factor protector (nivell alt).

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb les pràctiques educatives parentals

Mitjana

EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
Sempre

5

Gairebé
sempre

4

De
vegades 3
Gairebé
mai
Mai

Sí
No

*

2

1

l
ora
sitiu
sió
li na
i
p
o
p
v
r
i
p
r
c
o
il
c
is
pe
Est
la d
stig
/ su
à
n
ó
i
C
e
c
n ci a
ritza
è
o
t
t
i
s
i
s
on
con
am
n
s
I
s
a
Esc

re
re
ma
n pa
ó
ó
i
i
c
c
li ca
li ca
Im p
Im p

Una baixa implicació del pare es relaciona amb l’existència d’expulsions.
Importància de la figura parental en nois adolescents.
Compartir temps amb els fills, mostrar interès per la seva educació i les
seves amistats faciliten un funcionament adaptatiu.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75

0,5

Correlació

0,25

0

*

*

-0,25

MARE

-0,5

-0,75

PARE

-1

Nivell d’estudis dels pares
Els nivells d’estudis del pare i de la mare es relacionen amb la
conducta antisocial de nois adolescents.
Quan més baix el nivell d’estudis, tant del pare com de la mare, més
nombre de conductes antisocials i viceversa.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75
0,5

Correlació

0,25

*

*

0
-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Implicació
Pare

Estil positiu

Escassa Inconsistència Càstig
Monitorització
en la
Corporal
/ Supervisió Disciplina

-0,75
-1

Influència de la figura paterna en la regulació de la conducta
antisocial dels nois adolescents. Els pares més implicats influeixen
positivament en el desenvolupament dels seus fills.
La monitorització i supervisió continua sent una pràctica educativa
rellevant en aquestes edats pel que fa a la regulació de la conducta
antisocial.

4. Conclusions finals

• Les pràctiques educatives parentals es relacionen amb problemes
de conducta a l’aula i conducta antisocial en nois i noies.
• La influència de les pràctiques educatives parentals varia segons l’edat.
• La figura paterna, pel que fa a la implicació, sembla ser rellevant en
el cas dels nois joves.
• Segons augmenta l’edat la influència perd pes amb l’excepció de
l’escassa monitorització / supervisió (nois).
• El nivell d’estudis dels pares pot actuar com a factor protector en
l’aparició de problemes de conducta al centre educatiu i de conducta
antisocial.
• Les pràctiques educatives parentals poden actuar com a
mediadores en aquesta relació.

4. Conclusions finals

Els programes de tractament dirigits a joves que presenten
aquesta problemàtica conductual haurien de considerar:

La informació dels pares i dels fills i filles.
L’entrenament en determinades pràctiques educatives
parentals.
La promoció de la figura/rol del pare.
El nivell d’estudis dels pares.


Slide 5

Universitat Autònoma de Barcelona

Problemes de conducta i conducta disruptiva
a l’aula en joves escolaritzats de 10 a 16
anys: variables familiars
Beatriz Molinuevo Alonso1,2
Pepita Henrich Pujol 3
1Departament

de Psiquiatria Medicina Legal
2Institut de Neurociències
3Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Biada de Mataró

XIII Curs de Formació Continuada
Jornades de Psiquiatria de la Infància I la Joventut
Barcelona, Gener de 2007

1. Objectius



Estudiar fins a quin punt es relaciona la conducta
antisocial de nois i nois de 10 a 14 amb les
pràctiques educatives dels seus pares.



Estudiar fins a quin punt els problemes de conducta
als centres d’ensenyament secundari i la conducta
antisocial de joves entre 14 i 16 anys pot estar
relacionada amb variables familiars.

2. Estudi 1. Mètode: Subjectes
• Mostra:

Nois i noies d’escoles (5è-6è Primària) i instituts
(1er i 2n Secundària) públics i concertats de la comarca
d’Osona.

• Edat:

10 a 14 anys – Mitjana: 12,65; D.E. 1,20

Taula 1. Dades demogràfiques

Freqüència (%)

Variables (N=364)
Sexe

Nois
Noies

177 (48,6)
187 (51,4)

2. Estudi 1. Mètode: Material i variables de l’estudi

• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
PARES I FILLS/FILLES

• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
FILLS/FILLES

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES

Conducta antisocial

Les pràctiques educatives parentals
ineficients es relacionen amb la
conducta antisocial de nens i nenes
de 10 a 14 anys.

1
0,75

0,25
0

*

*

Implicació

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Escassa
Monitorització /
Supervisió

Inconsistència
en la Disciplina

Càstig Corporal

-0,75
-1

L’escassa monitorització/supervisió
resulta ser la pràctica educativa
que mostra més relació.

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

FILLS/FILLES

Conducta antisocial

1
0,75

*

0,5

Les percepcions dels pares i els
fills/filles es corresponen.

Correlació

Correlació

0,5

0,25
0

*

*

*

Implicació
Pare

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Escassa
Inconsistència
Monitorització
en la
/ Supervisió
Disciplina

-0,75
-1

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Càstig
Corporal

3. Estudi 1. Resultats: Diferències en percepcions de pares i fills/filles
Sempre 5

*

*

*
Pares

De
3
vegades
Gairebé 2
mai
Mai

Fills/filles

*

*

Mitjana

Gairebé
sempre 4

*

1

l
e
s itiu
lina
is ió
p ora
Ma r
Par e
o
r
p
v
i
ó
ó
r
o
P
i
i
c
e
l
C
c
c
s
i
up
Di
ic a
ic a
t ig
Est
n la
Imp l
Imp l
Cà s
ió / S
e
c
a
a
i
z
rit
tè nc
onito
nsis
M
o
c
a
n
I
ss
Esc a
APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Hi ha discrepàncies en les percepcions de pares i fills/filles.
Els pares tendeixen a autovalorar-se millor pel que fa a la
implicació, l’estil positiu i la monitorització/supervisió.

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES
Conducta Antisocial

FILLS/FILLES

100

Conducta antisocial
100

Escassa monitorització /
supervisió

50

75

% Variança

% Variança

75

25

9,8

Càstig corporal
50

Escassa monitorització /
supervisió
1,4
25

0
1
APQ: Pràctiques Educatives
Parentals

26,1

Model: R = 9,8%
0

1 Educatives
APQ: Pràctiques
Parentals

Model: R = 27,1%

Conèixer les companyies dels fills/filles, els ambients que freqüenten,
les activitats que realitzen i els llocs on es troben al llarg del dia seria
components fonamentals de regulació efectiva del comportament en
aquestes edats.

2. Estudi 2. Mètode: Subjectes

• Mostra:

Alumnes de 3è curs de l’IES Miquel Biada (Matarò)

• Edat:

14 a 16 anys – Mitjana: 14,34; D.E. 0,58

Taula 2. Dades demogràfiques

Variables Mostra inicial (N=91)
Sexe

Nois
Noies

Freqüència (%)
56 (61,5)
35 (38,5)

2. Estudi 2. Mètode: Material i variables de l’estudi
• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
JOVES
• Característiques sociodemogràfiques de la família

JOVES
Nivell d’estudis dels pares
• Variables escolars
JOVES
Expulsions del centre educatiu per mal
comportament
• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
JOVES

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb el sexe dels joves

Expulsats del centre educatiu per mal comportament
100

Percentatge

75

Nois
50

Noies

25

0

No

Sí

Les expulsions del centre educatiu per mal comportament són més
habituals en els nois que en les noies.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
MARE

100%

100%

75%

75%

No

50%

Sí

25%

Percentatge

Percentatge

PARE

No
Sí

50%

25%

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Nivell d'estudis

Secundaris
complerts, títol
universitari

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Secundaris
complerts, títol
universitari

Nivell d'estudis

Els pares amb baix nivell d’estudis (analfabet o primaris incomplerts)
tenen més probabilitat de tenir fills que hagin estat expulsats del
centre educatiu per problemes de conducta.
El nivell d’estudis dels pares pot ser tant un factor de ric (nivell baix)
com un factor protector (nivell alt).

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb les pràctiques educatives parentals

Mitjana

EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
Sempre

5

Gairebé
sempre

4

De
vegades 3
Gairebé
mai
Mai

Sí
No

*

2

1

l
ora
sitiu
sió
li na
i
p
o
p
v
r
i
p
r
c
o
il
c
is
pe
Est
la d
stig
/ su
à
n
ó
i
C
e
c
n ci a
ritza
è
o
t
t
i
s
i
s
on
con
am
n
s
I
s
a
Esc

re
re
ma
n pa
ó
ó
i
i
c
c
li ca
li ca
Im p
Im p

Una baixa implicació del pare es relaciona amb l’existència d’expulsions.
Importància de la figura parental en nois adolescents.
Compartir temps amb els fills, mostrar interès per la seva educació i les
seves amistats faciliten un funcionament adaptatiu.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75

0,5

Correlació

0,25

0

*

*

-0,25

MARE

-0,5

-0,75

PARE

-1

Nivell d’estudis dels pares
Els nivells d’estudis del pare i de la mare es relacionen amb la
conducta antisocial de nois adolescents.
Quan més baix el nivell d’estudis, tant del pare com de la mare, més
nombre de conductes antisocials i viceversa.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75
0,5

Correlació

0,25

*

*

0
-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Implicació
Pare

Estil positiu

Escassa Inconsistència Càstig
Monitorització
en la
Corporal
/ Supervisió Disciplina

-0,75
-1

Influència de la figura paterna en la regulació de la conducta
antisocial dels nois adolescents. Els pares més implicats influeixen
positivament en el desenvolupament dels seus fills.
La monitorització i supervisió continua sent una pràctica educativa
rellevant en aquestes edats pel que fa a la regulació de la conducta
antisocial.

4. Conclusions finals

• Les pràctiques educatives parentals es relacionen amb problemes
de conducta a l’aula i conducta antisocial en nois i noies.
• La influència de les pràctiques educatives parentals varia segons l’edat.
• La figura paterna, pel que fa a la implicació, sembla ser rellevant en
el cas dels nois joves.
• Segons augmenta l’edat la influència perd pes amb l’excepció de
l’escassa monitorització / supervisió (nois).
• El nivell d’estudis dels pares pot actuar com a factor protector en
l’aparició de problemes de conducta al centre educatiu i de conducta
antisocial.
• Les pràctiques educatives parentals poden actuar com a
mediadores en aquesta relació.

4. Conclusions finals

Els programes de tractament dirigits a joves que presenten
aquesta problemàtica conductual haurien de considerar:

La informació dels pares i dels fills i filles.
L’entrenament en determinades pràctiques educatives
parentals.
La promoció de la figura/rol del pare.
El nivell d’estudis dels pares.


Slide 6

Universitat Autònoma de Barcelona

Problemes de conducta i conducta disruptiva
a l’aula en joves escolaritzats de 10 a 16
anys: variables familiars
Beatriz Molinuevo Alonso1,2
Pepita Henrich Pujol 3
1Departament

de Psiquiatria Medicina Legal
2Institut de Neurociències
3Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Biada de Mataró

XIII Curs de Formació Continuada
Jornades de Psiquiatria de la Infància I la Joventut
Barcelona, Gener de 2007

1. Objectius



Estudiar fins a quin punt es relaciona la conducta
antisocial de nois i nois de 10 a 14 amb les
pràctiques educatives dels seus pares.



Estudiar fins a quin punt els problemes de conducta
als centres d’ensenyament secundari i la conducta
antisocial de joves entre 14 i 16 anys pot estar
relacionada amb variables familiars.

2. Estudi 1. Mètode: Subjectes
• Mostra:

Nois i noies d’escoles (5è-6è Primària) i instituts
(1er i 2n Secundària) públics i concertats de la comarca
d’Osona.

• Edat:

10 a 14 anys – Mitjana: 12,65; D.E. 1,20

Taula 1. Dades demogràfiques

Freqüència (%)

Variables (N=364)
Sexe

Nois
Noies

177 (48,6)
187 (51,4)

2. Estudi 1. Mètode: Material i variables de l’estudi

• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
PARES I FILLS/FILLES

• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
FILLS/FILLES

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES

Conducta antisocial

Les pràctiques educatives parentals
ineficients es relacionen amb la
conducta antisocial de nens i nenes
de 10 a 14 anys.

1
0,75

0,25
0

*

*

Implicació

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Escassa
Monitorització /
Supervisió

Inconsistència
en la Disciplina

Càstig Corporal

-0,75
-1

L’escassa monitorització/supervisió
resulta ser la pràctica educativa
que mostra més relació.

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

FILLS/FILLES

Conducta antisocial

1
0,75

*

0,5

Les percepcions dels pares i els
fills/filles es corresponen.

Correlació

Correlació

0,5

0,25
0

*

*

*

Implicació
Pare

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Escassa
Inconsistència
Monitorització
en la
/ Supervisió
Disciplina

-0,75
-1

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Càstig
Corporal

3. Estudi 1. Resultats: Diferències en percepcions de pares i fills/filles
Sempre 5

*

*

*
Pares

De
3
vegades
Gairebé 2
mai
Mai

Fills/filles

*

*

Mitjana

Gairebé
sempre 4

*

1

l
e
s itiu
lina
is ió
p ora
Ma r
Par e
o
r
p
v
i
ó
ó
r
o
P
i
i
c
e
l
C
c
c
s
i
up
Di
ic a
ic a
t ig
Est
n la
Imp l
Imp l
Cà s
ió / S
e
c
a
a
i
z
rit
tè nc
onito
nsis
M
o
c
a
n
I
ss
Esc a
APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Hi ha discrepàncies en les percepcions de pares i fills/filles.
Els pares tendeixen a autovalorar-se millor pel que fa a la
implicació, l’estil positiu i la monitorització/supervisió.

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES
Conducta Antisocial

FILLS/FILLES

100

Conducta antisocial
100

Escassa monitorització /
supervisió

50

75

% Variança

% Variança

75

25

9,8

Càstig corporal
50

Escassa monitorització /
supervisió
1,4
25

0
1
APQ: Pràctiques Educatives
Parentals

26,1

Model: R = 9,8%
0

1 Educatives
APQ: Pràctiques
Parentals

Model: R = 27,1%

Conèixer les companyies dels fills/filles, els ambients que freqüenten,
les activitats que realitzen i els llocs on es troben al llarg del dia seria
components fonamentals de regulació efectiva del comportament en
aquestes edats.

2. Estudi 2. Mètode: Subjectes

• Mostra:

Alumnes de 3è curs de l’IES Miquel Biada (Matarò)

• Edat:

14 a 16 anys – Mitjana: 14,34; D.E. 0,58

Taula 2. Dades demogràfiques

Variables Mostra inicial (N=91)
Sexe

Nois
Noies

Freqüència (%)
56 (61,5)
35 (38,5)

2. Estudi 2. Mètode: Material i variables de l’estudi
• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
JOVES
• Característiques sociodemogràfiques de la família

JOVES
Nivell d’estudis dels pares
• Variables escolars
JOVES
Expulsions del centre educatiu per mal
comportament
• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
JOVES

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb el sexe dels joves

Expulsats del centre educatiu per mal comportament
100

Percentatge

75

Nois
50

Noies

25

0

No

Sí

Les expulsions del centre educatiu per mal comportament són més
habituals en els nois que en les noies.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
MARE

100%

100%

75%

75%

No

50%

Sí

25%

Percentatge

Percentatge

PARE

No
Sí

50%

25%

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Nivell d'estudis

Secundaris
complerts, títol
universitari

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Secundaris
complerts, títol
universitari

Nivell d'estudis

Els pares amb baix nivell d’estudis (analfabet o primaris incomplerts)
tenen més probabilitat de tenir fills que hagin estat expulsats del
centre educatiu per problemes de conducta.
El nivell d’estudis dels pares pot ser tant un factor de ric (nivell baix)
com un factor protector (nivell alt).

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb les pràctiques educatives parentals

Mitjana

EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
Sempre

5

Gairebé
sempre

4

De
vegades 3
Gairebé
mai
Mai

Sí
No

*

2

1

l
ora
sitiu
sió
li na
i
p
o
p
v
r
i
p
r
c
o
il
c
is
pe
Est
la d
stig
/ su
à
n
ó
i
C
e
c
n ci a
ritza
è
o
t
t
i
s
i
s
on
con
am
n
s
I
s
a
Esc

re
re
ma
n pa
ó
ó
i
i
c
c
li ca
li ca
Im p
Im p

Una baixa implicació del pare es relaciona amb l’existència d’expulsions.
Importància de la figura parental en nois adolescents.
Compartir temps amb els fills, mostrar interès per la seva educació i les
seves amistats faciliten un funcionament adaptatiu.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75

0,5

Correlació

0,25

0

*

*

-0,25

MARE

-0,5

-0,75

PARE

-1

Nivell d’estudis dels pares
Els nivells d’estudis del pare i de la mare es relacionen amb la
conducta antisocial de nois adolescents.
Quan més baix el nivell d’estudis, tant del pare com de la mare, més
nombre de conductes antisocials i viceversa.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75
0,5

Correlació

0,25

*

*

0
-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Implicació
Pare

Estil positiu

Escassa Inconsistència Càstig
Monitorització
en la
Corporal
/ Supervisió Disciplina

-0,75
-1

Influència de la figura paterna en la regulació de la conducta
antisocial dels nois adolescents. Els pares més implicats influeixen
positivament en el desenvolupament dels seus fills.
La monitorització i supervisió continua sent una pràctica educativa
rellevant en aquestes edats pel que fa a la regulació de la conducta
antisocial.

4. Conclusions finals

• Les pràctiques educatives parentals es relacionen amb problemes
de conducta a l’aula i conducta antisocial en nois i noies.
• La influència de les pràctiques educatives parentals varia segons l’edat.
• La figura paterna, pel que fa a la implicació, sembla ser rellevant en
el cas dels nois joves.
• Segons augmenta l’edat la influència perd pes amb l’excepció de
l’escassa monitorització / supervisió (nois).
• El nivell d’estudis dels pares pot actuar com a factor protector en
l’aparició de problemes de conducta al centre educatiu i de conducta
antisocial.
• Les pràctiques educatives parentals poden actuar com a
mediadores en aquesta relació.

4. Conclusions finals

Els programes de tractament dirigits a joves que presenten
aquesta problemàtica conductual haurien de considerar:

La informació dels pares i dels fills i filles.
L’entrenament en determinades pràctiques educatives
parentals.
La promoció de la figura/rol del pare.
El nivell d’estudis dels pares.


Slide 7

Universitat Autònoma de Barcelona

Problemes de conducta i conducta disruptiva
a l’aula en joves escolaritzats de 10 a 16
anys: variables familiars
Beatriz Molinuevo Alonso1,2
Pepita Henrich Pujol 3
1Departament

de Psiquiatria Medicina Legal
2Institut de Neurociències
3Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Biada de Mataró

XIII Curs de Formació Continuada
Jornades de Psiquiatria de la Infància I la Joventut
Barcelona, Gener de 2007

1. Objectius



Estudiar fins a quin punt es relaciona la conducta
antisocial de nois i nois de 10 a 14 amb les
pràctiques educatives dels seus pares.



Estudiar fins a quin punt els problemes de conducta
als centres d’ensenyament secundari i la conducta
antisocial de joves entre 14 i 16 anys pot estar
relacionada amb variables familiars.

2. Estudi 1. Mètode: Subjectes
• Mostra:

Nois i noies d’escoles (5è-6è Primària) i instituts
(1er i 2n Secundària) públics i concertats de la comarca
d’Osona.

• Edat:

10 a 14 anys – Mitjana: 12,65; D.E. 1,20

Taula 1. Dades demogràfiques

Freqüència (%)

Variables (N=364)
Sexe

Nois
Noies

177 (48,6)
187 (51,4)

2. Estudi 1. Mètode: Material i variables de l’estudi

• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
PARES I FILLS/FILLES

• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
FILLS/FILLES

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES

Conducta antisocial

Les pràctiques educatives parentals
ineficients es relacionen amb la
conducta antisocial de nens i nenes
de 10 a 14 anys.

1
0,75

0,25
0

*

*

Implicació

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Escassa
Monitorització /
Supervisió

Inconsistència
en la Disciplina

Càstig Corporal

-0,75
-1

L’escassa monitorització/supervisió
resulta ser la pràctica educativa
que mostra més relació.

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

FILLS/FILLES

Conducta antisocial

1
0,75

*

0,5

Les percepcions dels pares i els
fills/filles es corresponen.

Correlació

Correlació

0,5

0,25
0

*

*

*

Implicació
Pare

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Escassa
Inconsistència
Monitorització
en la
/ Supervisió
Disciplina

-0,75
-1

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Càstig
Corporal

3. Estudi 1. Resultats: Diferències en percepcions de pares i fills/filles
Sempre 5

*

*

*
Pares

De
3
vegades
Gairebé 2
mai
Mai

Fills/filles

*

*

Mitjana

Gairebé
sempre 4

*

1

l
e
s itiu
lina
is ió
p ora
Ma r
Par e
o
r
p
v
i
ó
ó
r
o
P
i
i
c
e
l
C
c
c
s
i
up
Di
ic a
ic a
t ig
Est
n la
Imp l
Imp l
Cà s
ió / S
e
c
a
a
i
z
rit
tè nc
onito
nsis
M
o
c
a
n
I
ss
Esc a
APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Hi ha discrepàncies en les percepcions de pares i fills/filles.
Els pares tendeixen a autovalorar-se millor pel que fa a la
implicació, l’estil positiu i la monitorització/supervisió.

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES
Conducta Antisocial

FILLS/FILLES

100

Conducta antisocial
100

Escassa monitorització /
supervisió

50

75

% Variança

% Variança

75

25

9,8

Càstig corporal
50

Escassa monitorització /
supervisió
1,4
25

0
1
APQ: Pràctiques Educatives
Parentals

26,1

Model: R = 9,8%
0

1 Educatives
APQ: Pràctiques
Parentals

Model: R = 27,1%

Conèixer les companyies dels fills/filles, els ambients que freqüenten,
les activitats que realitzen i els llocs on es troben al llarg del dia seria
components fonamentals de regulació efectiva del comportament en
aquestes edats.

2. Estudi 2. Mètode: Subjectes

• Mostra:

Alumnes de 3è curs de l’IES Miquel Biada (Matarò)

• Edat:

14 a 16 anys – Mitjana: 14,34; D.E. 0,58

Taula 2. Dades demogràfiques

Variables Mostra inicial (N=91)
Sexe

Nois
Noies

Freqüència (%)
56 (61,5)
35 (38,5)

2. Estudi 2. Mètode: Material i variables de l’estudi
• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
JOVES
• Característiques sociodemogràfiques de la família

JOVES
Nivell d’estudis dels pares
• Variables escolars
JOVES
Expulsions del centre educatiu per mal
comportament
• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
JOVES

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb el sexe dels joves

Expulsats del centre educatiu per mal comportament
100

Percentatge

75

Nois
50

Noies

25

0

No

Sí

Les expulsions del centre educatiu per mal comportament són més
habituals en els nois que en les noies.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
MARE

100%

100%

75%

75%

No

50%

Sí

25%

Percentatge

Percentatge

PARE

No
Sí

50%

25%

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Nivell d'estudis

Secundaris
complerts, títol
universitari

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Secundaris
complerts, títol
universitari

Nivell d'estudis

Els pares amb baix nivell d’estudis (analfabet o primaris incomplerts)
tenen més probabilitat de tenir fills que hagin estat expulsats del
centre educatiu per problemes de conducta.
El nivell d’estudis dels pares pot ser tant un factor de ric (nivell baix)
com un factor protector (nivell alt).

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb les pràctiques educatives parentals

Mitjana

EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
Sempre

5

Gairebé
sempre

4

De
vegades 3
Gairebé
mai
Mai

Sí
No

*

2

1

l
ora
sitiu
sió
li na
i
p
o
p
v
r
i
p
r
c
o
il
c
is
pe
Est
la d
stig
/ su
à
n
ó
i
C
e
c
n ci a
ritza
è
o
t
t
i
s
i
s
on
con
am
n
s
I
s
a
Esc

re
re
ma
n pa
ó
ó
i
i
c
c
li ca
li ca
Im p
Im p

Una baixa implicació del pare es relaciona amb l’existència d’expulsions.
Importància de la figura parental en nois adolescents.
Compartir temps amb els fills, mostrar interès per la seva educació i les
seves amistats faciliten un funcionament adaptatiu.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75

0,5

Correlació

0,25

0

*

*

-0,25

MARE

-0,5

-0,75

PARE

-1

Nivell d’estudis dels pares
Els nivells d’estudis del pare i de la mare es relacionen amb la
conducta antisocial de nois adolescents.
Quan més baix el nivell d’estudis, tant del pare com de la mare, més
nombre de conductes antisocials i viceversa.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75
0,5

Correlació

0,25

*

*

0
-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Implicació
Pare

Estil positiu

Escassa Inconsistència Càstig
Monitorització
en la
Corporal
/ Supervisió Disciplina

-0,75
-1

Influència de la figura paterna en la regulació de la conducta
antisocial dels nois adolescents. Els pares més implicats influeixen
positivament en el desenvolupament dels seus fills.
La monitorització i supervisió continua sent una pràctica educativa
rellevant en aquestes edats pel que fa a la regulació de la conducta
antisocial.

4. Conclusions finals

• Les pràctiques educatives parentals es relacionen amb problemes
de conducta a l’aula i conducta antisocial en nois i noies.
• La influència de les pràctiques educatives parentals varia segons l’edat.
• La figura paterna, pel que fa a la implicació, sembla ser rellevant en
el cas dels nois joves.
• Segons augmenta l’edat la influència perd pes amb l’excepció de
l’escassa monitorització / supervisió (nois).
• El nivell d’estudis dels pares pot actuar com a factor protector en
l’aparició de problemes de conducta al centre educatiu i de conducta
antisocial.
• Les pràctiques educatives parentals poden actuar com a
mediadores en aquesta relació.

4. Conclusions finals

Els programes de tractament dirigits a joves que presenten
aquesta problemàtica conductual haurien de considerar:

La informació dels pares i dels fills i filles.
L’entrenament en determinades pràctiques educatives
parentals.
La promoció de la figura/rol del pare.
El nivell d’estudis dels pares.


Slide 8

Universitat Autònoma de Barcelona

Problemes de conducta i conducta disruptiva
a l’aula en joves escolaritzats de 10 a 16
anys: variables familiars
Beatriz Molinuevo Alonso1,2
Pepita Henrich Pujol 3
1Departament

de Psiquiatria Medicina Legal
2Institut de Neurociències
3Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Biada de Mataró

XIII Curs de Formació Continuada
Jornades de Psiquiatria de la Infància I la Joventut
Barcelona, Gener de 2007

1. Objectius



Estudiar fins a quin punt es relaciona la conducta
antisocial de nois i nois de 10 a 14 amb les
pràctiques educatives dels seus pares.



Estudiar fins a quin punt els problemes de conducta
als centres d’ensenyament secundari i la conducta
antisocial de joves entre 14 i 16 anys pot estar
relacionada amb variables familiars.

2. Estudi 1. Mètode: Subjectes
• Mostra:

Nois i noies d’escoles (5è-6è Primària) i instituts
(1er i 2n Secundària) públics i concertats de la comarca
d’Osona.

• Edat:

10 a 14 anys – Mitjana: 12,65; D.E. 1,20

Taula 1. Dades demogràfiques

Freqüència (%)

Variables (N=364)
Sexe

Nois
Noies

177 (48,6)
187 (51,4)

2. Estudi 1. Mètode: Material i variables de l’estudi

• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
PARES I FILLS/FILLES

• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
FILLS/FILLES

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES

Conducta antisocial

Les pràctiques educatives parentals
ineficients es relacionen amb la
conducta antisocial de nens i nenes
de 10 a 14 anys.

1
0,75

0,25
0

*

*

Implicació

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Escassa
Monitorització /
Supervisió

Inconsistència
en la Disciplina

Càstig Corporal

-0,75
-1

L’escassa monitorització/supervisió
resulta ser la pràctica educativa
que mostra més relació.

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

FILLS/FILLES

Conducta antisocial

1
0,75

*

0,5

Les percepcions dels pares i els
fills/filles es corresponen.

Correlació

Correlació

0,5

0,25
0

*

*

*

Implicació
Pare

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Escassa
Inconsistència
Monitorització
en la
/ Supervisió
Disciplina

-0,75
-1

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Càstig
Corporal

3. Estudi 1. Resultats: Diferències en percepcions de pares i fills/filles
Sempre 5

*

*

*
Pares

De
3
vegades
Gairebé 2
mai
Mai

Fills/filles

*

*

Mitjana

Gairebé
sempre 4

*

1

l
e
s itiu
lina
is ió
p ora
Ma r
Par e
o
r
p
v
i
ó
ó
r
o
P
i
i
c
e
l
C
c
c
s
i
up
Di
ic a
ic a
t ig
Est
n la
Imp l
Imp l
Cà s
ió / S
e
c
a
a
i
z
rit
tè nc
onito
nsis
M
o
c
a
n
I
ss
Esc a
APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Hi ha discrepàncies en les percepcions de pares i fills/filles.
Els pares tendeixen a autovalorar-se millor pel que fa a la
implicació, l’estil positiu i la monitorització/supervisió.

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES
Conducta Antisocial

FILLS/FILLES

100

Conducta antisocial
100

Escassa monitorització /
supervisió

50

75

% Variança

% Variança

75

25

9,8

Càstig corporal
50

Escassa monitorització /
supervisió
1,4
25

0
1
APQ: Pràctiques Educatives
Parentals

26,1

Model: R = 9,8%
0

1 Educatives
APQ: Pràctiques
Parentals

Model: R = 27,1%

Conèixer les companyies dels fills/filles, els ambients que freqüenten,
les activitats que realitzen i els llocs on es troben al llarg del dia seria
components fonamentals de regulació efectiva del comportament en
aquestes edats.

2. Estudi 2. Mètode: Subjectes

• Mostra:

Alumnes de 3è curs de l’IES Miquel Biada (Matarò)

• Edat:

14 a 16 anys – Mitjana: 14,34; D.E. 0,58

Taula 2. Dades demogràfiques

Variables Mostra inicial (N=91)
Sexe

Nois
Noies

Freqüència (%)
56 (61,5)
35 (38,5)

2. Estudi 2. Mètode: Material i variables de l’estudi
• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
JOVES
• Característiques sociodemogràfiques de la família

JOVES
Nivell d’estudis dels pares
• Variables escolars
JOVES
Expulsions del centre educatiu per mal
comportament
• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
JOVES

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb el sexe dels joves

Expulsats del centre educatiu per mal comportament
100

Percentatge

75

Nois
50

Noies

25

0

No

Sí

Les expulsions del centre educatiu per mal comportament són més
habituals en els nois que en les noies.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
MARE

100%

100%

75%

75%

No

50%

Sí

25%

Percentatge

Percentatge

PARE

No
Sí

50%

25%

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Nivell d'estudis

Secundaris
complerts, títol
universitari

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Secundaris
complerts, títol
universitari

Nivell d'estudis

Els pares amb baix nivell d’estudis (analfabet o primaris incomplerts)
tenen més probabilitat de tenir fills que hagin estat expulsats del
centre educatiu per problemes de conducta.
El nivell d’estudis dels pares pot ser tant un factor de ric (nivell baix)
com un factor protector (nivell alt).

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb les pràctiques educatives parentals

Mitjana

EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
Sempre

5

Gairebé
sempre

4

De
vegades 3
Gairebé
mai
Mai

Sí
No

*

2

1

l
ora
sitiu
sió
li na
i
p
o
p
v
r
i
p
r
c
o
il
c
is
pe
Est
la d
stig
/ su
à
n
ó
i
C
e
c
n ci a
ritza
è
o
t
t
i
s
i
s
on
con
am
n
s
I
s
a
Esc

re
re
ma
n pa
ó
ó
i
i
c
c
li ca
li ca
Im p
Im p

Una baixa implicació del pare es relaciona amb l’existència d’expulsions.
Importància de la figura parental en nois adolescents.
Compartir temps amb els fills, mostrar interès per la seva educació i les
seves amistats faciliten un funcionament adaptatiu.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75

0,5

Correlació

0,25

0

*

*

-0,25

MARE

-0,5

-0,75

PARE

-1

Nivell d’estudis dels pares
Els nivells d’estudis del pare i de la mare es relacionen amb la
conducta antisocial de nois adolescents.
Quan més baix el nivell d’estudis, tant del pare com de la mare, més
nombre de conductes antisocials i viceversa.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75
0,5

Correlació

0,25

*

*

0
-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Implicació
Pare

Estil positiu

Escassa Inconsistència Càstig
Monitorització
en la
Corporal
/ Supervisió Disciplina

-0,75
-1

Influència de la figura paterna en la regulació de la conducta
antisocial dels nois adolescents. Els pares més implicats influeixen
positivament en el desenvolupament dels seus fills.
La monitorització i supervisió continua sent una pràctica educativa
rellevant en aquestes edats pel que fa a la regulació de la conducta
antisocial.

4. Conclusions finals

• Les pràctiques educatives parentals es relacionen amb problemes
de conducta a l’aula i conducta antisocial en nois i noies.
• La influència de les pràctiques educatives parentals varia segons l’edat.
• La figura paterna, pel que fa a la implicació, sembla ser rellevant en
el cas dels nois joves.
• Segons augmenta l’edat la influència perd pes amb l’excepció de
l’escassa monitorització / supervisió (nois).
• El nivell d’estudis dels pares pot actuar com a factor protector en
l’aparició de problemes de conducta al centre educatiu i de conducta
antisocial.
• Les pràctiques educatives parentals poden actuar com a
mediadores en aquesta relació.

4. Conclusions finals

Els programes de tractament dirigits a joves que presenten
aquesta problemàtica conductual haurien de considerar:

La informació dels pares i dels fills i filles.
L’entrenament en determinades pràctiques educatives
parentals.
La promoció de la figura/rol del pare.
El nivell d’estudis dels pares.


Slide 9

Universitat Autònoma de Barcelona

Problemes de conducta i conducta disruptiva
a l’aula en joves escolaritzats de 10 a 16
anys: variables familiars
Beatriz Molinuevo Alonso1,2
Pepita Henrich Pujol 3
1Departament

de Psiquiatria Medicina Legal
2Institut de Neurociències
3Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Biada de Mataró

XIII Curs de Formació Continuada
Jornades de Psiquiatria de la Infància I la Joventut
Barcelona, Gener de 2007

1. Objectius



Estudiar fins a quin punt es relaciona la conducta
antisocial de nois i nois de 10 a 14 amb les
pràctiques educatives dels seus pares.



Estudiar fins a quin punt els problemes de conducta
als centres d’ensenyament secundari i la conducta
antisocial de joves entre 14 i 16 anys pot estar
relacionada amb variables familiars.

2. Estudi 1. Mètode: Subjectes
• Mostra:

Nois i noies d’escoles (5è-6è Primària) i instituts
(1er i 2n Secundària) públics i concertats de la comarca
d’Osona.

• Edat:

10 a 14 anys – Mitjana: 12,65; D.E. 1,20

Taula 1. Dades demogràfiques

Freqüència (%)

Variables (N=364)
Sexe

Nois
Noies

177 (48,6)
187 (51,4)

2. Estudi 1. Mètode: Material i variables de l’estudi

• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
PARES I FILLS/FILLES

• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
FILLS/FILLES

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES

Conducta antisocial

Les pràctiques educatives parentals
ineficients es relacionen amb la
conducta antisocial de nens i nenes
de 10 a 14 anys.

1
0,75

0,25
0

*

*

Implicació

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Escassa
Monitorització /
Supervisió

Inconsistència
en la Disciplina

Càstig Corporal

-0,75
-1

L’escassa monitorització/supervisió
resulta ser la pràctica educativa
que mostra més relació.

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

FILLS/FILLES

Conducta antisocial

1
0,75

*

0,5

Les percepcions dels pares i els
fills/filles es corresponen.

Correlació

Correlació

0,5

0,25
0

*

*

*

Implicació
Pare

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Escassa
Inconsistència
Monitorització
en la
/ Supervisió
Disciplina

-0,75
-1

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Càstig
Corporal

3. Estudi 1. Resultats: Diferències en percepcions de pares i fills/filles
Sempre 5

*

*

*
Pares

De
3
vegades
Gairebé 2
mai
Mai

Fills/filles

*

*

Mitjana

Gairebé
sempre 4

*

1

l
e
s itiu
lina
is ió
p ora
Ma r
Par e
o
r
p
v
i
ó
ó
r
o
P
i
i
c
e
l
C
c
c
s
i
up
Di
ic a
ic a
t ig
Est
n la
Imp l
Imp l
Cà s
ió / S
e
c
a
a
i
z
rit
tè nc
onito
nsis
M
o
c
a
n
I
ss
Esc a
APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Hi ha discrepàncies en les percepcions de pares i fills/filles.
Els pares tendeixen a autovalorar-se millor pel que fa a la
implicació, l’estil positiu i la monitorització/supervisió.

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES
Conducta Antisocial

FILLS/FILLES

100

Conducta antisocial
100

Escassa monitorització /
supervisió

50

75

% Variança

% Variança

75

25

9,8

Càstig corporal
50

Escassa monitorització /
supervisió
1,4
25

0
1
APQ: Pràctiques Educatives
Parentals

26,1

Model: R = 9,8%
0

1 Educatives
APQ: Pràctiques
Parentals

Model: R = 27,1%

Conèixer les companyies dels fills/filles, els ambients que freqüenten,
les activitats que realitzen i els llocs on es troben al llarg del dia seria
components fonamentals de regulació efectiva del comportament en
aquestes edats.

2. Estudi 2. Mètode: Subjectes

• Mostra:

Alumnes de 3è curs de l’IES Miquel Biada (Matarò)

• Edat:

14 a 16 anys – Mitjana: 14,34; D.E. 0,58

Taula 2. Dades demogràfiques

Variables Mostra inicial (N=91)
Sexe

Nois
Noies

Freqüència (%)
56 (61,5)
35 (38,5)

2. Estudi 2. Mètode: Material i variables de l’estudi
• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
JOVES
• Característiques sociodemogràfiques de la família

JOVES
Nivell d’estudis dels pares
• Variables escolars
JOVES
Expulsions del centre educatiu per mal
comportament
• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
JOVES

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb el sexe dels joves

Expulsats del centre educatiu per mal comportament
100

Percentatge

75

Nois
50

Noies

25

0

No

Sí

Les expulsions del centre educatiu per mal comportament són més
habituals en els nois que en les noies.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
MARE

100%

100%

75%

75%

No

50%

Sí

25%

Percentatge

Percentatge

PARE

No
Sí

50%

25%

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Nivell d'estudis

Secundaris
complerts, títol
universitari

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Secundaris
complerts, títol
universitari

Nivell d'estudis

Els pares amb baix nivell d’estudis (analfabet o primaris incomplerts)
tenen més probabilitat de tenir fills que hagin estat expulsats del
centre educatiu per problemes de conducta.
El nivell d’estudis dels pares pot ser tant un factor de ric (nivell baix)
com un factor protector (nivell alt).

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb les pràctiques educatives parentals

Mitjana

EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
Sempre

5

Gairebé
sempre

4

De
vegades 3
Gairebé
mai
Mai

Sí
No

*

2

1

l
ora
sitiu
sió
li na
i
p
o
p
v
r
i
p
r
c
o
il
c
is
pe
Est
la d
stig
/ su
à
n
ó
i
C
e
c
n ci a
ritza
è
o
t
t
i
s
i
s
on
con
am
n
s
I
s
a
Esc

re
re
ma
n pa
ó
ó
i
i
c
c
li ca
li ca
Im p
Im p

Una baixa implicació del pare es relaciona amb l’existència d’expulsions.
Importància de la figura parental en nois adolescents.
Compartir temps amb els fills, mostrar interès per la seva educació i les
seves amistats faciliten un funcionament adaptatiu.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75

0,5

Correlació

0,25

0

*

*

-0,25

MARE

-0,5

-0,75

PARE

-1

Nivell d’estudis dels pares
Els nivells d’estudis del pare i de la mare es relacionen amb la
conducta antisocial de nois adolescents.
Quan més baix el nivell d’estudis, tant del pare com de la mare, més
nombre de conductes antisocials i viceversa.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75
0,5

Correlació

0,25

*

*

0
-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Implicació
Pare

Estil positiu

Escassa Inconsistència Càstig
Monitorització
en la
Corporal
/ Supervisió Disciplina

-0,75
-1

Influència de la figura paterna en la regulació de la conducta
antisocial dels nois adolescents. Els pares més implicats influeixen
positivament en el desenvolupament dels seus fills.
La monitorització i supervisió continua sent una pràctica educativa
rellevant en aquestes edats pel que fa a la regulació de la conducta
antisocial.

4. Conclusions finals

• Les pràctiques educatives parentals es relacionen amb problemes
de conducta a l’aula i conducta antisocial en nois i noies.
• La influència de les pràctiques educatives parentals varia segons l’edat.
• La figura paterna, pel que fa a la implicació, sembla ser rellevant en
el cas dels nois joves.
• Segons augmenta l’edat la influència perd pes amb l’excepció de
l’escassa monitorització / supervisió (nois).
• El nivell d’estudis dels pares pot actuar com a factor protector en
l’aparició de problemes de conducta al centre educatiu i de conducta
antisocial.
• Les pràctiques educatives parentals poden actuar com a
mediadores en aquesta relació.

4. Conclusions finals

Els programes de tractament dirigits a joves que presenten
aquesta problemàtica conductual haurien de considerar:

La informació dels pares i dels fills i filles.
L’entrenament en determinades pràctiques educatives
parentals.
La promoció de la figura/rol del pare.
El nivell d’estudis dels pares.


Slide 10

Universitat Autònoma de Barcelona

Problemes de conducta i conducta disruptiva
a l’aula en joves escolaritzats de 10 a 16
anys: variables familiars
Beatriz Molinuevo Alonso1,2
Pepita Henrich Pujol 3
1Departament

de Psiquiatria Medicina Legal
2Institut de Neurociències
3Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Biada de Mataró

XIII Curs de Formació Continuada
Jornades de Psiquiatria de la Infància I la Joventut
Barcelona, Gener de 2007

1. Objectius



Estudiar fins a quin punt es relaciona la conducta
antisocial de nois i nois de 10 a 14 amb les
pràctiques educatives dels seus pares.



Estudiar fins a quin punt els problemes de conducta
als centres d’ensenyament secundari i la conducta
antisocial de joves entre 14 i 16 anys pot estar
relacionada amb variables familiars.

2. Estudi 1. Mètode: Subjectes
• Mostra:

Nois i noies d’escoles (5è-6è Primària) i instituts
(1er i 2n Secundària) públics i concertats de la comarca
d’Osona.

• Edat:

10 a 14 anys – Mitjana: 12,65; D.E. 1,20

Taula 1. Dades demogràfiques

Freqüència (%)

Variables (N=364)
Sexe

Nois
Noies

177 (48,6)
187 (51,4)

2. Estudi 1. Mètode: Material i variables de l’estudi

• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
PARES I FILLS/FILLES

• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
FILLS/FILLES

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES

Conducta antisocial

Les pràctiques educatives parentals
ineficients es relacionen amb la
conducta antisocial de nens i nenes
de 10 a 14 anys.

1
0,75

0,25
0

*

*

Implicació

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Escassa
Monitorització /
Supervisió

Inconsistència
en la Disciplina

Càstig Corporal

-0,75
-1

L’escassa monitorització/supervisió
resulta ser la pràctica educativa
que mostra més relació.

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

FILLS/FILLES

Conducta antisocial

1
0,75

*

0,5

Les percepcions dels pares i els
fills/filles es corresponen.

Correlació

Correlació

0,5

0,25
0

*

*

*

Implicació
Pare

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Escassa
Inconsistència
Monitorització
en la
/ Supervisió
Disciplina

-0,75
-1

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Càstig
Corporal

3. Estudi 1. Resultats: Diferències en percepcions de pares i fills/filles
Sempre 5

*

*

*
Pares

De
3
vegades
Gairebé 2
mai
Mai

Fills/filles

*

*

Mitjana

Gairebé
sempre 4

*

1

l
e
s itiu
lina
is ió
p ora
Ma r
Par e
o
r
p
v
i
ó
ó
r
o
P
i
i
c
e
l
C
c
c
s
i
up
Di
ic a
ic a
t ig
Est
n la
Imp l
Imp l
Cà s
ió / S
e
c
a
a
i
z
rit
tè nc
onito
nsis
M
o
c
a
n
I
ss
Esc a
APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Hi ha discrepàncies en les percepcions de pares i fills/filles.
Els pares tendeixen a autovalorar-se millor pel que fa a la
implicació, l’estil positiu i la monitorització/supervisió.

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES
Conducta Antisocial

FILLS/FILLES

100

Conducta antisocial
100

Escassa monitorització /
supervisió

50

75

% Variança

% Variança

75

25

9,8

Càstig corporal
50

Escassa monitorització /
supervisió
1,4
25

0
1
APQ: Pràctiques Educatives
Parentals

26,1

Model: R = 9,8%
0

1 Educatives
APQ: Pràctiques
Parentals

Model: R = 27,1%

Conèixer les companyies dels fills/filles, els ambients que freqüenten,
les activitats que realitzen i els llocs on es troben al llarg del dia seria
components fonamentals de regulació efectiva del comportament en
aquestes edats.

2. Estudi 2. Mètode: Subjectes

• Mostra:

Alumnes de 3è curs de l’IES Miquel Biada (Matarò)

• Edat:

14 a 16 anys – Mitjana: 14,34; D.E. 0,58

Taula 2. Dades demogràfiques

Variables Mostra inicial (N=91)
Sexe

Nois
Noies

Freqüència (%)
56 (61,5)
35 (38,5)

2. Estudi 2. Mètode: Material i variables de l’estudi
• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
JOVES
• Característiques sociodemogràfiques de la família

JOVES
Nivell d’estudis dels pares
• Variables escolars
JOVES
Expulsions del centre educatiu per mal
comportament
• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
JOVES

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb el sexe dels joves

Expulsats del centre educatiu per mal comportament
100

Percentatge

75

Nois
50

Noies

25

0

No

Sí

Les expulsions del centre educatiu per mal comportament són més
habituals en els nois que en les noies.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
MARE

100%

100%

75%

75%

No

50%

Sí

25%

Percentatge

Percentatge

PARE

No
Sí

50%

25%

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Nivell d'estudis

Secundaris
complerts, títol
universitari

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Secundaris
complerts, títol
universitari

Nivell d'estudis

Els pares amb baix nivell d’estudis (analfabet o primaris incomplerts)
tenen més probabilitat de tenir fills que hagin estat expulsats del
centre educatiu per problemes de conducta.
El nivell d’estudis dels pares pot ser tant un factor de ric (nivell baix)
com un factor protector (nivell alt).

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb les pràctiques educatives parentals

Mitjana

EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
Sempre

5

Gairebé
sempre

4

De
vegades 3
Gairebé
mai
Mai

Sí
No

*

2

1

l
ora
sitiu
sió
li na
i
p
o
p
v
r
i
p
r
c
o
il
c
is
pe
Est
la d
stig
/ su
à
n
ó
i
C
e
c
n ci a
ritza
è
o
t
t
i
s
i
s
on
con
am
n
s
I
s
a
Esc

re
re
ma
n pa
ó
ó
i
i
c
c
li ca
li ca
Im p
Im p

Una baixa implicació del pare es relaciona amb l’existència d’expulsions.
Importància de la figura parental en nois adolescents.
Compartir temps amb els fills, mostrar interès per la seva educació i les
seves amistats faciliten un funcionament adaptatiu.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75

0,5

Correlació

0,25

0

*

*

-0,25

MARE

-0,5

-0,75

PARE

-1

Nivell d’estudis dels pares
Els nivells d’estudis del pare i de la mare es relacionen amb la
conducta antisocial de nois adolescents.
Quan més baix el nivell d’estudis, tant del pare com de la mare, més
nombre de conductes antisocials i viceversa.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75
0,5

Correlació

0,25

*

*

0
-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Implicació
Pare

Estil positiu

Escassa Inconsistència Càstig
Monitorització
en la
Corporal
/ Supervisió Disciplina

-0,75
-1

Influència de la figura paterna en la regulació de la conducta
antisocial dels nois adolescents. Els pares més implicats influeixen
positivament en el desenvolupament dels seus fills.
La monitorització i supervisió continua sent una pràctica educativa
rellevant en aquestes edats pel que fa a la regulació de la conducta
antisocial.

4. Conclusions finals

• Les pràctiques educatives parentals es relacionen amb problemes
de conducta a l’aula i conducta antisocial en nois i noies.
• La influència de les pràctiques educatives parentals varia segons l’edat.
• La figura paterna, pel que fa a la implicació, sembla ser rellevant en
el cas dels nois joves.
• Segons augmenta l’edat la influència perd pes amb l’excepció de
l’escassa monitorització / supervisió (nois).
• El nivell d’estudis dels pares pot actuar com a factor protector en
l’aparició de problemes de conducta al centre educatiu i de conducta
antisocial.
• Les pràctiques educatives parentals poden actuar com a
mediadores en aquesta relació.

4. Conclusions finals

Els programes de tractament dirigits a joves que presenten
aquesta problemàtica conductual haurien de considerar:

La informació dels pares i dels fills i filles.
L’entrenament en determinades pràctiques educatives
parentals.
La promoció de la figura/rol del pare.
El nivell d’estudis dels pares.


Slide 11

Universitat Autònoma de Barcelona

Problemes de conducta i conducta disruptiva
a l’aula en joves escolaritzats de 10 a 16
anys: variables familiars
Beatriz Molinuevo Alonso1,2
Pepita Henrich Pujol 3
1Departament

de Psiquiatria Medicina Legal
2Institut de Neurociències
3Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Biada de Mataró

XIII Curs de Formació Continuada
Jornades de Psiquiatria de la Infància I la Joventut
Barcelona, Gener de 2007

1. Objectius



Estudiar fins a quin punt es relaciona la conducta
antisocial de nois i nois de 10 a 14 amb les
pràctiques educatives dels seus pares.



Estudiar fins a quin punt els problemes de conducta
als centres d’ensenyament secundari i la conducta
antisocial de joves entre 14 i 16 anys pot estar
relacionada amb variables familiars.

2. Estudi 1. Mètode: Subjectes
• Mostra:

Nois i noies d’escoles (5è-6è Primària) i instituts
(1er i 2n Secundària) públics i concertats de la comarca
d’Osona.

• Edat:

10 a 14 anys – Mitjana: 12,65; D.E. 1,20

Taula 1. Dades demogràfiques

Freqüència (%)

Variables (N=364)
Sexe

Nois
Noies

177 (48,6)
187 (51,4)

2. Estudi 1. Mètode: Material i variables de l’estudi

• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
PARES I FILLS/FILLES

• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
FILLS/FILLES

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES

Conducta antisocial

Les pràctiques educatives parentals
ineficients es relacionen amb la
conducta antisocial de nens i nenes
de 10 a 14 anys.

1
0,75

0,25
0

*

*

Implicació

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Escassa
Monitorització /
Supervisió

Inconsistència
en la Disciplina

Càstig Corporal

-0,75
-1

L’escassa monitorització/supervisió
resulta ser la pràctica educativa
que mostra més relació.

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

FILLS/FILLES

Conducta antisocial

1
0,75

*

0,5

Les percepcions dels pares i els
fills/filles es corresponen.

Correlació

Correlació

0,5

0,25
0

*

*

*

Implicació
Pare

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Escassa
Inconsistència
Monitorització
en la
/ Supervisió
Disciplina

-0,75
-1

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Càstig
Corporal

3. Estudi 1. Resultats: Diferències en percepcions de pares i fills/filles
Sempre 5

*

*

*
Pares

De
3
vegades
Gairebé 2
mai
Mai

Fills/filles

*

*

Mitjana

Gairebé
sempre 4

*

1

l
e
s itiu
lina
is ió
p ora
Ma r
Par e
o
r
p
v
i
ó
ó
r
o
P
i
i
c
e
l
C
c
c
s
i
up
Di
ic a
ic a
t ig
Est
n la
Imp l
Imp l
Cà s
ió / S
e
c
a
a
i
z
rit
tè nc
onito
nsis
M
o
c
a
n
I
ss
Esc a
APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Hi ha discrepàncies en les percepcions de pares i fills/filles.
Els pares tendeixen a autovalorar-se millor pel que fa a la
implicació, l’estil positiu i la monitorització/supervisió.

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES
Conducta Antisocial

FILLS/FILLES

100

Conducta antisocial
100

Escassa monitorització /
supervisió

50

75

% Variança

% Variança

75

25

9,8

Càstig corporal
50

Escassa monitorització /
supervisió
1,4
25

0
1
APQ: Pràctiques Educatives
Parentals

26,1

Model: R = 9,8%
0

1 Educatives
APQ: Pràctiques
Parentals

Model: R = 27,1%

Conèixer les companyies dels fills/filles, els ambients que freqüenten,
les activitats que realitzen i els llocs on es troben al llarg del dia seria
components fonamentals de regulació efectiva del comportament en
aquestes edats.

2. Estudi 2. Mètode: Subjectes

• Mostra:

Alumnes de 3è curs de l’IES Miquel Biada (Matarò)

• Edat:

14 a 16 anys – Mitjana: 14,34; D.E. 0,58

Taula 2. Dades demogràfiques

Variables Mostra inicial (N=91)
Sexe

Nois
Noies

Freqüència (%)
56 (61,5)
35 (38,5)

2. Estudi 2. Mètode: Material i variables de l’estudi
• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
JOVES
• Característiques sociodemogràfiques de la família

JOVES
Nivell d’estudis dels pares
• Variables escolars
JOVES
Expulsions del centre educatiu per mal
comportament
• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
JOVES

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb el sexe dels joves

Expulsats del centre educatiu per mal comportament
100

Percentatge

75

Nois
50

Noies

25

0

No

Sí

Les expulsions del centre educatiu per mal comportament són més
habituals en els nois que en les noies.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
MARE

100%

100%

75%

75%

No

50%

Sí

25%

Percentatge

Percentatge

PARE

No
Sí

50%

25%

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Nivell d'estudis

Secundaris
complerts, títol
universitari

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Secundaris
complerts, títol
universitari

Nivell d'estudis

Els pares amb baix nivell d’estudis (analfabet o primaris incomplerts)
tenen més probabilitat de tenir fills que hagin estat expulsats del
centre educatiu per problemes de conducta.
El nivell d’estudis dels pares pot ser tant un factor de ric (nivell baix)
com un factor protector (nivell alt).

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb les pràctiques educatives parentals

Mitjana

EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
Sempre

5

Gairebé
sempre

4

De
vegades 3
Gairebé
mai
Mai

Sí
No

*

2

1

l
ora
sitiu
sió
li na
i
p
o
p
v
r
i
p
r
c
o
il
c
is
pe
Est
la d
stig
/ su
à
n
ó
i
C
e
c
n ci a
ritza
è
o
t
t
i
s
i
s
on
con
am
n
s
I
s
a
Esc

re
re
ma
n pa
ó
ó
i
i
c
c
li ca
li ca
Im p
Im p

Una baixa implicació del pare es relaciona amb l’existència d’expulsions.
Importància de la figura parental en nois adolescents.
Compartir temps amb els fills, mostrar interès per la seva educació i les
seves amistats faciliten un funcionament adaptatiu.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75

0,5

Correlació

0,25

0

*

*

-0,25

MARE

-0,5

-0,75

PARE

-1

Nivell d’estudis dels pares
Els nivells d’estudis del pare i de la mare es relacionen amb la
conducta antisocial de nois adolescents.
Quan més baix el nivell d’estudis, tant del pare com de la mare, més
nombre de conductes antisocials i viceversa.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75
0,5

Correlació

0,25

*

*

0
-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Implicació
Pare

Estil positiu

Escassa Inconsistència Càstig
Monitorització
en la
Corporal
/ Supervisió Disciplina

-0,75
-1

Influència de la figura paterna en la regulació de la conducta
antisocial dels nois adolescents. Els pares més implicats influeixen
positivament en el desenvolupament dels seus fills.
La monitorització i supervisió continua sent una pràctica educativa
rellevant en aquestes edats pel que fa a la regulació de la conducta
antisocial.

4. Conclusions finals

• Les pràctiques educatives parentals es relacionen amb problemes
de conducta a l’aula i conducta antisocial en nois i noies.
• La influència de les pràctiques educatives parentals varia segons l’edat.
• La figura paterna, pel que fa a la implicació, sembla ser rellevant en
el cas dels nois joves.
• Segons augmenta l’edat la influència perd pes amb l’excepció de
l’escassa monitorització / supervisió (nois).
• El nivell d’estudis dels pares pot actuar com a factor protector en
l’aparició de problemes de conducta al centre educatiu i de conducta
antisocial.
• Les pràctiques educatives parentals poden actuar com a
mediadores en aquesta relació.

4. Conclusions finals

Els programes de tractament dirigits a joves que presenten
aquesta problemàtica conductual haurien de considerar:

La informació dels pares i dels fills i filles.
L’entrenament en determinades pràctiques educatives
parentals.
La promoció de la figura/rol del pare.
El nivell d’estudis dels pares.


Slide 12

Universitat Autònoma de Barcelona

Problemes de conducta i conducta disruptiva
a l’aula en joves escolaritzats de 10 a 16
anys: variables familiars
Beatriz Molinuevo Alonso1,2
Pepita Henrich Pujol 3
1Departament

de Psiquiatria Medicina Legal
2Institut de Neurociències
3Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Biada de Mataró

XIII Curs de Formació Continuada
Jornades de Psiquiatria de la Infància I la Joventut
Barcelona, Gener de 2007

1. Objectius



Estudiar fins a quin punt es relaciona la conducta
antisocial de nois i nois de 10 a 14 amb les
pràctiques educatives dels seus pares.



Estudiar fins a quin punt els problemes de conducta
als centres d’ensenyament secundari i la conducta
antisocial de joves entre 14 i 16 anys pot estar
relacionada amb variables familiars.

2. Estudi 1. Mètode: Subjectes
• Mostra:

Nois i noies d’escoles (5è-6è Primària) i instituts
(1er i 2n Secundària) públics i concertats de la comarca
d’Osona.

• Edat:

10 a 14 anys – Mitjana: 12,65; D.E. 1,20

Taula 1. Dades demogràfiques

Freqüència (%)

Variables (N=364)
Sexe

Nois
Noies

177 (48,6)
187 (51,4)

2. Estudi 1. Mètode: Material i variables de l’estudi

• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
PARES I FILLS/FILLES

• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
FILLS/FILLES

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES

Conducta antisocial

Les pràctiques educatives parentals
ineficients es relacionen amb la
conducta antisocial de nens i nenes
de 10 a 14 anys.

1
0,75

0,25
0

*

*

Implicació

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Escassa
Monitorització /
Supervisió

Inconsistència
en la Disciplina

Càstig Corporal

-0,75
-1

L’escassa monitorització/supervisió
resulta ser la pràctica educativa
que mostra més relació.

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

FILLS/FILLES

Conducta antisocial

1
0,75

*

0,5

Les percepcions dels pares i els
fills/filles es corresponen.

Correlació

Correlació

0,5

0,25
0

*

*

*

Implicació
Pare

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Escassa
Inconsistència
Monitorització
en la
/ Supervisió
Disciplina

-0,75
-1

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Càstig
Corporal

3. Estudi 1. Resultats: Diferències en percepcions de pares i fills/filles
Sempre 5

*

*

*
Pares

De
3
vegades
Gairebé 2
mai
Mai

Fills/filles

*

*

Mitjana

Gairebé
sempre 4

*

1

l
e
s itiu
lina
is ió
p ora
Ma r
Par e
o
r
p
v
i
ó
ó
r
o
P
i
i
c
e
l
C
c
c
s
i
up
Di
ic a
ic a
t ig
Est
n la
Imp l
Imp l
Cà s
ió / S
e
c
a
a
i
z
rit
tè nc
onito
nsis
M
o
c
a
n
I
ss
Esc a
APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Hi ha discrepàncies en les percepcions de pares i fills/filles.
Els pares tendeixen a autovalorar-se millor pel que fa a la
implicació, l’estil positiu i la monitorització/supervisió.

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES
Conducta Antisocial

FILLS/FILLES

100

Conducta antisocial
100

Escassa monitorització /
supervisió

50

75

% Variança

% Variança

75

25

9,8

Càstig corporal
50

Escassa monitorització /
supervisió
1,4
25

0
1
APQ: Pràctiques Educatives
Parentals

26,1

Model: R = 9,8%
0

1 Educatives
APQ: Pràctiques
Parentals

Model: R = 27,1%

Conèixer les companyies dels fills/filles, els ambients que freqüenten,
les activitats que realitzen i els llocs on es troben al llarg del dia seria
components fonamentals de regulació efectiva del comportament en
aquestes edats.

2. Estudi 2. Mètode: Subjectes

• Mostra:

Alumnes de 3è curs de l’IES Miquel Biada (Matarò)

• Edat:

14 a 16 anys – Mitjana: 14,34; D.E. 0,58

Taula 2. Dades demogràfiques

Variables Mostra inicial (N=91)
Sexe

Nois
Noies

Freqüència (%)
56 (61,5)
35 (38,5)

2. Estudi 2. Mètode: Material i variables de l’estudi
• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
JOVES
• Característiques sociodemogràfiques de la família

JOVES
Nivell d’estudis dels pares
• Variables escolars
JOVES
Expulsions del centre educatiu per mal
comportament
• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
JOVES

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb el sexe dels joves

Expulsats del centre educatiu per mal comportament
100

Percentatge

75

Nois
50

Noies

25

0

No

Sí

Les expulsions del centre educatiu per mal comportament són més
habituals en els nois que en les noies.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
MARE

100%

100%

75%

75%

No

50%

Sí

25%

Percentatge

Percentatge

PARE

No
Sí

50%

25%

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Nivell d'estudis

Secundaris
complerts, títol
universitari

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Secundaris
complerts, títol
universitari

Nivell d'estudis

Els pares amb baix nivell d’estudis (analfabet o primaris incomplerts)
tenen més probabilitat de tenir fills que hagin estat expulsats del
centre educatiu per problemes de conducta.
El nivell d’estudis dels pares pot ser tant un factor de ric (nivell baix)
com un factor protector (nivell alt).

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb les pràctiques educatives parentals

Mitjana

EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
Sempre

5

Gairebé
sempre

4

De
vegades 3
Gairebé
mai
Mai

Sí
No

*

2

1

l
ora
sitiu
sió
li na
i
p
o
p
v
r
i
p
r
c
o
il
c
is
pe
Est
la d
stig
/ su
à
n
ó
i
C
e
c
n ci a
ritza
è
o
t
t
i
s
i
s
on
con
am
n
s
I
s
a
Esc

re
re
ma
n pa
ó
ó
i
i
c
c
li ca
li ca
Im p
Im p

Una baixa implicació del pare es relaciona amb l’existència d’expulsions.
Importància de la figura parental en nois adolescents.
Compartir temps amb els fills, mostrar interès per la seva educació i les
seves amistats faciliten un funcionament adaptatiu.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75

0,5

Correlació

0,25

0

*

*

-0,25

MARE

-0,5

-0,75

PARE

-1

Nivell d’estudis dels pares
Els nivells d’estudis del pare i de la mare es relacionen amb la
conducta antisocial de nois adolescents.
Quan més baix el nivell d’estudis, tant del pare com de la mare, més
nombre de conductes antisocials i viceversa.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75
0,5

Correlació

0,25

*

*

0
-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Implicació
Pare

Estil positiu

Escassa Inconsistència Càstig
Monitorització
en la
Corporal
/ Supervisió Disciplina

-0,75
-1

Influència de la figura paterna en la regulació de la conducta
antisocial dels nois adolescents. Els pares més implicats influeixen
positivament en el desenvolupament dels seus fills.
La monitorització i supervisió continua sent una pràctica educativa
rellevant en aquestes edats pel que fa a la regulació de la conducta
antisocial.

4. Conclusions finals

• Les pràctiques educatives parentals es relacionen amb problemes
de conducta a l’aula i conducta antisocial en nois i noies.
• La influència de les pràctiques educatives parentals varia segons l’edat.
• La figura paterna, pel que fa a la implicació, sembla ser rellevant en
el cas dels nois joves.
• Segons augmenta l’edat la influència perd pes amb l’excepció de
l’escassa monitorització / supervisió (nois).
• El nivell d’estudis dels pares pot actuar com a factor protector en
l’aparició de problemes de conducta al centre educatiu i de conducta
antisocial.
• Les pràctiques educatives parentals poden actuar com a
mediadores en aquesta relació.

4. Conclusions finals

Els programes de tractament dirigits a joves que presenten
aquesta problemàtica conductual haurien de considerar:

La informació dels pares i dels fills i filles.
L’entrenament en determinades pràctiques educatives
parentals.
La promoció de la figura/rol del pare.
El nivell d’estudis dels pares.


Slide 13

Universitat Autònoma de Barcelona

Problemes de conducta i conducta disruptiva
a l’aula en joves escolaritzats de 10 a 16
anys: variables familiars
Beatriz Molinuevo Alonso1,2
Pepita Henrich Pujol 3
1Departament

de Psiquiatria Medicina Legal
2Institut de Neurociències
3Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Biada de Mataró

XIII Curs de Formació Continuada
Jornades de Psiquiatria de la Infància I la Joventut
Barcelona, Gener de 2007

1. Objectius



Estudiar fins a quin punt es relaciona la conducta
antisocial de nois i nois de 10 a 14 amb les
pràctiques educatives dels seus pares.



Estudiar fins a quin punt els problemes de conducta
als centres d’ensenyament secundari i la conducta
antisocial de joves entre 14 i 16 anys pot estar
relacionada amb variables familiars.

2. Estudi 1. Mètode: Subjectes
• Mostra:

Nois i noies d’escoles (5è-6è Primària) i instituts
(1er i 2n Secundària) públics i concertats de la comarca
d’Osona.

• Edat:

10 a 14 anys – Mitjana: 12,65; D.E. 1,20

Taula 1. Dades demogràfiques

Freqüència (%)

Variables (N=364)
Sexe

Nois
Noies

177 (48,6)
187 (51,4)

2. Estudi 1. Mètode: Material i variables de l’estudi

• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
PARES I FILLS/FILLES

• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
FILLS/FILLES

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES

Conducta antisocial

Les pràctiques educatives parentals
ineficients es relacionen amb la
conducta antisocial de nens i nenes
de 10 a 14 anys.

1
0,75

0,25
0

*

*

Implicació

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Escassa
Monitorització /
Supervisió

Inconsistència
en la Disciplina

Càstig Corporal

-0,75
-1

L’escassa monitorització/supervisió
resulta ser la pràctica educativa
que mostra més relació.

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

FILLS/FILLES

Conducta antisocial

1
0,75

*

0,5

Les percepcions dels pares i els
fills/filles es corresponen.

Correlació

Correlació

0,5

0,25
0

*

*

*

Implicació
Pare

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Escassa
Inconsistència
Monitorització
en la
/ Supervisió
Disciplina

-0,75
-1

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Càstig
Corporal

3. Estudi 1. Resultats: Diferències en percepcions de pares i fills/filles
Sempre 5

*

*

*
Pares

De
3
vegades
Gairebé 2
mai
Mai

Fills/filles

*

*

Mitjana

Gairebé
sempre 4

*

1

l
e
s itiu
lina
is ió
p ora
Ma r
Par e
o
r
p
v
i
ó
ó
r
o
P
i
i
c
e
l
C
c
c
s
i
up
Di
ic a
ic a
t ig
Est
n la
Imp l
Imp l
Cà s
ió / S
e
c
a
a
i
z
rit
tè nc
onito
nsis
M
o
c
a
n
I
ss
Esc a
APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Hi ha discrepàncies en les percepcions de pares i fills/filles.
Els pares tendeixen a autovalorar-se millor pel que fa a la
implicació, l’estil positiu i la monitorització/supervisió.

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES
Conducta Antisocial

FILLS/FILLES

100

Conducta antisocial
100

Escassa monitorització /
supervisió

50

75

% Variança

% Variança

75

25

9,8

Càstig corporal
50

Escassa monitorització /
supervisió
1,4
25

0
1
APQ: Pràctiques Educatives
Parentals

26,1

Model: R = 9,8%
0

1 Educatives
APQ: Pràctiques
Parentals

Model: R = 27,1%

Conèixer les companyies dels fills/filles, els ambients que freqüenten,
les activitats que realitzen i els llocs on es troben al llarg del dia seria
components fonamentals de regulació efectiva del comportament en
aquestes edats.

2. Estudi 2. Mètode: Subjectes

• Mostra:

Alumnes de 3è curs de l’IES Miquel Biada (Matarò)

• Edat:

14 a 16 anys – Mitjana: 14,34; D.E. 0,58

Taula 2. Dades demogràfiques

Variables Mostra inicial (N=91)
Sexe

Nois
Noies

Freqüència (%)
56 (61,5)
35 (38,5)

2. Estudi 2. Mètode: Material i variables de l’estudi
• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
JOVES
• Característiques sociodemogràfiques de la família

JOVES
Nivell d’estudis dels pares
• Variables escolars
JOVES
Expulsions del centre educatiu per mal
comportament
• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
JOVES

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb el sexe dels joves

Expulsats del centre educatiu per mal comportament
100

Percentatge

75

Nois
50

Noies

25

0

No

Sí

Les expulsions del centre educatiu per mal comportament són més
habituals en els nois que en les noies.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
MARE

100%

100%

75%

75%

No

50%

Sí

25%

Percentatge

Percentatge

PARE

No
Sí

50%

25%

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Nivell d'estudis

Secundaris
complerts, títol
universitari

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Secundaris
complerts, títol
universitari

Nivell d'estudis

Els pares amb baix nivell d’estudis (analfabet o primaris incomplerts)
tenen més probabilitat de tenir fills que hagin estat expulsats del
centre educatiu per problemes de conducta.
El nivell d’estudis dels pares pot ser tant un factor de ric (nivell baix)
com un factor protector (nivell alt).

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb les pràctiques educatives parentals

Mitjana

EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
Sempre

5

Gairebé
sempre

4

De
vegades 3
Gairebé
mai
Mai

Sí
No

*

2

1

l
ora
sitiu
sió
li na
i
p
o
p
v
r
i
p
r
c
o
il
c
is
pe
Est
la d
stig
/ su
à
n
ó
i
C
e
c
n ci a
ritza
è
o
t
t
i
s
i
s
on
con
am
n
s
I
s
a
Esc

re
re
ma
n pa
ó
ó
i
i
c
c
li ca
li ca
Im p
Im p

Una baixa implicació del pare es relaciona amb l’existència d’expulsions.
Importància de la figura parental en nois adolescents.
Compartir temps amb els fills, mostrar interès per la seva educació i les
seves amistats faciliten un funcionament adaptatiu.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75

0,5

Correlació

0,25

0

*

*

-0,25

MARE

-0,5

-0,75

PARE

-1

Nivell d’estudis dels pares
Els nivells d’estudis del pare i de la mare es relacionen amb la
conducta antisocial de nois adolescents.
Quan més baix el nivell d’estudis, tant del pare com de la mare, més
nombre de conductes antisocials i viceversa.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75
0,5

Correlació

0,25

*

*

0
-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Implicació
Pare

Estil positiu

Escassa Inconsistència Càstig
Monitorització
en la
Corporal
/ Supervisió Disciplina

-0,75
-1

Influència de la figura paterna en la regulació de la conducta
antisocial dels nois adolescents. Els pares més implicats influeixen
positivament en el desenvolupament dels seus fills.
La monitorització i supervisió continua sent una pràctica educativa
rellevant en aquestes edats pel que fa a la regulació de la conducta
antisocial.

4. Conclusions finals

• Les pràctiques educatives parentals es relacionen amb problemes
de conducta a l’aula i conducta antisocial en nois i noies.
• La influència de les pràctiques educatives parentals varia segons l’edat.
• La figura paterna, pel que fa a la implicació, sembla ser rellevant en
el cas dels nois joves.
• Segons augmenta l’edat la influència perd pes amb l’excepció de
l’escassa monitorització / supervisió (nois).
• El nivell d’estudis dels pares pot actuar com a factor protector en
l’aparició de problemes de conducta al centre educatiu i de conducta
antisocial.
• Les pràctiques educatives parentals poden actuar com a
mediadores en aquesta relació.

4. Conclusions finals

Els programes de tractament dirigits a joves que presenten
aquesta problemàtica conductual haurien de considerar:

La informació dels pares i dels fills i filles.
L’entrenament en determinades pràctiques educatives
parentals.
La promoció de la figura/rol del pare.
El nivell d’estudis dels pares.


Slide 14

Universitat Autònoma de Barcelona

Problemes de conducta i conducta disruptiva
a l’aula en joves escolaritzats de 10 a 16
anys: variables familiars
Beatriz Molinuevo Alonso1,2
Pepita Henrich Pujol 3
1Departament

de Psiquiatria Medicina Legal
2Institut de Neurociències
3Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Biada de Mataró

XIII Curs de Formació Continuada
Jornades de Psiquiatria de la Infància I la Joventut
Barcelona, Gener de 2007

1. Objectius



Estudiar fins a quin punt es relaciona la conducta
antisocial de nois i nois de 10 a 14 amb les
pràctiques educatives dels seus pares.



Estudiar fins a quin punt els problemes de conducta
als centres d’ensenyament secundari i la conducta
antisocial de joves entre 14 i 16 anys pot estar
relacionada amb variables familiars.

2. Estudi 1. Mètode: Subjectes
• Mostra:

Nois i noies d’escoles (5è-6è Primària) i instituts
(1er i 2n Secundària) públics i concertats de la comarca
d’Osona.

• Edat:

10 a 14 anys – Mitjana: 12,65; D.E. 1,20

Taula 1. Dades demogràfiques

Freqüència (%)

Variables (N=364)
Sexe

Nois
Noies

177 (48,6)
187 (51,4)

2. Estudi 1. Mètode: Material i variables de l’estudi

• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
PARES I FILLS/FILLES

• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
FILLS/FILLES

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES

Conducta antisocial

Les pràctiques educatives parentals
ineficients es relacionen amb la
conducta antisocial de nens i nenes
de 10 a 14 anys.

1
0,75

0,25
0

*

*

Implicació

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Escassa
Monitorització /
Supervisió

Inconsistència
en la Disciplina

Càstig Corporal

-0,75
-1

L’escassa monitorització/supervisió
resulta ser la pràctica educativa
que mostra més relació.

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

FILLS/FILLES

Conducta antisocial

1
0,75

*

0,5

Les percepcions dels pares i els
fills/filles es corresponen.

Correlació

Correlació

0,5

0,25
0

*

*

*

Implicació
Pare

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Escassa
Inconsistència
Monitorització
en la
/ Supervisió
Disciplina

-0,75
-1

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Càstig
Corporal

3. Estudi 1. Resultats: Diferències en percepcions de pares i fills/filles
Sempre 5

*

*

*
Pares

De
3
vegades
Gairebé 2
mai
Mai

Fills/filles

*

*

Mitjana

Gairebé
sempre 4

*

1

l
e
s itiu
lina
is ió
p ora
Ma r
Par e
o
r
p
v
i
ó
ó
r
o
P
i
i
c
e
l
C
c
c
s
i
up
Di
ic a
ic a
t ig
Est
n la
Imp l
Imp l
Cà s
ió / S
e
c
a
a
i
z
rit
tè nc
onito
nsis
M
o
c
a
n
I
ss
Esc a
APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Hi ha discrepàncies en les percepcions de pares i fills/filles.
Els pares tendeixen a autovalorar-se millor pel que fa a la
implicació, l’estil positiu i la monitorització/supervisió.

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES
Conducta Antisocial

FILLS/FILLES

100

Conducta antisocial
100

Escassa monitorització /
supervisió

50

75

% Variança

% Variança

75

25

9,8

Càstig corporal
50

Escassa monitorització /
supervisió
1,4
25

0
1
APQ: Pràctiques Educatives
Parentals

26,1

Model: R = 9,8%
0

1 Educatives
APQ: Pràctiques
Parentals

Model: R = 27,1%

Conèixer les companyies dels fills/filles, els ambients que freqüenten,
les activitats que realitzen i els llocs on es troben al llarg del dia seria
components fonamentals de regulació efectiva del comportament en
aquestes edats.

2. Estudi 2. Mètode: Subjectes

• Mostra:

Alumnes de 3è curs de l’IES Miquel Biada (Matarò)

• Edat:

14 a 16 anys – Mitjana: 14,34; D.E. 0,58

Taula 2. Dades demogràfiques

Variables Mostra inicial (N=91)
Sexe

Nois
Noies

Freqüència (%)
56 (61,5)
35 (38,5)

2. Estudi 2. Mètode: Material i variables de l’estudi
• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
JOVES
• Característiques sociodemogràfiques de la família

JOVES
Nivell d’estudis dels pares
• Variables escolars
JOVES
Expulsions del centre educatiu per mal
comportament
• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
JOVES

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb el sexe dels joves

Expulsats del centre educatiu per mal comportament
100

Percentatge

75

Nois
50

Noies

25

0

No

Sí

Les expulsions del centre educatiu per mal comportament són més
habituals en els nois que en les noies.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
MARE

100%

100%

75%

75%

No

50%

Sí

25%

Percentatge

Percentatge

PARE

No
Sí

50%

25%

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Nivell d'estudis

Secundaris
complerts, títol
universitari

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Secundaris
complerts, títol
universitari

Nivell d'estudis

Els pares amb baix nivell d’estudis (analfabet o primaris incomplerts)
tenen més probabilitat de tenir fills que hagin estat expulsats del
centre educatiu per problemes de conducta.
El nivell d’estudis dels pares pot ser tant un factor de ric (nivell baix)
com un factor protector (nivell alt).

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb les pràctiques educatives parentals

Mitjana

EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
Sempre

5

Gairebé
sempre

4

De
vegades 3
Gairebé
mai
Mai

Sí
No

*

2

1

l
ora
sitiu
sió
li na
i
p
o
p
v
r
i
p
r
c
o
il
c
is
pe
Est
la d
stig
/ su
à
n
ó
i
C
e
c
n ci a
ritza
è
o
t
t
i
s
i
s
on
con
am
n
s
I
s
a
Esc

re
re
ma
n pa
ó
ó
i
i
c
c
li ca
li ca
Im p
Im p

Una baixa implicació del pare es relaciona amb l’existència d’expulsions.
Importància de la figura parental en nois adolescents.
Compartir temps amb els fills, mostrar interès per la seva educació i les
seves amistats faciliten un funcionament adaptatiu.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75

0,5

Correlació

0,25

0

*

*

-0,25

MARE

-0,5

-0,75

PARE

-1

Nivell d’estudis dels pares
Els nivells d’estudis del pare i de la mare es relacionen amb la
conducta antisocial de nois adolescents.
Quan més baix el nivell d’estudis, tant del pare com de la mare, més
nombre de conductes antisocials i viceversa.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75
0,5

Correlació

0,25

*

*

0
-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Implicació
Pare

Estil positiu

Escassa Inconsistència Càstig
Monitorització
en la
Corporal
/ Supervisió Disciplina

-0,75
-1

Influència de la figura paterna en la regulació de la conducta
antisocial dels nois adolescents. Els pares més implicats influeixen
positivament en el desenvolupament dels seus fills.
La monitorització i supervisió continua sent una pràctica educativa
rellevant en aquestes edats pel que fa a la regulació de la conducta
antisocial.

4. Conclusions finals

• Les pràctiques educatives parentals es relacionen amb problemes
de conducta a l’aula i conducta antisocial en nois i noies.
• La influència de les pràctiques educatives parentals varia segons l’edat.
• La figura paterna, pel que fa a la implicació, sembla ser rellevant en
el cas dels nois joves.
• Segons augmenta l’edat la influència perd pes amb l’excepció de
l’escassa monitorització / supervisió (nois).
• El nivell d’estudis dels pares pot actuar com a factor protector en
l’aparició de problemes de conducta al centre educatiu i de conducta
antisocial.
• Les pràctiques educatives parentals poden actuar com a
mediadores en aquesta relació.

4. Conclusions finals

Els programes de tractament dirigits a joves que presenten
aquesta problemàtica conductual haurien de considerar:

La informació dels pares i dels fills i filles.
L’entrenament en determinades pràctiques educatives
parentals.
La promoció de la figura/rol del pare.
El nivell d’estudis dels pares.


Slide 15

Universitat Autònoma de Barcelona

Problemes de conducta i conducta disruptiva
a l’aula en joves escolaritzats de 10 a 16
anys: variables familiars
Beatriz Molinuevo Alonso1,2
Pepita Henrich Pujol 3
1Departament

de Psiquiatria Medicina Legal
2Institut de Neurociències
3Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Biada de Mataró

XIII Curs de Formació Continuada
Jornades de Psiquiatria de la Infància I la Joventut
Barcelona, Gener de 2007

1. Objectius



Estudiar fins a quin punt es relaciona la conducta
antisocial de nois i nois de 10 a 14 amb les
pràctiques educatives dels seus pares.



Estudiar fins a quin punt els problemes de conducta
als centres d’ensenyament secundari i la conducta
antisocial de joves entre 14 i 16 anys pot estar
relacionada amb variables familiars.

2. Estudi 1. Mètode: Subjectes
• Mostra:

Nois i noies d’escoles (5è-6è Primària) i instituts
(1er i 2n Secundària) públics i concertats de la comarca
d’Osona.

• Edat:

10 a 14 anys – Mitjana: 12,65; D.E. 1,20

Taula 1. Dades demogràfiques

Freqüència (%)

Variables (N=364)
Sexe

Nois
Noies

177 (48,6)
187 (51,4)

2. Estudi 1. Mètode: Material i variables de l’estudi

• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
PARES I FILLS/FILLES

• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
FILLS/FILLES

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES

Conducta antisocial

Les pràctiques educatives parentals
ineficients es relacionen amb la
conducta antisocial de nens i nenes
de 10 a 14 anys.

1
0,75

0,25
0

*

*

Implicació

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Escassa
Monitorització /
Supervisió

Inconsistència
en la Disciplina

Càstig Corporal

-0,75
-1

L’escassa monitorització/supervisió
resulta ser la pràctica educativa
que mostra més relació.

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

FILLS/FILLES

Conducta antisocial

1
0,75

*

0,5

Les percepcions dels pares i els
fills/filles es corresponen.

Correlació

Correlació

0,5

0,25
0

*

*

*

Implicació
Pare

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Escassa
Inconsistència
Monitorització
en la
/ Supervisió
Disciplina

-0,75
-1

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Càstig
Corporal

3. Estudi 1. Resultats: Diferències en percepcions de pares i fills/filles
Sempre 5

*

*

*
Pares

De
3
vegades
Gairebé 2
mai
Mai

Fills/filles

*

*

Mitjana

Gairebé
sempre 4

*

1

l
e
s itiu
lina
is ió
p ora
Ma r
Par e
o
r
p
v
i
ó
ó
r
o
P
i
i
c
e
l
C
c
c
s
i
up
Di
ic a
ic a
t ig
Est
n la
Imp l
Imp l
Cà s
ió / S
e
c
a
a
i
z
rit
tè nc
onito
nsis
M
o
c
a
n
I
ss
Esc a
APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Hi ha discrepàncies en les percepcions de pares i fills/filles.
Els pares tendeixen a autovalorar-se millor pel que fa a la
implicació, l’estil positiu i la monitorització/supervisió.

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES
Conducta Antisocial

FILLS/FILLES

100

Conducta antisocial
100

Escassa monitorització /
supervisió

50

75

% Variança

% Variança

75

25

9,8

Càstig corporal
50

Escassa monitorització /
supervisió
1,4
25

0
1
APQ: Pràctiques Educatives
Parentals

26,1

Model: R = 9,8%
0

1 Educatives
APQ: Pràctiques
Parentals

Model: R = 27,1%

Conèixer les companyies dels fills/filles, els ambients que freqüenten,
les activitats que realitzen i els llocs on es troben al llarg del dia seria
components fonamentals de regulació efectiva del comportament en
aquestes edats.

2. Estudi 2. Mètode: Subjectes

• Mostra:

Alumnes de 3è curs de l’IES Miquel Biada (Matarò)

• Edat:

14 a 16 anys – Mitjana: 14,34; D.E. 0,58

Taula 2. Dades demogràfiques

Variables Mostra inicial (N=91)
Sexe

Nois
Noies

Freqüència (%)
56 (61,5)
35 (38,5)

2. Estudi 2. Mètode: Material i variables de l’estudi
• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
JOVES
• Característiques sociodemogràfiques de la família

JOVES
Nivell d’estudis dels pares
• Variables escolars
JOVES
Expulsions del centre educatiu per mal
comportament
• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
JOVES

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb el sexe dels joves

Expulsats del centre educatiu per mal comportament
100

Percentatge

75

Nois
50

Noies

25

0

No

Sí

Les expulsions del centre educatiu per mal comportament són més
habituals en els nois que en les noies.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
MARE

100%

100%

75%

75%

No

50%

Sí

25%

Percentatge

Percentatge

PARE

No
Sí

50%

25%

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Nivell d'estudis

Secundaris
complerts, títol
universitari

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Secundaris
complerts, títol
universitari

Nivell d'estudis

Els pares amb baix nivell d’estudis (analfabet o primaris incomplerts)
tenen més probabilitat de tenir fills que hagin estat expulsats del
centre educatiu per problemes de conducta.
El nivell d’estudis dels pares pot ser tant un factor de ric (nivell baix)
com un factor protector (nivell alt).

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb les pràctiques educatives parentals

Mitjana

EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
Sempre

5

Gairebé
sempre

4

De
vegades 3
Gairebé
mai
Mai

Sí
No

*

2

1

l
ora
sitiu
sió
li na
i
p
o
p
v
r
i
p
r
c
o
il
c
is
pe
Est
la d
stig
/ su
à
n
ó
i
C
e
c
n ci a
ritza
è
o
t
t
i
s
i
s
on
con
am
n
s
I
s
a
Esc

re
re
ma
n pa
ó
ó
i
i
c
c
li ca
li ca
Im p
Im p

Una baixa implicació del pare es relaciona amb l’existència d’expulsions.
Importància de la figura parental en nois adolescents.
Compartir temps amb els fills, mostrar interès per la seva educació i les
seves amistats faciliten un funcionament adaptatiu.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75

0,5

Correlació

0,25

0

*

*

-0,25

MARE

-0,5

-0,75

PARE

-1

Nivell d’estudis dels pares
Els nivells d’estudis del pare i de la mare es relacionen amb la
conducta antisocial de nois adolescents.
Quan més baix el nivell d’estudis, tant del pare com de la mare, més
nombre de conductes antisocials i viceversa.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75
0,5

Correlació

0,25

*

*

0
-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Implicació
Pare

Estil positiu

Escassa Inconsistència Càstig
Monitorització
en la
Corporal
/ Supervisió Disciplina

-0,75
-1

Influència de la figura paterna en la regulació de la conducta
antisocial dels nois adolescents. Els pares més implicats influeixen
positivament en el desenvolupament dels seus fills.
La monitorització i supervisió continua sent una pràctica educativa
rellevant en aquestes edats pel que fa a la regulació de la conducta
antisocial.

4. Conclusions finals

• Les pràctiques educatives parentals es relacionen amb problemes
de conducta a l’aula i conducta antisocial en nois i noies.
• La influència de les pràctiques educatives parentals varia segons l’edat.
• La figura paterna, pel que fa a la implicació, sembla ser rellevant en
el cas dels nois joves.
• Segons augmenta l’edat la influència perd pes amb l’excepció de
l’escassa monitorització / supervisió (nois).
• El nivell d’estudis dels pares pot actuar com a factor protector en
l’aparició de problemes de conducta al centre educatiu i de conducta
antisocial.
• Les pràctiques educatives parentals poden actuar com a
mediadores en aquesta relació.

4. Conclusions finals

Els programes de tractament dirigits a joves que presenten
aquesta problemàtica conductual haurien de considerar:

La informació dels pares i dels fills i filles.
L’entrenament en determinades pràctiques educatives
parentals.
La promoció de la figura/rol del pare.
El nivell d’estudis dels pares.


Slide 16

Universitat Autònoma de Barcelona

Problemes de conducta i conducta disruptiva
a l’aula en joves escolaritzats de 10 a 16
anys: variables familiars
Beatriz Molinuevo Alonso1,2
Pepita Henrich Pujol 3
1Departament

de Psiquiatria Medicina Legal
2Institut de Neurociències
3Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Biada de Mataró

XIII Curs de Formació Continuada
Jornades de Psiquiatria de la Infància I la Joventut
Barcelona, Gener de 2007

1. Objectius



Estudiar fins a quin punt es relaciona la conducta
antisocial de nois i nois de 10 a 14 amb les
pràctiques educatives dels seus pares.



Estudiar fins a quin punt els problemes de conducta
als centres d’ensenyament secundari i la conducta
antisocial de joves entre 14 i 16 anys pot estar
relacionada amb variables familiars.

2. Estudi 1. Mètode: Subjectes
• Mostra:

Nois i noies d’escoles (5è-6è Primària) i instituts
(1er i 2n Secundària) públics i concertats de la comarca
d’Osona.

• Edat:

10 a 14 anys – Mitjana: 12,65; D.E. 1,20

Taula 1. Dades demogràfiques

Freqüència (%)

Variables (N=364)
Sexe

Nois
Noies

177 (48,6)
187 (51,4)

2. Estudi 1. Mètode: Material i variables de l’estudi

• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
PARES I FILLS/FILLES

• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
FILLS/FILLES

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES

Conducta antisocial

Les pràctiques educatives parentals
ineficients es relacionen amb la
conducta antisocial de nens i nenes
de 10 a 14 anys.

1
0,75

0,25
0

*

*

Implicació

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Escassa
Monitorització /
Supervisió

Inconsistència
en la Disciplina

Càstig Corporal

-0,75
-1

L’escassa monitorització/supervisió
resulta ser la pràctica educativa
que mostra més relació.

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

FILLS/FILLES

Conducta antisocial

1
0,75

*

0,5

Les percepcions dels pares i els
fills/filles es corresponen.

Correlació

Correlació

0,5

0,25
0

*

*

*

Implicació
Pare

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Escassa
Inconsistència
Monitorització
en la
/ Supervisió
Disciplina

-0,75
-1

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Càstig
Corporal

3. Estudi 1. Resultats: Diferències en percepcions de pares i fills/filles
Sempre 5

*

*

*
Pares

De
3
vegades
Gairebé 2
mai
Mai

Fills/filles

*

*

Mitjana

Gairebé
sempre 4

*

1

l
e
s itiu
lina
is ió
p ora
Ma r
Par e
o
r
p
v
i
ó
ó
r
o
P
i
i
c
e
l
C
c
c
s
i
up
Di
ic a
ic a
t ig
Est
n la
Imp l
Imp l
Cà s
ió / S
e
c
a
a
i
z
rit
tè nc
onito
nsis
M
o
c
a
n
I
ss
Esc a
APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Hi ha discrepàncies en les percepcions de pares i fills/filles.
Els pares tendeixen a autovalorar-se millor pel que fa a la
implicació, l’estil positiu i la monitorització/supervisió.

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES
Conducta Antisocial

FILLS/FILLES

100

Conducta antisocial
100

Escassa monitorització /
supervisió

50

75

% Variança

% Variança

75

25

9,8

Càstig corporal
50

Escassa monitorització /
supervisió
1,4
25

0
1
APQ: Pràctiques Educatives
Parentals

26,1

Model: R = 9,8%
0

1 Educatives
APQ: Pràctiques
Parentals

Model: R = 27,1%

Conèixer les companyies dels fills/filles, els ambients que freqüenten,
les activitats que realitzen i els llocs on es troben al llarg del dia seria
components fonamentals de regulació efectiva del comportament en
aquestes edats.

2. Estudi 2. Mètode: Subjectes

• Mostra:

Alumnes de 3è curs de l’IES Miquel Biada (Matarò)

• Edat:

14 a 16 anys – Mitjana: 14,34; D.E. 0,58

Taula 2. Dades demogràfiques

Variables Mostra inicial (N=91)
Sexe

Nois
Noies

Freqüència (%)
56 (61,5)
35 (38,5)

2. Estudi 2. Mètode: Material i variables de l’estudi
• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
JOVES
• Característiques sociodemogràfiques de la família

JOVES
Nivell d’estudis dels pares
• Variables escolars
JOVES
Expulsions del centre educatiu per mal
comportament
• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
JOVES

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb el sexe dels joves

Expulsats del centre educatiu per mal comportament
100

Percentatge

75

Nois
50

Noies

25

0

No

Sí

Les expulsions del centre educatiu per mal comportament són més
habituals en els nois que en les noies.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
MARE

100%

100%

75%

75%

No

50%

Sí

25%

Percentatge

Percentatge

PARE

No
Sí

50%

25%

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Nivell d'estudis

Secundaris
complerts, títol
universitari

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Secundaris
complerts, títol
universitari

Nivell d'estudis

Els pares amb baix nivell d’estudis (analfabet o primaris incomplerts)
tenen més probabilitat de tenir fills que hagin estat expulsats del
centre educatiu per problemes de conducta.
El nivell d’estudis dels pares pot ser tant un factor de ric (nivell baix)
com un factor protector (nivell alt).

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb les pràctiques educatives parentals

Mitjana

EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
Sempre

5

Gairebé
sempre

4

De
vegades 3
Gairebé
mai
Mai

Sí
No

*

2

1

l
ora
sitiu
sió
li na
i
p
o
p
v
r
i
p
r
c
o
il
c
is
pe
Est
la d
stig
/ su
à
n
ó
i
C
e
c
n ci a
ritza
è
o
t
t
i
s
i
s
on
con
am
n
s
I
s
a
Esc

re
re
ma
n pa
ó
ó
i
i
c
c
li ca
li ca
Im p
Im p

Una baixa implicació del pare es relaciona amb l’existència d’expulsions.
Importància de la figura parental en nois adolescents.
Compartir temps amb els fills, mostrar interès per la seva educació i les
seves amistats faciliten un funcionament adaptatiu.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75

0,5

Correlació

0,25

0

*

*

-0,25

MARE

-0,5

-0,75

PARE

-1

Nivell d’estudis dels pares
Els nivells d’estudis del pare i de la mare es relacionen amb la
conducta antisocial de nois adolescents.
Quan més baix el nivell d’estudis, tant del pare com de la mare, més
nombre de conductes antisocials i viceversa.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75
0,5

Correlació

0,25

*

*

0
-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Implicació
Pare

Estil positiu

Escassa Inconsistència Càstig
Monitorització
en la
Corporal
/ Supervisió Disciplina

-0,75
-1

Influència de la figura paterna en la regulació de la conducta
antisocial dels nois adolescents. Els pares més implicats influeixen
positivament en el desenvolupament dels seus fills.
La monitorització i supervisió continua sent una pràctica educativa
rellevant en aquestes edats pel que fa a la regulació de la conducta
antisocial.

4. Conclusions finals

• Les pràctiques educatives parentals es relacionen amb problemes
de conducta a l’aula i conducta antisocial en nois i noies.
• La influència de les pràctiques educatives parentals varia segons l’edat.
• La figura paterna, pel que fa a la implicació, sembla ser rellevant en
el cas dels nois joves.
• Segons augmenta l’edat la influència perd pes amb l’excepció de
l’escassa monitorització / supervisió (nois).
• El nivell d’estudis dels pares pot actuar com a factor protector en
l’aparició de problemes de conducta al centre educatiu i de conducta
antisocial.
• Les pràctiques educatives parentals poden actuar com a
mediadores en aquesta relació.

4. Conclusions finals

Els programes de tractament dirigits a joves que presenten
aquesta problemàtica conductual haurien de considerar:

La informació dels pares i dels fills i filles.
L’entrenament en determinades pràctiques educatives
parentals.
La promoció de la figura/rol del pare.
El nivell d’estudis dels pares.


Slide 17

Universitat Autònoma de Barcelona

Problemes de conducta i conducta disruptiva
a l’aula en joves escolaritzats de 10 a 16
anys: variables familiars
Beatriz Molinuevo Alonso1,2
Pepita Henrich Pujol 3
1Departament

de Psiquiatria Medicina Legal
2Institut de Neurociències
3Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Biada de Mataró

XIII Curs de Formació Continuada
Jornades de Psiquiatria de la Infància I la Joventut
Barcelona, Gener de 2007

1. Objectius



Estudiar fins a quin punt es relaciona la conducta
antisocial de nois i nois de 10 a 14 amb les
pràctiques educatives dels seus pares.



Estudiar fins a quin punt els problemes de conducta
als centres d’ensenyament secundari i la conducta
antisocial de joves entre 14 i 16 anys pot estar
relacionada amb variables familiars.

2. Estudi 1. Mètode: Subjectes
• Mostra:

Nois i noies d’escoles (5è-6è Primària) i instituts
(1er i 2n Secundària) públics i concertats de la comarca
d’Osona.

• Edat:

10 a 14 anys – Mitjana: 12,65; D.E. 1,20

Taula 1. Dades demogràfiques

Freqüència (%)

Variables (N=364)
Sexe

Nois
Noies

177 (48,6)
187 (51,4)

2. Estudi 1. Mètode: Material i variables de l’estudi

• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
PARES I FILLS/FILLES

• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
FILLS/FILLES

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES

Conducta antisocial

Les pràctiques educatives parentals
ineficients es relacionen amb la
conducta antisocial de nens i nenes
de 10 a 14 anys.

1
0,75

0,25
0

*

*

Implicació

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Escassa
Monitorització /
Supervisió

Inconsistència
en la Disciplina

Càstig Corporal

-0,75
-1

L’escassa monitorització/supervisió
resulta ser la pràctica educativa
que mostra més relació.

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

FILLS/FILLES

Conducta antisocial

1
0,75

*

0,5

Les percepcions dels pares i els
fills/filles es corresponen.

Correlació

Correlació

0,5

0,25
0

*

*

*

Implicació
Pare

Estil positiu

*

*

-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Escassa
Inconsistència
Monitorització
en la
/ Supervisió
Disciplina

-0,75
-1

APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Càstig
Corporal

3. Estudi 1. Resultats: Diferències en percepcions de pares i fills/filles
Sempre 5

*

*

*
Pares

De
3
vegades
Gairebé 2
mai
Mai

Fills/filles

*

*

Mitjana

Gairebé
sempre 4

*

1

l
e
s itiu
lina
is ió
p ora
Ma r
Par e
o
r
p
v
i
ó
ó
r
o
P
i
i
c
e
l
C
c
c
s
i
up
Di
ic a
ic a
t ig
Est
n la
Imp l
Imp l
Cà s
ió / S
e
c
a
a
i
z
rit
tè nc
onito
nsis
M
o
c
a
n
I
ss
Esc a
APQ: Pràctiques Educatives Parentals

Hi ha discrepàncies en les percepcions de pares i fills/filles.
Els pares tendeixen a autovalorar-se millor pel que fa a la
implicació, l’estil positiu i la monitorització/supervisió.

3. Estudi 1. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
PARES
Conducta Antisocial

FILLS/FILLES

100

Conducta antisocial
100

Escassa monitorització /
supervisió

50

75

% Variança

% Variança

75

25

9,8

Càstig corporal
50

Escassa monitorització /
supervisió
1,4
25

0
1
APQ: Pràctiques Educatives
Parentals

26,1

Model: R = 9,8%
0

1 Educatives
APQ: Pràctiques
Parentals

Model: R = 27,1%

Conèixer les companyies dels fills/filles, els ambients que freqüenten,
les activitats que realitzen i els llocs on es troben al llarg del dia seria
components fonamentals de regulació efectiva del comportament en
aquestes edats.

2. Estudi 2. Mètode: Subjectes

• Mostra:

Alumnes de 3è curs de l’IES Miquel Biada (Matarò)

• Edat:

14 a 16 anys – Mitjana: 14,34; D.E. 0,58

Taula 2. Dades demogràfiques

Variables Mostra inicial (N=91)
Sexe

Nois
Noies

Freqüència (%)
56 (61,5)
35 (38,5)

2. Estudi 2. Mètode: Material i variables de l’estudi
• Alabama Parenting Questionnaire (APQ; Shelton, Frick i
Wootton, 1996).
JOVES
• Característiques sociodemogràfiques de la família

JOVES
Nivell d’estudis dels pares
• Variables escolars
JOVES
Expulsions del centre educatiu per mal
comportament
• Autoinforme de Conducta Antisocial (ACA; Pérez i
Torrubia, 1985).
JOVES

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb el sexe dels joves

Expulsats del centre educatiu per mal comportament
100

Percentatge

75

Nois
50

Noies

25

0

No

Sí

Les expulsions del centre educatiu per mal comportament són més
habituals en els nois que en les noies.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
MARE

100%

100%

75%

75%

No

50%

Sí

25%

Percentatge

Percentatge

PARE

No
Sí

50%

25%

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Nivell d'estudis

Secundaris
complerts, títol
universitari

0%
Analfabet, primaris
incomplerts

Graduat escolar,
secundaris
incomplerts

Secundaris
complerts, títol
universitari

Nivell d'estudis

Els pares amb baix nivell d’estudis (analfabet o primaris incomplerts)
tenen més probabilitat de tenir fills que hagin estat expulsats del
centre educatiu per problemes de conducta.
El nivell d’estudis dels pares pot ser tant un factor de ric (nivell baix)
com un factor protector (nivell alt).

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb les pràctiques educatives parentals

Mitjana

EXPULSIONS DEL CENTRE EDUCATIU DEL NOI
Sempre

5

Gairebé
sempre

4

De
vegades 3
Gairebé
mai
Mai

Sí
No

*

2

1

l
ora
sitiu
sió
li na
i
p
o
p
v
r
i
p
r
c
o
il
c
is
pe
Est
la d
stig
/ su
à
n
ó
i
C
e
c
n ci a
ritza
è
o
t
t
i
s
i
s
on
con
am
n
s
I
s
a
Esc

re
re
ma
n pa
ó
ó
i
i
c
c
li ca
li ca
Im p
Im p

Una baixa implicació del pare es relaciona amb l’existència d’expulsions.
Importància de la figura parental en nois adolescents.
Compartir temps amb els fills, mostrar interès per la seva educació i les
seves amistats faciliten un funcionament adaptatiu.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb nivell d’estudis dels pares
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75

0,5

Correlació

0,25

0

*

*

-0,25

MARE

-0,5

-0,75

PARE

-1

Nivell d’estudis dels pares
Els nivells d’estudis del pare i de la mare es relacionen amb la
conducta antisocial de nois adolescents.
Quan més baix el nivell d’estudis, tant del pare com de la mare, més
nombre de conductes antisocials i viceversa.

3. Estudi 2. Resultats: Relació amb pràctiques educatives parentals
CONDUCTA ANTISOCIAL DEL NOI
1
0,75
0,5

Correlació

0,25

*

*

0
-0,25
-0,5

Implicació
Mare

Implicació
Pare

Estil positiu

Escassa Inconsistència Càstig
Monitorització
en la
Corporal
/ Supervisió Disciplina

-0,75
-1

Influència de la figura paterna en la regulació de la conducta
antisocial dels nois adolescents. Els pares més implicats influeixen
positivament en el desenvolupament dels seus fills.
La monitorització i supervisió continua sent una pràctica educativa
rellevant en aquestes edats pel que fa a la regulació de la conducta
antisocial.

4. Conclusions finals

• Les pràctiques educatives parentals es relacionen amb problemes
de conducta a l’aula i conducta antisocial en nois i noies.
• La influència de les pràctiques educatives parentals varia segons l’edat.
• La figura paterna, pel que fa a la implicació, sembla ser rellevant en
el cas dels nois joves.
• Segons augmenta l’edat la influència perd pes amb l’excepció de
l’escassa monitorització / supervisió (nois).
• El nivell d’estudis dels pares pot actuar com a factor protector en
l’aparició de problemes de conducta al centre educatiu i de conducta
antisocial.
• Les pràctiques educatives parentals poden actuar com a
mediadores en aquesta relació.

4. Conclusions finals

Els programes de tractament dirigits a joves que presenten
aquesta problemàtica conductual haurien de considerar:

La informació dels pares i dels fills i filles.
L’entrenament en determinades pràctiques educatives
parentals.
La promoció de la figura/rol del pare.
El nivell d’estudis dels pares.