Ignasi Beneyto Vilafranca del Penedès 19 de Gener de 2012 Treballem per un entorn segur des del 2002 Personal amb més de 15
Download ReportTranscript Ignasi Beneyto Vilafranca del Penedès 19 de Gener de 2012 Treballem per un entorn segur des del 2002 Personal amb més de 15
Ignasi Beneyto Vilafranca del Penedès 19 de Gener de 2012
Treballem per un entorn segur des del 2002
Personal amb més de 15 anys de professió en el sector industrial i de serveis
Experiència en els àmbits de medi ambient i seguretat industrial
Enginyeria i instal·lacions
Aigua Sòls Residus
Consultors Ambientals
• Anàlisi de Risc Ambiental (UNE 150008, Llei Responsabilitat • • • • Ambiental) Supervisió verificadors acreditats del esquema EU-ETS Disseny i implementació d’Inventaris GEH.
Sistemes de Gestió Ambiental.
Projectes europeus. (Environmentor)
• L’efecte hivernacle sorgeix com a conseqüència del diferent comportament de l’atmosfera enfront de la radiació procedent del Sol i de la radiació emesa per la superfície terrestre.
• El CO 2 atmosfèric forma part d’un vast cicle planetari en el qual el carboni circula entre quatre reservoris actius, l'atmosfera, els oceans, la biosfera i la litosfera, i experimenta diverses transformacions químiques. L’oceà conté la quantitat més gran de carboni i l'atmosfera la més petita però és la que juga el paper d’intercanvi més important.
GEH Diòxid de Carboni Metà Òxid Nitrós FÒRMULA
CO 2 CH 4 N 2 O
PEG
1 21 310 HFC-23 HFC-32 HFC-41 HFC-43-10mee HFC-125 HFC-134 HFC-134a HFC-152a HFC-143 HFC-143a HFC-227ea HFC-236fa HFC-245ca Perfluorometà Perfluoroetà Perfluoropropà Perfluorobutà Perfluorociclobutà Perfluoropentà Perfluorohexà
Hidrofluorocarburs
CHF3 CH2F2 CH3F C5H2F10 C2HF5 C2H2F4(CHF2CHF2) C2H2F4(CHF2FCF3) C2H2F4(CH3CHF2) C2H3F3(CHF2CH2F) C2H3F3(CF3CH3) C3HF7 C3H2F6 C3H3F5
Perfluorocarburs
CF4 C2F6 C3F8 C4F10 c-C4F8 C5F12 C6F14 6500 9200 7000 7000 8700 7500 7400
Hexafluorur de sofre
SF6 23900 PEG, potencial d’escalfament global 11700 650 150 1300 2800 1000 1300 140 300 3800 2900 6300 560
Font: Unitat d’Informàció Ambiental Estratègica. Secretaría d’Estat de Canvi Climàtic
Font: Unitat d’Informàció Ambiental Estratègica. Secretaría d’Estat de Canvi Climàtic
Font: Unitat d’Informàció Ambiental Estratègica. Secretaría d’Estat de Canvi Climàtic
Font: Unitat d’Informàció Ambiental Estratègica. Secretaría d’Estat de Canvi Climàtic
CLIMA (1950-2008)
La temperatura mitjana anual s’ha incrementat a Catalunya. (0,21 ºC/dècada).
La precipitació anual a Catalunya ha descendit un 1%.
La precipitació a la primavera ha baixat un 22%. La disminució de la precipitació durant la primavera s’ha accentuat des de 1970 i s’ha estès a l’estiu.
Font: 2n Informe del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya
• En els propers anys (fins el 2020), la temperatura tendirà a augmentar i podria ser 0,5 ºC més alta que la mitjana de finals dels segle XX.
• La precipitació podria començar a disminuir (fins a un anual), especialment en primavera i tardor.
10% en mitjana • A meitat del segle XXI, la temperatura podria arribar a pujar fins gairabé 2ºC respecte la de finals de segle XX.
• No hi ha una correlació clara entre el canvi climàtic i l’augment d’inundacions, més vinculat a canvis d’usos del sòl i urbanisme .
• Un 30% de l’àrea de Catalunya ha experimentat un (amb major incidència en primavera) augment de ratxa seca
Font: 2n Informe del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya
• Comerç de Drets d’Emissió. EU-ETS
(
European Emission Trading Scheme
) Directiva 2003/87/EC
Sectors inclosos: Refineries Hidrocarburs Combustió (Energia) Ceràmic Vidre Ciment Siderúrgia Aviació Químic..........
Sectors Difosos (Aquells no inclosos al EU ETS) Participació en programes voluntaris de reducció de GEH Sector residus (Llei 22/2011) Llei 13/2010 (Domestic Projects)
“Si no li poses un número, no ho pots millorar”
Directiu de Pepsico
• Primera petjada de carboni per al grup TESCO de la bossa de patates Walkers de Pepsico.
• 2 anys d’estudis previs a l’etiquetat dels grams de CO 2 eq.
ISO 14064-1: Gases de Efecto Invernadero – Parte 1: especificaciones para la cuantificación, seguimiento y presentación de las emisiones y absorciones de una organización.
ISO 14064-2: Gases de Efecto Invernadero – Parte 2: especificación para la cuantificación, seguimiento y presentación de la reducción de emisiones y el aumento de absorciones debidas a un proyecto.
ISO 14064 -3: Gases de Efecto Invernadero – Parte 3: especificación con directrices para la validación y verificación.
PAS 2050 - Verificación de la Huella de Carbono del British Standard
Institute.
PAS 2060: Especificación para la neutralidad de carbono GHG Protocol del World Resources Institute y del World Bussiness Council for Sustainable Development.
International Wine Carbon Calculator Protocol
(Wine Institute California and international partners)
International Wine Industry Greenhouse Gas Emission Calculation Protocol and Tool
(Winemakers federation of Australia)
The OIV GreenHouse Gas Accounting Protocol
(Organisation International de la Vigne et du Vin)
Red Rural Nacional del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino
Objectius Projecte “+ vino, - CO2”
: 1. Formació de viticultors i tècnics de bodegues en l’àmbit de la disminució de GEH.
2. Demostrar que les pràctiques tradicionals contribueixen a reduir l’emissió de GEH.
3. Creació d’estructures de treball en xarxa (antenes territorials).
4. Definició d’una metodologia de certificació ambiental per al sector vinícola dirigida vers una reducció dels GEH.
5. Creació d’un sistema d’auditoria a través de Normatives i segells per destacar la contribució de la viticultura sostenible.
Participants:
Consistència: El càlcul s’ha de realitzar de tal manera que es faciliti la comparació entre períodes diferents.
Integritat: El càlcul ha de ser representatiu de les activitats de l’organització o producte.
Precisió: Ha d’evitar la presència d’errors sistemàtics, evitar els errors aleatoris i quantificar les incerteses.
Transparència y verificabilitat: identificació de fonts de dades, metodologies, modificacions posteriors.....
1. Determinació de l’Abast Abast 1: Directes Abast 2: Indirectes 1 Abast 3: Indirectes 2 2. Elecció del Mètode 3. Identificació de les fonts de GEH 4. Verificació de dades 5. CÀLCUL PETJADA DE CARBONI Verificar Reduir Compensar
Fases del càlcul de la petjada de carboni
1. Determinació de l’Abast Abast 1: Directes Abast 2: Indirectes 1 Abast 3: Indirectes 2 2. Determinació del Mètode • • • Analitzar i compendre el cicle de vida del producte El·laborar el
mapa dels
processos que s’utilitzarà com a base en el càlcul de les emissions de GEI Definir l’abast del d’emissions càlcul 3. Identificació de les fonts de GEI 4. Verificació de dades 5. CÀLCUL EMPRENTA DE CARBONI Verificar Reduir Compensa r
Fases del càlcul de la petjada de carboni
1. Determinació de l’Abast Abast 1: Directes Abast 2: Indirectes 1 Abast 3: Indirectes 2 2. Determinació del Mètode 3. Identificació de les fonts de GEI 4. Verificació de dades 5. CÀLCUL EMPRENTA DE CARBONI • • • • • Escollir el mètode de càlcul que permeti millor
consistència i integritat
Registrar cadascuna de les fonts identificades
Dades d’activitat Factors d’emissió
Revisar i contrastar les dades internament Verificar Reduir Compensa r
Fases del càlcul de la petjada de carboni
1. Determinació de l’Abast Abast 1: Directes Abast 2: Indirectes 1 Abast 3: Indirectes 2 2. Determinació del Mètode 3. Identificació de les fonts de GEI 4. Verificació de dades 5. CÀLCUL EMPRENTA DE CARBONI Verificar Reduir Compensa r • Realitzar el
càlcul de les emissions
de GEH inclosos dins de l’abast d’acord amb l’estàndard o protocol més adequat • Assignar les emissions calculades a cadascuna de les
etapes del procés
Fases del càlcul de la petjada de carboni
1. Determinació de l’Abast Abast 1: Directes Abast 2: Indirectes 1 Abast 3: Indirectes 2 2. Determinació del Mètode 3. Identificació de les fonts de GEI 4. Verificació de dades 5. CÀLCUL EMPRENTA DE CARBONI Verificar Reduir Compensar • Definir l’
estratègia
corporativa de reducció d’emissions a partir de les emissions calculades • Estudiar la possible
compensació
d’emissions • Certificar la
reducció
• El Mercat avança cap a una obligatorietat de l’emprenta de carboni per a determinats productes. Exemples: • L’1 de Gener 2011 (1 de Juliol) entra en vigor a França la Llei Grenelle II que obliga a incloure en l’etiquetatge dels productes alimentaris les emissions generades al llarg de la seva elaboració i transport. • El 8 de març, el congrès espanyol va instar al Govern a indicar l’emissió de CO2 associat a l’etiquetatge dels productes elaborats. • Extensió progressiva als sectors afectats per la Directiva EU ETS ( European Emissions Trading Scheme )
• • • • Consumidors millor informats Interès pel consum sostenible Etiquetatge Informació dirigida i contrastada
Consum
• • • Regulació consum Regulació Energètica Participació en mercats de carboni (Domestics projects)
Legislació Marca
• • Responsabilitat i reputació extesa a la cadena de subministrament Transparència en la informació.
Gestió operacional
• • • Eficiència en l’ús de recursos.
Millor gestió de proveïdors Millores en la logística