Transcript Les inversions - descobrint l`economia

TEMA : LA INVERSIÓ A
L’EMPRESA
L’ESRUCTURA ECONÒMICA
• En la darrera unitat hem parlat de l’estructura
financera i les millors fonts de finançament per
l’empresa.
• En aquesta unitat parlarem de les inversions de
l’empresa, és a dir, com l’empresa configura la seva
estructura econòmica.
• Estudiarem com una empresa selecciona els seus
projectes d’inversió.
LES INVERSIONS I EL FINANÇAMENT
• Les inversions són el conjunt de factors de producció que
necessita una empresa per dur a terme les seves activitats.
• A més de les inversions s’espera alguna rendibilitat. Per
realitzar aquestes inversions – en compra, renovació o millora
d’elements de l’actiu- calen unes fonts de finançament.
• Per portar a terme i finançar aquestes inversions les empreses
recorren als mercats de capitals (estalvi de persones, capitals
empresarials o govern) i trien el finançament adient.
CARACTERÍSTIQUES D’UNA INVERSIÓ
• Qualsevol projecte d’inversió compta amb els següents
elements:
– Desemborsament inicial
– Durada temporal de la inversió
– Fluxos nets de caixa
– Valor residual
CARACTERÍSTIQUES D’UNA INVERSIÓ
 Desemborsament inicial (D0 ): quantitat que es paga en el
moment d’adquirir els actius. Si és una inversió que es paga al
comptat serà l’únic pagament.
 Durada temporal (n): nombre d’anys que dura el projecte i en
el que s’aniran produint entrades i sortides de diners.
 Fluxos nets de caixa (Fi)*: diferència entre els cobraments i els
pagaments previstos que suporta l’empresa durant el període
d’inversió.
 Valor residual (R): valor de l’actiu al final de la inversió. Pot ser
zero o una quantitat determinada que es suma al darrer flux
de caixa.
ELS FLUXOS DE CAIXA
• Els fluxos de caixa són la diferència entre cobraments
i pagaments (per manteniment, reparacions,...); NO
entre ingressos i despeses.
• La diferència entre ingressos i despeses és el resultat
de l’exercici.
ELS FLUXOS DE CAIXA
• Exemple: Una bugaderia industrial compra una nova rentadora
per donar un millor servei. La rentadora li costa 30.000 € i espera
obtenir un guany esperat anual de 10.000 €/any. Així mateix
espera tenir unes despeses (manteniment, electricitat de la
màquina, revisions) de 2.000 €/any.
• Per tant tindrà un benefici (ingressos - despeses) de 8.000 euros.
Però donat que els clients no li paguen immediatament, els seus
cobraments no coincidiran amb els seus ingressos. Tampoc ella
paga els seus proveïdors.
• Pot coincidir, però generalment són diferents.
REPRESENTACIÓ DE LA INVERSIÓ
On D0 és el primer pagament, cada F amb subíndex
cadascun dels fluxos de caixa i on Fn és le darrer flux
produït i que és la suma del valor del darrer flux + el
valor residual
TIPUS D’INVERSIONS
 Segons hortitzó temporal
 Curt i
 Llarg termini
 Segons suport de la inversió
 Físiques
 Immaterials/Intangible
 Financeres
 Segons la finalitat de la inversió
 Estratègiques
 Expansives
 Segons la relació amb altres inversions
 Substitutiva
 Complementària
 Indepdendent
INVERSIONS SEGONS SUPORT
• Físiques  Adquisició d’un actiu material: elements de
transport, maquinària, edificis, matèries primeres. Exemple:
compra d’ordinadors per l’empresa.
• Immaterials  Adquisició d’un actiu material: patent, marca,
programes informàtics. Exemple: un laboratori compra una
patent per desenvolupar un medicament.
• Inversió financera: Adquisició d’un actiu financer: obligacions,
accions, dipòsits bancaris. Finalitza quan els actius són venuts.
Exemple: compra d’accions d’una altra companyia, compra de
bons de l’Estat.
SEGONS HORITZÓ TEMPORAL
 A curt termini: quan el termini de la inversió és inferior a
l’exercici econòmic (normalment un any): Exemple: ùn
fuster compra de fusta (matèria primera) per fer una taula.
O un dipòsit bancari (que et dona un interés) a 6 mesos.
 A llarg termini: amb un perídode de superior a un exercici
econòmic (normalment un any) Una empresa que compra
unes accions que vendrà d’aquí a un temps o la compra
d’una màquina de cosir per part d’una fàbrica de roba.
SEGONS FINALITAT
• Reposició o renovació: serveixen per canviar un actiu per
un de nou. Exemple: l’empresa Alsa renova la seva flota
d’autobusos.
• Inversions exapansives: tenene com a finalitat augmentar
la capacitat productiva de l’empresa i incrementar les
vendes. Exemple: el Bar Massana compra el local del costat
per tal que hi càpiguen més clients.
• Inversions estratègiques: inversions de modernització que
tenen per objectiu l’adaptació de l’empresa a canvis
tecnològics i l’increment de la seva competitivitat.
SEGONS RELACIÓ AMB ALTRES
INVERSIONS
• Inversió substitutiva: Inversió que limita la realització d’altres.
NO confondre amb la de reposició o renovació que es aquella
que substitueix un actiu vell per un altre de nou. Exemple: Un
estudi de disseny compra un Mac en comptes d’un Toshiba.
• Inversió complementària: quan dur a terme una inversió
facilita l’acompliment d’una altra. Exemple: la compra d’un
ordinador més potent permet comprar el nou programa
d’edició de vídeo.
• Inversió independent: no te relació amb altres inversions. No
afecta de cap manera a les altres inversions.
MÈTODES DE SELECCIÓ I VALORACIÓ
D’INVERSIONS
• A l’hora de seleccionar inversions es poden utilitzar diferents
criteris, dependent de si la variable temps es te o no en compte.
Podem diferenciar dos mètodes:
1.
Mètodes estàtics de selecció d’inversions: ignoren el temps i es
basen en el fet que el valor dels diners és constant en el temps. És
a dir, els diners que es cobren en diferents moments tenen el
mateix valor. Estudiarem el Termini de Recuperación o Pay-back.
2.
Mètodes dinàmics de selcció d’inversions: tenen en compte el
temps i per tant treballen amb el fet de que el valor dels diners
varia en el temps. Els més importants són:
a)
b)
Criteri del Valor Actual Net (VAN).
Criteri de la Taxa de Rendibilitat (TIR)
MÈTODES DE SELECCIÓ ESTÀTICS
• No tenen en compte el temps: fluxos de caixa del
mateix valor malgrat que es produeixin en diferents
moments.
• Problema  Sabem que el diner
diferentsdurant el temps a causa de:
te
valor
– La inflació: pujada generalitzada de preus
– El tipus d’interés: preu dels diners o remuneració del capital
EL TERMINI DE RECUPERACIÓ O
PAYBACK
• El mètode del termini de recuperació o payback
consisteix a establir el termini de recuperació del
desemborsament inicial.
• Com que no te en compte el temps, diem que el payback
no té en consideració el principi d’equivalència financera
de capitals.
• És un criteri molt adequat per a aquelles inversions en les
que interessa recuperar la inversió el més aviat possible.
EL TERMINI DE RECUPERACIÓ O
PAYBACK
• Consisteix llavors a calcular el temps en el qual l’empresa
pot recuperar la inversió.
• Es triarà aquell projecte en el qual es trigui MENYS en
recuperar la inversió inicial.
• Vegem-ho amb un exemple
EL PAYBACK
• Una empresa valora dos projectes d’inversió A i B.
• El projecte A te un desemborsament inicial de 1200, uns
fluxos nets de caixa de 400 i una vida útil de 4 anys.
• El projecte B te un Desemborsament inicial de 3500, uns
pagaments de 1000 i uns cobraments de 2000 i un valor
residual de 500 durant els 4 anys que dura la inversió.
• Quin projecte triarà?
PAYBACK: DESAVANTATGES
• Asigna el mateix poder adquisitiu a fluxos de caixa
obtinguts en anys diferents, sense respectar
l’equivalència financera.
• No te en compte la inflació ni el tipus d’interés del
capital.
MÈTODES DINÀMICS: EL VAN
• El Valor Actual Net (VAN) d’una inversió és la diferència que hi
ha entre el valor actualitzat de les entrades netes que genera i
el desemborsament inicial.
• Consisteix a actualitzar tots els fluxos nets de caixa al
momentactual i obtenir el valor capital en aquest moment. És
com si valoréssim el “diner del futur” en “diner del present”.
• Les quantitats s’hauran de sumar o restar segons que
representen entrades o sortides monetàries provocades per la
inversió.
MÈTODES DINÀMICS: EL VAN
• El VAN te en compte en quin moment en el temps es
produeixen les entrades o sortides monetàries.
• És un plantejament més realista, donat que te en
compte l’equivalència financera.
• Per exemple, te en compte que probablement, amb
10 € d’aquí a 5 anys podrem comprar menys coses.
MÈTODES DINÀMICS: EL VAN
• Per tant d’actualitzar els fluxos de caixa futurs utilitza
la taxa de descompte o el tipus d’interès real al que
estan els diners.
• Com ja sabem el tipus d’interès és el cost del capital.
• Com podem trobar, però, el que equivalen 10.000
euros que esperem tenir d’aquí a 3 anys al moment
actual?  dependrà del tipus d’interès.
• Observem l’exemple de la pàgina 154
MÈTODES DINÀMICS: EL VAN
•
𝐹1
VAN = - Do +
(1+𝑖)
+
𝐹2
1+𝑖
2
+…+
𝐹𝑛+𝑉𝑅
1+𝑖 𝑛
• Entre aquells projectes d’inversió, triarem aquell que
tingui un VAN positiu més elevat
• Un VAN negatiu vol dir que la suma del total de
sortides de diners és igual o major al de les entrades
en valor actual i no es farà
• Si el VAN és zero la inversió és indiferent.
EL VAN
• Per tant,
– Si el VAN > 0 el projecte d’inversió és aconsellable.
– Si el VAN < 0 el projecte d’inversió es refusarà.
– Si el VAN = 0 el projecte d’inversió és indiferent.
• El criteri per seleccionar una inversió segons el VAN és el
d’escollir, d’entre les que tenen un valor positiu, aquella
inversió que tingui el VAN més alt.
• El VAN si que te en compte l’equivalència financera
•
Observem l’exemple de la 155
MÈTODES DINÀMICS: La TIR
• La Taxa Interna de Rendibilitat és la taxa d’actualització o
descompte que fa que el VAN sigui igual a zero.
• El seu valor (expressat en percentatge) proporciona una
mesura de la rendibilitat de la inversió.
• Per seleccionar una inversió cal comparar aquesta taxa de
rendibilitat (TIR) amb el tipus d’actualització o descompte del
mercat (per exemple el tipus d’interès del banc).
La TIR
• Si la TIR és superior al tipus d’actualització del mercat
(la rendibilitat del projecte > a la del mercat), el VAN
seria positiu i l’empresa obtindria uns guanys de la
seva inversió. Per tant, la inversió seria aconsellable.
• Si la TIR és inferior al tipus d’actualització del mercat,
la rendibilitat del projecte és inferior a la del mercat,
el VAN seria negatiu i la inversió no seria
aconsellable.
La TIR
• Finalment, si la TIR és igual al tipus d’actualització del
mercat, el VAN seria igual a zero i el fet de realitzar o
no la inversió seria indiferent.
• Per tant, la TIR ens indica que cal escollir aquell
projecte que proporciona una TIR més elevada i
superior a la taxa de cost del capital.
• 0 = - Do +
𝐹1
(1+𝑟)
+
𝐹2
1+𝑟
2
+…+
𝐹𝑛+𝑉𝑅
1+𝑟 𝑛
PROBLEMES DE LA TIR
Quan es tracta de projectes de més de dos períodes, les
fòrmules de la TIR no les podem calcular i hem
d’utilitzar el mètode del tanteig.
Hauríem de provar diferents valors de r per tal de que
el VAN siguui igual a zero i ens caldria un programa
informàtic.