Transcript Renaixença-Realisme-Naturalisme

Del Romanticisme a
La Renaixença
SEGLE XIX
Del Realisme al
Modernisme
La llengua al segle XIX
 La Renaixença representa, enfront de la Decadència, la recuperació
de la llengua per a la creació literària culta en una situació
sociolingüística delicada:
 El castellà era l’única llengua oficial en tots els territoris de
l’Estat.
 La nostra llengua es trobava en una situació de minorització
lingüística: nombrosos decrets la van relegar als àmbits privats.
 Els escriptors desconfiaven de les possibilitats expressives de la
llengua autòctona i sols l’empraven en certàmens de poesia
populista.
 També hi havia escriptors que escrivien en contra de la
llengua, manifestant així l’autoodi.
1. CONTEXT HISTÒRIC
Dos fets marquen l’evolució a l’Europa del segle XIX:
 La revolució francesa (1789)
La presa de la Bastilla
 La revolució industrial (segle
XVIII)
La màquina de vapor
Conseqüències de la revolució francesa
(1789) per a Europa
 Expansió arreu d’Europa de les idees liberals (constitucionalisme, divisió de poders,
potenciació de les llibertats i dels drets dels ciutadans).
 Ascens de la burgesia com a classe hegemònica en detriment de l’aristocràcia.
 La classe obrera comença a agafar consciència de classe i a organitzar-se a
com a col·lectiu per defensar els seus interessos.
En definitiva substitució de l’Antic Règim (caracteritzat per l’organització
estamental i la monarquia absoluta), per un nou ordre polític i social
(caracteritzat per la democràcia i unes noves classes socials).
Conseqüències de la revolució
industrial
Iniciada al segle XVIII a Anglaterra transformarà la vida econòmica i social de
l’Europa del segle XIX. A Espanya afectarà bàsicament Catalunya i el País Basc.
 Confirmació de la burgesia com a classe

social dominant
Confirmació del proletariat com a classe explotada (excessiu horari laboral, sous baixos,
males condicions de treball, indefensió davant l’empresari…).
 Aparició de dos grans corrents ideològics: SOCIALISME (Karl Marx) i ANARQUISME (Bakunin).
Context cultural
 Hi ha dos corrents artístics que
dominen el context cultural de
l’Europa del segle XIX:
 el ROMANTICISME, a la primera meitat
del segle XIX,
 el REALISME a la segona meitat
“Viatger sobre un mar de boira”
De Caspar David Friedrich
EL ROMANTICISME
El Romanticisme és un moviment hereu dels ideals de la Rev. Francesa i
de la Rev. Industrial. És un conjunt de moviments intel·lectuals que van fer
predominar el sentiment i la imaginació per sobre de la raó i l’anàlisi crítica.
Va aparèixer a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i ràpidament es va
escampar per Europa.
 Defensava:
 la llibertat personal i creativa
 l’originalitat i l’expressió lliure de les emocions subjectives (la imaginació, el
misteri, la irracionalitat, el sentiment, la passió, l’individualisme…)
 Rebutjava:
 l’ordre i l’equilibri propis del segle de la Il·lustració.
El Romanticisme a diferents àmbits
 A nivell social, el Romanticisme rebutja les regles socials i defensa els
drets de l’individu i l’igualitarisme.
 A
nivell polític,
defensa el nacionalisme imposant, però, un nou
concepte de nació: una nació no la defineixen unes fronteres sinó un grup
humà amb sentiment de pertànyer a una col·lectivitat i a una mateixa terra.
 A nivell literari, els romàntics ambientaven sovint les seves obres a
l’edat mitjana ja que la consideraven una època màgica i misteriosa en què
l’individualisme, la imaginació i el misteri, aspectes que ells defensaven,
tenien un important protagonisme.
Autors del Romanticisme
Autors coneguts: Hölderling, Víctor Hugo , Bécquer, Lord Byron, Novalis…
Hölderling
Víctor Hugo
Bécquer
Lord Byron
Novalis
EL ROMANTICISME A LES
NOSTRES TERRES
 A Catalunya les idees romàntiques van entrar a través d’una revista
que es publicava a Barcelona anomenada El Europeo a la dècada
del 1820 i divulgades pel diari El Vapor.
 Aquestes
revistes van introduir, sobretot, les idees del
romanticisme conservador que somiava retornar al passat, a
l’edat mitjana. I aquestes idees van encaixar a la perfecció
amb la voluntat d’aquells intel·lectuals catalans que es
proposaven de recuperar una llengua i una cultura que
tenia les seues arrels a l’edat mitjana.
El Romanticisme a les nostres terres
 A les nostres terres es van donar diferents tipus de literatura romàntica:
 Romanticisme historicista: va manifestar la insatisfacció del món real amb la fugida a altres
èpoques (recreació de l’època medieval), evocant l’època de la nostra sobirania nacional. El
públic era minoritari, culte i elitista. Feien servir un llenguatge culte, amb ús d’arcaismes.
 Romanticisme costumista: van idealitzar els models de vida rurals, els personatges
populars, els oficis anteriors a la Rev. Industrial. Intentaren convertir el llenguatge popular, amb
les seues incarreccions, en llengua literària
AUTORS ROMÀNTICS
 MANUEL MILÀ I FONTANALS: va lluitar per la
restauració dels Jocs Florals. Va destacar per la
recopilació de poesia popular.
 MARIÀ AGUILÓ: bibliotecari de la universitat de
València i Barcelona. Impulsor de la Renaixença i
dels Jocs Florals
AUTORS ROMÀNTICS 2
 TEODOR LLORENTE: principal poeta valencià
del s.XIX. Mantingué relacions amb els principals
autors balears, catalans i provençals.
Va fundar el diari Las Provincias.
la seua obra poètica va ser aplegada sota el títol
Llibret de versos. Va recrear els costums de les classes
humils de manera idealitzada (costumisme).
 VICENT WENCESLAU QUEROL: La seua obra
Rimes catalanes, és un conjunt d’onze poemes amb
els tòpics de la poesia jocfloralesca.
LA RENAIXENÇA
 Entenem per Renaixença el moviment cultural i
nacionalista que va sorgir en el si de la burgesia a principis del
segle XIX i que es va proposar de recuperar la llengua i la
literatura després de tres segles de poca activitat literària en
el camp de la literatura culta.
 La Llengua i la Literatura van ser considerades per aquesta
burgesia els símbols de la identitat del país.
LÍMITS TEMPORALS DEL
MOVIMENT
 INICI
L’any 1833, Bonaventura Carles
Aribau publicà al diari El vapor un
poema titulat
La pàtria.
 FINAL
L’any 1877, Jacint Verdaguer rep el
premi extraordinari dels Jocs Florals
amb el poema L’Atlantida i Àngel
Guimerà és proclamat “mestre en
gai saber” després de guanyar els tres
premis ordinaris dels Jocs Florals.
CAUSES DE LA RENAIXENÇA
 Redescoberta i revaloració de la nostra història a partir de les obres que
escriviren i publicaren alguns intel·lectuals de finals del segle XVII influïts pels
corrents il·lustrats.
 Penetració i assumpció dels ideals romàntics:
 la mitificació de l’edat mitjana,
 el sentiment nacionalista,
 revalorització de les llegendes, tradicions i particularitats pròpies de cada cultura.
 Potenciació que d’aquesta cultura farà la burgesia.
Programa de la Renaixença
 Reconstruir la història medieval (època d’esplendor nacional)
 Descobrir i divulgar els clàssics medievals
 Recollir la tradició literària popular (rondalles, llegendes,
romanços…)
 Crear un model de llengua normativa i
 Fer possible la normalització literària.
Institucions de la Renaixença
 Per dur el programa endavant els renaixentistes es van
proposar:
 Despertar la consciència dels sectors més poderosos de la nostra societat,
els burgesos. Així van promoure:
o Editorials
o Publicacions periòdiques
o Institucions culturals
Intitucions
de la Renaixença: Els Jocs Florals (1859)
 QUÈ SÓN?
Un concurs literari de poesia. Durant
la Renaixença es recupera una festa literària
molt antiga que s’havia començat a celebrar
al segle XIV amb els trobadors.
 TEMES
- Pàtria
- Fe
- Amor
 Es donava un premi a la millor poesia
patriòtica(Englantina rosa), un altre a la
millor poesia religiosa (Viola) i un tercer al
millor poema d’amor (Flor natural). Si
algun poeta guanyava tots tres premis en el
mateix certamen o en certàmens diferents
era proclamat Mestre en gai saber.
Intitucions de la Renaixença: Els Jocs Florals (1859)
 El 1859 es van celebrar els primers Jocs Florals del segle XIX, i tot i el seu
caràcter anacrònic, passat de moda, va ser molt importants perquè van
aconseguir:




Crear un públic lector
Propiciar una infraestructura editorial
Donaren prestigi a la nostra cultura escrita
Feren possible l’aparició de noves generacions d’autors: (Jacint
Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller van començar les seves
carreres com a escriptors amb els Jocs Florals).
 Per insignificant que puga semblar avui en dia un simple concurs literari, en
aquell moment en què la nostra Literatura no tenia cap mena de sortida, la
restauració dels Jocs Florals va ser decisiva; va permetre arrencar el vol a la poesia
després de tant de temps d’inactivitat.
Intitucions de la Renaixença: Lo Rat Penat (1878)
 Lo Rat Penat fou una institució cultural que impulsà la
recuperació cultural renaixentista. Fou fundada l’any
1878 per l’escriptor Carmel Navarro, més conegut
pel pseudònim de Constantí Llombart.
 Constantí Llombart, a través de Lo Rat Penat, intentà
d’unir els ‘poetes de guant’ i els ‘poetes
d’espardenya’.
 La institució caigué en mans del grup conservador de
Teodor Llorente i es van desvirtuar els objectius
renaixentistes.
 Començà un enfrontament estèril entre els dos grups
de poetes. La burgesia local s’inhibí dels problemes
politics i socials que plantejà el resorgiment de la
cultura pròpia, amb el consegüent fracàs de la
Renaixença valenciana.
Tendències poètiques
 ‘Poetes de guant’:
Encapçalada per Teodor Llorente. Representava la burguesia, era
conservadora i arcaitzant en el seu llenguatge per a distingir-se
del parlar del poble i per això acudiren a paraules, girs i
expressions dels clàssics, moltes d'elles eren formes mortes,
oblidades i en desús pel poble.
Constituiren un nucli tancat perquè les seues inquietuts no
coincidiren amb les del públic; fins i tot, abandonaven el valencià
per a tractar altres temes propis del romanticisme
Tedències
poètiques
2
 ‘Poetes d’espardenya’:
Tambe coneguts com a populistes entre els quals
podem destacar Eduart Escalante, Josep Bernat i
Baldovi, Pasqual Pérez i Constanti Llombart.
El seu propòsit era atraure el públic a la causa del
progressisme (eren republicans) i per això escrivien
en la seua llengua, el valencià popular, carregat de
castellanismes.
Escriviren en els periòdics populars com El Mole, La
Donsayna i El Cresol, El Tabalet, La Traca, El Tio Cuc i El Bou
POESIA: Els autors
 JacintVerdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902)
 És l'escriptor més important i representatiu del segle XIX.
 Contribueix a la Renaixença, des de posicions catòliques i
conservadores, amb una obra que abasta poesia èpica i lírica, prosa
narrativa i periodística i literatura de viatges, per la qual té una
enorme repercussió popular, incomparable a l'època.
 Internat al seminari de Vic, on cursa la carrera eclesiàstica, es
familiaritza amb la retòrica i els clàssics i s'inicia en l'escriptura
poètica.
POESIA: Els autors2
 JacintVerdaguer.
Entre els seus títols destaquen:
 Els poemes èpics de factura romàntica, L'Atlàntida i Canigó, i
els reculls poètics Idil·lis i cants místics, Pàtria, Montserrat,
Flors del Calvari i Aires del Montseny.
 En prosa publica Excursions i viatges, Dietari d'un pelegrí a
Terra Santa, un aplec de Rondalles i el recull d'articles
publicats a la premsa En defensa pròpia.
 És proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de 1880.
TEATRE
DE LA RENAIXENÇA
 PRESENTA DOS TENDÈNCIES:
a)
Teatre culte (Victor Balaguer, Àngel Guimerà) basat en temes històrics i una
llengua plena d’arcaismes.
b)
Teatre popular (Escalante, J.Bernat i Baldoví) partidaris del “valencià que ara
es parla”.
a)
b)
Els temes són de la vida quotidiana.
Gènere el sainet: peça curta de caràcter còmic i satíric i personatges de les classes
populars
Àngel Guimerà
TEATRE
DE LA RENAIXENÇA
 Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona,
1924). Dramaturg i poeta. És l'únic dramaturg del segle XIX que
traspassa fronteres a escala europea.
 Comença la carrera literària amb la poesia; és proclamat Mestre en Gai
Saber (1877) i presideix els Jocs Florals de Barcelona (1889).
 La seua primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia (1879), se situa dins la
tradició del romanticisme històric. Amb Mar i cel (1888) obté un èxit
sense precedents: l'obra és traduïda a vuit idiomes, i inicia la projecció
internacional de l'autor. S'inaugura, doncs, l'etapa de plenitud de Guimerà,
que s'estén fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres més
representatives: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del
mar (1900), repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets
realistes la vida de la Catalunya coetània.
TEATRE
DE LA RENAIXENÇA
 Josep Bernat i Baldoví
 Fundador i director de revistes satíriques com La Dolsaina, El Tabalet, El
Sueco.
 Autor dels primers llibrets de falla.
 Iniciador del teatre modern valencià.
 Destaca pels seus sainets: El virgo de Visanteta, L’agüelo Pollastre, on
abunden les expressions dialectals i els castellanismes.
TEATRE
DE LA RENAIXENÇA
 Eduard Escalante
 Principal autor de sainets, on reflexa els costums, preocupacions i
conflictes de les classes mitjanes i els canvis socials de la València
preindustrial del segle XIX.
 Obres:
o Bufar en caldo gelat.
o L’escaleta del dimoni.
o Les xiques de l’entresuelo
 Caracteritzades per:
o Humor i actitud burlesca
o Escassa intenció crítica
NARRATIVA
DE LA RENAIXENÇA
NARCÍS OLLER
 Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930). Primer gran novel·lista
català de la Renaixença, és considerat com el creador de la novel·la catalana
moderna.
Ocupa un lloc destacat en el marc global de la novel·la realista gràcies a
obres com:






La papallona (1882),
L'Escanyapobres (1884),
Vilaniu (1885),
La febre d'or (1890-1892),
La bogeria (1899) o
Pilar Prim (1906).
De formació romàntica, es va anar decantant cap a l'opció estètica naturalista propera
a Émile Zola.
Narcís Oller va incorporar temes i una visió del món inèdits en la literatura catalana
vuitcentista
EL COSTUMISME
A partir dels anys 60, a través de la premsa satírica i humorística -pràcticament l'únic mitjà on es
podia publicar en català- apareix la prosa costumista.
El costumisme consisteix en la descripció d'ambients i de personatges de forma
tipificada. Es tractava de traslladar a l'obra literària aquells models que presentava l'exterior de
la realitat popular sense entrar en els mecanismes interns que mouen la persona.
Els escriptors d'aquesta època solen mostrar una actitud de nostàlgia i enyorança d'un temps
que estava desapareixent a causa del progrés i la industrialització; satiritzen els costums estrangers
i subratllen els aspectes més pintorescos de la realitat.
El costumisme es manifestava a través de l'anomenat "quadre de costums", del qual es poden
destacar les següents característiques com a gènere:
-Descobriment de la realitat immediata com a matèria literària.
-Tractament extern i superficial de personatges i situacions.
-Absència d'argument i escassa mobilitat dramàtica.
EL COSTUMISME
Els temes típics són les escenes: balls, tertúlies, romeries, etc. i
els tipus: botiguer, sereno, fuster, etc.
El llenguatge emprat és molt dinàmic: introducció de la frase feta, girs
populars, dialectalismes, etc.
Les narracions costumistes, a mesura que s'aniran articulant, propiciaran
l'aparició de la novel·la realista.
Entre les primeres publicacions satíriques amb articles costumistes destaquen:
"Un tros de paper", del 1865;"Lo noy de la mare", apareguda el 1866. Amb
tot, podem considerar que els antecendents del costumisme es troben en Calaix
de sastre del baró de Maldà i, més, tard en les publicacions satiriques valencianes
com "El Mole" (1837-1870 o "La Donsaina", de fort contingut polític.
Posteriorment, les revistes cultes ("La Renaixença", "La Ilustració Catalana",
"L'Avens"...) acolliren el gènere.
Dintre del costumisme s'observen dues tendències ben marcades:
•
•
El costumisme rural, molt idealista i conservador i més directament
lligat al romanticisme.
El costumisme urbà, més progressista que l'anterior i que permet una
considerable dosi d'ironia.
EL REALISME
 La manera de pensar dels romàntics canvia cap a la meitat del
segle XIX, s’anirà imposant una nova manera de pensar i
d’escriure: el REALISME.
Característiques:
 Recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels
somnis.
Jean-François Millet: Les
espigadores (1857)
 Pretén fer una representació de la realitat el més acurada
possible, sense embellir-la.
 Els temes són contemporanis de la seua època, i solen mostrar
una critica social.
 Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes
dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i
no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics,
humans i socials.
 Autors importants: Balzac, Flaubert, Stendhal, Dostoievski,
Tolstoi i, a la literatura castellana, Benito Pérez Galdós, i a la
nostra literatura Narcís Oller.
Fiódor Dostoyevski,
la gran aportació russa al Realisme.
EL NATURALISME
 El naturalisme va ser un moviment que es va
donar a finals del segle XIX. El seu creador va
ser Émile Zola, a França i després es va estendre
per tot Occident.
 Pretén captar la realitat de manera
absolutament objectiva, per això sovint es diu
que es una evolució del realisme. Inclou aspectes
de l'entorn que fins al moment no havien
aparegut a les obres artístiques, classes socials
desfavorides, problemes, malalties, temes
sexuals...
EL NATURALISME
 Inclou un enfocament científic de la creació, pel
qual l'autor ha d'observar allò que l'envolta, fer
hipòtesis explicatives i plasmar cada detall amb
distanciament. Així, els personatges es mouen dins
d'un determinisme marcat per l'herència genètica
i l'entorn educatiu.
 L'estil s'adapta al registre lingüístic dels que
parlen, l'ideal no és la bellesa sinó l'adequació a la
realitat. L'escriptor, malgrat la pretesa
objectivitat, intercala judicis i comentaris sobre
l'acció que està narrant.