Transcript El teatre modernista regeneracionista: Puig i Ferreter

Llengua Catalana
Jasmina Molina Calvo.
Lídia Valls Abadia.
Francesca De Cata Heaphy.
Índex
 Contextualització.
 Etapes
 Tendències del modernisme:
 Regeneracionisme.
 Decadentisme.
 Teatre modernista:
 Teatre regeneracionista.
 Teatre decadentista.
 Autors: - Joan Puig i Ferreter.
Contextualització
 1892- 1911
 Absolutisme i castellanització
 Estancament econòmic
 La Guerra dels segadors
 La Guerra de la successió
 El decret de la nova planta (recuperació de la cultura i la
llengua catalanes, associada a la recuperació nacional.)
 Instauració del règim borbònic
ETAPES
 Primer període (1892-1900)
 Va ser el mes combatiu del moviment, amb un to radical des del punt de vista de
la societat.
 La revista l’avens va ser molt important i destacant.
 Organització de festes modernistes.
 Atemptats anarquistes (1893)
 Segon període (1900-1911)
 Va perdre l’agressivitat del període anterior
 Acceptació del moviment per part de la burgesia.
 L’any 1911 fi del modernisme amb la mort de Maragall
Tendències del modernisme

Durant l'època del modernisme van conviure dues tendències contradictòries:

Regeneracionisme:
El regeneracionisme pertany a la primera etapa del modernisme.
Es proposaven l’apropament de l’artista al poble per tal d’aconseguir la seva regeneració.
Exaltació de d'individualisme.

Autors: Vendrell i Pompeu Gener.

Decadentisme - Esteticisme
L’art per l’art.
Concebien la poesia i l’art com el mitjà de superació de la societat.
Donava l'esquena a la societat.
Presentaven la realitat tal com era per tal de provocar una transformació.

Autors: Adrià Gual.
Teatre Modernista.
 Teatre Regeneracionista
- El teatre regeneracionista es pot definir com una literatura realista que trasmet
continguts ideològics i morals progresistes.
- És un teatre d'idees que pretén crear en el públic un estat d'opinió sobre algún
tema i plantejava les tensions ideològiques del moment. Seguia el model del
noruec Enrik Ibsen.
- Un autor com Joan Puig i Ferreter i la seva obra més representativa: Aigües
encantades (1907) , que s'inscriu en el context dels drames, d'idees i passions
del modernisme.
Teatre Modernista.
 Teatre Decadentista
- Gust pels temes escabrosos i morbosos
- Maldat, lletjor i dolor.
- Recerca de novetats temàtiques on els externs es toquen: la lletjor esdevé
bellesa.
- Misticisme sensual : erotisme + religió
- L'agonia romàntica: recerca dels límits de la sensació física i espiritual.
Joan Puig i Ferreter

Biografia:

Va néixer a La Selva del Camp el el 5 de febrer de l'any 1882.

Fill d'un ric terratinent, va passar la seva infantesa amb la seva mare i els seus oncles ja que el seu pare no
el va reconèixer mai com a legítim.

Es trasllada a Barcelona el 1901, on inicia estudis de farmàcia, que abandona, i exerceix diversos oficis,
alhora que s'introdueix en el sector més anarquitzant del modernisme.

A partir de la proclamació de la Segona República, va dedicar-se intensament a la política dins d'Esquerra
Republicana de Catalunya: va ser diputat a les Corts espanyoles i al Parlament català, i va recórrer tot
Catalunya com a conferenciant i propagandista.

Al principi de la guerra civil, va ser nomenat conseller d'assistència social, càrrec que va ocupar poc
temps. Enviat a París com a negociador i comprador de material bèl·lic per a la República, es va trobar en
el centre d'un escàndol econòmic, que el marginaria després del món dels exiliats.

Mort el 2 de febrer de 1956 a París, França.
 Obres:
 I Etapa (1904-1914): Diàlegs dramàtics, 1904; La dama
alegre, 1904; El noi mimat, 1905; La bagassa,1905; Aigües
encantades, 1907 ...
 II Etapa (1917-1924): La senyora Isabel, 1917 ; Garidó i
Francina, 1918; Les ales del fang,1921; L'escola dels
promesos, 1922 …