Transcript UNITAT IV: OFERTA, DEMANDA i MERCAT

UNITAT IV: OFERTA, DEMANDA I
MERCAT
EN AQUEST TEMA TRACTAREM DE RESPONDRE A
PREGUNTES COM…

Perquè unes VANS són més cares que unes Mustang?

Perquè si augmenta el preu del pernil salat augmenta el
consum del fuet?

Perquè BALE costa 100 milions d’Euros?

Perquè David Gueta fa els concerts al Palau Sant Jordi si
al Fòrum hi cap més gent?
EL MERCAT

Tradicionalment era el lloc físic on es
compraven i venien béns
Però fa temps que aquest
concepte ha quedat
desfasat...
EL MERCAT

Tot aquell mecanisme que permet posar en
contacte compradors i venedors, mitjançant el qual
es fixarà un preu i una quantitat d’intercanvi.

El mercat sempre tindrà: un producte, un venedor
(o oferent) i un comprador (o demandant)

Dos tipus de mercats:
Béns i serveis: intercanvi de productes i serveis a canvi
de diners
 Factors: intercanvi de terra, treball i capital a canvi de
lloguers, salaris i interessos

EL MERCAT: LA DEMANDA I L’OFERTA

Les dues forces principals que actuen en qualsevol
mercat són la Demanda i l’Oferta.

En les economies capitalistes són les lleis de l’oferta i la
demandanles que determinen els preus dels productes.

Però com veurem més tard, no sempre el joc és net.
ELS PREUS

Formació: regateig entre compradors i venedors  intercanvi

Mitjançant l’oferta (el que ofereixen els productors) i la
demanda (el que volen els consumidors) es fixen els preus

No obstant això els preus també estan condicionats per
modes, posicions de poder de les empreses,...per tant no són
del tot lliures.

Són l’essència de les economies de mercat: dónen informació
i coordinen les decisions de productors i consumidors.

Actualment, allò que ens facilita l’intercanvi són els diners.
LA DEMANDA

Quantitat d’un bé que un consumidor desitja i pot
adquirir a un preu determinat.

Demanar: disposició a comprar  desig + recursos per a
comprar-la. Intenció.

Distingirem dos tipus de demanda:

Individual: quantitat d’un bé que està diposada a adquirir un
únic consumidor

Demanda Agregada: quantitat d’un bé que estan disposats a
adquirir la totalitat de consumidors d’una economia.
LA DEMANDA

De què depen? Diversos factors...

Preu: com més alt és le preu menys quantitat d’un
bé es vol adquirir.

Llei de la demanda: relació inversa que hi ha entre
el preu d’un bé i la quantitat demandada:

Si augmenta preu d’un bé, baixa la quantitat
demandadad

Si disminueix preu d’un bé, augmenta quantitat
demandada
FACTORS CONDICIONANTS DE LA DEMANDA
1)
Preu del bé en qüestió (Px)
2)
Preu d’altres béns relacionats (Py)
3)
4)
a)
Béns complementaris
b)
Béns substitutius
Renda del Consumidor (Y)
a)
Béns normals
b)
Béns de luxe
c)
Béns inferiors
Preferències o gustos del consumidor (G)
1. PREU DEL BÉ (PX)

Existeix una relació inversa entre el preu del bé i la
quantitat que s’està disposat a comprar per part d’un
consumidor. Perquè?

Efecte substitució: incidència d’un canvi en els preus
relatius: quan un bé o servei s’encareix relativament
tendeix a ser substituït per altres béns més econòmics.

Efecte renda: incidència d’un canvi en la renda real en els
consumidors: increment dels preus disminueix la capacitat
adquisitiva dels consumidors (pot comprar menys quantitat
de béns) i per tant reduiran el seu consum d’aquest bé.
2. PREU D’ALTRES BÉNS (PY)

Béns Substitutius: un d’ells pot ser utilitzat i consumit en lloc de l’altre.
L'increment en el preu d'un bé causa que els consumidors demanin
més de l'altre bé.

Ex. (mantega i margarina). Si augmenta preu mantega, augmenta consum
margarina


Si augmenta Py (preu bé y)  augmenta quantitat bé x.
Béns complementaris: un bé que depén de l’altre, van en parella. Dos
béns en què l'increment en el preu d'un bé causa que els consumidors
demanin menys de l'altre bé.

Ex. (pilotes i raquetes de tennis). Si augmenta preu raquetes, baixa quantitat
que es demanda de pilotes de tennis

Si augmenta Py (preu bé y)  disminueix quantitat bé x.
3. LA

RENDA
DISPONIBLE
DEL CONSUMIDOR
Depenent de la renda dels consumidors es poden
donar dos tipus de béns:
1)
Normals: aquells que s’incrementa la seva demanda
quan augmenta la renda del consumidor. Dins dels
normals distingim:
1)
De primera necessitat: augmenten en menor
proporció a l’augmentar la renda (pa, llet,...)
2)
De luxe: augmenten en major proporció en augmentar
la renda (joies, iots,...).
2)
Inferiors: són aquell que en augmentar la renda del
consumidor, disminueix el seu consum. (mortadel·la)
4. GUSTOS O PREFERÈNCIES DEL CONSUMIDOR

Quan un bé sigui preferit a un altre per un consumidor,
la seva quantitat demandada augmentarà.

De vegades els nostres gustos o preferències venen
determinats per la moda i/o per campanyes publicitàries
que volen influir en els nostres gustos o desitjos.
FUNCIÓ DE DEMANDA
Podem expressar la quantitat demandada d’un bé en
forma de funció:
QDx = f(Px, Py, R, G)
Per tant la demanda és la quantitat d’un bé X que els
consumidors estan disposats a comprar i que dependrà del
seu preu, el preu dels béns relacionats, la seva renda i els
seus gustos.
CLÀUSULA «CETERIS PARIBUS»

La fem servir en economia per simplificat

Ceteris Paribus: indica quina és la variació de la variable
depenent (Qx) quan variem una de les variables
independents (Px, Py, Y, G) mantenint la resta de
variables independents constants
Funció demanda preu: Qx = f(Px, Py, Y, G)
 Funció demanda renda. Qx = f(Px, Py, Y, G)
 Funció demanda creuada Qx= f (Px, Py, Y, G)

*on les variables en vermell vol dir que romanen fixes
FUNCIÓ DEMANDA INDIVIDUAL
Preu
Quantitat Demandada
P1= 10
Qx1 = 8
P2= 15
Qx2 = 6
P3 = 20
Qx3 = 3
P4= 25
Qx4 = 0
REPRESENTACIÓ GRÀFICA: LA CORBA DE DEMANDA
LA DEMANDA AGREGADA
És la suma de les demandes individuals
 La corba de demanda de mercat s’obté sumant
horitzontalment les corbes de demanda individual. És a
dir, sumem les quantitats demandades per tots els
consumidors del mercat.

DEMANDA AGREGADA
Preu
Quantitat
Demandada
Consumidor 1
Quantitat
Demandada
Consumidor 2
Quantitat
Demandada
Consumidor 3
D.
Agregada
p=10
8
5
7
20
P=15
6
4
5
15
P=20
3
3
4
10
P=25
0
2
2
4
DESPLAÇAMENTS DE LA CORBA DE DEMANDA
Distingirem 2 moviments:
 Moviments al llarg de la corba s’anomena la variació
en la quantitat demandada: com varia la D en variar el
preu del bé
 Desplaçaments de la corba  Com varia la D quan varia
algun dels factors de la demanda que no és el preu.
Canvis en:
a) la renda,
b) el preu de béns relacionats
c) les preferències dels consumidors.

A) VARIACIONS EN LA RENDA DEL CONSUMIDOR
1.
Béns normals
 Si augmenta la renda s’incrementa la
quantitat demandada. Per tant desplaçament
cap a la dreta de la corba.
 Si disminueix la renda, disminueix la quantitat
demandada. Desplaçament cap a l’esquerra.
A) VARIACIONS EN LA RENDA DEL CONSUMIDOR
Béns inferiors
1.
Si augmenta la renda disminueix la quantitat
demandada. Desplaçament cap a l’esquerra.
 Si disminueix la renda, s’incrementa la quantitat
demandada. Per tant desplaçament cap a la dreta
de la corba.

B) VARIACIONS EN EL PREU DE BÉNS RELACIONATS
(PY)



Si el és complementari
Si augmenta Py, la quantitat demandada del bé x (Qx)
disminueix, la qual cosa representa un desplaçament
cap a l’esquerra de la corba de demanda, ja que per al
mateix nivell de preus es consumirà menys del bé x
Si disminueix Py, la quantitat demandada del bé x (Qx)
augmenta, la qual cosa representa un desplaçament cap
a la dreta de la corba de demanda.
B) VARIACIONS EN EL PREU DE BÉNS RELACIONATS
(PY)



Si són substitutius:
Quan augmenta Py, augmenta la quantitat demandada
(consum) del bé x. Desplaçament cap a la dreta
Si disminueix Py, disminueix consum del bé x, ja que Px
és constant i el preu del producte Y disminueix.
Desplaçament cap a l’esquerra.
C) VARIACIÓ EN LES PREFERÈNCIES O GUSTOS

Quan hi ha un augment en la preferència d’un bé,
augmentarà la quantitat demandada d’aquest bé per a
cada Px. Desplaçament cap a la dreta.

Quan hi ha una disminució en la preferència d’un bé,
disminuirà la quantitat demandada d’aquest bé per a
cada Px. Desplaçament cap a l’esquerra.
PRACTIQUEM
Ex.1 Confecciona la corba de demanda de mercat d’un
bé amb 3 consumidors si saps que per a un preu P1
demanden 5, 10 i 20 unitats i per a un P2: 10, 15 i 30
unitats.
 Ex.2 Indica si són vertaderes o falses les següents
afirmacions. Justifica la resposta.

a)
b)
Si disminueix el preu d’un bé també ho fa la demanda
de tots els béns complementaris.
Si disminueix el preu d’un bé normal el consumidor
demandarà més quantitat.
PRACTIQUEM

a)
b)
c)
Ex. 3. indica quins moviments es donaran en la demanda
de jocs tradicionals en aquestes situacions. Representaho gràficament.
S’incrementa el preu dels jocs d’ordinador
Les preferències pels jocs tradicionals disminueixen
Es dóna una reducció en el preu dels jocs educatius
tradicionals.
...SEGUIM PRACTICANT
Ex. 4 Esmenta un bé complementari i un substitutiu per aquests béns:
a) consola de videojocs; b) Reproductor DVD; c) Lentilles; d) Fulles
d’afaitar; e) llibreta amb fulls quadriculats
Ex. 5 Indica quin tipus de moviment o desplaçament experimenta la
corba de demanda del cafè com a conseqüència dels moviments
següents. Representa-ho gràficament:
1) Augment del preu del cafè
2)
3)
4)
5)
Disminució del preu del té
Augment del preu de la llet
Augment de la renda disponible
Campanya publicitària en favor del cafè
L’OFERTA

És la quantitat d’un bé o servei que s’estaria disposat a
oferir al mercat.

L’oferta individual recull les diferents quantitats que
un productor està disposat a produir i oferir a cada preu.

L’oferta agregada (S.A): quantitat d’un bé que estan
disposada a oferir al mercat la totalitat d’empreses
d’una economia.
L’OFERTA

Llei de l’oferta: expressa la relació directa que hi ha
entre el preu i la quantitat oferta. Quan augmenta el
preu, els productors (empreses) estan disposades a
vendre una major quantitat de producte.

Aquest supòsit està basat en el fet de que en l’economia
lliure de mercat, l’objectiu fonamental és obtenir
beneficis. I el preu relatiu d’un producte respecte als
altres és el que determina els beneficis.
L’OFERTA

De què depèn?







Del preu del bé (Px)
Del cost dels factors productius (Cf)
De la tecnologia (T)
Del nombre d’empreses que actuen en aquest mercat (z)
El preu d’altres béns relacionats Py
De les expectatives empresarials €
...
 Funció d’oferta: Qx=f(Px,Cf,T,z,E, Py...)
SUPOSEM UNA TAULA D’OFERTA
Preu ordinador
portatil
Quantitat
Oferta per HP
Quantitat oferta
per Mac
Oferta
Agregada
100
1
0
1
200
3
1
4
300
5
2
7
400
8
3
11
500
10
5
15
600
12
8
20
L’OFERTA: DIBUIXEM-LA A LA PISSARRA
OFERTA AGREGADA
Quantitat total de béns que estan disposades a oferir la
totalitat d’empreses d’una economia per a cada preu del
bé.
 Els factors que influeixen en l’oferta agregada són els
mateixos que influeixen en l’oferta individual.


Qxs= f( Px, Wi, T, E, Py, z)
L’OFERTA AGREGADA

A nivell d’oferta agregada els moviments que es poden
donar són: al llarg de la corba (variació en la quantitat
que s’ofereix) o desplaçaments de la corba (quan es
modifiquen factors diferents al preu)
MODIFICACIONS DE LA CORBA D’OFERTA
1.
2.
Moviments al llarg de la corba: es dóna quan varia o
es modifica el preu. La relació que es dóna entre el
preu i la quantitat oferta és una relació directa: a major
preu, més quantitat s’oferirà.
Desplaçaments de la corba: es poden donar quan es
modifiquen les variables que no són el preu del bé.
MODIFICACIONS EN EL COST DELS FACTORS (CF)

Si augmenta el cost dels factors (salaris, capital) 
augment dels costos. Per tant per a cada preu el benefici
de l’empresa caurà  disminueix quantitat oferta 
desplaçament cap a l’esquerra.
INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES
Innovació tecnològica: o bé incrementem producció
amb utilitzant mateix nombre de factors; o bé mateixa
producció amb menor nombre de factors.
 En ambdós casos es produeix reducció de costos 
Empresa disposada a oferir major quantitat 
desplaçament cap a la dreta.

EXPECTATIVES (E)
Quan les expectatives de venda augmenten també
augmenta la quantitat que està disposada a oferir una
empresa. (Desplaçament cap a la dreta).
 Si les expectatives de venda són negatives:
desplaçament cap a l’esquerra.

PREU D’ALTRES BÉNS

Relació inversa  si augmenta el preu d’altres béns (Py)
pot fer que l’empresari del bé x deixi de produir aquest
bé i es dediqui a produir altres béns. En aquest cas es
produirà un desplaçament cap a l’esquerra.
L’EQUILIBRI DE MERCAT
L’oferta i la demanada agregada coincideixen en un punt
anomenat «punt d’equilibri».
 El punt d’equilibri es dóna quan per a un preu donat,
coincideix la quantitat oferta i la quantitat demandada


Aquest punt d’equilibri està format per : Qe i Pe
L’EXCÉS D’OFERTA
2.
A part del punt d’equilibri es poden donar dues
situacions:
Excés d’oferta
Excés de demanda

Vegem-ho a la pissarra

1.
EXCÉS D’OFERTA
El preu que es dona al mercat és major que el preu
d’equilibri. Per tant la quantitat oferta és major que la
quantitat demandada.
 P1>Pe  Qo>QD
 L’excés d’oferta o excedent és la situació en la qual la
quantitat oferta és més gran que la quantitat
demandada.

L’EXCÉS D’OFERTA.

Segons la teoria de l’economia de lliure mercat el mercat
s’autoregula.

Llavors quan hi hagi un excés d’oferta, els preus tendiran a
baixar. Hi haurà un moviment al llarg de la corba d’oferta fins
arribar al punt d’equilibri. És a dir les empreses hauran de reduir
el preu.

A mesura que es redueix el preu, les empreses que tinguin
majors costos hauran de tancar i per tant baixarà la quantitat
oferta.

Paral·lelament també es donarà un moviment al llarg de la
corba de demanda cap al punt d’equilibri.
EXCÉS DE DEMANDA

El preu que es dona al mercat és major que el preu
d’equilibri. Per tant la quantitat oferta és menor que la
quantitat demandada.

P1<Pe
 QD>QO

L’excés de demanda o escassetat és la situació en la qual
la quantitat demandada és més gran que la quantitat
oferta.
L’EXCÉS DE DEMANDA

L’excés de demanda suposarà un moviment al llarg de la corba de
demanda (cap a dalt) fins a arribar al punt d’equilibri.

Per tant es donarà un augment en el preu, la qual cosa farà que la
quantitat oferta sigui cada vegada més gran i la quantitat
demandada cada cop més petita.
PREU D’EQUILIBRI

Cal tenir en compte que l’Oferta i la Demanda sempre
estan canviant.

Que passa quan no coincideixen la Quantitat
Demandada i la Quantitat Oferta?  Procediment
d’acostament (pressió sobre els preus), mitjançant el
regateig, que permetrà igualar ambdues quantitats a un
preu de mercat.

Vegem-ho a la pissarra...
EXEMPLE DE REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE
L’ EQUILIBRI DE MERCAT
PREU
Q Demandada
Q Oferta
50
90
180
40
100
160
30
120
120
20
150
70
10
200
0
PRACTIQUEM

a)
b)
c)
d)
e)
f)
Determina quin seria l’equilibri de mercat d’un bé
qualsevol en les següents situacions:
Es produeix un augment en les expectatives de vendes
Es dóna una reducció en els costos laborals
Hi ha un augment de la renda dels consumidors i el bé
és normal
Es dóna una millora tecnològica
Es dona un augment de la renda del consumidor i el bé
és inferior
S’incrementa el preu del bé en qüestió
PRACTIQUEM MÉS

a.
b.
c.
d.
e.
f.
Determina i representa que succeirà en l’oferta i/o la
demanda de bolígrafs en les següents situacions. (Fes
primer l’oferta i després la demanda).
Augmenta el preu dels bolígrafs
Augmenta el salari dels treballadors
Millora la tecnologia productiva
Es posen de moda els treballadors de punta fina.
Augmenta el preu del típpex.
Hi ha un augment en la renda del consumidor
L’ELASTICITAT DE LA DEMANDA




És un concepte molt important per a les empreses, donat que
relaciona els canvis en el preu amb els canvis en la quantitat
demandada.
Per tant determina com actuaran les empreses amb els preus dels
seus productes.
Pot una empresa pujar el preu per obtenir + beneficis?
Fins quin punt ho pot fer?
PREGUNTES PRÈVIES
Quan pagarieu com a màxim per una relaxing cup of cafè
amb llet?
 Perquè creieu que les entrades per veure un BarçaMadrid poden arribar a vendre-les per 400 €
 Quant creieu que estaria disposat un fumador a pagar
pel seu paquet de cigarretes? 5 €? 8 €?

L’ELASTICITAT-PREU DE LA DEMANDA

Com hem vist la quantitat demandada varia amb el preu,
però no sempre ho fa amb la mateixa intensitat.

L’elasticitat-preu de la demanda ens indica el grau en que
varia la quantitat demandada d’un bé davant de les
variacions en el preu.

És a dir, mesura la sensibilitat de la quantitat demandada
quan hi ha alteracions en el preu.
QUÈ PASSARIA AMB LA QUANTITAT DEMANDADA SI
BAIXÉSSIN EL PREU DE…
L’ELASTICITAT-PREU DE DE LA DEMANDA

S’expressa com a quocient entre la variació de la
quantitat demandada del bé, per una variació del preu.
S’expressa en tant per cent.

Ep=

El resultat sempre té signe negatiu (perquè el pendent
de la corba de demanda té signe negatiu). Tanmateix
s’expressa en termes positius.
𝑉𝑎𝑟𝑖𝑎𝑐𝑖ó % 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑑𝑒𝑚𝑎𝑛𝑑𝑎𝑑𝑎
𝑉𝑎𝑟𝑖𝑎𝑐𝑖ó 𝑝𝑒𝑟𝑐𝑒𝑛𝑡𝑢𝑎𝑙 𝑝𝑟𝑒𝑢
L’ELASTICITAT-PREU DE LA DEMANDA

L’elasticitat-preu de la demanda pot ser:
Ep>1 Elàstica
 Ep= infinit Perfectament elàstica
 Ep<1 Inelàstica
 Ep=0  Perfectament inelàstica
 Ep=1 Elasticitat unitària

DEMANDA ELÀSTICA




Ep>1
És aquella situació on la variació percentual de la quantitat
demandada és més gran que la variació percentual del preu.
És a dir, les quantitats demandades són molt sensibles a alteracions
en els preus. Per tant una petita variació en el preu fa variar més la
quantitat que es demanda.
Es dona en els béns de luxe, dels quals no ens costa tant prescindir
DEMANDA INELÀSTICA



Ep<1
És aquella situació on la variació percentual de la quantitat
demandada és més petita que la variació percentual del preu.
Es dona en els béns de primera necessitat (pa, tabac o aquelles
coses imprescindibles)
DEMANDA D’ELASTICITAT UNITÀRIA
Ep = 1
 La variació percentual de la quantitat demandada és
igual a la variació percentual en el preu.

DEMANADES D’ELASTICITAT I INELASTICITAT PERFECTES
Elasticitat perfecte: Ep= infinit
 Inelasticitat imperfecta: Ep=0

EXEMPLE PRÀCTIC DE CÀLCUL D’ELASTICITATS

Una empresa dedicada a la venda de caramels ven 100
unitats a 5 euros. Si redueix el preu a 3 euros en ven
180. Com és l’elasticitat-preu de la demanda de
caramels?
Demanda caramels
6
5
4
3
Demanda carmels
2
1
0
0
50
100
150
200
EXEMPLE PRÀCTIC DE CÀLCUL D’ELASTICITATS
1er Pas. Posem els valors. Recordem que la variació de la quantitat és : (Q
inicial – Q final)/ Q inicial. En el nostre exemple la quantitat inicial és 100 i la
quantitat final 180. En el cas dels preus es fa el mateix. (P inicial – P final)/P
inicial . En el nostre cas el preu inicial és 5 i el preu final és 3.
/
Ed= (100-180)/100 (5-3)/5
/
Ed = 80/100 2/5
Ed = 0,8/0,4
Ed= 2>1  Demanda elàstica
PRACTIQUEM
1.
Ed=
La quantitat que es demana d’un producte determinat
al mercat és de 26200 a un preu de 650 u/m. Si el preu
passa a ser de 585 u/m la quantitat demandada és de
30130. Determina l’Elasticitat de la demanda.
30130−26200
26200
650−585
585
Ed= -015/0,1
Ed= - (-1,5) = 1,5  Demanda Elàstica perquè major que 1
ALGUNS FACTORS QUE PODEN INFLUIR EN L’ELASTICITATPREU DE LA DEMANDA
Tipus de necessitats: primera necessitat: inelàstica. Luxe:
elàstica
 L’existència de béns substitutius. (Exemples: Oli d’oliva)
 Importància del bé en termes de cost (un llapis).

PRACTIQUEM UNA MIQUETA MÉS
Si Dx i Ox representen la demanda i l’oferta del bé x, i el
preu d’aquest és Px, donades les següents funcions
 Ox= 500 + 50Px
 Dx= 5500-150Px

a)
b)
c)
determina el preu d’equilibri i la quantitat d’equilibri:
Què passaria si el preu fos = 18
Què passaria si el preu fos = 30
Representa-ho.
ÀNIMS PER AL TRIMESTRAL!!!