Transcript tema 2 Enric Valor

EXPLICA LES
CARACTERÍSTIQUES MÉS
IMPORTANTS DE L’OBRA
LITERÀRIA D’ENRIC VALOR
TEMA 2
ENRIC VALOR
Va nàixer a Castalla, L’Alcoià en el si d’una família de la petita
aristocràcia rural, en 1911 i morí a València en 2000. Estudia
professorat mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i la seva
primera feina és en un centre de producció sabatera a
Castalla. Després viatja a Mallorca, on organitza la Secció
Jurídica Nacional de Fabricants de Sabates. Simultàniament
estudia llengua i literatura catalanes de manera pràcticament
autodidacta.
Fou gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel.lista. Va recopilar 36
rondalles de la tradició oral valenciana, interrogant els vells i
velles pobletans i masovers principalment de les serres d’Aitana
i de la seua vila nadiva de la Foia de Castalla. Després les va
transformar en literatura escrita en equilibri entre la recerca
dialectal, fixant expressions, i l’escrita normativa.
www.escriptors.com/autors/valore
La producció literària d’Enric Valor consta de dues grans aportacions:
a) Les rondalles valencianes
b) Cinc novel·les i alguns relats breus
TÈCNICA NARRATIVA I
LLENGUATGE UTILITZAT
Tant en un tipus d’obres
com en altres, Valor usa
la tècnica del narrador
omniscient i subjectiu.
Escriu amb gran precisió,
minuciositat i exactitud
pel detall.
Té un gran domini de la
llengua. Els recursos de
llenguatge oral que
empra provenen
directament de la
tradició popular, amb els
quals el lector pot
identificar-se plenament.
Usa un model de llengua
literària molt equilibrada,
que inclou les
peculiaritats valencianes.
LES RONDALLES
Les seues rondalles estan confegides a
partir
d’un
nucli
narratiu
de
procedència oral més o menys
complet o extens, sobre el qual Valor
opera una profunda transformació i
reformulació del relat oral –estructura,
situacions, personatges- i proposa,
mitjançant l’escriptura millorada, uns
contes cultes, distints de les rondalles
tradicionals.
ALGUNS TÍTOLS DE RONDALLES
-El llenyater de Fortaleny
-Les velletes de la Penya Roja
-La mare dels peixos
-El castell de sol.
-I queixalets també!
-Els guants de la felicitat
-El gegant del romaní
-L’envejós d’Alcalà
-El xiquet que va nàixer de peus
-El ferrer de Bèlgida
-El rei Astoret
-El Dimoni fumador
-El castell d’Entorn i no Entorn
-La mestra i el manyà
-Esclafamuntanyes
-Abella
Enric Valor, Rondalles valencianes
LES RONDALLES
Fa molts molts anys, a poqueta nit, quan fora de casa feia un fred
de mil dimonis, o quan amb el bon temps parents i amics seien tots
junts, sempre hi havia algú que contava rondalles. Era un
divertiment, més o menys, com ara ho és el cinema. Les rondalles,
abans, eren contades en un rogle de gent, ara és comú llegir-les al
llibre. L’estudi de les rondalles va començar perquè molts escriptors i
estudiosos van trobar les aerrels de la cultura originària dels pobles
d’aquestes narracions, una cultura que a causa de l’avanç del
“progrés” i el despoblament de moltes àrees rurals semblava a punt
de desaparéixer.
QUÈ ÉS UNA RONDALLA?
És un relat o narració en prosa, de tradició oral i de caràcter
anònim, que conta fets imaginaris, desenvolupats amb uns
personatges, un argument i un espai determinats, i que té unes
fòrmules fixes d’inici i acabament del relat.
A més les rondalles pertanyen a un patrimoni col.lectiu que remet a
la cultura indoeuropea.
RELATS
Els relats breus, més pròxims a l’estil del
s. XIX, no destaquen per un estil
treballat, sinó sobretot per la riquesa
de llengua. Es tracta de petites peces
amoroses i sentimentals
NOVEL·LES
La novel·lística presenta les mateixes
característiques estilístiques i lingüístiques
que les rondalles, però és ací on Valor
aboca més clarament les seues
experiències biogràfiques i els seus
coneixements de la terra. En les seues
novel·les pretén fer la crònica del
període històric que va viure, plasmant-hi
totes les seues observacions sobre el
paisatge i la geografia, la toponímia, la
fauna i la botànica.
Sense la Terra Promesa és la crònica dels
primers anys del segle XX i la Primera
Guerra Mundial.
Temps de batuda i Enllà de l’horitzó, la
crònica de la Guerra Civil
El seu espai literari és Cassana amb la geografia, el ruralisme, el
pla i la muntanya, però l’espai i el temps no s’esgoten en
concreció geogràfica o cronològica. Segons Vicent Escrivà: <<
Sense la seua gran obra vessada en el Cicle de Cassana, els
valencians pedríem tot un segle XIX. És per això que sempre
situarem Enric Valor entre els grans fabuladors històrics com Víctor
Català i Narcís Oller. I al costat dels quasi coetanis Llorenç
Villalonga i Mercè Rodoreda>>
Entrevistes
–És veritat que al voltant del deu anys va intentar escriure ja la seua primera novel·la a
la qual, fins i tot, va posar per títol El secret del castell?
–Als nou anys jo ja hi tenia la il·lusió. En vaig escriure tres capítols. Recorde que hi vaig
posar uns personatges en un poble que vaig llegir en el mapa d'Espanya que es deia
Treviño i estava en el nord i això em va il·lusionar a mi de minyó, mira si és cosa de poc
coneixement! I al final el personatge va fer un viatge a Itàlia i ja no el vaig fer tornar a
Treviño... Però el meu pare em seguia animant.
–És cert que la seua primera narració publicada ho va ser en castellà, el 1926?
–La primera que vaig publicar va ser L'experiment de Strolowickz. Me'l van publicar a
Elx. Després vaig escriure L'aventura de Franz Lietzen i me la publicaren en el Camí.
–El divuit de juliol del 36 es van perdre moltes il·lusions. A vostè a més a més, se li va
perdre l'original d'una novel·la que mai no ha estat possible llegir. Com va ocórrer
això?
–Era la primera novel·la acabada. Es deia El misteri de Canadian. El tren on anava
l'exemplar de la novel·la va ser bombardejat i es va cremar.
–Qui són, acabada la guerra, els seus mestres de llengua?
–Josep Giner va donar-me classes de filologia catalana, d'ensenyar-me llatí i
gramàtica històrica. Fou decisiu en la meva formació, em va comunicar
amb Joan Coromines. Carles Salvador també em va influir, tant que em va
fer com ell era: un autèntic fabrista.
–Finalment, l'any 1960 veu vostè publicada la seua novel·la L'ambició d'Aleix.
És cert que va trigar deu anys a passar la censura?
–La censura era més rígida en els temes amorosos que en els polítics... què
podia passar amb una novel·la on s'esdevenia un adulteri?
–En la seua opinió, quan naix el blaverisme i impulsat per qui?
–El blaverisme és un secessionisme lingüístic que acabaria amb la
desaparició del valencià. És la nova ofensiva de la dreta per acabar amb la
llengua... Volen fer analfabet el nostre poble separant-lo de la ciència
filològica, de la Universitat, reduint-lo a un populisme inculte sense afany de
superació.
(Rosa Serrano. Enric Valor. Converses amb un senyor escriptor. València:
Tàndem, 1995)